dimarts, 17 de desembre del 2019

"El Pessebre" de Pau Casals. Fem-ne tradició de Nadal al Temple de la Sagrada Família de Barcelona



TRADICIONS  CULTURALS EN LLENGUA CATALANA
AMB IDENTITAT NACIONAL I  SENTIT INTERNACIONAL

"El Pessebre" de Pau Casals 
Un Oratori de nadal català, amb sentit internacional

Aquest any 20121 des del 8 de Desembre tenim un estel  de dotze puntes a dalt d' una torre del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona dedicada a Maria.

Continuo reivindicant que es programi l'audició de l'Oratori El Pessebre de Pau Casals i  Joan Alavedra al Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.




Per Nadal, s'escau de programar audicions musicals al Palau de la Música Catalana. Al llarg dels anys s'hi han programat l'oratori de Bach i l’oratori “El Messies” de Händel.
A diverses ciutats d'Europa és tradicional programar-hi un concert musical per nadal.
Alguns d'aquest concerts es retransmeten per televisió arreu del món amb grans audicions. Alguns d'aquest concert els he vist a la Televisió de Catalunya, la TV3 i altres televisions.

A mi em sembla que hauria de ser tradicional retransmetre des de Catalunya a tot el món per Nadal, l'Oratori  El Pessebre  amb música de Pau Cals i  lletra en català de Joan Alavedra. 
S'ha d'esperar a que Catalunya esdevingui independent de l'Estat del Reino de España per a fer-ho?




No sé si han programat l'oratori "El Pessebre" del català Pau Casals.



He pensat que seria testimoni de catalanitat i identitat vernaclística de Catalunya que s’instaurés la seva audició com una tradició nadalenca catalana a Barcelona.

Fer-ho al Palau de la Música Catalana seria un bon lloc. No obstant, també he pensat que podria fer-se en el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí. Donaria un ressò internacional a la cultura en llengua  catalana i un referent  identitari de Catalunya al món.

El Pessebre, a  més a més de prestar-se a parlar del tema identitari religiós cristià,  però relacionat amb la concepció cristiana de la Tradició Johanita, pròpia dels regnes de la Corona d'Aragó i present en l'art romànic que és el que fa referència la celebració del Nadal, i les seves diverses interpretacions espiritualistes, zodiacalistes[1] amb afinitats amb determinades celebracions paganes i dogmàtiques que anteposen l’obediència a les lleis – interpretades sovint de forma adúltera, degenerada i hipòcrita per les autoritats eclesiàstiques oficials -  abans que el testimoni del pensament, sentiment i voluntat de  l’esperit que ens bateja a nivell personal i nacional, també es presta en el cas de Pau Casals a parlar del tema identitari català, l’exili, la República, - potser hauríem de parlar de la “República de l’Esperit en el cas cristià-, la situació política en el passat, en el present i en els ideals del futur que es vol construir. Un d’aquest ideals, la pau, relaciona parlament a la seu de la ONU seguint una tradició catalana que es remunta a l’Abat Oliba i la Pau i Treva.





 Jordi Salat
[1] El criteri  de la fe del cristianisme zodiacalista pagà, relaciona, pel que fa al Pessebre, el ruc amb el Sol i el bou amb la Lluna. El criteri de la Tradició Johanita basada en el Llibre de la Revelació de Joan que es diferent a la creença basada en la Tradició Jahvehita.  El llibre de la Divinitat  és  el Cosmos o Univers – el Pare Celestial- i la Natura o Mare Terra. El Pater i la Mater. La Tradició zodiacalista  es basa en el Nou Testament dels 12 apòstols, tants com mesos té l’any i tants com cases zodiacals hi ha en el cel. I, rebutja l’Antic Testament  ja que aquest  concepció de la Divinitat es diferent de la que comporta Jahveh i la seva Llei relacionada amb Moisès. Aquesta era la fe dels càtars o cristians  albigesos occitans i catalans. Podríem dir també, que era la fe dels nobles bel·lònides de la Corona dels regnes d’Aragó a diferència de la fe catòlica del cristianisme dogmàtic del reino de Castilla?