Conferència feta al Reial Cercle Artístic de Barcelona
amb el títol de
Cristòfor Colom: Terciari franciscà i noble bel·lònida
clicar per veure video del
CANAL TV
del Reial Cercle Artístic de Barcelona:
Cristòfor Colom: Terciari Franciscà i Noble Bel·lònida
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Els Natzarenistes
(1)
El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya
El natzarenisme és
un moviment artístic fundat al començament del segle XIX per
artistes alemanys a Viena i Roma. Els natzarens alemanys
van ser el moviment pictòric que més propagació va tenir a Europa. Entre
aquests, els pintors Friederich Overbeck i Franz Pforr estudiants de l’Acadèmia
de Viena que l’any 1809 van fundar la Lukasbrüder,
la Confraria de Sant Lluc, patró dels pintors.
Van adoptar el nom de natzarens ja que
s’identificaven amb el relat bíblic que fa referència a Natzaret i la figura de
Crist batejat per Joan Baptista al riu Jordà en la que es basa la tradició
Johanita. Aquesta tradició, pròpia del Renaixement a Europa, està fonamentada en el cristianisme del Nou
Testament, basat en l’Esperit Sant i el do de llengües. La seva representació es
el referent simbòlic del colom. Una mostra
d’aquest pensament religiós el tenim en el famós quadre Bateig de Crist en el Jordà[1]
de Leonardo da Vinci i Andrea Verrocchio (segle XVI) i també en el de Piero de
la Francesca[2]
(segle XV). Un altre exemple podria ser el de Fra. Angelico.[3]
Els pintors natzarens estaven influenciats a la
vegada pel cristianisme basat en el Nou Testament, en la mateixa línia que
els artistes del Renaixement a Europa en el segle XVI i també en l’ideal del romanticisme.
Tenien per
objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i
alemanys i reviure l'honradesa i espiritualitat de l'art cristià medieval.
Sentien la necessitat, com tantes vegades a passat al llarg de la Història per
part de moviments espiritualistes, de retornar als orígens per a retrobar
l’autenticitat i alliberar-se del marc referencial adúlter i degenerat en el que mals poders volien fer creure al
poble i, demanant obediència imposaven una falsa fe en nom de la Llei d’un
autoritarisme pervers i pervertidor.
Les convulsions històriques i socials de principis
del segle xix van
provocar l'enyorança pels temps passats i la restauració de l'esperit nacional
donant-li al mot nació, un sentit espiritual lloable per damunt de la llei
constitucional.
El moviment
natzarenista a CATALUNYA
Antoni Caba Casamitjana. Autoretrat[4]
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya
de Barcelona s’hi poden veure algunes obres d’art relacionades amb els
moviments artístics que han fet representacions de mitologies, relats bíblics i
fets històrics significatius. Hi ha
diverses obres que comentaré
en diversos escrits.
A més a més dels quadres s’hi poden
veure retaules religiosos relacionats amb l’art romànic, fets sobre la concepció del cristianisme basat
en el Nou Testament i la Tradició
Johanita que s’identifiquen amb Maria, l’Esperit Sant i el do de llengües que
el caracteritza com un do donat als nascuts de dalt, o nascuts en esperit com
molt bé s’exposa a la Bíblia en el diàleg entre Crist i Nicodem: “T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al
regne de Déu si no neix de l’esperit; de la carn en neix carn, de l’esperit en
neix esperit”(Jn 3,5-6)
Pel que fa referència als retaules,
deixo constància, perquè ho considero molt significatiu, que no he vist cap retaule dedicat a Jahveh i
la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament en l’art medieval. Tots el que he
vist estan dedicats al Nou Testament i al fet
que els cristians han de rebre el
bateig de dalt del cel, al qual anomenen
néixer en esperit, i el representen en
forma de colom.
El primer quadre que volia comentar
és El triomf del Dia
sobre la Nit precedit de l'Aurora .
És un quadre realitzat pel pintor Antoni Caba Casamitjana, artista català (Barcelona 1838-1907). Va ser soci del Reial Cercles Artístic de
Barcelona. Es va formar en l’Escola de Belles Arts de Barcelona – coneguda com
a l’Escola de la Llotja-, i va ser deixeble dels pintors, -també
natzarenistes-: Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals. Per influència d’aquests
pintors el seu art està marcat pel romanticisme amb una especial influència del
moviment natzarè o natzarenista.
Retrat de Claudi Lorenzale fet per Antoni Caba Casamitjana
Patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona
El natzarenisme, en certa manera, s’emmirallava en
referents medievals. S’identificava amb un
nacionalisme el qual estava en sintonia amb determinat cristianisme que
es pot identificar amb el cristianisme de l’art romànic pirinenc propi de Catalunya, Occitània i dels regnes de la
Corona d’Aragó i les seves llengües territorials o vernacles. Podria trobar actualment un ideal el moviment polític
del nacionalisme català en les
referències identitàries del moviment artístic del natzarenisme? Potser també
li podrien trobar el moviment occità, els dels altres regnes de la Corona
d’Aragó i l’Europa de les nacions naturals o vernacles?
En un proper escrit parlaré i
reflexionaré sobre l’obra de l’artista
català, també natzarenista, Claudi
Lorenzale i dels seus quadres Otger Cataló, i, Guifré
i els quatre pals.
Aquest quadres estan basats en La història i mítica llegenda d’Otger Cataló
i La història i mítica llegenda de Guifré
el Bel·lós[1] i els bel·lònides, noble
llinatge que relaciona Catalunya, els regnes de la Corona d’Aragó i Occitània
amb altres regnes d’Europa i un ideal romàntic cristià de Tradició Johanita, la
que es relaciona amb els dotze apòstols del Nou Testament bíblic, l’Esperit
Sant i el do de llengües propi del vernaclisme, que després de ser present al llarg
de la Història, com va ser l’època dels cristians albigesos o càtars i el
Renaixement, també en les conclusions
del Concili Vaticà II (1962-1965)[2],
concili que ha estat qualificat com a “esdeveniment religiós més important del segle XX” . Els
setze documents amb les conclusions del
concili proposaven canvis en la mentalitat, en els rituals i en la
pràctica de la moral i la política, una
“reforma”, un retorn al sentit original
de la ensenyança cristiana en sintonia amb la revelació tal com s’exposa en el
Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan i la Tradició Johanita i amb
el que diu Sant
Pau a la
segona carta als corintis (2cor:14-15) “Però a ells se'ls va
ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament,
el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a
Crist. Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la
lectura de la Llei de Jahveh predicada per Moisès tenen un vel damunt el cor”
Considero que aquesta línia de
pensament i de fe cristiana espiritualista està en sintonia amb la mentalitat
dels artistes de l’art romànic, dels
artistes del Renaixement i dels artistes del natzarenisme a Europa.
Jordi Salat
https://jordisalat.wordpress.com/
[1] Guifré
el Bel·lós, és el referent original autèntic, del mal anomenat oficialment en català com a Guifré el Pilós i en
castellà com a Wifredo el Welloso.
[2]
Concili Vaticà II https://ca.wikipedia.org/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II
[1]
Baptisme de Crist Da Vinci-Verocchio
https://ca.wikipedia.org/wiki/Baptisme_de_Crist_(Verrocchio)
[2]
Baptisme de Crist De la Francesca https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Baptisme_de_Crist_(Piero_della_Francesca)
[3] Fra.
Angelico
[4] Antoni Caba Casamitjana https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Caba_i_Casamitjana
L’Estel de dotze puntes
del Temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona.
El dilluns 29 de Novembre de 2021 es va
col·locar un estel de dotze puntes al capdamunt d’una de les torres del
temple e la Sagrada Família que hi ha a
Barcelona, la capital de Catalunya (i històricament, noble Principat de la
Corona dels regnes d’Aragó), dissenyada per l’arquitecte català Antoni Gaudí. He sentit dir i llegit a
la premsa que també se l’anomena estella
en femení. Hi ha qui diu que el mot estrella és un castellanisme i que en
català es diu estel. Dilucidar sobre aquest tema ho trobo molt interessant.
Estel o Estrella comporten dues concepcions diferents d’aquest fenomen que es
relaciona amb el cel? Com l’anomenava en
Gaudí? Jo l’anomeno estel. Ho faig entre d’altres motius, perquè el meu llibre DOTZE, com ja sabeu aquells que
l’heu llegit, està dedicat a Estelona.
Aquesta estel de
dotze puntes, al qual s’atribueix una
referència relacionada amb el dodecaedre,
- polígon regular que segons Plató representava l’estructura de l’Univers- coronarà
la torre que es anomenada Torre de la
Mare de Déu i també Torre de la Verge Maria. En nomenclatura original catalana,
i la que es deia durant l’Edat Mitjana, hauria de ser Torre de Nostra Senyora.[1]
Aquesta torre fa 138 metres d’alçària.
L’estel de
dotze puntes, un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones s’inaugurà oficialment el dia 8 de Desembre
de 2021.
A partir d’aquest dia durant la nit
s’il·luminarà com ho fa la Lluna i durant el dia reflectirà els rajos
del Sol. Si la relacionem amb la Lluna,
se li escau anomenar-la estella ja que la lluna és del gènere femení. Si la
relacionem amb el Sol se li escau anomenar-lo estel ja que és del gènere
masculí.[2]Se li
podria trobar un sentit. No obstant jo l’anomenaré estel pel motiu que he
explicat abans. I a més a més, perquè a la coberta del meu llibre hi ha un
Dodecaedre amb dotze cares que, per a mi, té el mateix sentit que l’Estel amb dotze puntes. El dodecaedre amb marc
referencial científic relacionat amb el pensament hel·lenístic i l’estel amb
marc referencial místic relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi
de Sant Joan. En el meu llibre DOTZE exposo
com entenc el seu significat i explico aquesta relació en el capítol 3 de
l’apartat AIGUA on parlo de “El colom i
les vuit llengües sanjoanistes d’Europa” amb il·lustracions dels signes
zodiacals del Portal del Naixement, la
roda zodiacal, l’escala i el colom. Què representa aquets Estel de Dotze
puntes? Quin és el seu simbolisme? Quin
sentit té posar-la com a corona a la torre de Maria, que s’hauria d’anomenar Torre de Nostra
Senyora? Quina relació té amb el fet que els constructors dels temples d’Europa
anomenats catedrals els dediquessin tots a Maria i cap a Jahveh? He llegit
molts articles a la premsa i he escolat molts programes de ràdio i televisió
que han parlat d’aquesta Estel i no ho han explicat. Només dues vegades he
escoltat i llegit una referència: la que he escoltat no arriba al fons de la qüestió i la que he llegit ho explica
malament. Aquest “Estel gaudinià”
relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan, durant el
dia reflectirà els rajos del Sol i durant la nit s’il·luminarà com ho fa la
Lluna.
Continuarà.....
“L’Estel de dotze puntes del Temple de la Sagrada Família de
Gaudí a Barcelona. Il·luminat durant la nit”
Jordi Salat
[1] Encara que pugui semblar que és el mateix Mare de Déu que Nostra Senyora, no és el mateix. I, si, com alguns afirmen, és el mateix, perquè van canviar-ho? Senyora és un mot de gènere femení d’origen català que deriva del mot Seny, el qual té l’expressió masculina en el mot Senyor.
[2] Jo sempre escric el nom dels astres en majúscula. Sóc zodiacalista i per a mi, per la manera d’entendre, els astres són com lletres còsmiques o de l’alfabet de Déu. Gaudí veia en la Naturalesa i el Cel el Llibre de Déu. Jo també.
Sardenya i Catalunya
dues nacions dins d'Europa
La imatge del president Puigdemont a Sardenya confirma, al meu entendre, el què exposo en el meu llibre DOTZE sobre la identificació de les nacions naturals o vernacles d'Europa i el lideratge que podria tenir Catalunya
Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes
DOTZE
Escriptures Heterodoxes
El 12 és un
número significatiu en moltes tradicions culturals. A la portada té un
Dodecaedre, polígon de 12 cares, que segons el filòsof Plató té quelcom a veure
amb l'estructura de l'Univers.
En el
Dodecaedre hi ha quatre pals vermells sobre fons daurat que representen els
quatre elements de la Creació.
Per mitjà de dotze escrits, distribuïts en quatre parts, Foc, Aire, Aigua i Terra, exposa una manera de interpretar la Història de les nacions dins el marc referencial de dues tradicions bíbliques, la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita o Baalita a partir de la Maledicció de Noé que s’esmenta a la Bíblia Gènesi 9:25
Dins aquest marc referencial situa els elements culturals que justifiquen el necessari reeiximent de les mentalitats i nacionalismes humanistes que anomena nacionalismes vernaclistes - indígenes, autòctons o naturals- els quals són presents als cinc continents.
Fer possible
aquest reeiximent a mena de ressorgiment que es manifesta i fa present al llarg
de la Història comporta un canvi de
l’actual mentalitat ortodoxa.
Parla del
nacionalisme català, occità, basc, irlandès, escocès, cors, flamenc, i d'altres
d'Europa no reconeguts per constitucions d'Estats en estat de corrupció i
decadència.
A la lamentació negativa del “No és això”, i el “Diguem no” hi contraposa una mentalitat alternativa amb l’afirmació positiva del “És això” i el “Diguem si”: “Sí que és això”
"Cal retornar la nació catalana al seu centre natural, que no és la península, sinó el gran espai occitano-català. És en aquest espai, ençà i enllà del Pirineu, on hi ha l'origen i batega l'esperit creatiu del país"
Extret del llibre "6 d'Octubre. Palestra i Batista i Roca" pàgina 38 de Victor Castells.
Et convido a llegir-lo
En venda a Amazon:
UN PASSAT QUE ÉS PRESENT
CATALUNYA SEGRESTADA Editat l'any 1993
Ara, en l'actual situació, les recordo. M'adono que no ha canviat res...No hi ha res de nou sota el Sol...
Em pregunto: el camí vernaclista del qual parlava amb ell, si s'hagués seguit, ens hauria portat a un altra situació de la que ara som? Constato que tot i que cada any noves nacions vernacles assoleixen la independència i reeiximent, entre els catalans, el marc referencial del vernaclisme ( i altres concepcions mentals amb components identitaris originals) segueixen sense seguiment, ...
Avui he vist que a França es parla de "llengües regionals" Ja era hora que es deixés de parlar de llengües minoritàries o minoritzades, llenguatge trampa en el que han caigut molts catalans, i es torni a parlar de "llengües amb concepció territorial". Potser el proper pas serà parlar de llengües i nacions vernacles o naturals en referència al seu propi territori.
Així es feia en temps del l'imperi de Roma quan es parlava del Genius Loci i les seves llengües.
He vist un llibre de mossèn Dalmau "Catalunya Segrestada" escrit fa molts anys....
M'ha semblat que era actualitat el què s'hi deia ahir es podria dir avui. L'he comprat i el tornaré a llegir.
M'ha agradat recordar a un mossèn cristià i fidel a l'esperit català i a Catalunya i la seva causa nacional, que va ser amic, i va ser represaliat per bisbes catòlics i espanyòlatres.
US CONVIDO A ESCOLTAR L'ENTREVISTA QUE VAIG FER-LI A MOSSÈN DALMAU
A UN PROGRAMA DE RÀDIO
Entrevista de Jordi Salat a Mossèn Dalmau
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
La Jota
“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla.
S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa.
La Jota és original de València, abans de que València fos "provincia de España" i era regne de València de la confederació de Regnes de la Corona d'Aragó i s'hi parlava el català valencià amb la fonètica també pròpia de les terres catalanes de Lleida?
Catalunya
i Califòrnia
Fotografies identitàries:
Monument a Gaspar de Portolà a Pacifica (Califòrnia. USA)
fet per l’artista català Josep Maria Subirachs i el seu associat Francesc Carulla.
És una estàtua de 2,7 metres a la ciutat de Pacifica, a California, esculpida per l’artista català Josep Maria Subirachs[1] i el seu associat, Francesc Carulla.
Es troba a primera línia de la mar tocant Highway 1[2] donada a l'Estat de California per la Generalitat de Catalunya el 1988 quan n’era President el M.H. Jordi Pujol Soley.
Una rèplica de l'estàtua va ser instal·lada a Arties, Val d'Aran (Catalunya).
El
fet de tenir la mateixa estàtua a Pacifica i a Arties ha fet que un dels col·laboradors d’Amics de Catalunya i
Califòrnia hagi tingut la idea de
celebrar-hi fer-ne punts de
trobada i organitzar-hi activitats culturals i comercials entre catalans i californians. Ens ja semblat una
bona idea i ho promocionarem fent les gestions que siguin al nostre abast.
La ciutat californiana de Pacifica està agermanada
amb el municipi català de Balaguer, a les terres de Lleida, on també hi
trobem un monument dedicat a la memòria de Gaspar de Portolà en una bonica
placeta a prop del riu des d’on es pot gaudir d’una bonica vista del poble i
del castell de Balaguer. Un castell, històricament molt interessant per la seva
relació amb el noble bel·lònida Jaume II
d’Urgell[3], relacionat
amb la sentència del Compromís de Casp i la història dels regnes de la Corona
d’Aragó i les seves arrels d’Occitània.
Gaspar de Portolà, era nascut
a Os de Balaguer,[4] comarca
de La Noguera, a les terres de Lleida. També es
diu que era natural o originari del
municipi de Castellnou de Montsec. Era de família noble. Era baró de la Baronia de Casell Nou del
Montsec.[5]
Aquest fet de ser noble el considero molt significatiu.
Alguns historiadors no ho fan constar en la seva biografia. Jo el considero un
noble bel·lònida i això comporta una identitat molt significativa, en sí
mateixa i per la relació que comporta
amb altres personatges també nobles bel·lònides, - com és el cas dels Comtes de Barcelona,
Guifré el Bel·lós[6]
i les seves relacions amb els nobles bel·lònides del Comtat de Tolosa de
Llenguadoc[7]
i el comtes Salomó i Bel·ló de Carcassona[8]
a Occitània-, i les seves concepcions culturals, sobre els quals he parlat en
diversos dels meus escrits. Gaspar de Portolà era Baró de Montsec. Va fer de
soldat a l'exèrcit “espanyol” a Itàlia i Portugal.
Com a militar va ascendí a
capità el 1764. La seva presència a
l’exèrcit espanyol tenia alguna relació amb la seva identificació com a noble
català dels regnes de la Corona d’Aragó?
Cal tenir present que els
nobles del comtat de Pallars, emparentats amb nobles de l’altra banda dels
Pirineus, a Occitània, van tenir-hi
relació, significativa, en la sentència del Compromís de Casp (1412), la que va
comportar un canvi de dinastia i una canvi de mentalitat respecte de la
concepció cristiana.[9]
Al castell de Balaguer, que és a prop del Castell Nou de Montsec, s’hi va
instal·lar, el bel·lònida català Jaume d’Urgell dissortat per la sentència en
contra seu haguda en el Compromís de Casp.
Dit tot això, em pregunto:
Gaspar de Portolà, es va ficar, a l’exèrcit,
perquè, com ha dit algun
historiador, “en un poble petit els qui
no tenien terres per conrear i no trobaven feina se n’anaven a
l’exèrcit o es feien capellans”? Jo no m’ho crec això malgrat
haver-ho llegit en algun llibre i haver escoltat que ho deia per una ràdio de Catalunya, i en
català, un acadèmic professor d’una Universitat de Catalunya.
Els fets històrics i
personatges històrics sovint són adulterats. Per altre banda, la identificació amb
lo bel·lònida actualment encara és
objecte d’ ostracisme. Què comporta lo bel·lònida? Jo penso que comporta
quelcom, una concepció de la Vida i el sentit de l’existència humana, que un
Mal Poder no vol que sigui conegut públicament. És tant censurat que ni es nota
que es sigui censurat, no es coneix; i, quan es diu, la gent, hi ha molta gent,
que no s’ho creu, no ho vol creure, no s’ho pot creure. La conversió, el canvi
de mentalitat, no es produeix fàcilment. És fa amb mecanisme lent i a vegades
no és fa en tota una vida.
Quan va anar a Califòrnia, va
ser el 1767 i va ser-hi amb el càrrec de
Governador de la Baixa Califòrnia. Va ser el primer Governador. Qui li va fer anar? Va anar-hi com a cap
militar amb soldats de l’exèrcit que servia al rei Carlos III. Aquest rei es
conegut com a rei d’Espanya, però abans havia estat rei del regne de Nàpols i
del regne de Sicília que havia heretat seguin el fil històric del rei Carlos I
dels regnes de la Corona d’Aragó que era de Flandes. El seu escut no era
l’escut del que avui coneixem com a España. El seu escut reial era aquest:
Escut del rei Carlos III dit de España a les enciclopèdies espanyoles.
Al seu escut s’hi veuen els quatre pals vermells sobre fons daurat o groc referents de la identitat natural pròpia de Catalunya i de la llengua caalana, i els regnes de la Corona d’Aragó i també altres referents de diverses nobleses d’Europa. Es pot observar que aquest
escut no correspon a l’escut d’
España. Hi ha l’escut del reino de
Castilla, però no està sol, sinó que hi ha altres regnes, com el del català
Casal de Barcelona que governava els regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó i
també s’hi veu els escuts d’altres regnes europeus.
La moneda que es feia servir com a intercanvi comercial en el temps del seu
regnat era aquesta:
Moneda d’or dels temps de rei
Carlos III, dit de España
Una pregunta que considero
interessant i significativa: perquè aquest rei, que va imposar la llengua
castellana, ara dita es lengua española a
tots el diferents regnes que regnava, es presentat només com a rei de España i se li diu el mejor alcalde de Madrid?
Perquè no s’explica res de
les més que probables raons per les quals el seu avantpassat Felipe II va
traslladar la capital dels “regnes hispànics que eren els de la Corona d’Aragó,
de Valladolid a Madrid va fer-ho per una qüestió de hostilitat envers la fe dels cristians
protestants -erasmistes i luterans- que havien establert un focus important a
Valladolid[10]? S’hauria d’explicar millor que les Corts dels
regnes de la Corona d’Aragó tenien un caràcter itinerant, no centralista com ho
és la Corona de España des de Felipe
II. Aquesta dinastia originària del Nord
d’Europa és la que va espanyolitzar els regnes de la Corona
d’Aragó a Hispània i Amèrica? Aquest
dinastia originària del Nord d’Europa va portar una concepció cristiana
catòlica que prioritzava l’autoritat la llei dogmàtica dels bisbes de Roma
hostil amb la concepció cristiana espiritualista del testimoni de l’Esperit
Sant per sobre de la llei de Jahveh? No
va fer España va espanyolitzar, que
és molt diferent. Amb el nom d’España
va tapar i adulterar una Realitat autòctona vernaclista i va alterar
l’estructura política confedera que hi havia per fer-ne una de centralista que
ha fet el seu centre a Madrid i en la llengua castellana que ha anomenat lengua española fent creure que és la lengua de todos per a anorrear les
llengües autòctones territorials o vernacles que són significativament valorades
pel cristianisme espiritualista que les reivindica com a do de llengües de
l’Esperit Sant, i així ens ho va recordar, desprès de segles de haver-se
menystingut i amagat o pervertir, el Concili Vaticà II.
Aquest context és necessari
conèixer-lo per entendre el sentit que té
la Història en el món dels
arquetips o ideals, més enllà dels esdeveniments que la configuren en el món de
l’espai i el temps.
A Gaspar de Portolà el van
enviar a la Baixa Califòrnia perquè
volien expulsar els jesuïtes. Perquè volien expulsar els jesuïtes? Hi havia una
qüestió de concepció religiosa, dominació política i interessos econòmics en el
fons d’aquesta expulsió?
Amb qui va anar-hi? Va anar-hi, amb frares franciscans majoritàriament de parla catalana naturals de les terres dels regnes de la Corona d’Aragó, i també, amb la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya[11]. De “Catalunya” es deien, no es deien de “España”.
Donat que com podem veure a l’escut del rei Carlos III hi ha referents de diversos regnes d’Europa, hem de dir que quan Karl V, va heretar els regnes de la Corona d’Aragó, i es convertí en Carles I, amb ell va portar molts europeus a la Cort que estava en aquells temps a Valladolid. D’aquí ve la presència del europeus en el comerç amb Amèrica, per mitjà de la Companyia d’Índies fundada el 1623. En el fons dels esdeveniments històrics, hi ha raons polítiques que tenen un factor religiós i també un factor econòmic o comercial.
Hi trobaríem factors religiosos i econòmics en el fons de la campanya de desprestigi que actualment hi ha a Califòrnia i Amèrica, contra personatges com Cristòfor Colom i Junípero Serra, ambdós franciscans?[12]
Jo penso que sí. Igual que es va expulsar els jesuïtes potser algun vol expulsar els franciscans. D’ adulteristes de la Història n’hi ha hagut al llarg de tots els temps i n’hi ha també actualment. Tots els europeus que van anar a Amèrica van maltractar els indígenes?
Jo crec que hi havia gent de bona fe, amb bones idees o males idees, però interessada en fer coses bones; i gent sense escrúpols de mala fe interessada en fer-se rica més que no pas en fer el Bé.
Personalment em sento
identificat amb les cultures autòctones vernaclístiques que tenen referents zodiacalistes en les seves
mitologies originals i les cultures precolombines, les tenen i per tan, les
admiro i defenso i crec que hi ha un cristianisme espiritualista amb una
interpretació zodiacalista que s’hi pot identificar i una catolicisme dogmatista
basat en part en la tradició jahvehista de l’Antic Testament que li és
hostil. Cal saber-ho discernir per a fer
una lectura verídica dels esdeveniments
de la Història i una lectura filosòfica
del seu sentit mundà i transcendent.
L'any 1769, un
contingent sota el comandament del capità català de Guissona, també de terres
de Lleida, Pere Fages Beleta va participar en l'expedició d'en
Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia. Com a responsables de la seguretat són
presents en les descobertes de San Diego Monterrey i San Francisco. El
1771 va fer una nova expedició a la Badia de San Francisco i hi va establir
un presidio o parada de refresc per a posteriors exploracions,
al voltant de la qual es formaria la ciutat de Sacramento, actualment capital
de Califòrnia. Fomentà l'agricultura i la ramaderia, impulsà obres de conducció
d'aigües, concedí terres a colons, taxà el preu dels productes agrícoles,
reglamentà la cria de bestiar, promogué el comerç del cuir i afavorí la
implantació de petites indústries amb la presència d'artesans per compartir amb
els indígenes.
L’any 1767, Gaspar de
Portolà, va er proclamat Governador Les
Califòrnies - la Baixa i l’Alta-, la qual cosa el va convertir en el primer
Governador de Califòrnia.
Va establir-se a la ciutat de
San Diego i Monterrey. Una expedició va sortir de La Paz en les naus San Carlos i San Antonio. I a continuació van sortir dues expedicions per terra
en que Gaspar de Portolà anava acompanyat per Fra Ginebre o Junípero Serra, un lleidatà i un
mallorquí, del Principat dels comtes bel·lònides de Catalunya i del regne de
Mallorca, terres que figuren en els regnes de la Corona d’Aragó on es parlava i
es parla en llengua catalana.
Moltes escoles, associacions
culturals, llocs històrics, topònims, parcs i avingudes de Califòrnia[13]
recorden el seu noms i la memòria de Gaspar de Portolà i el seu amic fidel
Ginebre Serra (Junípero, nom
castellanitzat).
Municipi que porta el nom de Gaspar de Portolà a California[14]
L’any 1776 va ser nomenat Governador de Puebla ( Mèxic). L’any
1785 va tornar al seu país, a Lleida (Catalunya) L’any 1786 va ser nomenat
tinent del rei de la plaça i castell de Lleida. Quan va morir, l’11 d’octubre
de l’any 1786 va ser enterrat a l’església de Sant Pere Apòstol de la ciutat de
Lleida.
Jordi Salat
Llibre DOTZE
https://jordisalat.wordpress.com/
josalort@hotmail.com
Nota:
Miquel Constançó de Barcelona (1739) – Mèxic (1814) fou l’enginyer, cartògraf i cosmògraf català que va formar part de l’expedició d’exploració de l’Alta Califòrnia liderada per Gaspar de Portolà i Ginebre (Junípero)Serra.https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Constan%C3%A7%C3%B3
[1] Espai Subirachs https://www.subirachs.cat/
[2]State Route Haighway 1
[3] Jaume II d’Urgell https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_II_d%27Urgell
[4] Malgrat que no està del tot clar doncs hi ha un altre municipi com és el cas de Castellnou de Montsec, actualment Sant Esteve de la Sarga ( o potser originàriament S’Arga) que s’ho atribueix. En aquest municipi també hi ha un monument dedicat a la seva memòria.
[5] Baronia del Castellnou de Montsec https://ca.wikipedia.org/wiki/Baronia_de_Castellnou_de_Montsec
[6] Mal anomenat “Pelós” o “Pilós”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s Ho he trobat escrit “Belloso” en castellà o español, derivat del català “Bel·lós”
[7] Comtat de Tolosa https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Tolosa
[8] Bel·ló de Carcassona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bel%C2%B7l%C3%B3_de_Carcassona
[9] El rei bel·lònida català Martí l’Humà havia portat els frares celestins al Palau Reial de la Corona d’Aragó de Barcelona i la dinastia substituta a la seva mort, segons sentència del Compromís de Casp, que eren de parla castellana, els Trastàmara, regent del reino de Castilla, tenia una concepció cristiana diferent i hostil respecte de la dels celestins. https://ca.wikipedia.org/wiki/Celestins
El Compromís de Casp va ser el punt final d'un confús
conflicte entre cristians catòlics que
venia de temps endarrere, i per entendre'l s'ha de comprendre també la seva
interrelació amb un conflicte internacional de grans dimensions: el Cisma
religiós d’Occident que ha estat present al llarg de la Història, entre
espiritualistes dels evangelis dels dotze apòstols del Nou Testament i els
dogmàtics servidors de l’autoritarisme dels bisbes de Roma i la seva
interpretació personal o arbitrària del què es diu a la Bíblia.
[10] També a Barcelona, València, S’Aragossa (Zaragoza), Sevilla, i en els quatre regnes del que avui9 se’n diu Andalusia? Veure informació Els quatre regnes d’Andalusia https://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_regnes_d%27Andalusia Calo tenir present que a Sevilla, quan era capital del regne de Sevilla, hi tenia el seu Palau Reial, l’Infant Joan d’Aragó.
[11]Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya
https://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_Franca_de_Voluntaris_de_Catalunya
[12] Cristòfor Colom i el Capitoli de Washigton https://vernaclistes.blogspot.com/2021/01/cristoforcolom-i-el-capitoli-de.html
[13] També a les terres dels regnes de la Corona d’Aragó, especialment a Lleida i Mallorca
[14] Portola (California) https://www.ci.portola.ca.us/portola-history.html
[15] Portola Valley (California) https://ca.wikipedia.org/wiki/Portola_Valley
