Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Provença. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Provença. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’agost del 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània 2

La Bisbal d’Empordà i Occitània

Església, Interior de l’església i concepció lingüística espiritualista

L’interior de l’església parroquial de La Bisbal, l’església de Santa Maria, em va recordar l’església del Santuari d’El Miracle centre religiós del municipi de Riner a prop de Solsona ja que té om una mena de balcons  a la part superior dels costats de la nau. A l’església del  Miracle hi ha un altar lateral amb un interessant i significatiu retaule protagonitzat per l’Esperit Sant.[1] 


La referència a l’Esperit Sant és molt significativa i pròpia de l’art romànic i identifica l’ensenyança cristiana del do de llengües que es celebra per la Pentecosta.

 

Retaule Sant Esperit . Pere Serra. La Seu de Manresa[2]

 

En el cas de l’església de La Bisbal,  la referència a l’Esperit Sant es pot veure en el vitrall de la rosassa que coincideix en la part interior de l’escut amb la bandera occitana que hi ha a la façana.



Els Apòstols autèntics tenien el do de l’Esperit Sant i parlaven i predicaven en la llengua de cada territori on anaven;  la llengua dels cristians espiritualistes és la llengua vernacla, no és la llengua materna. 

Aquest cristianisme espiritualista, que és el del Nou Testament, el de Sant Pau, Sant Joan i Maria, mare de Crist, té en el colom  el referent a l’Esperit Sant. 

El cristianisme d’arrels occitana, relacionada amb els càtars o cristians albigesos,s’identificava amb aquesta tradició, però  no s’identificava amb la tradició de l’Antic Testament  que parla de Jahveh i Moisès, els quals no sabem en quina llengua van  parlar, encara que es creu que va ser només en hebreu, però sabem que no van parlar del do de llengües ni de l’Esperit Sant. 

Quina era la concepció cristiana que tenien els bisbes que predicaven a La Bisbal? Sabem que els bisbes de la Bisbal eren de Girona, i que estaven relacionats amb el rei  templer Jaume I de la Corona d’Aragó el qual era nascut a Montpeller, i per tant, era occità, ja que Montpeller és una ciutat d’Occitània.

Sabem que la concepció cristiana dels templers era la dels cristians espiritualistes, no era la dels jahvehïtes. I sabem que on hi ha templers hi ha verges negres, i em ve al cap el pensament de que probablement  en aquesta església de a La Bisbal  en els orígens deuria haver-hi una verge negra. Els bisbes de La Bisbal eren bisbes de Girona i a la catedral de Girona hi havia una verge negra, Nostra Senyora del Bell Ull.


He cercat informació sobre aquesta església i no he vist cap referència sobre la creu occitana ni al vitrall sobre la Pentecosta.[3]  Hi llegeixo això: La primitiva església de Santa Maria de la Bisbal fou consagrada l'any 904 pel bisbe de Girona i enderrocada el 1701 i posteriorment reconstruïda amb materials de l’anterior. D'estil barroc, és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La portalada principal data de 1757 i porta l'escut de la Bisbal; el campanar alt i esvelt fou acabat el 1770 i és un dels signes d'identitat de la ciutat.

Donat que el tema  de la creu occitana a sobre la porta d’entrada de l’Església el trobo interessant, cerco l’adreça de  l’Oficina de Turisme  per anar-hi a demanar  informació. Resulta que aquesta oficina està en un castell del qual en desconeixia l’existència. M’hi adreça i pregunto per la creu occitana. Em diuen que és una creu cristiana, la creu del bisbe ja que com el nom del municipi indica era residència de bisbes. Se m’acudeixen diverses preguntes però com ja era l’hora en que tancaven l’oficina vaig deixar-les  per l’endemà en que m’havia proposat visitar el castell.

Castell Palau a La Bisbal d’Empordà

Vaig agafar un fulletó amb informació turística el qual tenia a la portada una foto de la porta d’entrada al castell  amb un escut a sobre on hi posava “Castell Palau”. Castell Palau, de qui – em pregunto-. Qui hi vivia?


Continuarà....

La Bisbal d'Empordà i Occitània 1


Jordi Salat


dijous, 9 d’abril del 2020

Occitània, Catalunya i Anglaterra: Peterhouse College de Cambridge


REINES D’OCCITÀNIA, CATALUNYA I ANGLATERRA
I L’IDEAL ESPIRITUAL I MENTALITAT RACIONAL D’EUROPA

L’escut del Peterhouse College de  Cambridge


Escut del Peterhouse College
de la Universitat de Cambridge ( Anglaterra)



Una reina del Casal de Barcelona, Elionor de la Provença nascuda a Ais de la Provença (Occitània) el 1223 intervingué en la creació del Peterhouse College, el primer col·legi de Cambridge a Anglaterra, l’actual Universitat de Cambridge?



Extret del llibre "DOTZE Escriptures Heterodoxes":

Un fet històric significatiu i molt  important  relacionat amb la constitució d’Europa sobre la base d’una concepció espiritual i una  mentalitat racional que està per sobre dels interessos econòmics, on parlo dels personatges occitans i catalans presents a les monarquies europees, compromesos amb un Ideal d’Europa relacionat amb les catedrals, en tant que monument matriarcal i feminista. 
Aquest ideal, comporta una concepció zodiacalista del cristianisme que ha estat proscrita i adulterada per un Mal Poder que des de fa segles, i encara actualment, domina Europa amb els “seus” Estats hostils a les nacions naturals o vernacles que l’haurien de constituir i conformar. La seva concepció cristiana zodiacalista està en el mateix nom dels personatges, com és el cas d’ “Elionor” que ens porta a l’arrel “El” que és a les paraules originals pronunciades per “El Crist”,  Eli Eli Lemah Sabachtany

Jesucrist no es deia Jesucrist, ja que aquest mot “Crist” és un mot grec i Jesús vivia a Galilea, i allí es parlava arameu no s’hi parlava grec. 

Aquest mot, “Eli”, al meu entendre, té un sentit i missatge zodiacalista,  actualment adulterat per falsos profetes amb els seus falsos reis i falsos Estats nacionals  a diversos llocs del món, i també a Europa, els quals amb les seves lleis constitucionals volen fer creure el que no és. 

Cal descobrir el secret que porten les paraules dels mestres en Gaya Ciència,  la ciència del doble sentit i sentit hermètic dels trobadors occitans i el seu poètic sonet.

A més de Elionor de la Provença (1223-1291) parlaré també d’ una altra occitana que fou reina d’Anglaterra abans que ella i que va ser Elionor d’Aquitània (1122-1204) l’anomenada Reina dels Trobadors.

1154-1189

Elionor d'Aquitània (Bordeus1122 - abadia de Fontevrault1204), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).



 1236-1272

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - AmesburyRegne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).



1509-1533

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares1485 - KimboltonAnglaterra1536), infanta de Castella i princesa d'Aragó, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533), va ser la primera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l’educació. La relació entre Caterina i la cultura catalana va més enllà del simple coneixement de la llengua. 

Escut Caterina d’Aragó, comtessa del Casal de Barcelona 


Escut Ais de Provença (Occitània)


En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, de tota Europa on tenia lloc la Reforma del cristianisme amb Erasme de Rotterdam i Martí Luter entre d'altres. Amb Joan Lluís Vives March -una de les figures cabdals del humanisme europeu, hi va mantenir una estreta amistat, i el professor valencià va deixar testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació[


 
Jordi Salat