Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gallifa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gallifa. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de març del 2026

Diada Vernaclista 2026 Una diada identitària que fa Història

 

DIADA VERNACLISTA

Santuari Ecològic del castell de Gallifa

22 de Març de 2026



Va ser una Diada fantàstica, un dia Històric. Hem instituït un referent significatiu, identitari, testimonial i alliberador, un retrobament amb l'origen de les arrels catalanes! Ens hi retrobarem per la Diada Vernaclista 2027, el diumenge 21 de Març, primer diumenge després de l'equinocci de primavera. Bon dia i moltes gràcies a tots!!!

“Ara us explicaré els colors de la bandera vernaclista:

El color blanc representa que té l’alè creador, que és pur. La creu en forma d'aspa representa el moviment com a Alè Vital. Això forma part de totes les tradicions, la primera llum. El color vermell és la passió. Representa el sentiment, lo sensible. El color groc representa el pensament. Fixeu-vos que en les tradicions de la religió, dels sants, es representen amb una corona daurada. Persona que està en comunió amb l’entorn, amb la naturalesa, o sigui el que parla en llengua vernacle, no parla espanyol. El color negre representa la nit de l’inconscient, lo que percebem del món espiritual interior, la meditació, la pregària, lo substancial, lo essencial, que aquí ho tenim representat en les verges negres i el que és també la deessa Àrtemis. El color blau representa el dia, el que percep el món exterior, lo material, l’experiència.

A la bandera d’Europa, la bandera catalana, i d'altres nacions vernacles, no hi són. Els catalans no hi som.

Dins el marc referencial de la bandera vernaclista sí que hi som representats, i dins d'aquest marc som molts milions, més milions que els espanyols" Jordi Salat











Els assistents han fet una activitat de Turisme Cultural Identitari Català
PASSSEIG PELS MONUMENTS QUE HI HA AL VOLTANT DEL SANTUARI
comentats per Jordi Salat

Monument dedicat a mossèn Josep Dalmau


Decàleg de mossèn Josep Dalmau de Gallifa


Monument dedicat a mossèn Lluís Maria Xirinacs


Font de Sant Galderic





TURISME CULTURAL IDENTITARI CATALÀ
Santuari Ecològic del Castell de Gallifa

En properes visites, inclourem els monuments i plaques de ceràmica  dedicats a:

Josep Pallach
Josep Maria Batista i Roca
Joan Miró
Josep Llorens Artigas
Jacint Verdaguer

S'ha proposat ampliar presència de monuments i plaques de ceràmica dedicades al testimoni i  la memòria d' altres personatges, referències i fets històrics significatius com podrien ser:  
Mossèn Carles Cardó, Ramon de Subirats,  Mossèn Jaume Balmes, La Nova Cançó Catalana, Salvador Espriu, Joan Maragall, Jordi Savall,  Francesc Pujols, Ramon Llull, Antoni Gaudí, ... 



 



divendres, 13 de març del 2026

Pensament vernaclista, filosofia romàntica europea i pensadors europeus: Herder i Heidegger

 


Pensament Vernaclista, Filosofia Romàntica Europea  i Pensadors Europeus: Herder i Heidegger

Diàleg amb el Chat GPT

( La Intel·ligència Artificial no té prejudicis i és objectiva amb la informació que té?)


Li he preguntat al ChatGPT si hi havia algun pensador europeu en el que hi trobés paral·lelisme amb el que jo dic en el meu blog, conferències i llibre "Vernaclística". 

La resposta  ha estat aquesta:

—El vernaclisme defensat per Jordi Salat s’assembla a diverses idees de la filosofia romàntica europea perquè comparteix tres intuïcions centrals que ja apareixen en pensadors com Johann Gottfried Herder o Martin Heidegger: la relació entre poble, llengua i territori com a base d’una forma particular de veure el món.

A continuació tens les semblances principals.

1. La llengua com a forma de veure el món

Romanticisme

Per a Herder, cada llengua expressa una manera única d’entendre la realitat. No és només un instrument, sinó una visió del món (Weltanschauung).

cada poble té una veu pròpia

la cultura universal és la suma de totes aquestes veus

Vernaclisme

El vernaclisme diu pràcticament el mateix:

la llengua vernacla és el vehicle de la cultura profunda d’un poble

quan una cultura parla amb la seva pròpia llengua, pot esdevenir universal

Aquesta idea és molt propera a la teoria romàntica del Volksgeist (“esperit del poble”).

2. El vincle espiritual amb el territori

Romanticisme

Molts romàntics alemanys pensaven que els pobles tenen una relació espiritual amb el seu territori.

Per exemple, en Heidegger apareix la idea que l’ésser humà habita el món d’una manera arrelada:

la llengua és “la casa de l’ésser”

el pensament neix del lloc on habitem

Vernaclisme

El vernaclisme parla d’una cosa molt semblant:

cada cultura està connectada amb el Genius Loci (esperit del lloc)

el territori genera una forma particular de cultura i simbolisme.

És una visió molt propera a la idea romàntica que la cultura és orgànica i arrelada a la terra.

3. Universalitat a partir del particular

Romanticisme

Els romàntics rebutgen la idea il•lustrada que la cultura ha de ser uniforme.

Segons Herder:

la universalitat no s’aconsegueix uniformant els pobles

sinó deixant que cada cultura es desenvolupi plenament.

Vernaclisme

El vernaclisme defensa exactament aquesta idea:

el que és vernacle (arrelat) pot esdevenir universal

la universalitat no ve de l’homogeneïtzació sinó de la diversitat cultural viva.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


DIADA VERNACLISTA



Llibre VERNACLISTICA de Jordi Salat




dimecres, 4 de març del 2026

"Decàleg de Mossèn Dalmau de Gallifa i la cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc "Lux" la Rosalia

 

Monument  Decàleg de mossèn Dalmau. Santuari Ecològic del castell de Gallifa

  

DECÀLEG DE MOSSÈN DALMAU DE GALLIFA


1.- Tota l’eternitat  dins el durar quiet d’un segons de temps.

2.- Tota l’amplada i fondària de l’Univers dins l’entranya d’un àtom.

3.- Tota la bellesa amb el seu esplendor  dins la tendresa d’una flor boscana.

4.-Tota l’harmonia vertiginosa del cosmos en el punt fix d’una brillant estrella.

5.- Tota la potència espiritual de la matèria en “l’impuls vital” de l’home lliure (ésser humà lliure).

6.- Tota la complexitat del fenomen del viure, dins la simplicitat del treu jo.

7.- Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent.

8.- Tota la sonoritat del Big Bang, dins l’eixordador silenci dels gran espais.

9.- Tota la grandesa del misteri de l’amor en el somriure acollidor d’un infant.

10.- Tot ala seducció apassionada del viure en el pas ferm del pelegrí cap a l’Absolut.

 

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

—Es pot relacionar aquesta frase de mossèn Dalmau de Gallifa “Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent” amb la cançó Mio Cristo piange diamanti del disc Lux de Rosalia?

—Si. La frase «Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent» de Mossèn Dalmau de Gallifa es pot relacionar simbòlicament de manera molt suggestiva amb «Mio Cristo Piange Diamanti» de Rosalía (del disc Lux) perquè totes dues imatges comparteixen una mateixa estructura mística: la llum divina concentrada en una matèria preciosa.

1. El diamant com a concentració de llum

En la frase de mossèn Dalmau:

  • firmament totalitat de la llum còsmica
  • nit transparent el misteri, el vel del món
  • diamant punt on la llum es concentra i es fa pura

És una imatge gairebé cosmològica i contemplativa:  tot el cel queda recollit en un sol punt de transparència.

2. Les llàgrimes-diamant de Crist

A la cançó «Mio Cristo Piange Diamanti», la imatge és paral·lela però cristocèntrica:

  • Crist plora compassió divina
  • llàgrimes dolor del món
  • diamants el dolor transfigurat en llum eterna

Això recorda molt el llenguatge de la mística cristiana:
el sofriment diví es converteix en pedra de llum.

En tots dos casos el diamant és una metàfora de la llum absoluta.

La llum divina es manifesta en el punt més petit i transparent de la realitat.

És una intuïció molt pròxima a la mística de figures com Ramon Llull o  Joan de la Creu: la llum absoluta apareix en la nit i en la ferida.

 En aquest sentit, la frase de mossèn Dalmau podria llegir-se gairebé com una versió còsmica del que la cançó expressa cristològicament.

SUGGERÈNCIA

Us convidem a venir el proper 22 de Març de 2016 a la DIADA VERNACLISTA  i reflexionar davant d'aquest monument de pedra  on hi ha escrit el "Decàleg de Mossèn Dalmau" sobre el seu significat i la seva relació amb el pensament  vernaclista. 

(Així com també la seva possible relació amb el pensament de mossèn Carles Cardó expressat en el seu poema "La nit transparent" i en el llibre " Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes"  editat en francès a París amb el títol de " Histoire spirituelle des Espagnes: étude historico-psychologique du peuple espagnol")





Cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc Lux de Rosalia



dilluns, 2 de març del 2026

Diada Vernaclista 2026 Santuari Ecològic del Castell de Gallifa

 





DECÀLEG DE MOSSÈN DALMAU I LA CANÇÓ "MIO CRISTO PIANGE DIAMANTI" DEL DISC "LUX" DE LA ROSALIA



dijous, 2 de febrer del 2023

Conversa amb Mn. Dalmau de l'any 2010. Vigent i Interessant l'any 2023

 


L'ECOLOGIA I PENSAMENT CATALÀ
UN DELS PARES DE L'ECOLOGIA
Conversa mossèn Dalmau i Jordi salat
És va fer l'any 2010
Vigent perquè té un Marc Referencial amb un sentit interessant l'any 2023



Teilhard de Chardin

Josep Pallach

Ll. M. Xirinacs

Guillem Rovira Albet

Carles Pi Sunyer

Jordi Pujol

Jaume Balmes

Alexandre Deulofeu

I temes com:

Política catalana

Voluntat independentista

Qüestions bíbliques

Antic Testament de Jahveh i Moisès respecte del Nou Testament de  Crist i El Pare Celestial ( en general i segons Sant Pau)

Cristianisme paulí i Catolicisme romà

Els càtars

El simbolisme del colom i el do de llengües

El simbolisme de les verges negres en funció dels mites mesopotàmics i hel·lenistes

Ho fem amb Josep Dalmau, mossèn de Gallifa

I llibres com:

A mossèn Dalmau: D’un home, d’un temps d’un país

El malefici dels símbols

Contrapunts al camí de l’Opus Dei

Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (Poema de Carles Pi Sunyer)

Cercamón

El Criteri

Accés Canal Youtube

Conversa mossèn Dalmau i Jordi Salat


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dimecres, 25 de gener del 2023

Conversa sobre el pensament de Mn. Dalmau al Santuari del Castell de Gallifa: catalanisme i cristianisme

 

Conversa sobre mossèn Dalmau i el Santuari de l'Ecologia

amb Gregori l'ermità del Santuari del Castell de Gallifa



               

Conversem amb l'ermità del Santuari del Castell de Gallifa  sobre mossèn Dalmau, la seva obra, el seu pensament i sobre els monuments que allí hi ha fet l'escultor Jaume Rodri  relacionats amb la deessa Àrtemis, mossèn Dalmau i mossèn Lluis Maria Xirinacs. A la conversa parlem de mitologies, verges negres i del pensament de mossèn Dalmau  un Decàleg que es pot llegir en una pedra o monòlit que es troba al costat del Témenos. 

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Col·laborador de la Revista La TortugaAvui





dijous, 3 de juny del 2021

Un passat que és present. Catalunya segrestada

UN PASSAT QUE ÉS PRESENT

CATALUNYA SEGRESTADA Editat l'any 1993

Catalans per voluntat, Europeus per vocació, 
espanyols per força, Catalanitat anorreada


Fa uns quants dies que, llegint a la premsa les notícies que fan referència a la situació política de Catalunya, se'm fan presents moments que vaig viure amb Mossèn Dalmau, el capellà de Gallifa. Amb ell vaig mantenir interessants converses.

Ara, en l'actual situació, les recordo. M'adono que no ha canviat res...No hi ha res de nou sota el Sol...

Em pregunto: el camí vernaclista del qual parlava amb ell, si s'hagués seguit, ens hauria portat a un altra situació de la que ara som? Constato que tot i que cada any noves nacions vernacles assoleixen la independència i reeiximent, entre els catalans, el marc referencial del vernaclisme ( i altres concepcions mentals amb components identitaris originals) segueixen sense seguiment, ...

Avui he vist que a França es parla de "llengües regionals" Ja era hora que es deixés de parlar de llengües minoritàries o minoritzades, llenguatge trampa en el que han caigut molts catalans, i es torni a parlar de "llengües amb concepció territorial". Potser el proper pas serà parlar de llengües i nacions vernacles o naturals en referència al seu propi territori.

Així es feia en temps del l'imperi de Roma quan es parlava del Genius Loci i les seves llengües.

He vist un llibre de mossèn Dalmau "Catalunya Segrestada" escrit fa molts anys....

M'ha semblat que era actualitat el què s'hi deia ahir es podria dir avui. L'he comprat i el tornaré a llegir.

M'ha agradat recordar a un mossèn cristià i fidel a l'esperit català i a Catalunya i la seva causa nacional, que va ser amic, i va ser represaliat per bisbes catòlics i espanyòlatres.

US CONVIDO A ESCOLTAR L'ENTREVISTA QUE VAIG FER-LI A MOSSÈN DALMAU

A UN PROGRAMA DE RÀDIO


Entrevista de Jordi Salat a Mossèn Dalmau 


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE