diumenge, 25 de juny del 2023

Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona

 


Monument al comte de Barcelona

 el bel·lònida Borrell II a la plaça de Cardona

A la plaça de la de Cardona hi ha un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra  de Josep Maria Subirachs.



Estàtua del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós” parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona (Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.

Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]

Borrell II es va destacà per negar-se a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser independents de Facto, ara en diríem  de forma Unilateral.

A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc  Hug Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]

 

Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars, les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de Pentecostès.....

Hi ha un filtreig o censura  per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

dijous, 22 de juny del 2023

Cardona. L'Escut dels Cardona i la cultura celta. El card i Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri

 

Cardona. Capítol 2.
L'Escut dels Cardona. Els cards i el seu simbolisme en la cultura celta. El card com a Flor nacional d'Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri.



El nom de Cardona fou usat pels descendents d’Ermemir d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom a mitjan del segle XII.

En el seu escrit heràldic van posar-hi tres cards. Perquè van adoptar el card com a senyal distintiu propi? Té que veure amb el significat del mot Cardona? Jo crec que no té res a veure. Penso que van escollir un card pel seu significat simbòlic. I amb aquesta intencionalitat simbòlica van posar-n’hi tres. Segons la meva interpretació la Flor de Card està relacionat amb la tradició de la Flor de Lis. El fet que n’hi posessin tres en el seu escut jo ho veig com una variant de les “Flor de Lis” o “Flor de lliri” i el simbolisme que representen. [1] Oficialment es consideren pròpies del Regne de França, però jo crec que tenen un origen anterior relacionat amb els bel·lònides i que probablement ha estat adulterat el seu sentit genuí i la concepció cultural que comporta la qual relaciono amb la Pentecosta i el do de llengües pròpies de l’Esperit Sant segons la tradició cristiana gnòstica i del missatge de l’evangeli de sant Joan en els que es basa  el vernaclisme que és el testimoni de les llengües vernacles tal com es va reconèixer en la Reforma del Concili Vaticà II. El francesisme o política cultural del regne de França no s’ha significat ni es significa per la defensa de les llengües vernacles sinó tot el contrari.  Cal recuperar el sentit original  relacionat amb la llegenda del rei Clovis i l’ampolleta que va baixar del cel portada per un colom. Darrera d’aquesta llegenda hi trobem una concepció cultural cristiana i el bateig  per part de l’Esperit. Allò que se’n  diu “el néixer de dalt”. Alguns historiador ho relacionen amb la dinastia merovíngia. Jo ho relaciono amb la dinastia bel·lònida. 


Ramon Berenguer IV comte de Barcelona i la reina Peironelha d’Aragó amb la Flor de Lliri

A l’escut de Lleida també hi trobem el simbolisme de la “Flor de Lis”: Escut amb quatre pals vermells sobre fons groc o daurat i tres flors de lis nodrides d'argent. També trobem, la Flor de Lliri, igual com els quatre pals vermells sobre fons groc,  en molts altres escuts municipals de Catalunya i d’Occitània.

 

El simbolisme del card




La Flor de Card, anomenat en llatí Onopordium acanthium forma part de la família dels gira-sols. El card és el símbol nacional d’Escòcia. Sembla ser que el va portar la reina Maria Estuardo (1542) que tenia avantpassats a Lorena on el card també és un referent simbòlic i motiu de mítiques llegendes. Representa superar l’adversitat, és símbol de resiliència. En la cultura celta representa la devoció, la valentia, la determinació i la força. En la regió basca d’Occitània, La Gascònia o Gascunya, que té la capital a Bordeus, el card es considera un símbol de protecció. Se l’anomena Flor del Sol. En basc es diu Eguzkilore, es considera un regal d’Amalur, que vol dir la Mare Terra,  i el posen a les portes de les cases a Navarra i tota Euskal Herria.  També es considera herba de les bruixes. Sovint encara ara es pot veure el card posat a les portes d’entrada a les cases com a símbol de protecció; també en alguns llocs de Catalunya i territoris dels regnes de la  Corona d’Aragó, com ho era el regne  de Navarra.



Jordi Salat


[1] Flor de Lis, Flor de Lys o Flor de Lliri https://ca.wikipedia.org/wiki/Flor_de_lis