dimarts, 27 d’abril de 2021

Minari, una pel·lícula, una història, una metàfora d'integració a un territori

 

Minari

Una història, una metàfora d'integració a un territori i una qüestió d'identitat i identificació. Naixement, transplantament, arrelament, germinació i fructificació



Aquesta pel·lícula protagonitzada per una família de Corea, emigrada a Califòrnia i posteriorment, de Califòrnia emigrada a Arkansas als Estats Units d’Amèrica,  m’ha fet pensar sobre la producció cinematogràfica de Catalunya.  S’ha fet alguna pel·lícula sobre famílies catalanes emigrades a Califòrnia? No van ser les famílies catalanes – mallorquines i valencianes- que van anar-hi amb  els monjos franciscans les que van portar-hi la vinya i les taronges? S’han fet pel·lícules sobre els catalans que han emigrats a Amèrica? I els que han emigrat a altres llocs?

La família de Corea va portar a  Califòrnia, i posteriorment a Arkansas, una planta autòctona de Corea que es diu minari, la qual és una mena de julivert, i com hi havia aigua i hi havia terra  la va transplantar, s’hi va arrelar i  va germinar-hi.

Minari

A tot el món es present el fenomen de les migracions des de fa segles. De fet, la història d’Adam i Eva llegida al·legòricament ja és una història sobre la migració i també l’exili de la terra on has nascut.

A les terres catalanes també hi han vingut migrants a instal·lar-s’hi, s’hi ha transplantat i han portat plantes i fruites, en molts casos, també de les terres que avui són Amèrica. Han estat moltes ètnies que han vingut a terres catalanes,  i entre aquestes, també coreans.

Molts immigrats, o nouvinguts com en diem en català,  s’hi han integrat en el marc referencial autòcton o vernaclista i es senten catalans i parlen en llengua catalana; altres no ho han fet i viuen al marge,  com anticossos dins d’un altre marc referencial diferent,  majoritàriament en el marc referencial espanyolista de llengua castellana, refractari sovint hostil amb l’autoctonitat o vernaclitat catalana. S’ha estudiat quin és el factor humà que fa que un ésser humà s’integri, es desintegri o es mostri refractari  a l’Esperit d’un Lloc o Genius Loci? Són moltes les escriptures literàries que ens parlen de metàfores entre humans i plantes. En la naturalitat – alè natural- hi trobem un factor que es denominador comú.

La història de la pel·lícula, a més de tractar qüestions relacionades amb temes  laborals i de convivència  familiar i social amb sentit literal i biogràfic, en el marc de la subsistència material,  també  té un sentit metafòric. Si més no, se li pot trobar. Les persones com les plantes s’integren en el lloc on van a viure i se’n fan habitants de l’hàbitat  natural, autòcton i vernacle. Un immigrat o nouvingut es fa autòcton quan s’integra en l’hàbitat.

En el  tema lingüístic,  com a vernaclista, crec que també s’integren quan parlen amb la llengua pròpia del lloc, coneguda com a llengua natural o vernacla. Les llengües són vibracions fonètiques, ténen una freqüència d’ona. I, la física quàntica estudia la relació de les ones lingüístiques i les ones territorials. Hi ha ones a l’èter. I és per aquest raonament que jo, com a vernaclista, parlo de llengües territorials i no pas de llengües minoritàries o minoritzades.

Crec  que la integració lingüística és l’única manera de viure en sintonía amb l’Alè que ens porta a la Vida de l’Existència de Veritat i una harmonia còsmica. Segons la teoria del vernaclisme que jo explico des de fa anys, hi ha una sintonia entre el Cel i la Terra que combrega per mitjà d’unes ones relacionades amb les vibracions lingüístiques. Aquesta concepció està relacionada amb la tradició cristiana de la Pentecosta[1] representada en l’art  romànic dels Pirineus i del Renaixement a Europa com a llengües de foc. Segons el criteri fonamentat en aquesta teoria vernaclista, la llengua espanyola és una lengua imposada constitucionalment a Catalunya però no n’és la llengua natural o vernacla del lloc,  la llengua catalana sí n’és llengua natural, la del Genius Loci, la llengua de foc.

Detall quadre Retaule de Maria de Aragón,  princesa dels regnes de la Corona d’Aragó i reina del regne de Portugal, pintat per El Greco[2]  entre 1597 a 1600, actualment es troba al Museo del Prado de Madrid. Representa Pentecostès, el do de llengües que infon l’Esperit Sant

Dit això, la contradicció que hi veig a la meva exposició, és  que la llengua que parlen  entre ells el  migrats coreans a Arkansas, és el coreà, però la llengua  d’ús social és, com a tota Amèrica,  la llengua anglesa i no sé quina relació té la llengua anglesa amb la vernaclitat o el Genius Loci del territori , si és que en té alguna, ja que les llengües autòctones o vernacles del territori crec que són les llengües indígenes.  Crec que el indigenisme o vernaclisme autoctonista com jo l’anomeno en els meus escrits sobre  la vernaclística, és el senyal dels nostres temps de Renaixença. Potser va ser mogut per aquest anhel que quan vaig sentir-me interessat en promoure com a Amics de Catalunya i Califòrnia,  les relacions entre Califòrnia i Catalunya, entre la cultura  californiana i la cultura catalana,  vaig posar-me a aprendre llengua anglesa. Però, vaig anar fins  a les arrels més profundes, a les arrels vernacles i vaig  descobrir i vaig comprar-me el llibre Ishi, Last of His Tribe, de Theodora Kroeber.

I, llegint la vida d’aquest ésser humà, el mot Ishi significa “home” en llengua yahi, llengua autòctona o vernacla de Califòrnia, el darrer de la tribu Yahi, segons diu el títol del llibre, vaig analitzar la identificació de la seva cultura, la seva llengua vernaclistica i el seu humanisme amb la resta de cultures vernaclístiques i humanístiques d’arreu del món i de tots els temps; i les seves religioses mitologies espiritualistes, i vaig preguntar-me si aquell Esperit o Alè original vernaclístic era present en l’actual cultura californiana de llengua anglesa ara dominant i reeixidora. I, també vaig sentir-me embolicat en reflexions sobre els cicles existencials de la Naturalesa i la Història, pròpies de la Creació, senyalats per les quatre etapes de la Vida, en el fet de néixer, créixer, fructificar i morir, aplicat a la Naturalesa i la Humanitat, als pobles, nacions, imperis o grups humans,  que moren on han  nascut i viscut, als pobles que emigra’n lluny d’on han nascut i  van a viure i viuen a altres llocs on s’integren o no s’integren i són enriquidors si s’hi empelten,  són tòxics si no s’hi integren i provoquen la mort d’altres pobles que hi ha nascut, i, hi estan vivint des d’abans de la seva abrivada i els provoquen la mort i extinció o extermini genocida. Dic genocida en el sentit hel·lènic del mot “gen” que vol dir “origen”. La pau al mon, penso jo,  - i ara recordo allò que va dir Alexandre Deulofeu sobre la confederació internacional de les nacions vernacles, i va escriure VERNACLES amb majúscula en el seu llibre “La pau al món per la matemàtica de la Història Volum VII Catalunya Mare de la cultura europea”-,ha de començar i crec que ja ha començat, amb una Gran Regeneració o retorn als orígens. D’això parlo quan parlo de vernaclisme o indigenisme.

Entre les característiques de la llengua anglesa hi ha la de tenir les vibracions fonètiques apropiades per harmonitzar amb la naturalitat del lloc on es parla? I quan els poetes escriuen, a Califòrnia, a Arkansas, i d’altres llocs d’Amèrica del Nord, canalitzen la inspiració del Geni del Lloc per mitjà de la llengua anglesa? L’Alè original, natural del lloc o vernaclístic, es canalitza per mitjà de totes les llengües o només per mitjà de les llengües que en són  vernacles, vull dir, autòctones, originals o indígenes? I a Amèrica del Sud, canalitzen la inspiració del Geni del Lloc per mitjà de la llengua  castellana, anomenada española pels poders imperialistes?

En el fons de la història de la família coreana, hi podem trobar dues lectures, una literal i una metafòrica; dues concepcions culturals, i per tant dues mentalitats diferents, en filosofia i religiositat, naturalista, en els integracionites que s’arrelen perquè s’identifiquen amb el referents de l’esperit o alè nacional propi i per tant natural de cada lloc, l’alè o esperit universal que fa pensar i dogmacionites  (artificioses, i per tant, antinaturals) que no s’hi arrelen perquè s’identifiquen amb lleis  i creences dogmàtiques que estan al servei de poders maliciosos i perversos, imperialistes esclavitzadors de persones humanes a les quals no es permet pensar per si mateixes com a partícules del que és Ésser Universal i ha de reeixir per a construir una Realitat en harmonia amb la Naturalesa.

Migrants catalans també van anar a Califòrnia. No van portar-hi plantes, aquells que hi van anar amb Ginebre Serra[3] i Gaspar de Portolà o posteriorment? No van portar-hi vinyes i taronges?  Se n’ha fet alguna pel·lícula? Se n’ha fet alguna obra de teatre? Se n’ha fet alguna novel·la? S’ha explicat la Història objectivament i sense manipulacions malicioses?

També m'ha fet pensar sobre el fet que la identitat de Califòrnia té un factor multiètnic i multilingüísic com el que té Catalunya. Una barreja que ha donat un pensament sincrètic universal que va definit amb la vernaclitat o originalitat del Geni del Lloc.

No conec cap pel·lícula  ni novel·la sobre els catalans, balears i valencians emigrats a Califòrnia. Els catalans, balears i valencians també hem protagonitzat històries que exposades en llenguatge metafòric també tenen un sentit universal.

Els Amics de Catalunya i Califòrnia ens ho hem anotat a la nostra agenda d'activitats i projectes. Creiem que aquesta mena d'arguments cinematogràfics, que són un tema cultural amb un sentit universal comportaria, a més a més del factor humanístic, un factor polític, un coneixement i reconeixement de la identitat catalana i de la qüestió nacional catalana a nivell internacional.

Si algú es sent interessat o motivat i vol participar-hi pot posar-se en contacte amb nosaltres.

Amics de Catalunya i Califòrnia.

catalunyacalifornia@gmail.com

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com



[1] Do de llengües Fets dels dotze Apòstols 2, 1-4 https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+2%2C1-4&l=ca  

[2] El Greco, es deia Doménikos Theotokópulos, era grec nascut a Càndia, illa de Creta. Em pregunto perquè se li diu “El Greco” derivat del català “grec” i no “El Griego” derivat del castellà “griego”.Parlava català Maria de Aragón o hi havia nobles aragonesos a la Cort de Valladolid que parlaven català? Com en altres qüestions on el protagonisme el tenen personatges dels regnes de la Corona d’Aragó, “no es conserva el contracte original” que va fer Maria d’Aragó per a encarregar el quadre a El Greco.  Els llibres d’història  del castellanisme espanyolista tenen molts fets com aquests en els que la documentació original  no s’ha conservat i no s’expliquen els orígens, especialment quan aquests poden ser catalans o d’altres regnes de la Corona d’Aragó.

[3] Junípero Serra en castellà o español

Cap comentari: