Viatge a Sant Julià de Cerdanyola (1)
Ermita de la Mare de Déu de les Esposes o de Nostra Senyora de les
Poses?
Aquesta setmana he anat a
visitar el poble de Sant Julià de Cerdanyola actualment a la comarca del
Berguedà, un poble al qual havia anat de
colònies d’estiu quan tenia uns deu
anys, d’això fa més de cinquanta anys. Al poble s’hi arriba pujant per la carretera que surt de Guardiola de
Berguedà. En el trajecte, al costat de
la carretera, es troba una ermita. El
nom d’aquesta ermita és Mare de Déu de
les Esposes.
Li comento a la meva dona, que
venia amb mi en el cotxe: “No sabia que
les “esposes “ teníeu una verge específica.
Tu saps si els marits també en tenim una?” La meva dona que coneix la meva manera de
pensar sobre aquesta temàtica religiosa,
em contesta: “ Esposes és una mot català? En català no es diu “muller” o “dona”? I, trobo que té raó, doncs, el mot “esposes” no és un mot català.
Què vol dir doncs “esposes” Per altre banda, la denominació original, i això ho
explico també amb més detall en el meu
esmentat llibre, en català, quan es
parlava genuïnament i no pas de forma adulterada, a les verges, especialment a les verges
negres, se les anomenava “Nostra Senyora” i no pas “Mare de Déu”. Dit això,
vaig pensar en el significat de “esposes”. Què volia dir?
Algunes persones que han llegit
el meu llibre DOTZE Escriptures
Heterodoxes m’han mostrat la seva sorpresa sobre el fet que escrigui
S’Aragossa i no pas Saragossa. M’han comentat
que han trobat encertades les argumentacions amb les que ho justifico tot basant-me en la
utilització del l’article es i sa propi de l’anomenat català salat en molts dels topònims catalans en lloc de l’article el o la.
Tal és el cas de l’Escala que
s’hauria de dir “La Cala” (Es Cala). Una altra seria Escaldes d’Andorra, que
hauria de ser “Les Caldes” (Es Caldes). En el meu llibre faig una relació més
llarga de topònims salats.
Sempre cerco en el significat
dels mots algun referent que tingui quelcom a veure amb la orografia, ja sigui de les muntanyes sigui de les valls,
la geografia del lloc. Mentre observava la forma de les muntanyes del voltants
i la panoràmica del paisatge, em va venir al cap un topònim que existeix a un
altre indret de les muntanyes del Pirineu. Es tracta del Pic de Posets. Aquest
és el nom del segon pic més alt del Pirineu. Miro a google i llegeixo que la
seva descripció fa referència a una “prominència” al vell mig del massís. A l’explicació oficial
es diu que el nom pot fer referència a uns pous que hi ha a un poble de les
rodalies. A mi no em sembla creïble l’explicació dels pous. Trobo més coherent
la de la prominència orogràfica. Hi ha alguna prominència(elevació
d’alguna cosa que hi ha a la vora) a l’orografia de
“Nostra Senyora de Es Poses”? ( poso el nom que jo trobo més adient i genuí que
no pas Santa Maria de les Esposes). I sí, efectivament, hi ha una prominència
just al costat de l’ermita.
Emita de “Nostra Senyora de les
Poses” a la dreta i una de les prominències al costat. Foto feta des de
Guardiola de Berguedà
A aquesta prominència rocosa, el
grup que érem a la Casa de Colònies o convivències a Sant Julià de Cerdanyola
hi aïnàvem d’excursió a buscar petxines fòssils incrustades a la roca. Ens
deien que hi havia petxines perquè en temps antics aquestes muntanyes havien
estat sota el mar. A sota de l’ermita també hi anàvem ja que hi hi ha un salt
d’aigua molt bonic que es diu Les Nou Fonts.
Ermita de Nostra Senyora de les Poses des de la que es veuen dues prominències
muntanyoses en la panoràmica que mira cap a Guardiola de Berguedà
Les informacions oficials ens
parlen d’aquesta dient que era un santuari i el situen a tres quilòmetres de la
carretera que va de Guardiola de Berguedà a Sant Julià de Cerdanyola. La desdripció que en
fan és la següent: Santa Maria de les
Esposes ( no li diuen Nostra Senyora) és una església d'una sola nau, orientada
cap a llevant. Està coberta, de dins amb volta de canó i amb arcs torals i, per fora, està protegida amb un
teulat -de teules àrabs- a doble vessant i té la porta adovellada. La dovella és una peça trapezoïdal
feta servir en la construcció d’arcs i voltes que, en ser més estreta d'un
costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs
que hi ha a sobre dels arcs. De
la seva història ens diuen que l’obra correspon al segle XIX, concretament
l'any 1858. Es pot incloure, junt amb moltes altres esglésies d'aquesta
comarca, dins el corrent del neoclàssic tardà i rural. Es considera
una construcció sense cap interès artístic. És un important centre de devoció a
Guardiola i a tot el terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola.
Aquestes explicacions
oficials no expliquen perquè van posar-li el nom de Santa Maria de les Esposes,
ni tampoc si ja existia un culte
anterior al segle XIX. A mi em sorprèn que un culte tant important a la comarca
tingui el seu origen en el segle XIX i no tingui antecedents medievals.
Cercant a google descobreixo que hi ha un altre
lloc que es troba bastant a prop en la mateixa àrea geogràfica de la serralada
de Cadí-Moixeró que també es diu Les Esposes on hi ha un refugi de muntanya el Refugi el Serrat de les Esposes.[1] I, al Pirineu, a un lloc relacionat amb Occitània, la muntanya d'Els Posets.
Continuarà....
Jordi Salat
