divendres, 6 de maig de 2011

Colom: català i monjo terciari franciscà

El dia 25 de febrer del 2011 va tenir lloc al col·legi Nostra Senyora de Montserrat de les Borges Blanques una conferència adreçada als alumnes de 2n d’ESO que portava per títol, ”Colom, català i terciari franciscà” a càrrec de Jordi Salat Orteu.

La xerrada va despertar un gran interès entre l’alumnat que durant un més havia investigat pel seu comte aquest tema, analitzant els aspectes més importants sobre la controvertida qüestió de la nacionalitat de Colom.

Dolors Queralt:

Jordi, Colón era català?

Penso que si. I, probablement la seva família originària de les terres de Lleida.

Sempre ens van dir que era Genovés.

Penso que ens van enganyar. No pot ser que un noi que ha fet de llaner fins els 30 anys ( més a menys segons diverses dates documentals) de cop tingui coneixements de cartes de navegació i coneixements culturals que en aquella època eren propis de la noblesa i no de plebeus. Existia a Gènova un ”Colombo” que era plebeu. Però aquest no era “Colom”. Colom era noble, tenia escut d’armes.

Com va sorgir el teu interès per aquest tema?

Quan estudiava a Les Borges Blanques, en el col·legi que aleshores es deia “Nostra Senyora de Montserrat”, un frare que crec recordar que es deia Pare Tarsici, ens va dir a classe que “Colón – dit així – va descobrir Amèrica “por Castilla”
A mi no m’encaixava això de que els castellans poguessin anar en vaixells ja que a Castella no hi ha ports de mar i em preguntava : on van aprendre a anar amb vaixell els castellans? Se’m va quedar la incògnita i després a llarg dels anys, n’han passat més de 40, m’he anat trobat amb aquest tema diverses vegades. De Les Borges Blanques vaig emigrar cap a Barcelona, quan tenia uns 20 anys. A Barcelona vaig llegir a una revista un article signat per l’historiador Pere Català Roca, en el que deia que entre els passatgers del segon viatge de Colom que va sortir des de Barcelona l’any 1493, hi havia un tal Antoni Ferrer de l’Espluga Calba. Com jo sóc nascut a l’Espluga Calba aquesta notícia em va colpir i m’hi vaig interessar. Quan més endavant vaig anar a viure a Badalona, em van dir: saps que al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, hi ha un bust en un capitell del claustre que diuen que es de Cristòfor Colom? Així, quan no era una cosa n’era un altra sempre m’anava trobant amb el tema Colom i a poc a poc anava coneixent coses. La informació era com un trencaclosques i la imatge que anava veient era un Colom català i una empresa naval catalana. Els navegants i astròlegs compositors de mapes de navegació eren catalans. Tal és el cas del mallorquí Abraham Cresques. Per altra banda, els catalans, havíem tingut un Papa de Roma, Silvestre II, monjo occità de Ripoll , monestir on es coneixia l’Astrolabi. I, el Papa de Roma de l’any 1492, era català de València, Alexandre VI. Totes les peces del trencaclosques em configuraven un Colom català. I, relacionat amb els franciscans, els templers i les terres de Lleida; els Colom que trobem a les Balears i a Barcelona tenen lligams amb els de Lleida i també amb els de Sainte Colombe, - en català, “Santa Coloma” – a Catalunya Nord i Occitània, actualment sota administració política de França. Aquest topònim, “Sainte Colombe” fa referència a una santa que segons he llegit, era originaria de les terres de Lleida.

Quina és la teva hipòtesi?

Quan vaig llegir que Colom es va fer enterrar amb l’hàbit franciscà, vaig començar a pensar que Colom era un monjo terciari franciscà.
El franciscanisme medieval català, està relacionada amb la tradició franciscana que es relaciona amb Ramon Llull i la noblesa catalana ( cal tenir present que la noblesa era de simpatia franciscana).
En el Compromís de Casp, els Colom es van posar al costat dels Urgell de Catalunya i en contra dels Trastàmara de Castilla. Recordem que els franciscans recolzaven la causa d’Urgell i els dominics la causa dels Trastàmara. També penso que estava relacionat, en tant que noble català, amb l’Orde del Temple del Rei Salomó. Els càtars, perseguits per la croada albigesa del segle XII, darrera de la qual hi trobem els inquisidors frares dominics castellans – Domingo de Guzmán era de Valladolid- es van refugiar en els monestirs franciscans. Molts d’ells es van establir enterres de Lleida fugint de l’holocaust tot baixant pels camins de la vora del riu Segre. Hi havia els Colom entre aquests càtars? Hi ha argumentacions que fan pensar que si. Cal estudiar-ho a fons. Una obra de teatre titulada “Càtar Colom” d’un tal Jordi Mesalles va cridar-me l’atenció en aquest sentit.
Per altra banda, el primer castell del temple a Catalunya es va construir o fer donació a prop de Cervera, a Granyena de la Segarra; i,hi ha una argumentació que relaciona Colom amb els templers.
Colom, a les Capitulacions de Santa Fe, va deixar constància de que amb els guanys comercials d’Amèrica volia destinar diners a reconquerir Jerusalem. Això també ho volien fer els templers, i per cert, els catalans, Ramon Llull i Jaume I.
A més, dels 23 Grans Mestres del Temple, com a mínim tres de Catalunya i cap de Castella. Probablement siguin més ja que alguns són de La Provença; i, la Provença, va ser governada per un català, Ramon Berenguer III , comte de Barcelona, casat amb Dolça de Provença. I ja tenia els e4 pals en el seu escut abans que Ramon Berenguer IV es casés amb la Peronella d’Aragó. Per citar-ne tres, diré: Bertand de Blancafort ( 1156-1169), Arnau de Torroja de Segarra (1179-1184), Gilbert d’Erill, Pere de Montagut (1219-1232)
Arnau de Torroja de la Segarra està relacionat amb una família Colom. I, Gilbert d’Erill està relacionat amb la branca Erill de la família de Ramon Llull.

Quin és l’autèntic nom de “Cristòbal Colón”?
No es deia “Colón” això li ho van posar a Castella perquè, els castellans, per fonètica, no saben pronunciar la “m” a final de paraula. Ni tampoc la “ll”. Fonèticament diuen “n” i “l” i ho escriuen així.
En aquest moments, mentre segueixo cercant noves informacions, penso que es deia Joan Baptista Colom Sò i que era originari de Torroja de la Segarra. Hi ha un altre hipòtesi, també relacionada amb la branca dels Bertran de Barcelona.
Però, penso que aquest Colom barceloní, l’any 1492 tindria uns 65 anys. Penseu que es pot un viatge com aquest a aquesta edat? De moment, em decanto pel Colom de Torroja de la Segarra ja que aquest hauria nascut el 1448 i el 1492 tindria un 44 anys. S’han trobat documents d’un Colom de Torroja que eren ferrers d’ofici.
Això que per a alguns nega que fossin navegants, a mi em va pensar que demostra que hi havia Colom i que igual que n’hi havia de germans que eren ferrers, n’hi havia que podien ser navegants. A la Segarra hi havia navegants. Un navegant molt famós de La Segarra o rodalies era Joan d’Agramunt. Agramunt és el nom d’un municipi lleidatà que està a prop de Torroja de Segarra.( Ara li han canviat el nom i li diuen “Tarroja”, però el seu nom original era “Torroja”) Per Torroja hi passa el riu Sió i a prop de Torroja hi trobem un municipi que es diu Torà. Aquest dos noms: Sió i Torà estarien relacionats amb les arrels jueves de Colom. D’aquí era afincat, si bé nascut a Solsona, el novè Gran Mestre del Temple del Rei Salomó, Arnau de Torroja, que fou enterrat a Jerusalem.

Coneixia el Rei Ferran el Catòlic l’origen català de Colom?
Jo penso que si ja que el mateix rei Ferran, quan va tornar del primer viatge, li va demanar que es passeges amb ell a cavall en companyia de l’Infant Fortuna. Aquest privilegi només el podia tenir un noble. Ferran, doncs, deuria saber que Colom era noble. I, només el Colom català era noble. El genovès, era plebeu.

Amb Colom hi van anar altres catalans?
Entre els més destacats, cal esmentar a Miquel Ballester, català de Tarragona i home de la seva màxima confiança. El Pare Bohil , monjo de Montserrat. I, segons esmenta l’historiador Pere Català Roca, a la revista núm. 5-6 del Centre d’Estudis Colombins en un escrit titulat “Dos catalans a Amèrica, el segle XIV : Antoni Ferrer i Josep Vilella ” també un tal Antoni Ferrer de l’Espluga Calba i un Josep Vilella de Sanahüja.
Quines són les proves més fiables per poder afirmar que Colom era català?

El nom “Colom”, es troba escrit així en la traducció llatina de la carta enviada per Colom a Lluís de Santàngel de 1494; en aquesta traducció hi posa “Colom” no hi posa “Colombo”. Aquest nom, Colom, només es troba a Catalunya. A la traducció que es va fer d’aquesta carta a la llengua alemanya posa que ha estat “traduïda del català”

En Colom s’amagà o l’amagaren?
Ell no es va amagar. Ens volen fer creure que es va amagar pera justificar arguments falsos i tendenciosos contraris a la seva identificació catalana.

Dius també que era terciari franciscà. En que et bases ?
Quan apareix per primer vegada a la península, ho fa a un monestir franciscà de la Rábida a Huelva. Quin sentit té que un genovès que és llaner, amb uns 30 anys ( més o menys) es presenti a un monestir franciscà de Huelva quan el què vol es parlar amb uns reis que estan a Valladolid? Valladolid està molt lluny de Huelva!

Es diu que l’any 1501 va escriure un llibre conegut com a “Libro de las Profecias” i el va donar a un monjo de la seva confiança que oficialment es deia Gorritio i era de Novara ( Itàlia). Darrers estudis demostren que probablement es deia Gorriti i era un monjo franciscà de Navarra.
Cal recordar que a prop de Gorriti, a un lloc anomenat Baldorba, hi ha una església que es diu ”Catalain” i que es troba a una vall que va ser poblada per occitans i catalans.
Encara avui a l’escut municipal de Lekunberri ( Navarra) es poden veure els quatre pals de la bandera catalana.
Una altra prova és el fet que va voler ser enterrat amb l’hàbit franciscà. Igual, per cert, que el català Ramon Llull. El prestigiós pare Miquel Batllori Munné ja ho va explicar amb més detalls:“ El suposat lul·lisme i el provat espiritualisme franciscà de Cristòfor Colom” ( En podeu trobar detalls al llibre: ”Colom i el món català” editat pel Centre d’Estudis Colombins/ Editorial Rafael Dalmau. Barcelona 1993 ( pàgines, 14,15, 435,436. Monestir franciscans de la Ràbida pàgina 174. Escrit pare Batllori a la pàgina 13 “)

Colom va escriure algun llibre?
A part de la carta adreçada a Luis de Santàngel, català de València, i que, segons consta a la versió que es troba a Alemanya, en llengua alemanya,“ fou traduïda del català”, Colom va escriure dos llibres: “ Diari de a bord “ i “Libro de las Profecias” ( N'hi ha historiadors que ho posen en dubte).
El “Diario de a bordo” escrit en castellà jo hi he trobat 247 catalanades. Això em fa pensar que es certa l’opinió que diu que el llibre va ser escrit originàriament per Colom en català i que aquesta versió es va fer perdre. Algunes catalanes són: toninas en lloc de atunes; corda en lloc de cuerda; filo en lloc de hilo; panizo en lloc de maiz; pardelas en lloc de pájaros....
Es curiós i una altra prova que recolza la meva opinió, és que el llibre en castellà està redactat en “tercera `persona”. Un “diari” hauria d’estar escrit en primera persona.

Quin paper hi ha jugat la censura en aquest tema?
La censura ha tergiversat la Història per a negar la catalanitat de Colom i negar la grandesa i l’existència de la Catalanitat, i una nació u imperi català de caràcter confederal , respectuós amb les nacions naturals. I, també, una fe cristiana que probablement determinats poders vaticanistes podrien considerar herètica, com va passar en temps dels cristians albigesos càtars. S’han volgut amagar diverses coses.

Sigui com sigui, tant si Colom era català com si no ho era els alumnes de 2n d’ ESO tenen molt clar que la història ,com qualsevol cosa a la vida, s’ha de fer cercant la veritat de forma objectiva, sense deixar-se enlluernar per dades sensacionalistes i investigant incansablement fins que encaixin les peces d’aquest complex però també apassionant trencaclosques.

Una de les ensenyances cristianes que recordo haver après al col·legi “Nostra Senyora” de Montserrat de Les Borges Blanques, és que “la Veritat ens farà lliures”. Una altra cosa que hi vaig aprendre va ser l’ensenyança cristiana del “do de llengües” que fa que els cristians tinguin com a llengua materna la llengua pròpia de cada lloc. Tornar-hi, després de més de 40 anys d’absència, ha estat una experiència molt gratificadora.

Nota:
Referència bibliogràfica amb més informació sobre la relació de Cristòfor Colom amb els germans de Francesc d’Assís: ”Colom i el món català” editat pel Centre d’Estudis Colombins/ Editorial Rafael Dalmau. Barcelona 1993 ( pàgines, 14,15, 435,436. Monestir franciscans de la Ràbida pàgina 174. Escrit de la pàgina 13 “ El suposat lul·lisme i el provat espiritualisme franciscà de Cristòfor Colom” del qual n’és autor el pare Miquel Batllori Munné.
.