NADAL I NACIONALISME ESPIRITUAL GENUÍ
Quina
ensenyança cristiana es celebra per Nadal?
Cal que nasqueu de dalt (Bíblia. Ev. segons Sant Joan 5,6)
Detall del quadre Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste. Verrocchio i Leonardo da Vinci
El Nadal s’associa al naixement d’un nen en terres de Galilea,
terra del poble camita, descendents de Cam, on es parlava galileu,
del qual es diu era fill de Déu i fins i tot hi ha qui diu que era el mateix
Déu, que ha passat a la Història amb el nom de Crist.
Aquest mot de Crist, però, no és originari de Galilea, és un mot
que no és de llengua vernacla o genuïna de Galilea, és un mot
derivat del llatí Christus, a la vegada derivat del grec
Khristós. Aquest molt vol dir "ungit" o sigui batejat, que ha rebut
quelcom de la Divinitat. Quin era el seu nom galileu?
Hi ha qui diu que aquest nen era la mateixa Divinitat. Uns diuen
que la naturalesa divina es va fer també naturalesa humana. Hi ha qui diu que
es deia Jesús i que com a adjectiu se li va posar El Crist.
Hi ha qui el considera una mena d'avatar. Hi ha qui considera que va ser un
personatge mitològic que no va existir mai. Hi ha qui considera que
va ser un personatge històric. Hi ha qui el considera jueu sense fer distinció
entre jueu camita i jueu semita. A la versió dels textos que van fer
un "determinats traductors" de Tradició Jahvehita, i que
s'anomenà Bíblia Septuaginta es va traduir Crist per Maixiah o Mesies. Quina és
la Veritat i quin és el significat que li dóna sentit?
El naixement d'aquest infantó ens porta la imatge del pessebre on
es diu que hi va néixer, el qual és un
estable o bé una cova on s’hi veu el naixement d'aquest nen amb el
seu pare, Josep, la seva mare, Maria, un ase, un bou, un pastor, un àngel
i un estel del cel. A aquest nen se li poà el nom de Jesús Crist. Consultades
fonts històriques ens diuen que el primer pessebre va ser creat per Sant
Francesc d’Assís, qui per cert, no es deia Francesc ja que aquest va ser el nom
adoptat com a monjo; el seu nom de pila baptismal era Joan Bernat i era nascut
a Úmbria regió on s’hi parlava una llengua genuïna o vernacla pròpia que no era
la llengua que avui es coneix com a italià ja que Itàlia encara no existia com
a Estat.
El
mot de pessebre o pesebre, fa
referència a una mena de menjadora feta per a animals que són a dins d’un estable. El mot pesebre, com els seus equivalents antics, presepe i l’occità presèp o
presèpi són derivats del llatí “prae”
que vol dir “davant de”. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc
d’Assís va fer una representació d’un pessebre vivent a un estable i davant
d’una menjadora d’animals i és considera per molts com l’origen del que
coneixem com a Pessebre. A Catalunya i regnes de la Corona d’Aragó, es tenen
notícies que s’hi va representar a partir de l’any 1300, hom creu que portat
pels frares franciscans. Cal preguntar-se: com es representava anteriorment el Nadal?
Art romànic català
Frontal altar art romànic de Cardet
Camí
"iniciàtic" cristianisme del Nou Testament: Anunciació (1 dalt
esquerra) Adoració dels savis / mags ( 2 sota esquerra) Naixement de Crist (3
dalt dreta) Fugida o "exili" a Egipte perquè el rei Herodes el volia
matar (4 a sota dreta) Verge coronada
(en el centre) La corona fa referència al Coneixement Celestial.
.jpg)
Art
romànic català Sant Joan de Bellcaire d’Empordà. Atribuït al Mestre d’Osomort.
Colom, bateig de dalt. Llengües de foc. Do de llengües que infon l’Esperit Sant
dels cristians autèntics. Llengües genuïnes o vernacles. Batejats Coronats.
Segle XII.
Detall
del quadre Bateig de Crist per
Sant Joan Baptiste. Verrocchio i Leonardo da Vinci.
Renaixement. Segle XV.
Pentecostés
(1596) El Greco. Museu del Prado de Madrid. El quadre forma part del Retaule del col·legi de Doña María de Aragón. El 1596, va signar
el primer encàrrec important d'aquest període, el retaule per a l'església d'un
seminari agustinià de Madrid, conegut com el col·legi de Doña María
de Aragón, pagat amb fons que aquesta senyora amb lligams amb Catalunya
i els regnes de la Corona d’Aragó va especificar al seu testament. Segle XVI.
El
Nadal és una celebració cristiana que fa referència a una ensenyança evangèlica
relacionada amb el naixement de dalt.
Es
basa en una ensenyança evangèlica que va escriure Sant Joan i ens parla del fet
de néixer en Esperit.
I,
aquest nàixer en l’Esperit ho és en sentit –
personal i nacional -. El despertar és un fet humanista i és un fet
nacionalista.
A
nivell nacional, l’espiritualisme, és manifesta socialment com
una voluntat democràtica
que vol donat testimoni d’un esperit nacional o Genius Loci. Per a
fer més entenedor el què vull dir, recomano la lectura del llibre L’Esperit de
Catalunya (1946) del doctor Josep Trueta, nascut a les terres de Girona que va
viure exiliat a Anglaterra.
Trobo que resulta significatiu el fet
que actualment, quan han passat més de setanta anys, Catalunya té un altre
exiliat de les terres de Girona a l’exili, tal és el cas del president Carles
Puigdemont. La llista d’exiliats catalans és molt llarga, de persones i, durant
molts segles al llarg de la Història. Aquest, però, és un altre tema.
Podem
relacionar aquesta espiritualitat amb el sentiment nacional. I ens trobem que,
sovint, aquesta voluntat espiritual es oprimida i reprimida per una
marc legal que no deixa reeixir. Els cristians foren reprimits en els temps
del Imperi de Roma, per les lleis del marc legal de la Constitució romana.
Això, segons el
meu entendre, és el que passa actualment amb l'Esperit de Catalunya dins el
marc legal de la Constitució d'Espanya. Potser hauríem de dir del Imperialisme espanyolista o més específicament de la voluntat imperial de l'espanyolisme castellanista portat per un sentiment i una concepció cultural contrari al que s'identifica amb la Tradició Cristiana del Nou Testament (TCNT), la de l'Esperit Sant i el do de llengües i reconeixement de les identitats nacionals naturals que és la pròpia del vernaclisme predicada pel Concili Vaticà II de l'Església Catòlica. La Tradició Johanita fa una lectura celestial de Déu segons la qual el llibre de Déu és la Naturalesa. És diferent de la Tradició Jahvehita que es basa en referència a Jahveh i la seva Llei imposada a Moisès. A això es referien els cristians albigesos o càtars quan deien allò de Jahveh no és Déu, Déu és el Pare Celestial. El càtars ho deien en el mateix sentit que ho diu Sant Pau en els seus escrits.
L’esperit vivifica, la llei mata –
aquesta és una ensenyança evangèlica relacionada amb aquest naixement de dalt.
El Nadal s’associa al naixement d’un nen en terres de Galilea,
terra del poble camita, descendents de Cam, on es parlava galileu,
del qual es diu era fill de Déu i fins i tot hi ha qui diu que era el mateix
Déu, que ha passat a la Història amb el nom de Crist.
Aquest mot de Crist, però, no és originari de Galilea, és un mot
que no és de llengua vernacla o genuïna de Galilea, és un mot
derivat del llatí Christus, a la vegada derivat del grec
Khristós. Aquest molt vol dir "ungit" o sigui batejat, que ha rebut
quelcom de la Divinitat. Quin era el seu nom galileu?
Hi ha qui diu que aquest nen era la mateixa Divinitat. Uns diuen
que la naturalesa divina es va fer també naturalesa humana. Hi ha qui diu que
es deia Jesús i que com a adjectiu se li va posar El Crist.
Hi ha qui el considera una mena d'avatar. Hi ha qui considera que va ser un
personatge mitològic que no va existir mai. Hi ha qui considera que
va ser un personatge històric. Hi ha qui el considera jueu sense fer distinció
entre jueu camita i jueu semita. A la versió dels textos que van fer
un "determinats traductors" de Tradició Jahvehita, i que
s'anomenà Bíblia Septuaginta es va traduir Crist per Maixiah o Mesies. Quina és
la Veritat i quin és el significat que li dóna sentit?
El naixement d'aquest infantó ens porta la imatge del pessebre on
es diu que hi va néixer, el qual és un
estable o bé una cova on s’hi veu el naixement d'aquest nen amb el
seu pare, Josep, la seva mare, Maria, un ase, un bou, un pastor, un àngel
i un estel del cel. A aquest nen se li poà el nom de Jesús Crist. Consultades
fonts històriques ens diuen que el primer pessebre va ser creat per Sant
Francesc d’Assís, qui per cert, no es deia Francesc ja que aquest va ser el nom
adoptat com a monjo; el seu nom de pila baptismal era Joan Bernat i era nascut
a Úmbria regió on s’hi parlava una llengua genuïna o vernacla pròpia que no era
la llengua que avui es coneix com a italià ja que Itàlia encara no existia com
a Estat.
El
mot de pessebre o pesebre, fa
referència a una mena de menjadora feta per a animals que són a dins d’un estable. El mot pesebre, com els seus equivalents antics, presepe i l’occità presèp o
presèpi són derivats del llatí “prae”
que vol dir “davant de”. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc
d’Assís va fer una representació d’un pessebre vivent a un estable i davant
d’una menjadora d’animals i és considera per molts com l’origen del que
coneixem com a Pessebre. A Catalunya i regnes de la Corona d’Aragó, es tenen
notícies que s’hi va representar a partir de l’any 1300, hom creu que portat
pels frares franciscans. Cal preguntar-se: com es representava anteriorment el Nadal?
Frontal altar art romànic de Cardet
Camí
"iniciàtic" cristianisme del Nou Testament: Anunciació (1 dalt
esquerra) Adoració dels savis / mags ( 2 sota esquerra) Naixement de Crist (3
dalt dreta) Fugida o "exili" a Egipte perquè el rei Herodes el volia
matar (4 a sota dreta) Verge coronada
(en el centre) La corona fa referència al Coneixement Celestial.
.jpg)
Art
romànic català Sant Joan de Bellcaire d’Empordà. Atribuït al Mestre d’Osomort.
Colom, bateig de dalt. Llengües de foc. Do de llengües que infon l’Esperit Sant
dels cristians autèntics. Llengües genuïnes o vernacles. Batejats Coronats.
Segle XII.
Detall
del quadre Bateig de Crist per
Sant Joan Baptiste. Verrocchio i Leonardo da Vinci.
Renaixement. Segle XV.
Pentecostés
(1596) El Greco. Museu del Prado de Madrid. El quadre forma part del Retaule del col·legi de Doña María de Aragón. El 1596, va signar
el primer encàrrec important d'aquest període, el retaule per a l'església d'un
seminari agustinià de Madrid, conegut com el col·legi de Doña María
de Aragón, pagat amb fons que aquesta senyora amb lligams amb Catalunya
i els regnes de la Corona d’Aragó va especificar al seu testament. Segle XVI.
El Nadal és una celebració cristiana que fa referència a una ensenyança evangèlica relacionada amb el naixement de dalt.
Es
basa en una ensenyança evangèlica que va escriure Sant Joan i ens parla del fet
de néixer en Esperit.
I,
aquest nàixer en l’Esperit ho és en sentit –
personal i nacional -. El despertar és un fet humanista i és un fet
nacionalista.
A nivell nacional, l’espiritualisme, és manifesta socialment com una voluntat democràtica que vol donat testimoni d’un esperit nacional o Genius Loci. Per a fer més entenedor el què vull dir, recomano la lectura del llibre L’Esperit de Catalunya (1946) del doctor Josep Trueta, nascut a les terres de Girona que va viure exiliat a Anglaterra.
Trobo que resulta significatiu el fet
que actualment, quan han passat més de setanta anys, Catalunya té un altre
exiliat de les terres de Girona a l’exili, tal és el cas del president Carles
Puigdemont. La llista d’exiliats catalans és molt llarga, de persones i, durant
molts segles al llarg de la Història. Aquest, però, és un altre tema.
Podem relacionar aquesta espiritualitat amb el sentiment nacional. I ens trobem que, sovint, aquesta voluntat espiritual es oprimida i reprimida per una marc legal que no deixa reeixir. Els cristians foren reprimits en els temps del Imperi de Roma, per les lleis del marc legal de la Constitució romana.
L’esperit vivifica, la llei mata – aquesta és una ensenyança evangèlica relacionada amb aquest naixement de dalt.
Exemple de conversió. Diàleg entre Crist i Nicodem, seguidor de Moisès i la Llei de Jahveh[1]
Què diu l’evangeli
segons sant Joan?
Ens parla del diàleg
entre Crist el camita
galileu (Tradició Cristiana del Nou Testament) i el jahvehita judaic Nicodem, sacerdot de Moisès (Tradició Jahvehita de l'Antic Testament) i ens diu el següent:
Crist va dir:
De veritat, de veritat et dic que el que no neix d’aigua i d’Esperit, no pot entrar en el regne de Déu. Qui neix de carn, és carn; qui neix d’Esperit és Esperit.
Us és necessari néixer de nou. Ningú ha pujat al cel, sinó qui a
baixat del cel. No t’estranyis que t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt (Ev. Segons Sant
Joan 5,6)
Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste. Verrocchio i Leonardo da Vinci
Aquesta imatge de Crist
batejat en el riu Jordà, és al meu entendre la més adient representació del néixer
de dalt que es celebra per Nadal.
El pessebre, l’arbre, el Tió i d'altres elements habituals en aquesta celebració tenen també una interpretació cristiana.
També s'han convertit en elements de "costums popular" i festius que sovint han amagat l'ensenyança essencial original.
I, poden tenir també interpretacions paganes relacionades amb el significat zodiacalista, - solsticis i equinoccis-, del concepte Pare Celestial o Abba equiparables a religiositats de cultes mesopotàmics i egipcis.
Jo no crec que Crist portés peots. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis” com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh.
