divendres, 1 d’abril de 2016

Discurs de Josep Puig Cadafalch del 1889 vigent el 2019


Discurs de Josep Puig Cadafalch del 1889 vigent el 2019

Discurs en la sessió inaugural de Josep Puig Cadafalch
com a President del Centre Escolar Catalanista de Barcelona
de l’any 1889-1990





1.- “Som una veu del concert de pobles que ressusciten, com si hi hagués un sentit divinal senyalant l’hora de tornar a viure sobre la terra de les antigues nacionalitats, pàtries naturals, que havien format segles abans que l’artificialisme unitarista hagués creat les nacions modernes.


2.- Es que els pobles no s’esborren per real ordre de sobre la terra.


3.- Hi ha un encadenament en les idees tal que jo crec que el fet de la resurrecció de les antigues nacionalitats ( nacions naturals o vernacles) no és res més que una conseqüència dels caràcters del mètode científic aplicat modernament a totes les branques del saber.

4.- Els caràcters dels pobles compleixen la llei que serveix en la zoologia i la botànica per formar les classificacions naturals.


5.- Hi hagué un temps en que Europa volgué desconèixer que no està en ses mans lo forjar nacions i pobles; hi hagué un temps en que aquell uniformisme romà de tants segles enterrat va somoure la llosana de sa tomba i fou tret a la llum del dia; més disfressat com ridícol carnestoltes.


6.- Fou llavors en què oblidant-se en totes les branques de l’activitat, la constitució natural dels pobles que anava fent l’Edat Mitjana, formant-se així de mica en mica les bases de la vera llibertat. Fou substituïda per l’artificialisme unitari de la tirania de les nacions.
(Estats en diem actualment).


7.- Llavors se volgué fer un sistema social deslligat en la història, com s’havia fet un bordissenc sistema artístic sense enllaç amb lo passat, sense descendir de ningú.

Veus aquí l’origen d’aquestes unitats nacionals que no ha fet la
naturalesa .

8.- Més per sort de la Pàtria, aquelles doctrines artificials, filles de l’apriorisme, passen ja de moda i la societat, sens adonar-se’n, sent la veu de la sang que li recorda sos pares i torna a voler la realitat en totes les branques de l’activitat humana.


9.- La ciència en totes ses parts, vol ser experimental i d’observació; la literatura i l’art cerquen primer que tot la naturalitat i rebutgen les lleis d’acadèmia i d’escola; l’arquitectura torna a cercar en lo naturalisme constructiu la base de la forma com li buscà l’Edat Mitjana; i la sociologia emprèn lo camí de l’observació per guiar-se en los complicats problemes dels governs dels pobles, fomentant així l’escola històrica del dret contra la filosofia ; tendències que porten al cap i a la fi al regionalisme, que és no més que l’escola naturalista en la constitució de les nacions.

10.- Tal és lo camí que ha seguit la Renaixença en la nostra Pàtria.Començàrem fent catalanisme de vetllada literària, romàntic i platònic; començàrem enamorant-nos de l’avior, i era que tot això ens mostrava lo que som i lo que fórem per a poder demanar lo que volem ser.


Jordi Salat

diumenge, 6 de març de 2016

dijous, 14 de gener de 2016

Els noms dels carrer de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”
S’ha fet la celebració del Cap d’any 2015, ho han vist milions de persones. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. La col·lectivitat nacional ho ha de descobrir perquè en el significat està la força de la identitat que s’ha de identificar adequadament per a fer-se realitat en el món Material  - o Fenomènic, com es diu en el llenguatge del model Globàlium Menor de Xirinacs-.

El significat de les quatre columnes, i els quatre pals vermells sobre fons groc, propis de la “senyera”, la Tetraktis de Pitàgores i el Tetragramma cabalístic que fa referència a les quatre lletres del nom de Déu, al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista i representen els quatre elements de la naturalesa i els quatre punts cardinals, una base naturalista de la Creació. Així és com jo ho interpreto. Continuo essent en el camí de l’enteniment; millor dit, en llenguatge “llullià”, fent camí per l’Escala de l’Enteniment.

Mentre faig aquest  escric  Heliona, per la televisió veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. No hi veig el rellotge català que marca els quarts. Les columnes restituïdes, al meu entendre,però,  de forma incompleta. Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.
Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, i em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria,  ara, a mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, s’està fent de forma adulterada, i de forma intencionada. No es restitueix la catalanitat; es posen coses en català. No és el mateix. Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó” quan el seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: Regne de València, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, i també el carrer Lleida, s’havia de dir Regne Lleida. El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi?

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - que va ser considerat herètic pels seus postulats zodiacalistes i el seu rebuig del jahvehisme ja que afirmaven que Déu era el Pare Celestial del Nou Testament però no el Jahveh de l’Anti9c Testament. Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.
Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)

Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”
l
Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, Heliona, a qui li poden interessar?
I , ara, mentre repasso l’escrit que vaig fer aquest darrer de l’any 2015, rebo  una notícia decebedora: Els membres de la CUP han votat NO a la investidura del Sr. Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya.

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí.

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar d ela història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques, Heliona,  tu i jo en parlem en el nostre diàleg.
A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament.



Jordi Salat


Senyals Identitaris: La "Kabbalah" a l'arquitectura de Barcelona

Diàleg amb Heliona (4/2)

Senyals Identitaris: La Kabbalah a l’arquitectura de Barcelona

Han passat més de deu anys i, vés per on, aquests dies he rebut un correu electrònic d’una de les persones que em va censurar, desacreditar entre els acadèmics i va promoure el boicot al meu llibre “Les quatre columnes catalanes”  vetant la seva presentació a diversos municipis i als mitjans de comunicació, amagant  a tothom el meu històric protagonisme en la campanya de la restitució de les esmentades columnes i la meva interpretació del monument arquitectònic de Josep Puig Cadafalch.  Ara, més de deu anys després, rebo el seu correu electrònic, sense comentaris.  M’informa de la presentació  d’un llibre   que porta  per títol “La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample” de F. Xavier  Hernàndez Cardona i Mar H. Pongilupi. Ara, em fa saber aquest censor,  més de deu anys després que es publiqués el meu llibre “Les quatre columnes catalanes” en el qual parlo de la càbala, i  les quatre columnes de Montjuïc de Barcelona, de Josep Puig Cadafalch,[1] censurat i maleït per ell i altres que pensaven com ell, s’ha editat un llibre que parla d’un altre arquitecte català, Ildefons Cerdà en el qual es diu que  l’arquitectura de l’Eixample de Barcelona, està relacionat amb la càbala i el seu significatiu  Arbre  Sefiròtic, de la Vida o del Coneixement. I, ara, m’envia informació, com volen dir “mira n’hi ha un altre que també parla de la càbala i l’arquitectura que hi ha a Barcelona”
Contraportada del llibre. “La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample”
de F. Xavier  Hernàndez Cardona i Mar H. Pongilupi.
Arbre de la Vida, Sefiròtic o del Coneixement


Jo em plantejo preguntes entremig de records del present.  A aquests grans arquitectes, als quals s’hauria d’afegir Antoni Gaudí i d’altres: d’ on ens ve la tradició arquitectònica? Tenim alguna ancestral relació amb Hiram Abif i l’arquitectura del  rei Salomó i l’Orde dels germans cavallers del Temple del Rei Salomó ? Penso en lectures que he fet: en el regne del rei Salomó es va ensenyar la cultura de Baal o Bel[1] i Asherah quan era independent del Regne de Judà que adorava a Jahveh.  Reflexiono: Els baalites eren bel·lònides igual que ho eren els comtes de Barcelona. Hi ha alguna relació entre Ur de Caldea i els Urgell nobles catalans? La seva cultural era zodiacalista. Quan s’explicarà  a les escoles i universitats de Catalunya, Europa i arreu del món - em pregunto-  la interpretació zodiacal de l’art romànic, l’art nacional català? Ve a la meva memòria el llibre de Jean Hani  El simbolismo del templo cristiano. Un dels meus llibres de capçalera des de fa molts anys.
Flueixen els records de qüestions plantejades des de fa temps sense que hagi trobat  la resposta satisfactòria. Tal és el cas del topònim i cognom de terres catalanes “Homs” i la seva possible relació amb l’”Homs” de Síria, on actualment  l’Estat islàmic està destruint també els temples de Palmira;  i entre aquests, les quatre columnes que també  allí, igual que la muntanya de Montjuïc de Barcelona, la capital de Catalunya, hi eren plantades. Què representen? Ara fa uns anys les vaig relacionar amb la “Kabbalah”  el seu Tetragramma o quatre lletres sagrades i amb la Tetraktis hel·lènica  i en  el  temple d’Atenea Niké,  en la forma de quatre victòries alades.


Jordi Salat


[1] Hom pensa que també se  l’anomena “El” i en plural “Elhoim”




[1] No posa la “i” entre cognom i co-cognom perquè és un costum castellà que s’ha imposat subtilment a l’escrptura en català per a castellanitzar l’escriptura en llengua caalana. Remeto a l’escrit “El costum de oposar la “i” entre cognom i co-cognom” http://vernaclistes.blogspot.com.es/2007/10/el-costum-de-posar-la-i-entre-cognom-i.html

Senyals Identitaris: El Rellotge Català

Diàleg amb Heliona (4/1)

Senyals identitaris: El Rellotge Català
                                                                                                                                           

Llegeixo a la premsa notícies que parlen de la celebració del Cap d’Any 2015 que es farà  a Barcelona i donaran per TV3, la Televisió de Catalunya. Em pregunto: Ho faran amb el rellotge català, aquest any? He recordat aquell escrit que vaig publicar ara fa més de quinze anys en el que posava de manifest  la necessitat de recuperar aquest referent identitari  català i posar-lo a les façanes dels ajuntaments, esglésies, Palau de la Generalitat de Catalunya, estadi del F. C. Barcelona, monestirs com el de Montserrat i Poblet entre altre llocs emblemàtics. I també, que aquest rellotge català fos present a les campanades de cap d’any a Catalunya. Hi serà aquest any 2015?
 A la fotografia de l’anunci  de hi vaig veure  les quatre columnes de Montjuïc,  que formaran part de l’escenari a on es faran activitats de las celebració. Vénen a la meva ment, en forma de record, les imatges d’aquella postal  que vaig veure al quiosc que es troba davant del Palau Robert, a la confluència de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia de Barcelona i que va ser l’origen d’una lluita per la seva restitució.  Tants anys de lluita! Cap reconeixement!. Vaig ser censurat malgrat ser aquesta troballa de la postal  l’origen de la tasca de restitució. Censurat per què i per qui,  – et pots preguntar Heliona-. Doncs, el per què, va ser per explicar el seu significat i la seva relació amb la  cultura hel·lènica – Tetraktis de Pitàgores i monument a Atenea Niké-, i també per especular sobre la seva relació amb  el Tetragramma de la càbala. Sobre els qui, he de dir que van ser unes persones que no volien que expliqués això ja que consideraven inapropiat. Curiosament aquestes persones que encapçalaven manifestacions demanant la recuperació de la memòria històrica amagada i adulterada pel  règim de l’espanyolisme que va subjugar Catalunya  i volgué anorrear la cultura  de llengua catalana durant segles, ara, em censuraven a mi tot dient “nosaltres som ateus i això que expliques comporta una religiositat” que no compartim. “No es poden restituir adulterant el seu significat i tergiversant el seu sentit “- el responia amb insistència-.  Quina mena de Catalunya estem reconstruint? – em pregunto encara ara-.  Com ho fem i amb quin criteri reconstruïm i reformem allò que va ser destruït i adulterat?

Postal que vaig comprar al quiosc de premsa, davant del Palau Robert de Barcelona i que va donar origen  a la meva tasca individualment al llarg de més de 10 anys i que encara no s’ha acabat perquè no s’ha fet la restitució completa adequadament


Jordi Salat