dissabte, 14 de maig de 2016

La Catalunya adulterada: Descatalanitzar i Descatalunyitzar



La Catalunya adulterada
DESCATALANITZAR I DESCATALUNYITZAR














Verge Negra patrona de Catalunya.
Timpà de l'Església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.



DESCATALANITZAR I DESCATALUNYITZAR

Són diverses les actituds que promouen la descatalunyització i la descatalanització als Països Catalans; unes intencionades, altres sense adonar-se’n. Quina ha de ser l’actitud correcta (en funció de l’ideal nacional català ) emocionalment satisfactòria i èticament noble quan es vol viure la vida amb un sentit transcendent? Aquesta és la qüestió.

Necessitem identificar-nos amb una identitat transcendent. On és troba aquesta identitat? La identificació amb la catalanitat – en tant que identitat natural, pròpia o vernacla de Catalunya és una qüestió viva, vital i de plena actualitat.


Aquest ideal català, espiritualitat universal que es manifesta en la particularitat catalana, es debat entre dues forces contràries que cada una per la seva banda la volen fer anorrear.
El Nihil, “no ser”, així l'anomenaven els càtars o cristians albigesos.
El Bohil, “ ser”, així ho anomenaven els càtars o cristians albigesos que volien fer-la realitat o reeixir

Els conceptes càtars del "Bohil" i el "Nihil" estan relacionats amb la gran qüestió shakespeariana del "Ser" i el "No Ser" i probablemente també amb la filosofía del "Ser" i el "No res" de Heidegger. La catalanitat es debat entre aquest dos principis.

Descatalanitzar i descatalunyitzar són conceptes que formen part del llenguatge que delata les actituds que no volen deixar que la catalanitat – en tant que camí que mitjà de la identificació i el testimoni amb l’essència o substància vernacla ens porta cap a la realització personal en harmonia amb el lloc on vivim i en fa universals en l’ésser – sigui, com ha de ser, i allí on ha de ser, en aquells que voler i han de testimoniar-la perquè forma part d’un ordre còsmic i d’un Ser viu en formació, de Veritat, en la Realitat.

Entenc per descatalunyització, el fet de "treure tota referència al marc geogràfic i polític propi de Catalunya" (l'àrea que pertany al lloc on ha de reeixir la catalanitat o sigui Catalunya o Països Catalans)

Exemples de descatalunyització:

1.- Posar a les etiquetes dels productes fets a Catalunya, a més del text en català, també la referència identitària "Catalunya" a continuació del nom de "Municipi" en el quan ha estat fet. Les actituds descatalunyitzadores no hi posen Catalunya. Posen el nom del municipi i a continuació "Espanya"

2.- Posar a les targes de presentació personal, a continuació del nom de la persona i el nom del municipi, també "Catalunya". Les actituds descatalunyitzadores no hi posen Catalunya. Posen el nom del municipi i a continuació "Espanya"

3.- Referir-se a "Catalunya" o els Països Catalans, dient que són "El Nord Este d'Espanya " o el "Sud Est de França" ( Això ho observat a molts llibres i webs que parlen fins i tot d'artistes com Gaudi, Dalí, Tàpies, Miró, Ramon Llull, Arnau de Vilanova, etc. presentant-los com nascuts al Nord d'Espanya sense cap referència a la identitat pròpia i naturalment vernacla que és Catalunya)

4.- Presentar públicament als artistes, esportistes, científics, escriptors, poetes, gastrònoms,...que són catalans amb el prefix “el español” i no fer cap esment a “el catralà” o originaria de Catalunya. ” ( Com fan estratègicament els mitjans de comunicació espanyols)

5.- Traduir el nom dels personatges catalans per a descatalanitzar. Com s’ha fet recentment, amb “Josep Lluis Carod-Rovira a TVE a qui se li van dirigir unes persones del públic castellanitzar-li el nom com “José Luis”. ( No és que no ho sàpiguin dir, és que no volen dir-ho. Falten al respecte però no tenen mala consciència perquè la castellanització és per als “castellanitzadors” espanyolistes una mena de deure moral superior a l’Amor al proïsme, el Bé, la Veritat i la Justícia.
Ho fan provocativament, per castellanitzar i descatalanitzar. És una perversa estratègia de desidentificacionalització; i ,de substitució de la identificació de la identitat natural o vernacla, en aquest cas, la catalana)

Entenc per descatalanització "el fet de treure la catalanitat"de les manifestacions culturals - entre aquestes els mateixos mots (ortografia i significat)-, dels fet i fenòmens de tota mena.

Exemples de descatalanització:

Mots

Es substitueix el mot “got” per “vas” i se’n diu que ho fan perquè ve del llatí i no del castellà “vaso”. Però, perquè han de substituir “got”. D’on ve aquest mot? D’una llengua anterior a la llatina que va ser la primera llengua de colonització de Catalunya. Ens van castellanitzant la llengua catalana amb l’acceptació de mots castellans, tal és el cas de: “mescla”, derivat del castellà “mezcla” substituint el genuïnament català “barreja”; “gràcies” derivat del castellà “gracias” substituint el genuïnament català “mercès”.
Els catalans vam aportar a la gastronomia diverses salses, entre aquestes – ens diu Josep Pla -, la salsa de Mahó, la “mahonesa”. Aquest mot va ser castellanitzat com a “mayonesa” . Ara els acadèmics catalans l’han acceptat com a “maionesa” (fent-la derivar del castellà “mayonesa”) i enlloc de restituir “mahonesa” el seu nom original.

Topònims

Es canvien els topònims i noms de municipis de forma que es queda perdut el seu significat i arrelament cultural pre-romà i autènticament autòcton, com és el cas de: “Sanaüja” en lloc de “Sa Nahüja”; “Gombrèn” en lloc de “Gombreny”; “Peníscola” en lloc de “Penyíscola” ( La toponímia més antiga ens diu que era una “vila situada en el penyal”. Així doncs, “Penyíscola” i no pas “Peníscola” que va de “península”); “Sesgaioles” en lloc de “Ses Gaioles”; “Collserola” en lloc de “Coll S’Erola”; Sant Just Desvern” en lloc de “Sant Just d’Es Vern”; Sant Joan Despí” en lloc de “Sant Joan d’Es Pi”( Què diríem si ara diguessin “Lospitalet” en lloc de “l’Hospitalet”? Fan canvis i amb el pas del temps es van quedant consolidats de manera que acaben fent-se normals...) S’esborren molts del topònims catalans que tenen arrels en llengua ibera o euskera que és la llengua ibera actual.:
“Bohi” derivat del mont “Bohil” , que en temps dels càtars volia dir que “tenia ser” ( contràriament a “Nihil”) i que és un mot que trobem en els llocs on hi ha aigües termals i per tant és en aquest sentit que també se li pot trobar un significat , s’ha convertit en “Boí” i he sentit alguns lingüistes que diuen que ve de “Boví” o sigui de “vaca”. El trobem a Caldes de Bohi, Caldes de Montbui ( Abans Caldes de Montbohi), Bohigues ( convertit en Bohigas o Buigas).
“Baqueira” que ve de “Bach” que en germànic vol dir “rierol” i és un nom posat a una vall muntanyenca dels Pirineus plena de rierols, l‘han canviat per “Vaquèira”

“Alb” en documents medievals es pot trobar “Alb” i Queralbs” municipis situats en els Pirineus i no gaire lluny l’un de l’altre. Ara li diuen “Alp” ( “Alb” segons alguns lingüistes està relacionat amb “Albi” i aquest amb un mot iber igual com el basc “Albistegui” . Diuen que ve del llatí “Alba” que vol dir blanc. Però hi un significat ibero-basc que els lingüistes oficialistes no el tenen en compte i que està relacionat amb un arbre que es diu “Vern”.)

A la mateixa zona dels Pirineus, la Cerdanya, hi havia un poble que es deia “Urg” i que estava relacionat amb “Urgell” al qual li han posat “Utrx”

Al Pirineu de Catalunya Nord trobem un municipi que es diu “Erre” , mot que té una relació amb la muntanya i orgien del cognom “S’Erre” que ha esdevingut “Serra”.( La “e” s’ha convertit en “a” a causa de la fonètica barcelonina).

També a Catalunya Nord, a prop de s’Arrià el municipi on va néixer Guifré el Pelós, hi ha un poble que es diu “Eus” . El nom d'Eus – ens diu la versió oficial que jo he llegit -, prové de la contracció d'Alzina, d'on va passar a Elz i posteriorment a Eus.

A mi em sembla que és més lògic deduir que “Eus” deriva del mot “Eu” ( Hi ha gent, però, que no pensa segons la lògica del pensament sinó que memoritza allò que diuen els diccionaris o determinats acadèmics oficialistes engendrats per academicismes que es passen falsedats de mestre a alumne donant-se títols i perpetuant les nocions falses deixades passar per la censura, dels anys de censura que tenim en el passat, perpetuant allò que es fals en detriment d’allò que és Veritat i no es pot restituir perquè es rebutjar pels mateixos determinats acadèmics “censuritzats”). Sobre el nom "Eu" hi ha una altra verssió que no el fa derivar "d'Elz" contracció d'Alzina, sinò que , com he dit, la fa derivar del mot “Eu”.

Eu, que trobem a nom com “Europa” i “Eufrates”, el trobem també a altres municipis com és el cas dels catalans "Manlleu", "Reus" i altres topònims catalans, deriva de l'ibèric "Eu" que vol dir "Bo". Pot derivar de l’hebreu o arameu.. Potser com diuen alguns lingüistes l’ibèric i l’hebreu tinguin quelcom en comú. Aquests lingüistes fan derivar i relacionen “Ebre” , “Iber”, “Ber-eber” i “Eber” amb un personatges hebreu, descendent de Sem que es deia “Éber” i la seva nació.( Per a mi es una qüestió essencial esbrinar si els habitants dels Pirineus eren descendents de Sem o de Cam en funció del que diu Gènesi 9-25, però aquest és una altre tema que ara no és moment de parlar-ne.
Donat que Túbal, era dit també Caím, i era el rei dels Pirineus i les seves nacions vernacles (conegudes amb el nom de Ibèria i Hispània o Marca Hispànica amb capital a Lleida ( Ilerda en temps d’Indíbil) i a Tarragona (temps del romans) o Barcelona abans que els castellanistes s’apropiessin d’aquest nom i el convertissin amb “España” amb capital a Madrid) cal veure com encaixen l’Éber semita amb el Túbal camita. Si és que això és així.)
El municipi de “Torroja” de la Segarra malgrat tenir una “torre roja” en el seu escut municipal des de fa segles, ara li han posat “Tarroja” de la Segarra. Per què li han canviat el nom? ( Al municipi homònim Torroja del Priorat , li han conservat el nom).

Quan vaig a viure a terres de Les Garrigues, sempre havia sentit dir “El Cogull”. Ara li na posat “El Cogul”. Perquè li han tret la identificació catalana de la “ll” a final de paraula? (Un pagès em va dir: És que els espanyols no la saben pronunciar i els ho posem més fàcil perquè parlin català. Vet aquí la sornegueria o ironia del bon pagès lleidatà que amb la mirada em deia ens estan descatalanitzant el català)

Abans he comentat que ens han tret la “h” de noms com “Bohi” que l’han deixat “Boí”. Aquest “h” és un senyal identitari català que s’ha perdut també a Vich, Montjuich, Montblanch i d’altres noms i topònims. La “h” indica la presència d’una cultura pre-romana que es va esborrant. Jo relaciono aquesta cultura amb un coneixement que té les seves arrels en allò que ha passat a la història com a “nuesa de Noé” i que , al meu entendre, no era un cos despullat de roba sinó un coneixement sagrat del qual ens esborren tota senyal.

Hi ha una estació d’esquí anomenada “Port Ainé”. Aquest nom “Ainé” és un nom afrancesat. En català s’hauria de dir “Ainet” Com els francesos no saber pronunciar la “t” a final de paraula, doncs li traiem nosaltres...Passa el mateix que amb “Cogull”, que li traiem la “ll” perquè els espanyols no la sabem pronunciar?). Ainna és un nom propi encara conservat a Mallorca i té una arrel que es pot relacionat amb una divinitat mesopotàmica que es diu “Aina” i que fa referència a la “puresa”. El nom del pic pirinenc “Aneto”, castellanització d’”Ainet”, masculí d’”Ainna”, fa referència a auesta divinitat interpretant la seva puresa com a puresa que es troba en la neu. Podríem dir que es correspon amb el culte a Nostra Senyora de les Neus.
Personatges

A Ramon LLull el trobem substituït tot sovint pel seu nom llatinitzat Raimundo Lulio i en molts casos precedit del prefix El espanyol Raimundo Lulio”. No era pas espanyol. España no existia en el segle XIII Ni en el XV. La oprova és que quan els Reis Catòlics – Isabel de Castilla i León i Ferran d’Aragó i Catalunya van signar el Tractat de Tordesillas asignant les terres descobertes al Nou Món, es va fer a nom de “Castilla” perquè España no existia. Un altre tema és esbrinar perquè es va fer a nom de Castilla i no a nom de Catalunya, més quan el Papa que ho va atorgar era català de València...

D'altra banda, em pregunto:

Per què els acadèmics catalans fan derivar del llatí "Lulio" el referent lul·lisme en lloc de fer-lo derivar del català "Llull" i dir-ne "llull·llisme" o “llullisme”?. El mateix ho podríem dir del "Colom" que en diuen "Colombòfils" del llatí "Colombo" enlloc de "Colòmfils" fent-lo derivar del català "Colom"

Molts catalans van adaptant la seva mentalitat i opinió a la política dels “fets consumats”, una política que amb ignoràncies i acomplexaments, van descatalanitzat i descatalunyitzant; la llengua catalana, Catalunya, els Països Catalans i els catalans.

Fins i tot ens descatalanitzen la catalanitat. Alguns catalans, fins i tot m’han dit que com el català és una llengua que la parlem només a Catalunya i els Països Catalans amb un total de uns 12 milions de persones això és “limitar-se” enfront de la llengua castellana o l’anglesa que la parlen centenars de milions.
Jo entenc que parlar una llengua vernacla , com ho és el català, i fer-ho amb criteri vernaclista , no ens limita ens al contrari ens fa veritablement universal perquè ens posen en comunió amb la Substància de la Vida mentre que les altres llengües si no són vernacles sí que ens limiten perquè no van més enllà dels formalismes, és una mena d’idolatria lingüística que els fa esclaus de les paraules perquè, sense el factor vernacle, no perceben el seu sentit inherent , les memoritzen i reciten buides de sentit. Parlar amb les llengües vernacles ben parlades ens fa substancials i per tant ens fa universals.

Parlar amb llengües desvernaclitzades – com és el castellà als Països Catalans- ens fa insubstancials i per tant esclaus, ignorants d’un coneixement naturalista relacionat amb el Geni del Lloc on habitem i amb l’Esperit Universal que anima la Vida i ens en fa partíceps com a veritables ciutadans del món i de la Creació.


Aquest llenguatge, ebn sóc conscient, en la nostra època,actualment, marcada per la mentalitat nihilista, no és ben interpretat.

He pogut constatar que un poder fàctic, protagonitzat per catalans agnòstics i ateus ha instaurat a Catalunya una censura i una inquisició que està descatalanitzant Catalunya en català.

A més, confonen espiritualisme, que es pot veure amb criteri científic com ho feia A.Einstein, am...b dogmatisme i fanatisme religiós, tot desvirtuant i rebutjant la substància transcendent que es troba en el patrimoni cultural català.

Alexandre Deulofeu, a "la Matemàtica de la Història" ens diu que aquesta mentalitat "nihilista" és pròpia d'una època, la qual dura un determinat temps i que es substituïda per una que retroba el sentit original dels símbols i els mots; i amb ell, amb el seny, una renovada percepció de la "creença"


Jordi Salat




divendres, 1 d’abril de 2016

Discurs de Josep Puig Cadafalch del 1889 vigent el 2019


Discurs de Josep Puig Cadafalch del 1889 vigent el 2019

Discurs en la sessió inaugural de Josep Puig Cadafalch
com a President del Centre Escolar Catalanista de Barcelona
de l’any 1889-1990





1.- “Som una veu del concert de pobles que ressusciten, com si hi hagués un sentit divinal senyalant l’hora de tornar a viure sobre la terra de les antigues nacionalitats, pàtries naturals, que havien format segles abans que l’artificialisme unitarista hagués creat les nacions modernes.


2.- Es que els pobles no s’esborren per real ordre de sobre la terra.


3.- Hi ha un encadenament en les idees tal que jo crec que el fet de la resurrecció de les antigues nacionalitats ( nacions naturals o vernacles) no és res més que una conseqüència dels caràcters del mètode científic aplicat modernament a totes les branques del saber.

4.- Els caràcters dels pobles compleixen la llei que serveix en la zoologia i la botànica per formar les classificacions naturals.


5.- Hi hagué un temps en que Europa volgué desconèixer que no està en ses mans lo forjar nacions i pobles; hi hagué un temps en que aquell uniformisme romà de tants segles enterrat va somoure la llosana de sa tomba i fou tret a la llum del dia; més disfressat com ridícol carnestoltes.


6.- Fou llavors en què oblidant-se en totes les branques de l’activitat, la constitució natural dels pobles que anava fent l’Edat Mitjana, formant-se així de mica en mica les bases de la vera llibertat. Fou substituïda per l’artificialisme unitari de la tirania de les nacions.
(Estats en diem actualment).


7.- Llavors se volgué fer un sistema social deslligat en la història, com s’havia fet un bordissenc sistema artístic sense enllaç amb lo passat, sense descendir de ningú.

Veus aquí l’origen d’aquestes unitats nacionals que no ha fet la
naturalesa .

8.- Més per sort de la Pàtria, aquelles doctrines artificials, filles de l’apriorisme, passen ja de moda i la societat, sens adonar-se’n, sent la veu de la sang que li recorda sos pares i torna a voler la realitat en totes les branques de l’activitat humana.


9.- La ciència en totes ses parts, vol ser experimental i d’observació; la literatura i l’art cerquen primer que tot la naturalitat i rebutgen les lleis d’acadèmia i d’escola; l’arquitectura torna a cercar en lo naturalisme constructiu la base de la forma com li buscà l’Edat Mitjana; i la sociologia emprèn lo camí de l’observació per guiar-se en los complicats problemes dels governs dels pobles, fomentant així l’escola històrica del dret contra la filosofia ; tendències que porten al cap i a la fi al regionalisme, que és no més que l’escola naturalista en la constitució de les nacions.

10.- Tal és lo camí que ha seguit la Renaixença en la nostra Pàtria.Començàrem fent catalanisme de vetllada literària, romàntic i platònic; començàrem enamorant-nos de l’avior, i era que tot això ens mostrava lo que som i lo que fórem per a poder demanar lo que volem ser.


Jordi Salat

dijous, 14 de gener de 2016

La Catalunya adulterada Els noms dels carrer de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”
S’ha fet la celebració del Cap d’any 2015, ho han vist milions de persones. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. La col·lectivitat nacional ho ha de descobrir perquè en el significat està la força de la identitat que s’ha de identificar adequadament per a fer-se realitat en el món Material  - o Fenomènic, com es diu en el llenguatge del model Globàlium Menor de Xirinacs-.

El significat de les quatre columnes, i els quatre pals vermells sobre fons groc, propis de la “senyera”, la Tetraktis de Pitàgores i el Tetragramma cabalístic que fa referència a les quatre lletres del nom de Déu, al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista i representen els quatre elements de la naturalesa i els quatre punts cardinals, una base naturalista de la Creació. Així és com jo ho interpreto. Continuo essent en el camí de l’enteniment; millor dit, en llenguatge “llullià”, fent camí per l’Escala de l’Enteniment.

Mentre faig aquest  escric  Heliona, per la televisió veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. No hi veig el rellotge català que marca els quarts. Les columnes restituïdes, al meu entendre,però,  de forma incompleta. Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.
Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, i em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria,  ara, a mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, s’està fent de forma adulterada, i de forma intencionada. No es restitueix la catalanitat; es posen coses en català. No és el mateix. Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó” quan el seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: Regne de València, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, i també el carrer Lleida, s’havia de dir Regne Lleida. El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi?

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - que va ser considerat herètic pels seus postulats zodiacalistes i el seu rebuig del jahvehisme ja que afirmaven que Déu era el Pare Celestial del Nou Testament però no el Jahveh de l’Anti9c Testament. Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.
Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)

Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”
l
Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, Heliona, a qui li poden interessar?
I , ara, mentre repasso l’escrit que vaig fer aquest darrer de l’any 2015, rebo  una notícia decebedora: Els membres de la CUP han votat NO a la investidura del Sr. Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya.

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí.

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar d ela història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques, Heliona,  tu i jo en parlem en el nostre diàleg.
A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament.



Jordi Salat


Senyals Identitaris: El Rellotge Català

Diàleg amb Heliona (4/1)

Senyals identitaris: El Rellotge Català
                                                                                                                                           

Llegeixo a la premsa notícies que parlen de la celebració del Cap d’Any 2015 que es farà  a Barcelona i donaran per TV3, la Televisió de Catalunya. Em pregunto: Ho faran amb el rellotge català, aquest any? He recordat aquell escrit que vaig publicar ara fa més de quinze anys en el que posava de manifest  la necessitat de recuperar aquest referent identitari  català i posar-lo a les façanes dels ajuntaments, esglésies, Palau de la Generalitat de Catalunya, estadi del F. C. Barcelona, monestirs com el de Montserrat i Poblet entre altre llocs emblemàtics. I també, que aquest rellotge català fos present a les campanades de cap d’any a Catalunya. Hi serà aquest any 2015?
 A la fotografia de l’anunci  de hi vaig veure  les quatre columnes de Montjuïc,  que formaran part de l’escenari a on es faran activitats de las celebració. Vénen a la meva ment, en forma de record, les imatges d’aquella postal  que vaig veure al quiosc que es troba davant del Palau Robert, a la confluència de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia de Barcelona i que va ser l’origen d’una lluita per la seva restitució.  Tants anys de lluita! Cap reconeixement!. Vaig ser censurat malgrat ser aquesta troballa de la postal  l’origen de la tasca de restitució. Censurat per què i per qui,  – et pots preguntar Heliona-. Doncs, el per què, va ser per explicar el seu significat i la seva relació amb la  cultura hel·lènica – Tetraktis de Pitàgores i monument a Atenea Niké-, i també per especular sobre la seva relació amb  el Tetragramma de la càbala. Sobre els qui, he de dir que van ser unes persones que no volien que expliqués això ja que consideraven inapropiat. Curiosament aquestes persones que encapçalaven manifestacions demanant la recuperació de la memòria històrica amagada i adulterada pel  règim de l’espanyolisme que va subjugar Catalunya  i volgué anorrear la cultura  de llengua catalana durant segles, ara, em censuraven a mi tot dient “nosaltres som ateus i això que expliques comporta una religiositat” que no compartim. “No es poden restituir adulterant el seu significat i tergiversant el seu sentit “- el responia amb insistència-.  Quina mena de Catalunya estem reconstruint? – em pregunto encara ara-.  Com ho fem i amb quin criteri reconstruïm i reformem allò que va ser destruït i adulterat?

Postal que vaig comprar al quiosc de premsa, davant del Palau Robert de Barcelona i que va donar origen  a la meva tasca individualment al llarg de més de 10 anys i que encara no s’ha acabat perquè no s’ha fet la restitució completa adequadament


Jordi Salat