L'ARBRE DE SANT ANASTASI
Plantar un ametller als Parc del Camps Elisis de Lleida i un altre ametller al Parc de Can Soley de Badalona, en memòria de la llegenda de Sant Anastasi de la que es va fer ressò Joan Amades la qual ens diu que al lloc de Badalona on va morir martiritzat Sant Anastasi, hi va néixer un ametller. Per aquest motiu hem pensat recuperar l'ametller com a Arbre de sant Anastasi.
Atès que despès del martiri de
sant Anastasi el seu cap va rodolar fins a aturar-se als peus d’un ametller
sec, que va florir immediatament com a senyal diví. aquest miracle ha quedat
reflectit en versos populars, com ara:
«Sant Anastasi,
el màrtir beneït,
amb la sang que va vessar
l’ametller va fer florir.»
En alguns pobles de Catalunya es canta:
«Florit ha l’ametller
al pas del sant patró,
amb la seva sang vermella
el camp s’ha tornat blau.
Anastasi, roser florit,
doneu-nos pau i bon profit!»
Cada any el dia 11 de Maig, festa de Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona, davant d'aquest arbre que serà anomenat "Arbre de Sant Anastasi" i que estarà ubicat en un espai emblemàtic adient com podria ser una placeta, si faran recitals de poesia religiosa en el sentit de poesia espiritualista.
Davant l'Arbre de Sant Anastasi, recordem que la branca d'ametller florit era un distintiu identitari que feien servir dels trobadors, els poetes dels pobles i de les corts d'Europa durant un temps de la Història. El temps de renaixença i reeiximent de les cultures i nacions naturals que en altres temps han estat oprimides i ignorades per Estats imperialistes artificials i les seves lleis constitucionals.
I recordar que, aquesta branca d'ametller florit, cantaven en llengües, com l'occità, i català que actualment Europa no reconeix. La branca d'ametller florit és un símbol de les llengües autòctones, naturals, genuïnes o vernacles pròpies de cada territori, les del Genius Loci.
RELACIÓ DE POETES I POESIES PROPOSADES
Ramon Llull (A Vós dona verge Santa Maria) Francesc Pujols (A Vós), Joan Maragall (Cant Espiritual), Ramon Llull (Cant de Ramon) David Jou (Cant Espiritual) Rei Salomó (Càntic dels Càntics), Sant Joan de la Creu ( Traducció de Pere Lluís Font Premi d'Honor de les lletres Catalanes 2025), Mn. Jacint Verdaguer, ...
RAMON LLULL
A Vós dona verge Santa Maria
A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler, que es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no voldria
cap altra cosa desitjar ni amar;
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no vol mai no s'enamora.
El meu voler vol vostra senyoria,
memòria i saber a vós jo us vull dar;
car sens voler, Dona jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar,
entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria
als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.
Molts homes diuen que moririen
pel vostre Fill, si a lloc venia;
pocs són aquells qui els veuen predicar
als infidels, la mort fa dubtar.
Observació:
Voldria cridar l'atenció en referència a aquesta poesia en el fet que es tracta d'una estructura sil·làbica pròpia del sonet. Oficialment es diu que el sonet el va inventar el sicilià Jacomo Lentini (1210-1260) que era notari i poeta de la Cort del Regne de Sicília en temps del rei Frederic Hohenstaufen i la reina consort era Constança d'Aragó. Lentini va fer el sonet seguint els cànons de la poesia occitana.
Ramon Llull (1232-1316) que també parlava occità i donava classes a la Universitat de Montpelher (La Provença. Occitània) en occità, va fer un sonet per iniciativa pròpia o bé va conèixer l'obra de Lentini?
Aquesta forma poètica del "sonet" que va fer famosa, amb posterioritat, Petrarca, Dante i Shakespeare era cantada a totes les corts cultes d'Europa durant el segle XIII.
Em pregunto: Com va ser que Ramon Llull va conèixer aquesta forma poètica que es coneix com a sonet?
A quina llengua pertany el mot sonet, que vol dir "so petit" . Si en el segle XIII a la cort del regne de Sicília s'hi parlava la llengua siciliana (que no era l'actual italià) i la reina era Constança d'Aragó?
A Viquipèdia hi diu: "El terme deriva de la paraula italiana sonetto (lit. cançoneta, del mot llatí sonus, lit. so). Originari de la Sicília del segle XIII" Això no és veritat. A la Cort de Frederic Hohenstaufen i Constança d'Aragó (segle XIII) no s'hi parlava italià. Lentini parlava sicilià i va fer el sonet guiat pels cànons poètics occitans. Per tant parlava occità.
FRANCESC PUJOLS
A VÓS
Jo
faig el vostre gest amb el meu cor,
Com
el fa l’encisat davant l’Encís,
I
com davant lo Bell, l’admirador,
Que
enclòs en el bell gest es sent feliç.
I el
faig Oh Rosa vera, perquè jo,
Me’n
purifico tot d’un gesti així,
Que sou
tant pura enmig de l’hermosor,
Com
un ànima entrant al Paradís.
Malgrat
ésser àvol com sóc i atormentat
Per
la condemnació que tots portem,
Vos
veig a Vós allà en la immensitat,
De
la vostra hermosura sense extrem.
I és
gran conhort pels que així caminem
Veure-os
a Vós que sou la Realitat.
OBSERVACIÓ
Un sonet de Francesc Pujols, seguidor del pensament de Ramon Llull. Li va posar el mateix títol que el sonet de Ramon Llull.
NOTÍCIA DIARI EL PUNT AVUI
La fe segons Lluis Llach
CAL QUE NEIXEN FLORS A CADA INSTANT
Mossèn Carles Cardó. Les dues tradicions. Història espiritual de les espanyes
WEBS RECOMANADES
Els cants espirituals catalans
amicsrutasantanastasi@gmail.com
