Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Anastasi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Anastasi. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de juny del 2025

Ruta de Sant Anastasi. Arbre de Sant Anastasi. Ramon Llull. Francesc Pujols

L'ARBRE DE SANT ANASTASI



 L'Arbre de Sant Anastasi és un projecte dins la Ruta de Sant Anastasi, que va de Lleida - ciutat on va néixer-, fins a Badalona - ciutat on va morir martiritzat pels romans-,  que consisteix en el següent:

Plantar un ametller als Parc del Camps Elisis de Lleida i un altre ametller  al Parc de Can Soley de Badalona, en memòria de la llegenda de Sant Anastasi  de la que es va fer ressò Joan Amades la qual ens diu que al lloc de  Badalona on va morir  martiritzat Sant Anastasi, hi va néixer un ametller. Per aquest motiu hem pensat recuperar l'ametller com a Arbre de sant Anastasi. 

Atès que despès del martiri de sant Anastasi el seu cap va rodolar fins a aturar-se als peus d’un ametller sec, que va florir immediatament com a senyal diví. aquest miracle ha quedat reflectit en versos populars, com ara:

«Sant Anastasi,
el màrtir beneït,
amb la sang que va vessar
l’ametller va fer florir.»

 En alguns pobles de Catalunya es canta:


«Florit ha l’ametller
al pas del sant patró,
amb la seva sang vermella
el camp s’ha tornat blau.
Anastasi, roser florit,
doneu-nos pau i bon profit!»


Cada any el dia  11 de Maig, festa de Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona, davant d'aquest arbre que serà anomenat "Arbre de Sant Anastasi" i que estarà ubicat en un espai  emblemàtic adient com podria ser una placeta,   si faran recitals de poesia religiosa  en el sentit de poesia espiritualista.

Davant l'Arbre de Sant Anastasi, recordem que la branca d'ametller florit era un distintiu  identitari que feien servir dels trobadors, els poetes dels pobles i  de les corts d'Europa durant un temps de la Història.  El temps de renaixença i reeiximent de les cultures i nacions naturals que en altres temps han estat oprimides i ignorades per Estats imperialistes artificials i les seves lleis constitucionals.

I recordar que, aquesta branca d'ametller florit,  cantaven en llengües, com l'occità, i català que actualment Europa no reconeix.    La branca d'ametller florit és un símbol de les llengües autòctones, naturals, genuïnes o vernacles pròpies de cada territori, les del Genius Loci.


RELACIÓ DE  POETES  I POESIES PROPOSADES

Ramon Llull (A Vós dona verge Santa Maria) Francesc Pujols (A Vós), Joan Maragall (Cant Espiritual),  Ramon Llull (Cant de Ramon) David Jou (Cant Espiritual)  Rei Salomó (Càntic dels Càntics), Sant Joan de la Creu ( Traducció de Pere Lluís Font Premi d'Honor de les lletres Catalanes 2025), Mn. Jacint Verdaguer,  ...

RAMON LLULL

A Vós dona verge Santa Maria

A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler, que es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no voldria
cap altra cosa desitjar ni amar;
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no vol mai no s'enamora.

El meu voler vol vostra senyoria,
memòria i saber a vós jo us vull dar;
car sens voler, Dona jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar,
entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria
als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.

Molts homes diuen que moririen
pel vostre Fill, si a lloc venia;
pocs són aquells qui els veuen predicar
als infidels, la mort fa dubtar.

Observació:

Voldria cridar l'atenció en referència a aquesta poesia en el fet que es tracta d'una estructura sil·làbica pròpia del  sonet. Oficialment es diu que el sonet  el va inventar  el sicilià Jacomo Lentini (1210-1260) que era notari i poeta de la Cort del Regne de Sicília en temps del rei Frederic Hohenstaufen  i la reina consort era Constança d'Aragó. Lentini va fer el sonet seguint els cànons de la poesia occitana.

Ramon Llull (1232-1316) que també parlava occità  i donava classes a la Universitat de Montpelher (La Provença. Occitània) en occità, va fer un sonet per iniciativa pròpia o bé va conèixer l'obra de Lentini?

Aquesta forma poètica del "sonet"  que va fer famosa, amb posterioritat, Petrarca, Dante i Shakespeare era cantada a totes les corts  cultes d'Europa durant el segle XIII.

Em pregunto: Com va ser que Ramon Llull va conèixer aquesta forma poètica que es coneix com a sonet?

A quina llengua pertany el mot sonet, que vol dir "so petit" . Si en el segle XIII  a la cort del regne de Sicília s'hi parlava la llengua siciliana (que no era l'actual italià)  i la reina era Constança d'Aragó?


A Viquipèdia hi diu: "El terme deriva de la paraula italiana sonetto (lit. cançoneta, del mot llatí sonus, lit. so). Originari de la Sicília del segle XIII"  Això no és veritat. A la Cort de Frederic Hohenstaufen i Constança d'Aragó (segle XIII) no s'hi parlava italià. Lentini parlava sicilià i va fer el sonet guiat pels cànons poètics occitans. Per tant parlava occità. 

Sonet

Jacomo Lentini

Ramon Llull


FRANCESC PUJOLS

A VÓS

Jo faig el vostre gest amb el meu cor,

Com el fa l’encisat davant l’Encís,

I com davant lo Bell, l’admirador,

Que enclòs en el bell gest es sent feliç.

 

I el faig Oh Rosa vera, perquè jo,

Me’n purifico tot d’un gesti així,

Que sou tant pura enmig de l’hermosor,

Com un ànima entrant al Paradís.

 

Malgrat ésser àvol com sóc i atormentat

Per la condemnació que tots portem,

Vos veig a Vós allà en la immensitat,

De la vostra hermosura sense extrem.

 

I és gran conhort pels que així caminem

Veure-os a Vós que sou la Realitat.

 

 OBSERVACIÓ

Un sonet de Francesc Pujols, seguidor del pensament de Ramon Llull. Li va posar el mateix títol que el sonet de Ramon Llull.

Francesc Pujols


NOTÍCIA DIARI  EL PUNT AVUI 

La fe retaule poètic segle XX 




La fe segons Lluis Llach

CAL QUE NEIXEN FLORS A CADA INSTANT


Mossèn Carles Cardó. Les dues tradicions. Història espiritual de les espanyes

CLICAR AQUÍ


WEBS RECOMANADES

Els cants espirituals catalans

La fe de cent poetes catalans

Poesies Catalanes

Antologia poètica catalana

Terra i Cultura

Ruta de Sant Anastasi 1

amicsrutasantanastasi@gmail.com



diumenge, 25 de maig del 2025

Ruta de Sant Anastasi 1

 

 La Ruta de Sant Anastasi

Un  itinerari per a fer turisme cultural entre les ciutats de Badalona i Lleida




 

Sant Anastasi és el patró de les ciutats, de Badalona i Lleida. He observat que entre aquestes dues ciutats hi ha un espai geogràfic històricament  i culturalment molt ric i em va semblar que podria ser interessant donar-lo a conèixer per mitjà d’un itinerari que donés lloc a una ruta de turisme cultural. 

 

Aquest itinerari, podria tenir els punts inicials a la Catedral de Santa Maria  de l’Assumpció de Lleida i a l’Església de Santa Maria de  l’Assumpció de Badalona, llocs on es troba el culte a Sant Anastasi, el personatge històric o llegendari que és patró d’ambdues ciutats. Tindria diversos punts de referència que serien els monestirs. En principi he pensat en els monestirs però dins d’aquest itinerari hi ha altres indrets i altres temes que s’hi podrien afegir.  

 

Badalona, Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Monestir de Sant Cugat del Vallès, Monestir de Santa Maria de Montserrat, Monestir de Santes Creus, Monestir de Santa Maria de Poblet, Monestir de Vallbona de les Monges, Lleida ( i viceversa).

 

Tots aquests monestirs tenen un interès cultural i històric molt important. Hi trobem personatges, fets històrics i referents  que donarien contingut  cultural a la ruta. També s’hi troba una rica i diversa gastronomia i productes de la terra i del mar. Un company badaloní en assabentar-se d’aquest projecte em va suggerir de fer un itinerari basat també en els Senders de Gran Recorregut, per aquells a qui agrada fer caminades, i tenir punts de descans en cases dedicades al turisme rural. Aquesta suggerència m’ha fet pensar en el Camí de Santiago o Sant Jaume. I m’he dit: perquè no podem fer  un “Camí de Sant Anastasi”? Més endavant potser s’hi podria afegir Tarragona, un altra ciutat catalana relacionada amb Sant Anastasi.   

 

Comencem per identificar qui era Sant Anastasi. Hi ha qui considera a Sant Anastasi llegenda, hi ha qui el considera personatge històric. Com  a personatge històric, se’l considera nascut a Lleida en el segle III; Anastasi, fou soldat de la guàrdia pretoriana de l’Emperador de Roma Dioclecià, a les ciutats de Lleida, Tarragona i Barcelona. Va ser martiritzat i mort a Badalona juntament amb 72 companys l’any 305. Va ser canonitzat com a Sant per l’Església Catòlica i venerat com a Patró de Lleida i de Badalona des de l’any 1.627 i 1.672 respectivament. La seva festa es celebra el dia 11 del mes de Maig.  El seu nom Anastasi prové  del grec Anastasimos que vol dir: aquell que té força o alè  per a ressuscitar, resurrecció o ressorgiment. 

 

Joan Amades, en el Costumari Català, ens parla de la llegenda de l’ametller de Sant Anastasi que va créixer i florir a Badalona, en el lloc de la platja on van ser escampades les seves cendres.

Des d’aleshores, al llarg de molts anys, aquest ametller era objecte de culte i peregrinacions multitudinàries. Aquest arbre mitològic sembla ser que va ser conegut amb el nom de l’Ametller de Sant Anastasi i esdevingué una icona de la ciutat de Badalona.

 

L’ametller és un arbre mitològic de la cultura hel·lènica relacionat amb l’amor i els enamorats. Aquesta interpretació mítica la van fer seva els trobadors occitans i catalans portant, quan era la primavera, una branca d’ametller florit en el barret tot relacionant aquests arbres amb l’amor i els enamorats.

 

Una altra activitat que es feia a Badalona, potser també a Lleida, però no ho sé del cert, eren  Els parlaments de la Diada de Sant Anastasi. Consistien en  exposicions de raons i arguments, teològics, filosòfics i polítics.

Recuperar com a festa i espectacle els parlaments que es feien amb motiu de la Diada de Sant Anastasi, amb els temes de controvèrsia actual, podrien esdevenir una festa democràtica que donés lloc a un festival de corrandes a les que es podria convidar berxolaris bascos.

 

L’exemple d’aquest personatge històric que és Sant Anastasi, entès com a persona que es manté fidel a sí mateix enfront les pressions hostils d’un poder imperialista com era Roma que li vol imposar una manera de ser que ell no sent com a pròpia, ni relacionada amb el lloc on habita - amb intenció d’esclavitzar-lo, alienar-lo i fer-lo ser estrany a si mateix i a la seva pròpia consciència -, fan de la figura de Sant Anastasi un personatge d’actualitat atès que avui en dia aquest poder imperialista alienador i opressor segueix present en el món en general, i en concret també a Catalunya, vestit amb formes i noms imperials  diferents. Sant Anastasi és un exemple, en sentit espiritual, de dignitat i fidelitat a si mateix, al seu ésser més íntim i transcendent.

 

La ruta quedaria així:

 


 

Badalona. 

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, 

Monestir de Sant Cugat del Vallès, 

Monestir de Santa Maria de Montserrat, 

Monestir de Santes Creus, 

Monestir de Santa Maria de Poblet, 

Monestir de Vallbona de les Monges. 

Lleida

 Convidem als badalonins i badalonines, així com als lleidatans i lleidatanes, a fer seva aquesta ruta. Si voleu fer escrits amb les vostres experiències, relats imaginaris ambientats en  aquest itinerari, poesies o altres temes literaris sobre els referents, personatges i fets històrics que es troben dins l’itinerari ens ho podeu enviar i estudiarem la seva publicació a la revista en aquesta secció que anomenarem Ruta de Sant Anastasi.  

 


 FOTOGRAFIA

Apuntat al grup de fotografia i  participa en els tallers i exposicions de fotografies de la Ruta de Sant Anastasi

Clica aquí

Farem sortides de turisme cultural i fotografia als monestirs i llocs emblemàtics de la ruta. També exposicions de les fotografies i conferències culturals


Amics de la Ruta de Sant Anastasi

amicsrutasantanastasi@gmail.com


ENTREVISTA A RÀDIO ESTEL 19 DE JUNY 2025

CLICAR AQUÍ


Jordi Salat

josalort@hotmail.com