Segle XXI, democràcia a l’espanyola o democràcia amb Nihil Obstat: aprovació oficial per part d’un censor abans que pugui fer-se un referèndum. Allò que es fa sense permís del censor és il·legal. Quin factor ho ha originat?
Hi
ha darrera aquesta contrareforma o involució democràtica del segle XXI A Europa
el mateix poder o factor que el que hi hagué darrera de la contrareforma catòlica en el segle XVI a l’època del Renaixement. Ha tornat la inquisició espanyola a
apoderar-se d’Europa? Jo penso que sí. Al factor que provoca la involució o
contrareforma al llarg de la Història, l’anomeno factor castiñol. Què vol dir? Que és el poder, la mentalitat i la voluntat
que considera lo español como a una
identificació exclusiva amb lo castellano.
La democràcia a
l’espanyola és la democràcia amb nihil obstat. Hi
ha darrera d’aquesta democràcia
espanyola o del Nihil Obstat l’Opus Dei de concepció ultracatòlica,
segons diuen alguns historiadors? El Papa de Roma, Francisco, ha rebutjat a un
polític espanyol, Fernández Díaz, que va protagonitzar accions hostils i
barroeres amb els catalans i el procés sobiranista de Catalunya, com a
ambaixador per ser de l’Opus Dei. Aleshores el neologisme que proposo per a aquest factor és “factor
castiñolicanista” que identifica lo castellà, lo espanyol i lo vaticanista. Allò
que en el règim nacionalista espanyol o
“nazinyolista” de Franco es deia nacional
catolicismo.
Aquest factor
castinyol i castinyolicanista el podem veure al llarg de la Història
d’Europa com un factor involutiu.
En el segle VI,
en que alguns historiadors situen
l’origen d’España, ens trobem
amb el rei Recaredo va renegar de la fe cristiana arriana dels visigots
europeus que tenien la capital a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i a Barcelona
(Catalunya).
En el segle X,
l’emperador Ot va promoure una reforma cultural cristiana a Europa assessorat
per Gerbert d’Orlhac, Papa Silvestre II, l’occità monjo del monestir català de
Santa Maria de Ripoll. Va haver-hi una contrareforma.
En el segle XIV,
la reina Isabel de Castilla va promoure la croada contra els cristians
càtars o albigesos, també occitans, amb la col·laboració del frare dominic de Castilla, Domingo de Guzmán. I, com a
regent de França, va instigar i donar
origen a promoure el judici contra el cristians templers i es va
condemnar a l’Orde del Temple.
En el segle XIV, Arnau
de Vilanova va parlar de la vinguda de l’Anticrist i va promoure una “reforma”
de la Cristiandad a Europa exposada en el Raonament
d’Avinyó, protagonitzada pels reis Jaume de Mallorca i Frederic de Sicília
de la Corona d’Aragó. Hi hagué una “contrareforma” amb protagonistes del reino de Castilla.
En el segle XVI,
Felipe II de España, va promoure croades
contra els cristians protestants – erasmistes i luterans- de Flandes, Alemanya,
Anglaterra i també de la Corona d’Aragó.[1] protagonitzant
la contrareforma contra la reforma de la fe cristiana.
En
el segle XXI, Felipe VI de España,
com passarà a la Història?
Es farà una contrareforma dels acords del Concili Vaticà II i el cristianisme vernaclista que va tornar a resorgir?
Estem vivint en els temps actuals una contrareforma del model democràtic genuí d’Europa per substituir-lo per un model democràtic condicional o del Nihil Obstat inquisitorial que no permet votar allò que el poble vol sinó només allò que se li permet, la democràcia a l’espanyola o democràcia del nihil obstat?
Des de quan es democràtica un estat de dret sense dret a decidir? Una democràcia on posar les urnes per votar es il·legal?
Es farà una contrareforma dels acords del Concili Vaticà II i el cristianisme vernaclista que va tornar a resorgir?
Estem vivint en els temps actuals una contrareforma del model democràtic genuí d’Europa per substituir-lo per un model democràtic condicional o del Nihil Obstat inquisitorial que no permet votar allò que el poble vol sinó només allò que se li permet, la democràcia a l’espanyola o democràcia del nihil obstat?
Des de quan es democràtica un estat de dret sense dret a decidir? Una democràcia on posar les urnes per votar es il·legal?
La
sentència del TJUE de Luxemburg d’aquest 20/12/19 sobre el cas Oriol Junqueras
és una bona notícia pel nacionalisme català, i també, per la resta de nacions
naturals o vernacles europees, que volen i senten la necessitat de construir
Europa amb sentit genuïnament
democràtic, l’Europa de les nacions naturals originals i donar testimoni
del pensament i l’esperit o alè que les anima.
Què
hi ha en el fons del factor castinyol i
castinyolicanista hostil que vol adulterar i anorrear l’ideal i la voluntat que faci realitat aquesta
Europa?
Allò
que hi ha, és un mal. És aquest mal, la vinguda de l’Anticrist que va anunciar
Arnau de Vilanova en el segle XIV? La Corona d’Aragó representava l’Ideal genuí
de la Cristiandat, i una concepció d’Europa basada en les nacions o regnes i llengües naturals.
Amb
les conseqüències de la Sentència o Compromís de Casp (1412) i la posterior
incorporació del reino de Castilla a la Corona
d’Aragó,
es vas instaurar un altra mena de poder, implantar un altra llengua
– la castellana- i un altra mentalitat.
Aquesta
argumentació plateja una qüestió a la qual s’ha de donar resposta. Podria ser la
conclusió de l’Arnau de Vilanova, debatuda a nivell d’Europa, sobre la vinguda
de l’Anticrist? Actualment ningú es planteja
la utilització d’aquest concepte. N’hi ha d’altres? Quin concepte podem fer servir
ara que faci palès el fons de la qüestió?
Una de les proves de que “una determinada religiositat dogmàtica de dubtosa
fiabilitat” està relacionada i enganxada amb el factor “castiñol” i “castiñolicaniste”
la tenim en algunes de les declaracions de
caràcter involutiu i contràries a les reformes que volen regenerar un marc ple de
mentides i corrupcions de tota mena fetes en aquests darrers mesos de l’any 2019
per capellans, i també bisbes de la Conferencia
Episcopal Espanyola que són identificadores d’un “factor castiñol” que es manifesta
al llarg dels segles. Quina és la identitat que hi ha en el fons d’aquest factor?
Aquesta és la qüestió que plantejo.
Jordi
Salat
Observació:
Recomano
llegir “La polèmica gerundense sobre el Anticristo
entre Arnau de Vilanova y los Dominicos” de Joaquin Carreras Artau. En el fons
d’aquesta disputa de Girona que m’he proposat
portar al teatre, hi ha temes que són d’actualitat.
N’hi
ha un que és el de “l’instint caïnita” que
tant de mal ha fet entre els catalans.
A
Girona, va ser el de Bernat de Puigcercós contra Arnau de Vilanova
A
Barcelona i Palma de Mallorca, Nicolau Eymerich, contra Ramon Ramon Llulll (Que
també va parlar de l’Anticrist).
Avui,
però, ningú s’atreveix a parlar d’aquest marc referencial. Ens han “condicionat
mentalment” amb un subtil Nihil Obstat imperceptible; acomplexats, ens trobem dins
un marc referencial presoners de conceptes falsos i adúlters. Dins d’aquest marc
referencial les coses que són raonables i de veritat, no hi tenen cabuda legal.
Observació:
Avui 16/1/20 m'he comprat el libre de Joan Lluis Bozo, adaptació de l'obra Egmont de Goethe, amb pròleg del president en el exili, Carles Puigdemont. Hi he llegit coses que són un exemple del que anomeno a factor castinyol i castinyolicanista. En el segle XVI com en el segle XXI. Res de nou Sota el Sol.
Avui 12/6/2020
Jorge Fernandez Díaz És més, assegura que el papa Benet XVI li va donar una explicació definitiva sobre l’independentisme català: “El diable vol destruir Espanya”.
Observació:
Avui 16/1/20 m'he comprat el libre de Joan Lluis Bozo, adaptació de l'obra Egmont de Goethe, amb pròleg del president en el exili, Carles Puigdemont. Hi he llegit coses que són un exemple del que anomeno a factor castinyol i castinyolicanista. En el segle XVI com en el segle XXI. Res de nou Sota el Sol.
Jorge Fernandez Díaz És més, assegura que el papa Benet XVI li va donar una explicació definitiva sobre l’independentisme català: “El diable vol destruir Espanya”.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/fernandez-diaz-benet-xvi-dimoni-vol-trencar-espanya_512778_102.html
[1]
En el segle XX, Franco va promoure també
una croada contra cristians que no eren catòlico-vaticanistes. Tenim
l’exemple de cristians catalans com mossèn Dalmau mossèn Ll. M. Xirinacs entre
molts d’altres de la Corona d’Aragó i altres territoris de la Península
Ibèrica.
