Orígen Multigeogràfic,
nacions vernacles i arqueologia zodiacalista
nacions vernacles i arqueologia zodiacalista
Avui
he escrit sobre això en el meu nou llibre sobre vernaclisme i nacionalisme
naturalista:
Considero oportú
recordar que segons alguns arqueòlegs moderns, sobre el tema de “les noves
teories referides al registre fòssil, es creu en un orígen multiregional en
contraposició a un orígen únic” com s’havia cregut fins ara. “Segons aquesta teoria, els humans van
sorgir a la Terra per grups simultàniament, cada grup a un lloc diferent del
planeta”[1]He
recordat la lectura d’una llegenda sobre els templers –i per tant amb la
cultura del Rei Salomó i la reina de Saba- en la qual es parlava d’un mapa. Que
alguns historiadors anomenen la Taula del Rei Salomó-, en el qual
hi havia dotze nacions mare distribuïdes
sobre la Terra en funció de paràmetres zodiacals i sobre el que es fonamenta la
missió dels templers i el seu ordenament nacional, a Europa i al món sencer.
Com
he extret aquest text d’un llibre que parlava dels ibers, i relaciono lo ibèric
amb una de les cultures mare i matriarcals, i amb arrels camites, he estat
cercant una música feta per algun compositor català relacionada amb els ibers.
I, només he trobat aquesta sobre els capdills[2]
lleidatans Indibil i Mandoni. He
pensat que n’hi hauria d’haver més de relacionada amb la cultura de llengües relacionades
amb els bel·lònides, com són: occità, català i basc, entre d’altres formes
dialectals.
Aquesta
és la música que escolto avui.
Donada
la relació de la cultura ibera amb Bastetània,
nom que tenia abans d’haver estat castellanitzada l’actualment anomenada Andalusia, també he escoltat aquesta
música:
SuiteIberia. Orquestra d'Isaac Albèniz (1860-1909)
Jordi
Salat
[1] Llibre de Frederic Santaeulària Roig, “Els orígens ibers de l acultura
dels Països Catalans continentals dins el context peninsular. El fet
diferencial català des del ibers”(2001)( Jo, des de fa uns anys, he substituït
“Països Catalans” per “Països Bel·lònides” i, hi incloc, el que ara es coneix
per Occitània).
[2] Jo escric “capdills” derivat del català “cap”; “cabdills” el considero
un castellanisme derivat de “cabeza” indignament acceptat per les autoritats
lingüístiques oficials que haurien de vetllar per la vernaclitat de la llengua
catalana conservant el seu perfil i criteri etimològic correctament; sovint no
es fa, generant una descatalanització del català. En els meus escrit ja he
denunciat diverses vegades la descatalanització del català sense èxit, amb indiferència
i fins i tot hostilitat, ja que des de fa anys es continua descatalanitzant
indignament.
