dijous, 28 de març del 2024

Montserrat i la Carta de Déu

 

Montserrat i la Carta de Déu





Damunt la muntanya de Montserrat va aparèixer una mena de núvol de llum blanca en forma de colom amb l’escrit on s’hi podia llegir el dia 21 de març donarem a conèixer la Carta de Déu. A sota com a signatura hi deia l’Àngel Miquel. La visió d’aquest núvol impressionà als habitants  que la contemplaren, especialment  els de la comarca del Penedès des d’on la visió del fenomen era extraordinària. 

L’Albir, que estava de visita al castell de Subirats fent un visita amb l’objectiu de fer unes fotos per a il·lustrar la seva tesi sobre el llibre Pugio Fidei escrit en el segle XIII per fra Ramon Marti de Subirats va fotografiar-ho amb el seu mòbil i ho va penjar als seus canals digitals de Facebook i X així com a les seves llistes de correu electrònic. Centenars de persones van fer el mateix. En pocs minuts la imatge va difondre’s per tot el món.  Milers de periodistes van demanar els seus bitllets per a venir a veure què passava i què era això que s’anunciava amb el nom de La Carta de Déu. On està aquesta muntanya? – es preguntaven alguns -. Uns deien a Europa, altres deien a Espanya, altres deien a Catalunya, altres deien a prop de Barcelona. Què vol dir això de “el dia 21 de març donarem a conèixer la Carta de Déu?” En quina llengua està escrit? En saber que era escrit en llengua catalana molts periodistes arreu del món es van preguntar  “però si aquesta muntanya  és a Espanya, com és que no està escrit en espanyol”? 

Es va despertar un gran interès per identificar la llengua catalana amb un lloc, una cultura, una gent i com deien alguns, una nació i una confederació de nacions que es coneix com a Corona d’Aragó on s’hi parlava a més del català i les seves variants dialectals, també l’occità, el navarrès o basc. Alguns hi afegien el galaicoasturlleonès. 

A Barcelona la premsa, ràdio i televisió catalans presentaven la notícia dient “Déu escriu en català i un àngel anuncia que el 21 de Març portarà una Carta de Déu  a la muntanya de Montserrat”. 

A Madrid la premsa, ràdio i televisió espanyols deien “ Extraño fenómeno en la montaña de Montserrat en  el Nord-Este de España” No deien Catalunya. “Aparece en Montserrat una nube en forma de paloma con una inscripción  escrita en una lengua española”. 

No deien llengua catalana. A un programa de televisió  es va dir que  la inscripció estava escrita en  llengua catalana i va haver-hi desenes de trucades  telefòniques de gent que molt enfadada deien coses com:  “No puede ser que Dios escriba en catalán en territorio español porqué, Montserrat está en Espanya, no seria constitucional, seria ilegal y Dios no hace cosas ilegales”. Determinats sectors espanyolistes de Madrid deien que el fenomen era un muntatge hologràfic, una  imatge artificial o il·lusió òptica  creada per un grup de catalans independentistes.

L’Albir va buscar a google, tot escrivint  La Carta de Déu. Va fer-ho en diverses llengües i va trobar una notícia que li va cridar l’atenció. 

La notícia deia això: A la sala Christie’s de Nova York  es subhasta la Carta de Déu escrita per Albert Einstein. 

Una carta del científic Albert Einstein en la que critica la idea d’un Déu, rebutja la Bíblia i es mostra creient amb la concepció de Déu que tenia Baruch Spinoza es va vendre l’any 2018 per 2,9 milions de dòlars”  

La notícia afegia aquesta comentari: Einstein, creient de la religió còsmica. Quan van preguntar-li si creia en un Ésser Suprem, va contestar “Crec en el concepte de Déu que tenia Spinoza, un que es revela en les harmonioses lleis de tot el que existeix a l’Univers i la Naturalesa, no amb un que posa lleis antinaturals i dogmàtiques imposades sense arguments raonables”. 

Què curiós – va pensar. L’Albir-, d’aquestes coses tracta el llibre Pugui Fidei de fra Ramon Marti, noble del castell de Subirats, un dels intel·lectuals més importants del segle XIII a Europa, conseller del rei Jaume I dels regnes de la Corona d’Aragó, conseller del rei Lluis  IX de França i amic i assessor de l’emir Al-Munstansir de Tunísia. El seus pensaments van quedar interromputs per la música del mòbil que li anunciava una trucada telefònica. Era la seva amiga Helena.

-       -Hola Helena! Ho has vist?

-      - Sí!  És impressionant!

L’Helena era companya d’estudis de l’Albir i es trobava també a la comarca del Penedès fent un estudi  en el poblat iber que es troba a Olèrdola i esbrinant la possible ubicació en aquell indret d’un misteriós poblat anomenat Cartago Vetus  que voldria dir Cartago Antiga.

-      - Ho veus bé  d’Olèrdola?

-       -Si, i tant! La vista  és espectacular!

-       -Què en penses?

-       -Penso que és molt curiós que anunciïn la presentació d’una Carta de Déu en un dia que coincideix amb l’Equinocci de Primavera, com és el cas del 21 de Març

-       -Falten set dies perquè sigui 21 de Març, ens quedem a veure què passa, oi?

-       -Si, i tant! Tinc uns amics que viuen a Santa Oliva, aquest poble està a prop. Ens podríem quedar allí. Els ho pregunto i et dic quelcom.

-      - Molt bé!

L’Equinocci de Primavera, moment en que el dia i la nit tenen la mateixa durada, es conegut com a Punt Vernal i astrològicament correspon al signe zodiacal d’Àries, el primer signe del Zodíac, associat a la constel·lació d’Àries, que és el que es troba al començament de la  Roda o Any Zodiacal. En català també se li diu Anyell. A l'Albir li resultava curiós aquest mot, Anyell, i es preguntava si tenia algun significat  zodiacalista com a derivat del mot Any. Recordava que a les misses cristianes havia escoltat a capellans que en la seva litúrgia deien allò de: "Anyell de Déu que treus el pecat del món"

Continuarà....

 


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

dimecres, 28 de febrer del 2024

Les quatre columnes de Montjuïc a Barcelona un referent català amb simbolisme hel·lenista i internacional

 25 de Febrer de 2024

Les quatre columnes catalanes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construïdes per Josep Puig Cadafalch: 

Història, Simbolisme i moltes coses més totes elles conjuntades dins del Marc Referencial de la cultura catalana, europea,  hel·lènica i fenícia. 

El 27/10/2000 un regidor de CiU, va demanar al plè de l'Ajuntament de Barcelona que es votés la seva restitució en resposta i en atenció a una carta que li vaig enviar sol·licitant-li que ho demanés. PP i PSC van votar-hi en contra. ERC es va abstenir...! Curiós, oi?

La Viquipèdia no ho explica, no ho he sentit a cap ràdio, diari ni televisió de Catalunya. Curiós, oi?


En parlo en la conversa que podeu escoltar

Conversa amb Jordi Salat moderada per Josep Maria Mas i Xavier Climent 

en el programa  Espai del Diumenge

Per escoltar-la podeu clicar aquest enllaç de sota:

Espai del Diumenge



Llibre editat el 2005
Segona edició en preparació per editar aquest 2024
Revisada i ampliada