L’HORA CATALANA
El rellotge que senyala el temps amb el sistema típicament català dels quarts
L’Ajuntament de Cardedeu ha estat el
primer dels Ajuntaments catalans que ha instal·lat a la seva façana un rellotge
que marca les hores amb el sistema dels quarts
tradicional a Catalunya.
¿Seguiran l’exemple de l’Ajuntament
de Cardedeu els altres Ajuntaments de Catalunya?
L’Ajuntament de Barcelona, no ho ha
fet. L’Ajuntament de Badalona tampoc. No obstant a Badalona hi ha el Rellotge Català com a referent a dues esglésies de la ciutat.
BADALONA
L'ÚNICA CIUTAT DE CATALUNYA ON PODEM VEURE
EL RELLOTGE CATALÀ
A LA FAÇANA DE L'ESGLÉSIA
Església de la Parròquia de Sant Josep
He anat a veure la façana de
l’Ajuntament de Barcelona, i no hi he vist
el rellotge que mesura el temps amb el sistema dels quarts tradicional
de Catalunya.
Al meu costat hi havia un grup de turistes, que d’haver vist l’original rellotge, s’haurien assabentat de l’existència de la cultura catalana, i ajudaria a reduir el nombre de turistes que visiten Barcelona, i se’n tornen sense assabentar-se’n que existeix la catalanitat i Catalunya.
El rellotge de l’Ajuntament de la
Capital de Catalunya, no marca les hores amb el sistema tradicional català.
¿Perquè no es catalanitza Catalunya
amb els seus símbols i mites propis?
Les grans metròpolis, com més
universals es fan, més reflecteixen en el seu urbanisme els senyals i
símbols de la seva pròpia identitat.
Nova York, té l’Estàtua de la Llibertat. Paris, té la Torre Eiffel. Londres, té
un rellotge anomenat "Big Ben".
Tots els polítics i turistes que visiten la
ciutat de Praga, van a veure el típic i llegendari rellotge de l’Ajuntament.
Barcelona, hauria de ser un mirall
que reflectís la catalanitat, així es faria una capital digna dels catalans.
Aquests símbols facilitarien la
integració dels nouvinguts doncs sabrien més fàcilment amb què s’han
d’identificar. La catalanitat no és solament una qüestió de llengua.
Es una qüestió de mites i símbols; de marc referencial que senyala un sentit de la Vida. És, des del punt de vista funcional de la cultura, una manera d’integrar-se en la realitat.
Es una qüestió de mites i símbols; de marc referencial que senyala un sentit de la Vida. És, des del punt de vista funcional de la cultura, una manera d’integrar-se en la realitat.
"El rellotge esfèric que marca
les hores amb el sistema dels quarts" tradicional de la cultura catalana,
- conegut ja com "el rellotge català"-, hauria de ser un símbol de
Catalunya, que estigués present en tots els seus municipis.
S’hauria de posar, sense complexos,
el rellotge català, al Palau de la Generalitat, a l’ Ajuntament de Barcelona,
en el parc de temàtica catalana "Catalunya en Miniatura", a les
esglésies parroquials, com a Badalona ho podem veure a l'església de Sant Josep i a la de Nostra Senyora o Mare de Déu de la Salut.
Potser també s'hauria de fer al Monestir de Santa Maria Poblet, al de Santa Maria de les Santes Creus, al de Santa Maria de Ripoll, al de Santa Maria de Montserrat i altres monestirs catalans.
Potser també s'hauria de fer amb el rellotge del Camp Nou a l'estadi del F. C. Barcelona, un club que es considerat més que un club perquè té la representació de la
catalanitat en boca dels seus socis i simpatitzants.
La mesura, o senyalització del temps
en el sistema català dels quarts, comporta tota una concepció cultural.
La comercialització de les coses
autòctones fa venir diners de fora i fa rics als seus habitants. La
comercialització de les coses forasteres, fa marxar diners a fora, fa rics als
de fora i pobres als que són naturals del lloc. Si posem "rellotge català" a internet trobarem que ja s'està comercialitzant i amb molt d'èxit.
¿Hi veurem un rellotge que senyali
les hores en el sistema català dels quarts, tradicional de la cultura catalana
en el telenotícies de TV3, la Televisió de Catalunya?
¿Sacrificarem una vegada més la
representació de la simbologia catalana, justificant-ho amb el subterfugi de la
pseudomodernitat d’un disseny “light”, indefinit i sense sentit?
Qui o què fa que alguns catalans rebutgin els referents identitaris propis de la Catalanitat? Ens estan construint una Catalunya sense catalanitat? Ens estan construint una Catalunya amb catalans descatalanitzats?
L’alcalde de Barcelona, l’alcalde de
Badalona, el president de la Generalitat, el president del F.C. Barcelona, el
director general de TV3, els monjos de Montserrat i molts altres personalitats representatives de Catalunya em sembla que haurien de fixar-se en l’exemple de les esglésies de Badalona.
M’agradaria menjar-me els dotze grans
o gotims de raïm de la propera nit de cap d’any, el cap d’any del 2000,
escoltant les campanades d’un rellotge que mesurés el temps amb el sistema
tradicional català dels quarts i que ho transmetessin per TV3 via satèl·lit.
Jordi Salat
Escrit any 2000, revisat el 2021, revisat l'any 2023...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada