Capítol 2
L’Esperit i el pensament
Des del meu
punt de vista, a la batalla de Muret[1] (1213)
aquesta concepció vernaclística d’Europa, la que és basada en allò que és
autòcton o original de cada lloc, inclosa la llengua territorial, va perdre la
lluita i va fer-se una Europa de característiques diferents. Sense tenir
en compte les fronteres naturals o zodiacals. Una Europa de estats artificials,
no-naturals - com diria Josep Puig Cadafalch en els eu discurs com a
President del Centre Escolar Catalanista de Barcelona de l’any 1889-1990,-,
justificada per marcs de lleis - [2] o
constitucions- anti-naturals i sense arguments raonables -, sense adaptació a
la Realitat de Veritat.
S’instaurà
l’adulterisme en la mentalitat europea. Es va fer creure allò que no és. Es va
alterar malèficament un ordre natural. Encara en paguem i sofrim les conseqüències.
Hi ha qui no està d’acord amb el que jo acabo de dir; hi ha qui ho veu de
manera diferent. On podem trobar el factor del discerniment pur que ens faci
tenir un criteri immaculat o objectiu, diguem-ne: una immaculada concepció del
Ser i la Realitat ?
D’allò, ara
fa uns set-cents anys. L’esperit d’aquell ideal i la voluntat d’aquells que
s’hi identifiquen, però, continua viu?
L’Esperit que
va sobreviure a la Batalla de Muret, té un temple solar a la muntanya de Mont s’
Egur. Al peu d’aquesta muntanya hi ha, l’anomenat en català
salat, “Es camp o prat d’es Cremats” ( El camp o prat dels cremats)
amb un monument de pedra, una estela, dedicat a la memòria dels càtars morts en
holocaust.
Han passat
set-cents anys. “Egur” vol dir “tronc de llenya” en euskara. Els
pobles del Pirineu celebren festes zodiacals en els solsticis i
porten troncs de llenya encesos per les muntanyes. S’han mantingut les brases,
el tronc té flama. Aquestes tradicions estan relacionades amb la
religiositat dels pobles camites de l’Orient i les divinitats Asherah i
Astarteh.
Estela
situada a: “Es camp d’es cremats” a la plana de la muntanya de
“Mont s’Egur” ( Escrit originalment en català salat)[3] Oficialment afrancesat com a “Montségur”
El nom
oficial que s’escriu francesísticament “Montségur” tergiversa el seu significat
doncs es diu que vol dir “segur de seguretat” i no és així; “Mont s’Egur”
voldria dir “muntanya del tronc” i va relacionat amb el culte a una deessa
zodiacalista com podria ser Asherah, Astarteh o Belisena, esposa de Bel. Un
poder fàctic ens adultera la concepció de la Realitat, adulterant els topònims
que teòricament l’haurien de reflectir. Tinguem present que el comte
occità de Carcassona, es deia “Bel·ló. I que, els comtes occitans,
catalans i reis de la Corona d’Aragó, eren bel·lònides.
S’han
conservat les brases d’un foc que avui, set-cents anys després, ja
comença a ser flama? Som en els temps de les llengües de foc? Les llengües de
l’Esperit que vivifica i s’expressa per la voluntat dels pobles d’Europa que
demanen referèndums d’autodeterminació? Pels bel·lònides –
d’Occitània, de Catalunya, de València de Balears, i d’altres llocs,
relacionats amb la Corona d’Aragó-, la llengua d’oc i la llengua
catalana, genuïnes, eren llengües espirituals. La llengua d’oil (francès) i la
llengua castellana que es parla a fora de Castilla(espanyola
) no ho eren. “On és el vostre do de llengües” preguntaven els
càtars als predicadors dominics de la Inquisició que els parlaven en castellà a
Occitània i a Catalunya. Ha reverdit el llorer? Han encès la flama en el tronc
de llenya les brases ocultes durant segles sota la cendra?
El símbol
dels càtars - arrians o cristians albigesos-, era el colom, que representa
l’Esperit Sant i el do de llengües.
La cultura
dels bel·lònides tornarà a definir la identitat d’Europa i serà possible
construir l’ordenament nacional de caràcter vernaclístic que comporta?
Fa anys que
reivindico que a la ciutat de Barcelona, la capital de Catalunya i la ciutat
dels comtes bel·lònides del Casal de Barcelona i de la Corona d’Aragó, hi
hauria d’haver una gran avinguda amb el nom de: “Avinguda. dels
Bel·lònides”.[4] Si de mi depengués, li
posaria aquest significatiu nom a l’ actualment anomenada
“Diagonal”.
Quina era la
cosmovisió i l’ideal europeu dels bel·lònides?
[1] Murèth en occità i antigament Murell
situat al departament de l'Alta Garona i a L’Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud
de Tolosa de Llengua d’Oc. A les enciclopèdies i llenguatges de
comunicació de criteri fracesistes i espanyatistes s’anomena
“Sud de França” amb intenció política imperialista per ignorar
intencionadament el nom natural original i vernaclístic que és l’Occitània. El
mateix es fa amb Catalunya, quan s’hi refereixen amb el nom de “Sud
Est de França” o “Nord Est d’Espanya”. Es vol ignorar una realitat que es té
annexionada i “subjouada” (sotmesa).
[2] Discurs de Josep Puig Cadafalch
1899-1990 a Blog Vernacle http://vernaclistes.blogspot.com.es/2016/04/discurs-de-josep-puig-cadafalch-del.html
[3] El parlar
salat és un tret
dialectal que tradicionalment s'ha considerat una
varietat del català.
Consisteix a fer servir els articles dits salat, que són procedents dels
demostratius llatins: ipse, ipsa. es i so (masculí
singular), sa (femení singular), es, sos, ets (el
masculí plural no tothom ho escriu així), i ses (femení
plural). Tant el masculí «es» com el femení «sa» es redueixen a «s'» davant mot
començat en vocal o hac.
[4] Els Bel·lònides[ foren
una dinastia d'origen occità descendents del comte Bel·ló de Carcassona,
avi de Guifré el Bel·lós (mal anomenat “El Pelós” potser amb intenció
adulteradora amb l’objectiu de esborrar les arrels occitanes de la
Història del noble Casal de Barcelona). Governaren els comtats catalans i més
tard la corona d’Aragó del segle IX fins al segle XV, en concret
fins el 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí
l’Humà. Foren succeïts en la corona d'Aragó per la dinastia castellanista dels
Trastàmara, després del compromís de Casp (1412) i posteriorment, i
fins actualment en aquest any 2017 pels Borbons.