dimarts, 31 de març de 2020

Orígen Multigeogràfic


Orígen Multigeogràfic, 
nacions vernacles i arqueologia zodiacalista

Avui he escrit sobre això en el meu nou llibre sobre vernaclisme i nacionalisme naturalista:

Considero oportú recordar que segons alguns arqueòlegs moderns, sobre el tema de “les noves teories referides al registre fòssil, es creu en un orígen multiregional en contraposició a un orígen únic” com s’havia cregut fins ara. “Segons aquesta teoria, els humans van sorgir a la Terra per grups simultàniament, cada grup a un lloc diferent del planeta”[1]He recordat la lectura d’una llegenda sobre els templers –i per tant amb la cultura del Rei Salomó i la reina de Saba- en la qual es parlava d’un mapa. Que alguns historiadors anomenen la Taula del Rei Salomó-,  en el  qual hi havia dotze nacions mare distribuïdes sobre la Terra en funció de paràmetres zodiacals i sobre el que es fonamenta la missió dels templers i el seu ordenament nacional, a Europa i al món sencer.

Com he extret aquest text d’un llibre que parlava dels ibers, i relaciono lo ibèric amb una de les cultures mare i matriarcals, i amb arrels camites, he estat cercant una música feta per algun compositor català relacionada amb els ibers. I, només he trobat aquesta sobre els capdills[2] lleidatans Indibil i Mandoni. He pensat que n’hi hauria d’haver més de relacionada amb la cultura de llengües relacionades amb els bel·lònides, com són: occità, català i basc, entre d’altres formes dialectals.

Aquesta és la música que escolto avui.



Donada la relació de la cultura ibera amb Bastetània, nom que tenia abans d’haver estat castellanitzada l’actualment anomenada Andalusia, també he escoltat aquesta música:



SuiteIberia. Orquestra d'Isaac Albèniz (1860-1909)




Jordi Salat




[1] Llibre de Frederic Santaeulària Roig, “Els orígens ibers de l acultura dels Països Catalans continentals dins el context peninsular. El fet diferencial català des del ibers”(2001)( Jo, des de fa uns anys, he substituït “Països Catalans” per “Països Bel·lònides” i, hi incloc, el que ara es coneix per Occitània).
[2] Jo escric “capdills” derivat del català “cap”; “cabdills” el considero un castellanisme derivat de “cabeza” indignament acceptat per les autoritats lingüístiques oficials que haurien de vetllar per la vernaclitat de la llengua catalana conservant el seu perfil i criteri etimològic correctament; sovint no es fa, generant una descatalanització del català. En els meus escrit ja he denunciat diverses vegades la descatalanització del català sense èxit, amb indiferència i fins i tot hostilitat, ja que des de fa anys es continua descatalanitzant indignament.

diumenge, 29 de març de 2020

El Sonet, la ciutat de Pisa i la bandera d'Occitània

 El sonet, 
la ciutat de Pisa i la bandera d'Occitània i del comtat de Tolosa de Llenguadoc


Aquesta és la música que escolto avui mentre vaig escrivint el meu nou llibre. Avui he escrit sobre l'origen del "sonet", la forma poètica més popular a Europa durant anys, la que va fer servir Shakespeare. 

La Història oficial, diu que: "De Sicília, el soneto pasó a la Italia" No he llegit que es digués qui vivia a Sicilia en aquells temps. I, també es diu: " el sonetista más influyente de la centuria a tota Europa, va ser el poeta Italiano Petrarca" No s'explica la relació de Petrarca amb La Provença. 

Es diu que va viure a Pisa - igual que hi va viure Galileu Galilei- però no expliquen el simbolisme occità de l'escut de Pisa, ciutat de La Toscana. 

Adjunto escut de Pisa i bandera d'Occitània. Un poder d'Europa no vol reconèixer la nació ni la llengua d'Oc. El tema és molt important.....

Escut de la ciutat toscana de Pisa


Bandera d'Occitània i escut del Comtat de Tolosa de Llenguadoc



Continuo escrivint, avui escoltant a:

Frederic Mompou i la seva  "Música Callada"

Jordi Salat





dimecres, 25 de març de 2020

REPÚBLICA I VERNACLISME


REPÚBLICA I VERNACLISME

Vernaclistes europeus
Ramon Llull, Tomas More, Tomasso Campanella, Erasme de Rotterdam, Francis Bacon


Mentre estic escrivint  el nou llibre sobre vernaclística, que serà la quarta edició, he rellegit els llibres d’alguns vernaclistes europeus  com per exemple: Tomàs More, Francis Bacon, Tomasso Campanella, Erasme de Rotterdam i Ramon Llull.

Del llibre La Nueva Atlàntida de Francisc Bacon (1627)  en el qual el gran filòsof va fer una utopia sobre la República Ideal, a les pàgines 18 i 19, parla del vernaclisme quan es refereix a la llengua  dels natius, naturals o habitants de cada lloc, segons les ensenyances evangèliques dels Apòstols – en  referència al do de llengües que segons el cristianisme genuí infon l’Esperit Sant de forma que els cristians entenen el missatge en les seves respectives llengües territorials, valorant doncs el concepte territorial o vernacle de les llengües com a factor essencial- i també parla de  la diversitat de llengües. Cada una en el seu lloc natural. En parla amb criteri vernaclista com ho feien els espiritualistes cristians. Criteri que va recuperar el Concili Vaticà II  i posteriorment s’ha tornat a tapar i adulterar.

Quan s’adonaran els polítics catalans que aquests pensadors tant prestigiosos donen arguments a la causa nacional catalana? Aquests  prestigiosos filòsofs parlaven de República i Vernaclisme.

No s’adonen que els dos conceptes REPÚBLICA I VERNACLISME  van lligats? 

Fa més de quaranta anys que  en parlo i cap polític m’ha fet cas. Ah! No, -em diuen- la llengua vernacla és la llengua dels esclaus de Roma, “segons el diccionari espanyol”. 

No us adoneu que des d’ un mal poder  s’han adulterat les definicions dels mots en els diccionaris i els fets històrics en les enciclopèdies? Quanta raó tenia Erasme de Rotterdam quan deia que el món està sota el criteri i domini de l’Estultícia, que vol dir Estupidesa i no pas Follia com se’ns ha fet creure.[1] 

No ho veieu durant aquest dies de confinament pel Covid-19  que  un dels mals de la nostra societat és que hi tenim estúpids on hi hauria d’haver savis?

I, d’això parla Francis Bacon també, a més del vernaclisme, en el seu llibre sobre la República Ideal.

República i vernaclisme aquest és el discurs. Si no voleu fer-me cas a mi, com crec que així serà ja que no me l’heu fet després de més de quaranta anys de parlar-ne, llegiu a Francis Bacon, ell té prestigi, té una estàtua al Trinity College de Cambridge, una de les universitats més prestigioses d’Europa.



Del llibre Utopía de Tomas More, un altre vernacliste, igual que ho eren Ramon Llull, Tomasso Campanella i Erasme de Rotterdam,  copio el seu alfabet de la llengua vernaclista


Algunes nacions o pobles naturals, originaris o vernacles d'Europa


Jordi Salat

josalort@hotmail.com
web personal





[1] Referència al llibre de Erasme de Rotterdam, Elogi de la Follia , originalment Elogi de l’Estultícia o Estupidesa