Benvolguts lectors,
si us plau endinsar-vos en el món de la Fantasia que ens ajuda a conèixer la Realitat, a trobar-hi un sentit i a entendre-hi un significat, us convido a a llegir el llibre El Pere i l'Hèlia que publico per capítols a la revista La Tortuga Avui de Caldes de Montbui.
El Pere i l'Hèlia Capitol 2 "Un altre món" pàgina 17,18 i 19
El Pere i l'Hèlia Capítol 1 "La Fada Farella i la muntanya d'El Farell" pàgina 17
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes
Viatge a Sant Julià de
Cerdanyola (2)
Monument a la Fia-Faia, les cases anomenades Cal Salat i la font de sant Galderic
Observo que a
l’entrada del poble hi ha un monument que fa referència la Fia-Faia una tradició
cultural típicament pirinenca de característiques zodiacalistes relacionada amb
el solstici d’hivern i les celebracions de Nadal que es fan el 24 de desembre.
M’agrada veure aquest monument ja que m’identifico amb aquestes tradicions
zodiacalistes, com n’és el cas de les que es relacionen amb els solsticis, que
en el fons són un denominador comú en les cultures vernacles d’arreu del món. I, en concret de les autòctones del Pirineu
com són la basca, occitana, aragonesa i catalana; podria dir de les cultures
naturals dels regnes de la Corona d’Aragó.
L’any 2010, la
festa de la Fia-Faia fou declarada
Festa Patrimonial d’interès Nacional per la Generalitat de Catalunya juntament
amb les Falles d’estiu, solstici
d’estiu, que coincideix amb les Festes de Sant Joan, en d’altres pobles del Pirineu.
Mentre la miro em ve una pregunta al cap:
quins són els monuments que hi ha a la ciutat de Barcelona, la capital de
Catalunya, que facin referència a la tradició cultural catalana? N’hi ha algun
a l’entrada de Barcelona per autopista, port de mar, estació de tren o
aeroport? Només me’n un al cap que és les quatre columnes de la Universitat de
Bellaterra de l’artista valencià Andreu Alfaro. A la muntanya de Montjuïc n’hi ha dedicat a
la Sardana, la dansa nacional catalana.
Però resulta curiós que aquest dos referents no es vegin en les postals
turístiques de l a ciutat de Barcelona. Ni tampoc el monument que Josep
Maria Subirachs va fer a la muntanya de
Montserrat dedicat a l’Escala de l’enteniment de Ramon Llull. Penso que a Barcelona
hi hauria d’haver més monuments amb referència a la identitat nacional
catalana.
Em pregunto què
vol dir Fia-Faia? Agafo el meu
telèfon mòbil i cerco informació a Google.
La Fia-Faia és una torxa de faies, que són
branques de fusta primes i seques.
Infereixo que, etimològicament,
el mot fia podria ser una iodització o ieisme de filla ja que he escoltat moltes vegades
que les persones que parlen amb iodització es refereix a la seva filla dient-li
“la meva fia” i el mot faia podria ser una iodització o ieisme de falla
Què és la iodització o ieisme? La iodització o ieisme és un tret
històricament propi de dialectes del català que consisteix en l'articulació com
a i en lloc ll (elle).
Aquest fenomen, que s’observa a molts llocs del
Pirineu, té una extensió prou considerable. En llengua occitana per
exemple és la forma dominant en la variant provençal. També es troba aquesta
mateixa iodització en moltes varietats lingüístiques la Llombardia i la
Toscana, al nord del estat actualment conegut com a Itàlia, on per cert, hi
trobem la presència de la cultura d’Occitània, tal i com encara es pot veure a
l’escut de Pisa[2] que té
la bandera occitana com a referent identitari.
Cal tenir en compte que en català antic en els municipis de Sant Julià
de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, Bagà i altres de la zona, no empraven el
so que avui garfíem amb “ll (elle)” sinó el so d'origen que sona a l'actual “i”.
Probablement també per influència de l’occità. Així, doncs
Fia
Faia, sense iodització, seria el
mateix que Filla Falla. Aquesta és
la deducció que en faig. És la meva hipòtesi. No sé si és certa, però li he
trobat un sentit. I, si una cosa té un sentit, vol dir que se li ha trobat un
significat. Això la fa interessant. Tot allò que té un sentit en el fons té
quelcom de veritat. Té algun sentit anomenat a la torxa com a la Filla del Foc?
Jo penso que sí.
Si observem el ritual de la Fia Faia podem inferir que sí, que pot
tenir un sentit. En un sentit religiós, fa referència als fills del foc de l’Esperit i en aquest sentit, cal tenir present la
tradició cristiana de les llengües de foc
en les esglésies romàniques del Pirineu.
A l’art romànic de les esglésies del Pirineu i arreu
d’Europa, posa llengües de foc al damunt dels caps dels Apòstols de Crist, fent
referència al do de llengües que infon l’Esperit Sant i el cercle daurat al
voltant del cap faria referència al Sol.
És doncs una tradició cristiana que es pot relacionar amb la Tradició Johanita i la Tradició de Sant
Pau, la del llibre de la Revelació de Sant Joan ( Apocalipsi en grec), la que
seguien els cristians albigesos o càtars. La que diu que Déu és el Pare
Celestial propi dels evangelis del Nou Testament i la que diu que Jahveh no és
Déu, i no s’identifica amb la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament.
Fetes aquests reflexions, em pregunto si el iodisme
lingüístic de Fia Faia pot tenir alguna relació amb el nom Fai,
tot pensa ten el santuari de Sant Miquel
del Fai, on hi havia el culte a una verge negra, que es troba a prop de
Caldes de Montbui ,o com jo crec que es
deia originalment, Montbohí. És el mot Fai el masculí de Faia? Fai sense
iodització s’escriu Fall. Es diria el Fall i la Falla.
La festa de la Fia Faia, o sense iodització, consisteix
en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la nit de
Nadal, dia dels solstici d’hivern. Aquesta nit hi ha una tradició típica dels
pobles del Pirineu que consistia en anar a veure l’Estel Catarí de la qual
parlo en el meu llibre Dotze Escriptures
Heterodoxes.[3] Abans
d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es
pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de
fallaires en una vistosa davallada nocturna. Aquest moment s'acompanya pel
següent cant: Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia.
Sense iodització Paia, s’escriu Palla. La festa,
d'arrels precristianes, és un ritual relacionat amb el solstici d’hivern.
M’adono que en el fons de les reflexions que m’estic fent
hi ha hi ha un costumari que encaixa
en el marc referencial zodiacalista del qual parlo en el meu esmenat llibre
quan parlo del pensament vernaclístic i del cristianisme hel·lenista i de
Tradició Johanita.
Les faies són fetes amb una herba anomenada
Cephalaria leucantha, a la qual s'atribueixen certs poders purificadors i que
s'ha anat a recollir al bosc una setmana abans.
A prop del monument
dedicat a la Fia Faia vaig veure un mapa amb la distribució de les cases
del poble i els seus. Dues d’elles porten el nom Salat que és el nom del meu
cognom Salat.
Em pregunto si tindrà alguna cosa a veure amb el meu Salat,
el qual, està relacionat amb Occitània. Allà hi trobem el riu Salat[4] afluent del riu Garona, que dóna nom a
diversos municipis occitans com és el cas de Saliás deth Salat[5]
Mentre miro el mapa amb les cases de Sant Julià de
Cerdanyola que es diuen Cal Salat i Salat Nou, m’adono que hi ha una font
dedicada a Sant Galderic, un sant nascut a Occitània. Em vénen novament records
de temps passats que ara es fan presents. Ara fa uns quants anys, vaig promoure
la restitució del culte a l’occità Sant Galderic que havia sigut substituït als
municipis de Catalunya com a patró dels pagesos,
pel culte a l’espanyol San Isidro, un sant nascut a Madrid.
Continuarà...
Jordi Salat
Llibre DOTZE EscripturesHeterodoxes
[3] Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes https://www.amazon.es/dp/B09GXN75GJ/ref=wl_mb_wl_huc_clickstream_3_dp
[4] Riu Salat (Occitània) https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Salat
[5] Saliás dth Salat https://ca.wikipedia.org/wiki/Salias_(Alta_Garona)
Viatge a Sant Julià de Cerdanyola (1)
Ermita de la Mare de Déu de les Esposes o de Nostra Senyora de les
Poses?
Aquesta setmana he anat a
visitar el poble de Sant Julià de Cerdanyola actualment a la comarca del
Berguedà, un poble al qual havia anat de
colònies d’estiu quan tenia uns deu
anys, d’això fa més de cinquanta anys. Al poble s’hi arriba pujant per la carretera que surt de Guardiola de
Berguedà. En el trajecte, al costat de
la carretera, es troba una ermita. El
nom d’aquesta ermita és Mare de Déu de
les Esposes.
Li comento a la meva dona, que
venia amb mi en el cotxe: “No sabia que
les “esposes “ teníeu una verge específica.
Tu saps si els marits també en tenim una?” La meva dona que coneix la meva manera de
pensar sobre aquesta temàtica religiosa,
em contesta: “ Esposes és una mot català? En català no es diu “muller” o “dona”? I, trobo que té raó, doncs, el mot “esposes” no és un mot català.
Què vol dir doncs “esposes” Per altre banda, la denominació original, i això ho
explico també amb més detall en el meu
esmentat llibre, en català, quan es
parlava genuïnament i no pas de forma adulterada, a les verges, especialment a les verges
negres, se les anomenava “Nostra Senyora” i no pas “Mare de Déu”. Dit això,
vaig pensar en el significat de “esposes”. Què volia dir?
Algunes persones que han llegit
el meu llibre DOTZE Escriptures
Heterodoxes m’han mostrat la seva sorpresa sobre el fet que escrigui
S’Aragossa i no pas Saragossa. M’han comentat
que han trobat encertades les argumentacions amb les que ho justifico tot basant-me en la
utilització del l’article es i sa propi de l’anomenat català salat en molts dels topònims catalans en lloc de l’article el o la.
Tal és el cas de l’Escala que
s’hauria de dir “La Cala” (Es Cala). Una altra seria Escaldes d’Andorra, que
hauria de ser “Les Caldes” (Es Caldes). En el meu llibre faig una relació més
llarga de topònims salats.
Sempre cerco en el significat
dels mots algun referent que tingui quelcom a veure amb la orografia, ja sigui de les muntanyes sigui de les valls,
la geografia del lloc. Mentre observava la forma de les muntanyes del voltants
i la panoràmica del paisatge, em va venir al cap un topònim que existeix a un
altre indret de les muntanyes del Pirineu. Es tracta del Pic de Posets. Aquest
és el nom del segon pic més alt del Pirineu. Miro a google i llegeixo que la
seva descripció fa referència a una “prominència” al vell mig del massís. A l’explicació oficial
es diu que el nom pot fer referència a uns pous que hi ha a un poble de les
rodalies. A mi no em sembla creïble l’explicació dels pous. Trobo més coherent
la de la prominència orogràfica. Hi ha alguna prominència(elevació
d’alguna cosa que hi ha a la vora) a l’orografia de
“Nostra Senyora de Es Poses”? ( poso el nom que jo trobo més adient i genuí que
no pas Santa Maria de les Esposes). I sí, efectivament, hi ha una prominència
just al costat de l’ermita.
Emita de “Nostra Senyora de les
Poses” a la dreta i una de les prominències al costat. Foto feta des de
Guardiola de Berguedà
A aquesta prominència rocosa, el
grup que érem a la Casa de Colònies o convivències a Sant Julià de Cerdanyola
hi aïnàvem d’excursió a buscar petxines fòssils incrustades a la roca. Ens
deien que hi havia petxines perquè en temps antics aquestes muntanyes havien
estat sota el mar. A sota de l’ermita també hi anàvem ja que hi hi ha un salt
d’aigua molt bonic que es diu Les Nou Fonts.
Ermita de Nostra Senyora de les Poses des de la que es veuen dues prominències
muntanyoses en la panoràmica que mira cap a Guardiola de Berguedà
Les informacions oficials ens
parlen d’aquesta dient que era un santuari i el situen a tres quilòmetres de la
carretera que va de Guardiola de Berguedà a Sant Julià de Cerdanyola. La desdripció que en
fan és la següent: Santa Maria de les
Esposes ( no li diuen Nostra Senyora) és una església d'una sola nau, orientada
cap a llevant. Està coberta, de dins amb volta de canó i amb arcs torals i, per fora, està protegida amb un
teulat -de teules àrabs- a doble vessant i té la porta adovellada. La dovella és una peça trapezoïdal
feta servir en la construcció d’arcs i voltes que, en ser més estreta d'un
costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs
que hi ha a sobre dels arcs. De
la seva història ens diuen que l’obra correspon al segle XIX, concretament
l'any 1858. Es pot incloure, junt amb moltes altres esglésies d'aquesta
comarca, dins el corrent del neoclàssic tardà i rural. Es considera
una construcció sense cap interès artístic. És un important centre de devoció a
Guardiola i a tot el terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola.
Aquestes explicacions
oficials no expliquen perquè van posar-li el nom de Santa Maria de les Esposes,
ni tampoc si ja existia un culte
anterior al segle XIX. A mi em sorprèn que un culte tant important a la comarca
tingui el seu origen en el segle XIX i no tingui antecedents medievals.
Cercant a google descobreixo que hi ha un altre
lloc que es troba bastant a prop en la mateixa àrea geogràfica de la serralada
de Cadí-Moixeró que també es diu Les Esposes on hi ha un refugi de muntanya el Refugi el Serrat de les Esposes.[1] I, al Pirineu, a un lloc relacionat amb Occitània, la muntanya d'Els Posets.
Continuarà....
Jordi Salat
Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes
Llibre a Amazon Llibre DOTZE EscripturesHeterodoxes
Observacions Significatives
El Pere i l'Hèlia
Benvolguts lectors,
si us plau endinsar-vos en el món de la Fantasia que ens ajuda a conèixer la Realitat, a trobar-hi un sentit i a entendre-hi un significat, us convido a a llegir el llibre El Pere i l'Hèlia que publico per capítols a la revista La Tortuga Avui de Caldes de Montbui.
Capitol 1 "La Fada Farella, la fada de la muntanya d'El Farell"
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Sardenya i Catalunya
dues nacions dins d'Europa
La imatge del president Puigdemont a Sardenya confirma, al meu entendre, el què exposo en el meu llibre DOTZE sobre la identificació de les nacions naturals o vernacles d'Europa i el lideratge que podria tenir Catalunya
Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes
DOTZE
Escriptures Heterodoxes
En aquest llibre fet amb dotze escriptures distribuïdes en quatre parts: foc, aire, aigua i terra, exposo amb el nom de vernaclisme, la meva manera de veure el món.
Ho faig dins un marc referencial català que encaixa amb les mitologies de totes les cultures del món que es basen en el Zodiacalisme, la Naturalesa, l'Alè creador i la seva filiació amb l'Humanisme i els nacionalismes vernaclistes que, com el català, occità, basc, escocès, irlandès, i d'altres a Europa i a tots els Continents, són els autòctons originals de cada territori sovint sotmesos a l'adulterisme cultural i l'anorreament sota el poder i les lleis dels Estats imperialistes alienats i alienadors que els volen genocidar.
En aquest marc referencial, cal identificar una concepció cultural representada en les Mitologies Zodiacalistes i cal discernir dues tradicions: La Tradició Jahvehita relacionada amb l'Antic Testament bíblic i la Tradició Johanita relacionada amb el Nou Testament bíblic.
Dins d'aquest marc referencial, Occitània, Catalunya, els regnes de la Corona d'Aragó i les seves llengües territorials - autòctones o vernacles -, hi tenen un protagonisme que relaciono amb la Tradició Johanita. També Gerbert d'Orlhac, Ramon Llull, Jaume I, Antoni Gaudí.
Ens cal tornar al l'origen per a construir el futur i el camí original és el de les llengües vernacles- autòctones o territorials- no és el de les llengües imperials alienadores.
Als territoris catalans, la llengua que porta a l'origen és la llengua catalana.
Als territoris catalans, parlant en català es pot arribar fins a l'Infinit. Parlant en espanyol, no és pot anar més enllà de "la Constitución Española"? Ho dic pensant en el que va passar amb el referèndum fet a Catalunya l'1 d'Octubre de 2017 el qual va ser considerat il·legal. Un fet històric que també cal analitzar dins el marc referencial de les dues Tradicions: La Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita.
Alguna cosa de les que dic en aquestes escriptures heterodoxes té quelcom a veure amb alguna cosa que també es diu en el llibre "Història espiritual de les Espanyes. Les dues tradicions" de mossèn Carles Cardó Sanjoan ( Valls 1884-Barcelona 1958)
"Cal retornar la nació catalana al seu centre natural, que no és la península, sinó el gran espai occitano-català. És en aquest espai, ençà i enllà del Pirineu, on hi ha l'origen i batega l'esperit creatiu del país"
Extret del llibre "6 d'Octubre. Palestra i Batista i Roca" pàgina 38 de Victor Castells.
"La màxima activitat de la cultura Occidental tingué a Catalunya i Occitània, que donaren a la cultura universal l'art romànic, i les primeres figures del nou cicle científic i filosòfic"
Extret del llibre " La pau al món per la matemàtica de la Història" d'Alexandre Deulofeu
Et convido a llegir-lo
Subratlla en el llibre allò que et faci sentir identificat i fes el teu puzle personal amb les "escriptures heterodoxes" que em plau compatir amb tu, benvolgut lector que has sentit ganes de llegir-les.
Llibre "DOTZE Escriptures Heterodoxes"
