dijous, 12 de setembre del 2019

Referents identitaris: Parlament de Catalunya


Referents identitaris
Parlament de Catalunya

Aquesta és la imatge que hi ha davant la porta del Parlament de Catalunya per on entren i surten els polítics de Catalunya: un monument de Josep Llimona titulat: DESCONSOL.....


Un Parlament nacional ha de tenir uns referents que dignifiquin i donin adequada imatge. El nom de la plaça on es troba, els monument davant la porta d'entrada, a més de la bandera, personatges polítics històricament significatius,....etc. Es clar que, atès el que hi està passant ens els darrers anys,  irònicament he de dir que el nom se li escau.

Les imatges referencials tenen força i afavoreixen l'acció. l'art té força i atreu i fa propici que es facin realitat els referents que representa. 

La dona despullada girada de cul a l aporta del Parlament és una obra d'art. És una obra d'art. Però...què transmet el "Desconsol"? Què ens ha portat? Només cal llegir la pre4msa i adonar-se que hi ha molts catalans desconsolats per culpa dels esdeveniments polítics que surten del Parlament de Catalunya. 

M'agradaria una imatge d'un monument relacionat amb la VICTÒRIA més que no pas amb el DESCONSOL

Dit això jo pregunto: No fóra millor que hi ha hagués quatre monuments dedicats, a tall d'exemple, a la Raó, l'Equitat, la Veritat i la Solidaritat? 

També he comentat alguna vegada que seria millor dir-li Parlament Català que no pas Parlament de Catalunya. Una persona em va dir: no pot ser perquè  aquest només és de Catalunya i el de Balear i València també són catalans. Es podria confondre. Vaig respondre-li:  veig que s'adona que precisament per això ho dic...

Com deia Erasme de Rotterdam en el llibre Elogi de la Follia, escrit en el segle XVI,  originalment titulat Elogi de l'Estultícia que vol dir Estupidesa, es aquesta, l'Estupidesa qui domina en aquest món. Han passat 500 anys i continua dominant...
No solament en les persones que construeixen referents, també en moltes de les persones que van a votar quan hi ha eleccions.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Canal Youtube

dilluns, 2 de setembre del 2019

Viatge a Dinamarca 3 Cristòfor Colom segons Luis de Ulloa


Viatge a Dinamarca 3
Escut catedral d’Aarhus i escut del Borja de  Gandia (València)
La catedral d'Aarhus, la Corona d’Aragó i la identitat del noble català Cristòfor Colom segons Luis de Ulloa Cisneros

A la mateixa paret hi ha un altre fresc, que m’ha portar a les mateixes conclusions ja que està relacionat amb la Corona d’Aragó, i per tant amb València i Catalunya. Aquest escut:


Fresc catedral d’Aarhus
Aquest escut em recorda un que vaig veure al Palau del Borja a Gandia. Al del Borja hi ha una ratlla menys. Però al seu costat, hi ha el mateix escut que hem vist a la catedral d’Aarhus corresponent al Regne aragonès de Sicília.


Fresc Palau dels Borja. Gandia. País Valencià.

 
Fresc Palau dels Borja de Gandia. Fresc catedral d’Aarhus. En els dos hi ha l’escut del Regne aragonès de Sicília.

Vaig pensar en una possible relació amb el  Casal de Barcelona, el de la dinastia dels bel·lònides i la cultura relacionada amb la llengua catalana i les seves arrels occitanes amb les seves variants dialectals que integraven la lingüística de la Corona d’Aragó[1] quan no s’hi parlava encara la llengua castellana. Segons  molt historiadors, el castellà o espanyol no s’hi va començar a parlar fins després de 1412,  hagut el Compromís de Casp.[2]Això, la historiografia “espanyatista” , la que està al servei de “hegemonisme imperialista de Castilla i d’una concepció cultural anti-zodiacalista” no ho vol reconèixer.  Però, em pregunto: existeix un marc referencial en el qual totes aquestes referències, les peces d’aquesta mena de trencaclosques o puzzle encaixin?

Mentre ho pensava, m’ha vingut un record al cap. Un record, per cert, que va associat a un Borja que va ser el Papa Alexandre VI, que l’any 1492 va ser protagonista dels fets relacionats amb Ferran II d’Aragó i el Descobriment d’Amèrica. He recordat que fa anys, vaig llegir un llibre que relacionava Dinamarca amb Cristòfor Colom i la seva identitat catalana. Es tracta del llibre que va escriure el historiador i polític peruà Luis de Ulloa Cisneros[3]  amb el títol de “Cristòfor Colom fou català. La veritable gènesi del descobriment”[4] publicat l’any 1927 a París. Ara fa 92 anys.


Vaig buscar el llibre a la meva biblioteca i el vaig rellegir. Entre els arguments que exposa Luis de Ulloa, que són molts, molt raonables i ben documentats,  hi ha els següents que trobo significatius, entre d’altres motius, perquè es relacionen amb la Corona d’Aragó ( Entenc la Corona d’Aragó com una mena d’Estats Units fets amb regnes, podríem dir-ne confederats, que tenen una arrel bel·lònida, per tant podríem dir-ne, i de fet jo ho dic, “Corona Bel·lònida”.[5])
1.- El cognom era  “Colom”, no era “Colón” ni tampoc “Colombo”. És un cognom català.
2.- Colom era de classe noble relacionat amb els Comtes d’Urgell, de la Corona d’Aragó (per tant, dic jo: amb els bel·lònides).
3.- Colom era “llullista” coneixedor i seguidor del pensament de  Ramon Llull,  català de Mallorca (Corona d’Aragó).[6] 
Al final del llibre, fa referència a una hipotètica presència de Colom a Islàndia i Groenlàndia.

En el capítol IV, “Colom a Islàndia i Grenlàndia” final del llibre fa esment de la possible presència de Colom a terres bàltiques l’any 1476 en una expedició marítima organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca[7] en la qual va participar el rei Alfons V de Portugal.[8]

Vaig buscar  informació sobre el rei Alfons V de Portugal i llegeixo  que aquest rei portuguès era fill d’Elionor d’Aragó. Estava casat amb Isabel de Coïmbra i d’Urgell, (1470-1498).[9] Filla d’Elisabeth o Isabel  d’Urgell, nascuda a Balaguer ( Catalunya. Corona d’Aragó)[10]

Es van casar l’any  1479 per compromís i per poders el 1490. Les relacions entre la Corona d’Aragó i Portugal ja venien de temps anteriors.
Per tant la presència de Colom, que a més a més, segons Ulloa servia a la causa dels Urgell[11] com a noble aragonès,  ja que els catalans- igual que els navarresos i occitans- eren ciutadans de la Corona d’Aragó, a terres bàltiques podria tenir un sentit. Un fil conductor lliga el Casal de Barcelona, els bel·lònides, Catalunya, la Corona d’Aragó i Dinamarca.

Què ens diu Luis de Ulloa en aquest capítol “Colom a Islàndia i Groenlàndia”?
Fa referència a un escric atribuït a Colom,  en el que aquest diu:
“jo vaig navegar l’any 1477en el mes de Febrer 100 llegües més enllà de l’illa de Till. La seva part austral està a una distància de l’equinoccial 73º. I aquesta illa és tan gran com Anglaterra”.

 “En el temps que jo vaig anar-hi no estava congelat el mar”.
Luis de Ulloa conclou que és a Groenlàndia on deuria anar “Colón” que ell considera fou Colom, un català al servei de la  causa dels Urgell, que eren bel·lònides, i de la Corona d’Aragó al voltant de l’any 1477.

L’expedició, organitzada pel rei Cristian I de Dinamarca amb el rei Alfons V de Portugal, marit d’Isabel de Coïmbra i Urgell, i fill de la catalana de Balaguer (Lleida) Elisabeth d’Urgell,  va ser l’any 1476.

Continua dient Luis de Ulloa “ Uns estudis realitzats, durant aquests darrers anys (parla dels voltants de 1927) per diversos investigadors entre els quals figura el director de la Biblioteca de Copenhage Mr. Sefms Larsen, han portat  a noves conclusions veritablement sorprenents. Dels estudis de Larsen i d’altres, resulta que l’any 1476 (el mateix del text colombí)  el rei de Dinamarca Cristian I envià a les costes de Groenlàndia, a petició del rei Alfons V de Portugal, una expedició comandada pels capitans Pining i Polhorst, en la qual hi havia alguns mariners portuguesos. La coincidència de dates i el testimoni del passatge transcrit porten a creure que “Colom”[12] prengué part en aquella expedició”

“Circumstància més extraordinària encara: al globus terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hi ha  en una inscripció una referència al pilot danès Joan Scolom com arribat a la costa de Groenlàndia el mateix any 1476”

“I en el mateix globus, hi ha una referència d’una temptativa de navegació  dels portuguesos ver Orient cercant un estret  per les mars àrtiques. Mapes posteriors modifiquen el nom de Joan Scolom[13], fent-lo “Skolnus”, “Kolme” i àdhuc, “Colonus”.

“Aquest Joan Colom, però, en tornar a Portugal canvià el seu nom i passà a ésser Cristo-ferens Colomo. El nom “Cristo-ferens” pot ser una clau. El rei de Dinamarca es deia Cristian i l’anterior s’havia dit Cristofer. A Islàndia i a l’empar del rei Cristian, és on Joan Colom, l’antic llegidor de Llull, tingué la idea del descobriment”.

“Joan Colom, nom de gent de mar catalana, Joan Colom, nevot de Coullon[14]Joan Scolom el pilot de Groenlàndia...”





Potser aquest descobriment que he fet  en els frescos de la catedral danesa d'Aarhus, obri la porta a quelcom significatiu i sigui motiu que animi a  historiadors a fer recerca sobre unes arrels històriques que tenen molt a veure amb la identitat d’Europa i amb un marc referencial que ha estat ignorat i s’ha volgut esborrar de la Realitat europea, com és el de Catalunya i la Corona d’Aragó i els seus lligams bel·lònides a nivell europeu.

I, quan dic Corona d’Aragó, en refereixo a la Corona Bel·lònida, a una realitat cultural i geogràfica, una espècies de “Confederació de regnes Estats” com avui podríem  dir uns Estats Units,  que està relacionada amb la identitat original no parlava castellà, sinó que parlava occità, català, basc i les seves varietats lingüístiques autòctones, vernaclístiques o naturals de cada territori.


Segons la meva manera de interpretar la Història, l’espanyolisme castellanista i vaticanista ha tapat  i vol tapar aquesta realitat identitària que té unes arrels cristianes basades en una interpretació  de caràcter zodiacalista del Nou Testament bíblic.

Unes arrels, que un determinat espanyolisme castellanista ha tallat i talla, adulterant el Passat, pervertint el Present i desvirtuant el Futur. Quan anem al fons de la qüestió, ens adonem que molts espanyols no són espanyols, són espanyolitzats. Que, és molt diferent.

També potser es trobi quelcom que ratifiqui les teories i conclusions de Luis de Ulloa Cisneros sobre la identitat catalana de Cristòfor Colom i tot el què comporta, especialment sobre la seva concepció cristiana. [15]

Jordi Salat



[5] Jo anomeno Bel·lònia als Països Catalans (Comtat de Barcelona, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Múrcia,...), Occitània i els llocs relacionats amb els bel·lònides, com és el cas del Regne de Navarra, Regne de León (León és un mot occità),  Regne d’Astúries, Principat Sobirà de Canàries – Luis de la Cerda era nascut a Occitània-,als quals considero  zodiacalistes i relacionats amb els cristians arrians. Una identitat ha estat adulterada, desnaturalitzada o desvernaclitzada i pervertida, i un poder fàctic ha construït el que  el que jo anomeno amb el neologisme Fakespain ( Falsa España).
[6] Colom i Llull eren franciscans. Els franciscans eren els guies espirituals dels nobles de la Corona d’Aragó i estan relacionats amb el Sant Sepulcre de Jerusalem.  El títol de Rei de Jerusalem és un dels títols relacionats amb el Casal de Barcelona i la Corona d’Aragó.
[9] Nascuda el 1470,  posteriorment al Compromís de Casp (1412) Filla de Ferran II d’Aragó. Un rei relacionat amb Cristòfor Colom i el Papa Borja Alexandre VI Papa relacionat amb Descobriment d’Amèrica (1492)
[12] Entès com a català al servei de la causa del comtat d’Urgell i rebel a la sentència del Compromís de Casp (1412) que va fer rei  de la Corona d’Aragó al castellà de la dinastia Trastàmara Ferran d’Antequera en contra de Jaume II d’Urgell. Recordem que precisament va ser a Balaguer on va refugiar Jaume II d’Urgell el Dissortat. I que la mare del rei  l’Alfons V de Portugal era una Urgell, Elisabeth d’Urgell nascuda a Balaguer. Sobrfe la importància de la Casa d’Urgell , que considero eren bel·lònides i relacionats amb Ur de Caldea i Occitània, i les seves princeses recomano la lectura del meu escrits ficat al  Blog Vernacle “Les dones catalanes i la Història de Catalunya”
[13] En català salat, el que fa ser servir l’article “s” en lloc de l’article “l”, seria  Joan El Colom o “En Colom”.
[14] Es refereix a un escrit segons el qual el català Colom diu haver navegat amb el seu oncle “Cazenove Coullon”, que seria un nom afrancesat de l’occità Casanova Colom. A Bordeus ( Gascunya. Occitània) hi havia una important família Colom en el segle XII
[15] Una concepció que jo considero era basada en el Nou Testament i amb criteri zodiacalista: Pare Celestial, 12 apòstols com dotze constel·lacions zodiacals té el  Cel i no pas amb la de Jahveh de l’Antic Testament. Pare Cel de Crist que ens fa ésser i combregar; i no pas Taules de la Llei  de Jahveh que ens fan obeir i servir.