divendres, 17 de juliol del 2020

La Bisbal d'Empordà i Occitània 1


La Bisbal d’Empordà i l’Occitània

La creu amb dotze esferes

L’escut  de l’església parroquial de La Bisbal d’Empordà (Catalunya. En altres temps dels quals parlo, Principat dels regnes de la Corona d’Aragó)


He passat uns dies fent turisme rural a un poble que es diu Sant Sadurní de l’Heura i he fet una ruta de turisme cultural sobre tema medieval o mitjaval,  per diversos pobles del Baix Empordà, a les Gavarres,  a Girona, Catalunya,  relacionats amb la Història de l’Edat Mitjana: Peratallada, Monells, Sant Miquel de Cruïlles, ermita de Sant Joan de Salelles,  Santa Pellaia, Matajudaica, Palau Sator, Pals, Corçà, Púbol i La Bisbal d’Empordà.

M’ha sorprès veure sobre el portal d’entrada a l’església de Santa Maria, l’església parroquial de La Bisbal, aquest escut que detallo a continuació:

  




Quan l’he vist, m’ha vingut una pregunta al cap: què hi fa la bandera d’Occitània, la dels comtes de Tolosa de Llenguadoc,  sobre la porta del l’església parroquial de La Bisbal de l’Empordà?



Bandera d’Occitània i comtes de Tolosa de Llenguadoc

He observat que la bandera i l’escut del municipi de La Bisbal d’Empordà tenien aquesta creu:




He cercat informació i he trobat temes relacionats amb personatges  i topònims que resulten molt interessants. Per exemple el nom del municipi  de Sant Sadurní de l’Heura. 

Aquest sant, Sadurní, “Serni”, Saturio,  o Saturnino, molt present  en diversos noms de pobles de Catalunya[1]  i també a terres de Sòria o S’Òria i altres llocs amb presència d’esglésies romàniques, és un sant occità,  amb una interessant llegenda que parla d’un toro o un bou,  i una verge negra Nostra Senyora de Thaur, la qual té una lectura zodiacalista, molt interessant. Està molt ben explicada a la catedral de Tolosa de Llenguadoc, la capital d’Occitània. [2]

M’he fixat en detalls  dins de l’església de La Bisbal, i també del castell, he preguntat a diverses persones sobre aquesta creu, i de tot plegat, n’he tret les meves conclusions personals que exposaré en proper escrit.







Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Observació:

 

Entre d’altres personatges, que no apareixen en el fulletó d'informació turística  ni a l'audiovisual del Castell Palau dels Bisbes de La Bisbal de l’Empordà,  n’hi ha alguns dels quals se’n poden deduir importants relacions amb la identitat catalana i les seves arrels occitanes, i que poden plantejar importants qüestions relacionades amb la identitat i  la identificació de la catalanitat  en funció d’uns conceptes culturals. I, no solament relacionats amb la identificació dels catalans, sinó també europeus.

I d’una cristiandat vernaclística o zodiacalista diferent de la  Jahvehítica, que sí que és un element que trobem en la identificació  de l’espanyolitat castellanista a partir del Compromís de Casp i especialment a partir del rei d’origen flamenc, Felipe II de España i el seu catolicisme jahvehista, imperialista i colonialista, antivernaclista i hostil amb la reforma cristiana d’Europa basada en el Crist del Nou Testament i la muntanya no anomenada o enigmàtica on es va fer el  Sermó de les vuit benaurances i no pas en el Jahveh  de la muntanya del Sinaí,  on es van dictar els deu preceptes legals de la Llei  donada a Moisès segons llegim a l’Antic Testament.

 

Per exemple:

Guifré  o Jofré Gilabert de Cruïlles - Creuilles o Croilhes  probablement en occità-.

 

Berenguer de Cruïlles – Creuilles o Croilhes- primer president de la Generalitat de Catalunya.

 


                                   Escut dels Creuilles, Croilhes o Cruïlles.


 

Joan de Peratallada o Ròcatalhada en occità




Roderic de Borja, Papade Roma amb el nom d’Alexandre VI el 1492 relacionat amb Cristòfor Colom, el qual, al meu entendre, era franciscà català amb arrels occitanes, en concret a Bordeus, on ja hi trobem un important cognom “Colom” en el segle XII.



També faré una reflexió sobre el motiu pel qual, malgra<t les profundes i essencials relacions de Catalunya i la Corona d’Aragó amb Occitània,  Pompeu Fabra va  desoccitanitzar la llengua catalana en el seu diccionari normatiu, contràriament al que volia fer el lingüista Josep Carbonell. En parlo en aquest escrit El Cataloní


 





ARTICLES RELACIONATS

Escut de Pisa i la bandera d'Occitània

Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 1

Occitània i Catalunya i l'Ideal d'Europa 2

Catalunya Occitània i Anglaterra

Aragón i Occitània

La llengua catalana  la genuïna i  la "desoccitanitzada": Josep Carbonell i Pompeu Fabra. El cataloní

VIDEO CONFERÈNCIA

Catalunya, Occitània i Europa

divendres, 3 de juliol del 2020

La verge negra de Sant Cugat del Vallès


La verge negra de Sant Cugat del Vallès

Calculo que deuria ser l’any 1998, ara fa uns vint-i-dos anys  aproximadament, vaig visitar el monestir romànic de Sant Cugat del Vallès, municipi català que es troba a prop de Barcelona. Va cridar-me l’atenció el frontal d’un petit altar que estava situat a la l’esquerra de l’altar principal. 

En el centre del frontal, fet amb un material que em va recordar el coure hi havia una verge negra.



Verge Negra del monestir de Sant Cugat del Vallès

Va ser una agradable sorpresa ja que des de fa anys estic estudiant el tema de les verges negres i desconeixia l’existència de la verge negra del monestir de sant Cugat del Vallès. 

En alguns escrits meus ja havia denunciat la adulteració que s’ha fet de la iconografia de les verges negres. Malgrat tot, encara ara  es fa creure a la gent que la seva negror és a causa del fum. 

Això és mentida. Això és diu, es vol fer creure i molta gent s’ho creu, per amagar el seu veritable sentit. Un sentit que es troba en els textos del Llibre de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de Sant Joan el qual té una interpretació zodiacalista  que es vol amagar. 

Què vull dir quan dic "zodiacalista"? Doncs que consideren que  el missatge de Déu és en el Llibre de la Naturalesa i no pas en Llibre de ela Llei de Jahveh o Jehovah. En el fet de rebre l'Alè que fa pensar i dóna ésser  als humans i no en la llei que fa obeir als servidors de forma alienant.Aquesta identificació amb "lo zodiacal" el troben a l'origen de totes les mitologies engendrades pel pensament humà. Podríem dir-ne Substància Universalment Humana.
En la mesura que la cultura d'una llengua - tal és el cas de la catalana- es partícip d'aquesta Substància, és pot dir que és una llengua universal amb la qual tothom s'hi pot sentir identificat. Una de les característiques d'aquesta concepció cultural, que jo anomeno vernacla, és el vincle essencial amb el lloc o territori on es viva. És una cultura territorial no és ètnica.És una cultura espiritual  d'alè, no és una cultura biològica de sang.

Una interpretació que identifica la divinitat amb el Llibre de la Naturalesa, relacionat amb els espiritualistes democràtics propis de les repúbliques i no en el Llibre de la Llei de Jahveh, relacionat amb els dogmatismes doctrinaris dels funcionaris de la Jerarquia Eclesialista i els seus fidels poders basats en l’autoritarisme  que fa obeir la llei per sobre de l’espiritualisme que fa pensar, personificats en  Estats Constitucionalistes i Monarquies Absolutistes.

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cristianisme amb criteri sanjoanista - el del do de llengües relacionat amb el colom de l'Esperit Sant-- ha estat adulterat i la gent crèdula ha quedat captiva dins d’un marc mental pervers. 

Hi ha gent que hi viu dins sense deixar-se convèncer pels falsos conceptes antinaturals i irracionals, i resistint l’engany, es declara atea. Hi ha gent que hi predica la concepció de veritat. 

Entre aquests, n’hi ha que han estat acusats d’heretges, contraris a la llei, i han estat tancats a la presó o han hagut de fugir a l’exili. Tal va ser el cas del mateix Sant Joan.

Les verges negres, doncs, no fan referència a un personatge històric sinó a una idea que comporta la concepció de la Realitat i el sentit de la Vida. Maria, la mare de Crist, té una interpretació santjoanista en el sentit de ser considerada com a encarnació física d’aquesta realitat idealista o espiritual. 

Així és com ho entenien els templers identificats amb el Rei Salomó i el text del Càntic dels Càntics on es diu “nigra sum”.[1]

El nom original  que rebien les icones de les verges negres era el de “Nostra Senyora” Ara els hi diuen “Mare de Déu”...

 Aquells que us agradi la semiologia o semiòtica[2] trobareu en aquest canvi de nom una adulteració “descaradament subtil”: no és el mateix “ que sigui la nostra senyora” a que sigui “la mare de Déu”. I si enteneu que és el mateix: per quin motiu van canviar la manera de nomenar-les? 
Potser pel mateix motiu que a moltes icones de verges negres van blanquejar-les. La verge negra de Sant Cugat era coneguda amb el nom de Nostra Senyora del Bosch

Al meu entendre pervertir i amagar el seu sentit zodiacalista, ja que el negre, fa referència a la nit que és quan es veuen  les estrelles:

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cas és que aquest any 2020 he tornar a anar al monestir de Sant Cugat del Vallès,  seria més correcte dir,  monestir de Santa Maria, a Sant Cugat del Vallès, i amb desagradable sorpresa he vist que aquell frontal que vaig fotografiar no hi és. En el seu lloc hi ha una fotografia!


Abans
Ara  

Què se n’ha fet d’aquell frontal? He preguntat i un capellà del monestir m’ha dit que l’havien portat a un museu de Torino a Itàlia. I quan li van portar? M’ha dit que va ser en el segle XIX, amb la Desamortización de Mendizábal

Com pot ser - he pensat -, si jo ho vaig veure i fotografiat  l’any 1989, segle XX? I, per altre banda, quina explicació té que Mendizábal ho portés a Torino?

He buscat a Internet a veure  informació sobre aquest museu. I he trobat això:

Vergine in trono; storiedell’infanzia di Cristo;orte della Vergine. sculture catgalano/proveniente da Sant Cugat del Vallès. 





Aquest  frontal no és el  frontal que vaig fotografiar jo l’any 1989 al monestir de Sant Cugat.

Què se n’ha fet d’aquell frontal? Què se n’ha fet d’aquell frontal on s’hi podia veure la imatge d’una verge negra?

Ara la imatge que s’hi pot veure sobre una peanya, és aquesta: una verge  blanquejada. Un referent  del cristianisme “sanjoanista” adulterat.



Què se n’ha fet d’aquest frontal? I, qui ha fet el que s’hagi fet? A mi m’han vingut diverses respostes al cap.  Però de moment, no les dic. Deixo que els lectors d’aquest escrit puguin pensar cadascú per si mateix i posar atenció a la seva pròpia resposta.


Verge Negra Nostra Senyora del Bosch de Sant Cugat del Vallès


Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Interpretacions musicals 

Nigra Sum
Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès

Nigra Sum
Geriona




[1] El català Pau Casals li va dedicar una composició musical NIGRA SUM