divendres, 17 de juliol del 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània 1


La Bisbal d’Empordà i l’Occitània

La creu amb dotze esferes

L’escut  de l’església parroquial de La Bisbal d’Empordà (Catalunya. En altres temps dels quals parlo, Principat dels regnes de la Corona d’Aragó)


He passat uns dies fent turisme rural a un poble que es diu Sant Sadurní de l’Heura i he fet una ruta de turisme cultural sobre tema medieval o mitjaval,  per diversos pobles del Baix Empordà, a les Gavarres,  a Girona, Catalunya,  relacionats amb la Història de l’Edat Mitjana: Peratallada, Monells, Sant Miquel de Cruïlles, ermita de Sant Joan de Salelles,  Santa Pellaia, Matajudaica, Palau Sator, Pals, Corçà, Púbol i La Bisbal d’Empordà.

M’ha sorprès veure sobre el portal d’entrada a l’església de Santa Maria, l’església parroquial de La Bisbal, aquest escut que detallo a continuació:

  




Quan l’he vist, m’ha vingut una pregunta al cap: què hi fa la bandera d’Occitània, la dels comtes de Tolosa de Llenguadoc,  sobre la porta del l’església parroquial de La Bisbal de l’Empordà?



Bandera d’Occitània i comtes de Tolosa de Llenguadoc

He observat que la bandera i l’escut del municipi de La Bisbal d’Empordà tenien aquesta creu:




He cercat informació i he trobat temes relacionats amb personatges  i topònims que resulten molt interessants. Per exemple el nom del municipi  de Sant Sadurní de l’Heura. 

Aquest sant, Sadurní, “Serni”, Saturio,  o Saturnino, molt present  en diversos noms de pobles de Catalunya[1]  i també a terres de Sòria o S’Òria i altres llocs amb presència d’esglésies romàniques, és un sant occità,  amb una interessant llegenda que parla d’un toro o un bou,  i una verge negra Nostra Senyora de Thaur, la qual té una lectura zodiacalista, molt interessant. Està molt ben explicada a la catedral de Tolosa de Llenguadoc, la capital d’Occitània. [2]

M’he fixat en detalls  dins de l’església de La Bisbal, i també del castell, he preguntat a diverses persones sobre aquesta creu, i de tot plegat, n’he tret les meves conclusions personals que exposaré en proper escrit.







Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Observació:

 

Entre d’altres personatges, que no apareixen en el fulletó d'informació turística  ni a l'audiovisual del Castell Palau dels Bisbes de La Bisbal de l’Empordà,  n’hi ha alguns dels quals se’n poden deduir importants relacions amb la identitat catalana i les seves arrels occitanes, i que poden plantejar importants qüestions relacionades amb la identitat i  la identificació de la catalanitat  en funció d’uns conceptes culturals. I, no solament relacionats amb la identificació dels catalans, sinó també europeus.

I d’una cristiandat vernaclística o zodiacalista diferent de la  Jahvehítica, que sí que és un element que trobem en la identificació  de l’espanyolitat castellanista a partir del Compromís de Casp i especialment a partir del rei d’origen flamenc, Felipe II de España i el seu catolicisme jahvehista, imperialista i colonialista, antivernaclista i hostil amb la reforma cristiana d’Europa basada en el Crist del Nou Testament i la muntanya no anomenada o enigmàtica on es va fer el  Sermó de les vuit benaurances i no pas en el Jahveh  de la muntanya del Sinaí,  on es van dictar els deu preceptes legals de la Llei  donada a Moisès segons llegim a l’Antic Testament.

 

Per exemple:

Guifré  o Jofré Gilabert de Cruïlles - Creuilles o Croilhes  probablement en occità-.

 

Berenguer de Cruïlles – Creuilles o Croilhes- primer president de la Generalitat de Catalunya.

 


                                   Escut dels Creuilles, Croilhes o Cruïlles.


 

Joan de Peratallada o Ròcatalhada en occità




Roderic de Borja, Papade Roma amb el nom d’Alexandre VI el 1492 relacionat amb Cristòfor Colom, el qual, al meu entendre, era franciscà català amb arrels occitanes, en concret a Bordeus, on ja hi trobem un important cognom “Colom” en el segle XII.



També faré una reflexió sobre el motiu pel qual, malgra<t les profundes i essencials relacions de Catalunya i la Corona d’Aragó amb Occitània,  Pompeu Fabra va  desoccitanitzar la llengua catalana en el seu diccionari normatiu, contràriament al que volia fer el lingüista Josep Carbonell. En parlo en aquest escrit El Cataloní


 





ARTICLES RELACIONATS

Escut de Pisa i la bandera d'Occitània

Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 1

Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 2

Catalunya Occitània i Anglaterra

Aragón i Occitània

La llengua catalana  la genuïna i  la "desoccitanitzada": Josep Carbonell i Pompeu Fabra. El cataloní

VIDEO CONFERÈNCIA

Catalunya, Occitània i Europa