Viatge a Dinamarca 2 Dinamarca i la Corona d'Aragó

 Sant Climent d'Aarhus, referents de cultura zodiacal 
i de regnes de la Corona d’Aragó

El fet que la catedral d’Aarhus, originalment romànica, estigui sota l’advocació de Sant Climent – Clemente en castellà o español -, em va fer cercar informació sobre aquest sant a Internet. I, al posar “Climent” em surten molts municipis que porten aquest nom. Entre els municipis de Catalunya, n’hi ha un em crida especialment l’atenció,  és Sant Climent de Tahull.[1] No sé si pot trobar alguna relació amb la catedral d’Aarhus més enllà del fet que els dos siguin originalment,  Sant Climent d’Aarhus, i encara ara, Sant Climent de Tahull, esglésies romàniques.

Església romànica de Sant Climent de Tahull o Taüll

Vall de Bohí o Boí. Catalunya

El fet de trobar aquests referents a la catedral d’Aarhus m’ha generat  pensaments especulatius sobre els quals estic reflexionant actualment.

Ho faig també amb criteri zodiacalista, donat que a l’escut del municipi que he pogut veure a l’ajuntament hi ha referents zodiacalistes com són el Sol  o una Estrella i la Lluna, tema del qual he parlat en els meus darrers escrits publicats a la revista La TortugaAvui de Caldes de Montbui amb el títol de “Des de Moisés als Papes Borgia. El Vedell d’Or i el simbolisme del bou com a fil conductor amb clau catalana i bel·lònida, de la Corona d’Aragó i Europa”.

Escut del municipi d’Aarhus

Porta Ajuntament d’Aarhus

En els frescos de la catedral, al costat  i en la mateixa paret on havia vist els quatre pals abans esmentats,  hi he vist una creu que m’ha cridat l’atenció. Es tracta d’aquesta:

Fresc de la catedral d’Aarhus

Aquesta creu m’ha recordat la Cruz de Íñigo Arista, rei de Pamplona (Navarra)[2]  Aquest nom va ser castellanitzat, potser hauríem de dir "espanyolitzat". Jo entenc que cal respectar i referir-s'hi  amb el seu nom original i significatiu que és un nom basc Eneko Aritza  i està relacionat amb el gascó natural de Gascunya  que actualment té una part a Occitània igual que també hi té una part Catalunya. 

Aquesta creu està relacionada amb la Corona d’Aragó i amb la cruz de  Sobrarbre que és símbol identitari d’Aragó.

He recordat quan fa anys vaig parlar d’aquesta creu de Sobrarbe amb amics aragonesos que han estat castellanitzats i parlen castellà o espanyol, als quals, mig en serio mig en broma, però irònicament els hi deia: “porqué decís “Sobrarbre” si habláis español y no decís “encima de árbol” que és lo que significa “sobrarbre” en catalán”?

Fresc catedral d’Aarhus

Em pregunto: què representa aquesta creu a la catedral d’Aarhus?[3] És la Cruz de Eneko Aritza la que hi ha a la catedral d’Aarhrus? Si ho és,  que hi fa la Cruz de Eneko Aritza, rei de Pamplona,[4] símbol identitari  de Navarra i d'Euskal Herria, relacionat amb la Corona d’Aragó, a la paret de la catedral d’Aahrus a Dinamarca?

Continuarà......

Jordi Salat

https://www.youtube.com/channel/UCwmKums63k6qiaRO_L8nlKQ

---

[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll

[2] https://es.wikipedia.org/wiki/Cruz_de_%C3%8D%C3%B1igo_Arista
El nom en èuscar és Eneko Aritza https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88nnec_Aritza 

[3] https://es.wikipedia.org/wiki/Aarhus

[4] https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8D%C3%B1igo_Arista

Viatge a Dinamarca: Escut de Catalunya i la Corona d'Aragó a la catedral d'Aarhus

Aquest estiu he fet un creuer pel Mar Bàltic. Vaig sortir des del port de  Copenhage per anar a la ciutat de Aarhus on teníem la primera aturada. En el port d’Aarhus, des de dalt del vaixell, es contemplava una bonica vista del poble amb la seva punxeguda catedral.

Aarhus i catedral

El primer que vaig fer va ser anar a veure la catedral que és el principal temple de la ciutat i el més gran del país. És una església gòtica, construïda essencialment amb totxos vermellosos. La seva construcció va començar pels voltants de l’any 1200, va ser consagrada pel bisbe  Peder Vognsen i posada sota l’advocació de Sant Climent, el sant patró dels mariners, molt venerat en els països bàltics durant l’Edat Mitjana. Aquesta catedral, finalitzada pels voltants de l’any 1300, era d’un típic estil romànic. El 1330 es va incendiar per la qual cosa va quedar abandonada. L’any 1500 va quedar reconstruïda, però va ser feta amb  el típic l’estil gòtic que era el que es feia com a tendència en aquell moment i que és l’aspecte que té actualment.

  

A les parets té pintats frescos de gran valor artístic; té l’òrgan més gran de Dinamarca; el seu tríptic és el més gran tresor medieval del país. El retaule, construït en la dècada de 1470, obra de Bernt Notke, és d’alta qualitat artística. A la cripta, hi ha diverses làpides relacionades amb personatges històrics,  obra de l’escultor flamenc Thomas Quellinius.

Mentre observava, tot plegat, com a turista interessat per la cultura, caminant per l’interior del temple, vaig quedar molt sorprès al veure aquest escut en  un dels frescos de la  paret de la catedral.

Fresc de la catedral d’Aahrus a Dinamarca

A l’escut s’hi pot veure els quatre pals, que són un referent identitari català, del Casal de Barcelona i per tant dels bel·lònides,  de la Corona d’Aragó, de La Provença i en concret, tal com es veu en l’escut, també el del Regne de Sicília. En llibres anglesos sobre Història hi he llegit que l’anomenen Regne Aragonès de Sicília.

Què hi fan aquest referents catalans a Dinamarca?

Detall escut fresc catedral d’Aarhus

Escut de Catalunya. Escut Regne Aragonès de Sicília

En uns moments històrics com els actuals, amb presos polítics catalans a presons espanyoles,  en els que Catalunya necessita recolzament per seva qüestió nacional i política a Europa i al món,  donar a conèixer fets històrics com aquesta presència dels quatre pals a la catedral d’Aarhus és un factor importantíssim. Les afinitats històriques  en els temps passats poden comportar simpaties i connexions polítiques en els temps presents.

Ara fa uns quants anys vaig escriure diversos articles sobre les afinitats entre dos mítics i llegendaris personatges que relacionen Dinamarca i Catalunya: Holger Danske[1] i Otger Cataló[2]

Des d’aleshores penso que seria bò promoure un agermanament entre ciutats daneses i catalanes, i també d’altres territoris de la Corona d’Aragó. Ara, penso que Aarhus podria ser-ne una de molt interessant. Amb quina ciutat l’agermanaries? – m’he preguntat -; i he pensat: amb Girona. Potser perquè Girona està relacionada amb la càbala i a la catedral d’Aarhus també hi he vist la Menorah a l’altar i el Tetragramma a una de les parets.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com
Continuarà:

Viatge a Dinamarca 2

Cristòfor Colom, català de la Corona d'Aragó segons Luis de Ulloa i la catedral d'Aarhus

Fresc  pintat a la catedral d'Aarhus.

És la "Creu de Íñigo Arista"? 

Íñigo Arista Rey de Pamplona

Està relacionada  amb  l'Arbre de Sobrarbre ( "Sobrearbre" en castellà "Encima de árbol") els simbolisme identitari aragonès y Ainsa?

---

[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Holger_Danske

[2] https://vernaclistes.blogspot.com/2010/09/la-llegenda-dotger-catalo.html

Les arrels occitanes del regne d'Astúries

Bandera d'Astúries

Església de San Pedro de Quirós (Astúries)

Bandera d'Occitània

Les arrels occitanes del Casal de Barcelona i Corona d'Aragó han estat esborrades, pervertides i adulterades per l'espanyatisme castellanista o "castinyolisme" d'una "espanya que enganya"?

Un altre lligam relacionat amb aquestes arrels occitanes que per mitjà de la Corona d'Aragó i el Casal de Barcelona ens porten  a València, el troben en el nom de la ciutat asturiana de Gijón i en el nom de la ciutat valenciana de Jijona.

A Gijón s'hi parla bable i a Jijona, ciutat conquerida als àrabs per un un occità nascut a Montpeller, el Rei Jaume I, que hi va portar migrants occitans, aragonesos i  catalans de Lleida, s'hi parla el català de València el qual té doncs quelcom a veure també amb l'occità.

Doncs bé, en bable "Gijón" es diu "Xixón" i, "Jijona" en català és diu"Xixona".

Xixón i Xixona és evident que tenen relació i que han estat desnaturalitzades, podem dir "desoccitanitzades".

El Rei  de la Corona d'Aragó, Jaume I (segle XIII) era d'origen occità, nascut a Montpeller,  i parlava occità.

El Rei  d'Astúries, Pelayo I (Segle VIII) era d'origen occità i en realitat els àrabs li deien Belai?

Reflexionem-ho: Es va casar amb una dona que es deia Gaudiosa.
Un nom també  occità  que té la mateixa arrel etimològica que la del cognom del famós arquitecte català Antoni  Gaudí. 

I, la seva filla es digué Ermessenda

Nom d' origen occità  portat per la noble Ermessenda de Carcassona, la qual té la tomba a la catedral de Girona (Catalunya)

Quan parlem de l'Ermessenda d'Astúries parlem del segle VIII. 

Quan parlem de l'Ermessenda de Carcassona parlem del segle X.

D'on és original el nom d'Ermessenda?

Penso que el nom Ermessenda, és un nom que existia a Occitània abans del segle VIII .

I, el relaciono amb noms com Ermengol, propis de la dinastia dels Urgell, o Ermengaud propi de personatges occitans.

On és l'origen i què hi trobem de coneixement original - principis científics basats en la saviesa i valors ètics- en aquells que el representen?

Trobem significatives dones anomenades Ermessenda a Occitània i a Catalunya:

Ermessenda es deia també la mare de Guifré el "Bel·lós"

Pilós o Pelós li van posar aquells que van voler amagar les seves arrels bel·lònides que el relacionaven amb Occitània, i el seu parent Salomó I d'Urgell. 

Així com amb una determinada concepció cultural zodiacalista probablement de la cultura de Caldea, actualment Iraq, pàtria d'Abraham, natural de la ciutat d'Ur . 

Les informacions de l'oficialisme acadèmic sobre Abraham en molts casos han estat tergiversades i adulterades. 
El que si sabem del cert per arqueologia és que a Ur i a Caldea, terres de Cam, i els camites hi havia cultura zodiacal això vol dir estudi dels astres i les mitologies astrals)

Pot ser que sigui significatiu el fet que un comte d'Urgell, familiar de Guifré I de Barcelona, dit "el Bel·lós" ( i no pas Pilós)  per ser bel·lònida, es deia Salomó d'Urgell. 

Això ens porta a referències bíbliques. 

Potser que sigui tant significatiu que determinats poders perversos i pervertidors no voldran que sigui cregut.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

https://jordisalat.wordpress.com/

Un quadre de la catedral de Vic: la Pentacosta

He visitat moltes vegades la catedral de Vic i sempre he reflexionat al claustre tot mirant el monument dedicat al filòsof català Jaume Balmes, cristià, autor del llibre "El Criteri".

He pensat que aquest llibre hauria de ser lectura a totes les escoles de Catalunya i del món, doncs, a la societat actual amb tanta informació ens cal tenir "bon criteri" per filtrar la veritat de la mentida, allò que és, d'allò que no-és. En la meva darrera visita, ara fa una setmana, hi he trobat a faltar un quadre significatiu que hi havia a un altar al costat del claustre.

El quadre representava la Pentecosta, una ensenyança essencial del cristianisme que parla del "do de llengües" i que per obra i gràcia de l'Esperit Sant fa parlar i entendre als cristians amb la llengua pròpia de cada lloc.

A la geografia catalana, en català. Una ensenyança que determinats poders catòlics de filiació espanyolista no tenen en consideració ni semblen tenir aquest do ja que parlen en "espanyol" perquè no tenen el do de l'Esperit Sant i en alguns casos ni el volen tenir!! 

Adjunto una foto del quadre que hi havia i de la paret buida que hi ha ara. 

Per quin motiu han tret el quadre?

No es vol que la gent conegui aquesta ensenyança cristiana del do de llengües?

Qui ho censura?

Quin és el pretext?

No l'estan restaurant....

Jaume Balmes, ho tindria molt present. El seu llibre "El Criteri,  té molt a veure amb la llengua que es parla.  Segons es diu als evangelis, quan a Crist  li van preguntar els apòstols: "com serem reconeguts com els autèntics i no falsaris quan anem a parlar en nom Teu pel món"? Va respondre: " perquè a tot arreu on anireu parlareu i sereu entesos  en la llengua de cada lloc (  no va dir la materna ni la constitucional) ja que l'Esperit Sant us infondrà el do de llengües"

Jordi Salat

josalort@hotmail.com