DIADA VERNACLISTA
Santuari Ecològic del castell de Gallifa
22 de Març de 2026
Toni Navarro, president
del Patronat del Santuari del Castell de Gallifa va donar la benvinguda al
assistents i va fer referència al llibre
“El espíritu de la esperanza” del
filòsof coreà Byung-Chul Han el qual fa
una reflexió profunda sobre la necessitat de recuperar l’ “Esperança” com a
obertura al futur. L’esperança entesa com una força o alè que anima l’ànima humana, obre
horitzons, permet imaginar allò que és
però encara no existeix i dona sentit a la vida. L’esperança manté viva la
possibilitat d’un món diferent. L’esperit de l’”Esperança” és una crida a
recuperar una actitud vital que avui està en crisi: l ’esperança manté oberta la
possibilitat d’un altre món. L’esperança no és passiva; és activa; és vital; és
la força de la vida; l’impuls de l’alè creador; comporta una acció; una acció que
vol crear futur. I després el Toni Navarro
va relacionar aquesta esperança amb l’acte vernaclista que estàvem
celebrant amb diverses referències a la meva tasca o
lluita preservant a favor del vernaclisme.
Les seves paraules em van
fer venir a la memòria un cançó de Lluis Llach titulada “Cal que neixin flors a
cada instant”. És una cançó de l’any
1968 que jo cantava acompanyant-me amb la guitarra. Era una de les cançons del
disc “A cara o creu" i es va convertir en un dels himnes destacats de la
Nova Cançó catalana. Diu el següent:
“Fe
no és esperar/fe no és somniar/fe és penosa lluita per l’avui i pel
demà/apartem els núvols que ens amaguen la claror/Hem de veure-hi clar/Cal que
neixin flors a cada instant”.
Toni Navarro, va acabar
el seu discurs tot dient unes
paraules sobre mossèn Dalmau el fundador del Santuari i a continuació va
fer-me la presentació com promotor del vernaclisme, la Diada Vernaclista i
autor del llibre “Vernaclística” .
Després de la presentació
que em va fer el Toni Navarro, vaig parlar sobre allò que és el vernaclisme i perquè es
celebra la Diada Vernaclista el primer diumenge e desprès de l’equinocci de
primavera. El vernaclisme és un marc cultural que posa de manifest tots allò
que és propi – natural, autòcton o genuí- de cada lloc. El mot vernacle prové
del llatí ver que vol dir primavera. Per això he proposat celebrar la Diada
Vernaclista el primer diumenge després de l’Equinocci de Primavera, data que es
coneix també amb el nom de Punt Vernal. Aquesta data que correspon a la
constel·lació d’Àries o Anyell es representa amb el simbolisme del moltó o xai en les tradicions culturals
naturalistes, i també en el cristianisme de la tradició joànica o de Sant Joan
autor del Llibre de la Revelació o Apocalipsi. Un llibre que va ser escrit
llengua hel·lènica. No va ser escrit en llengua hebrea. Ho recalco
perquè és un fet significatiu. El simbolisme del vernaclisme també és el colom que segons la tradició cristiana infon el do de llengües i que es celebra
la Diada de Pentecostés que jo relaciono amb la Diada Vernaclista
A continuació la coral El poble que canta va interpretar la cançó “El Punt de vista català”. Aquesta cançó ha estat interpretada per Pau Casassas, Niels Bekius al piano i el Cor de cantaires dirigit per Jordi Llobet. Diu la lletra “La marca de l’ocupant/és fer seva la visió de l’amo ocupant. Vàrem ser el poble més lliure d’Europa/ recuperem el Punt de vista català »
Seguidament la cantant Mònica Sans Duran va interpretar dues cançons, una en català i l’altra en occità “Sabem d’on venim” i “ Lo Bouer” Cançó en occità, i va recitar el poema de Salvador Espriu La pell de brau.
Després la Mireia Juanola va fer un parlament , dient entre d’altres
coses «Els catalans hem
estat, som i serem un poble natural, genuí, vernacle que porta al seu ADN els quatre
elements de la vida aferrats a les quatre barres de la
seva bandera, en forma de terra, aigua, foc i aire.
Terra, perquè la nostra cultura
emergeix de la pròpia terra, centrada en l’astronomia, l’agricultura i la
gastronomia que ha esdevingut un referent mundial.
Aigua, perquè la nostra cultura
va escampar-se per la Mediterrània, aportant comerç, seguretat i Pau, a través
del Consolat de Mar
Foc, perquè el foc ens agermana
com a poble de parla catalana cada nit de Sant Joan, per recordar els nostres ancestres
i el nostre passat natural i cosmològic, i
Aire: perquè la catalanitat sempre ha estat lligada
a l’espiritualitat i a la saviesa, començant per Gerbert d’Orlhac conegut com a
Papa Silvestre II, que ja al segle X escampà la matemàtica, la ciència,
l’astronomia i la filosofia en tota la cristiandat, passant per Ramon Llull, filòsof, Arnau de Vilanova,
metge i teòleg, l’esmentat Dr. Trueta o el propi Antoni Gaudí, amb la seva
arquitectura natural, plena de valors i simbolismes universals.»
El compositor Jordi Paüls va presentar l’Himne Vernaclista. Del qual es va fer l'audició històrica.
Tinc pensat fer-ne una audició i entrega de la bandera a un monestir català. De forma semblant i en la línia igual com es va fer amb l'himne i la bandera de la Unió Catalanista, dissenyada per Alexandre de Riquer, impulsada per l'activista Agnès Armengol, l'any 1903 al monestir de Poblet. Aquesta bandera del catalanisme del segle XIX de la Unitat Catalanista es troba al museu del monestir de Montserrat. La bandera vernaclista serà la bandera del catalanisme globalista del segle XXI, un catalanisme dins el marc del vernaclisme com a part d'un conjunt holístic en el que cap particularisme oprimeix cap altre particularisme en nom de la unitat artificial i colonialista, sinó que és part essencial del Tot de forma que el Tot és en tots i tots són el Tot.
Finalment mossèn Jean Pierre va fer la missa de la diada en la qual va fer una lectura de l’evangeli relacionat amb el do de llengües que infon l’Esperit Sant —Joan 1,32–33«Jo he vist l’Esperit baixar del cel com un colom i posar-se damunt d’ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.”» Fets dels Apòstols : Fets 2,1– 4 «Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en altres llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.» —Aquí es narra la Pentecosta, on l’Esperit es manifesta amb el do de llengües, text amb el qual s’identifiquen els vernaclistes.
Com a cloenda es va fer un pica pica amb tastet de licor d'ametlla com a homenatge als trobadors que portaven una simbòlica i primaveral branca d'ametller sobre l'orella quan anaven de poble a poble cantant en llengües vernacles. El licor d'ametlla es presentat com a referent del vernaclisme. I, amb un "fins la propera" es va convidar als assistents a retrobar-nos l'any vinent el primer diumenge després de l'equinocci de primavera per a celebrar la Diada Vernaclista de l'any 2027.
