dilluns, 9 de desembre del 2019

Viatge a Dinamarca 5 (1) Els comtes i comtesses de Barcelona i Flandes. Carles d'Aragó, emperador d'Europa, Joana d'Aragó reina de Flandes






A partir de l’escut que vaig trobar a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) he trobat un fil conductor que relaciona Flandes, Dinamarca, Noruega, Àustria i altres Estats europeus amb Catalunya, els comtes i comtesses de Barcelona i els regnes de la Corona d’Aragó, on s’hi parlava occità, basc i català ( castellà a partir del segle XV), per mitjà de personatges històrics, que detallo a continuació:

Isabel d’Aragó reina consort de Dinamarca amb Cristian II. 
Filla de Joana, la comtessa de Barcelona.

Joana, comtessa de Barcelona, filla de Ferran II dels regnes de la Corona d ’Aragó i Isabel I de Castilla. Reina de Flandes pel casament amb  Felip, el fill de l'emperador  d'"Europa", Maximilià d'Àustria.

Carles d’Aragó, el seu germà, nascut a Flandes, emperador d’”Europa” , Comte de Barcelona i hereu dels regnes de la Corona d’Aragó.

Molts segles abans,  també m’he trobat que Guifré I el “Bel·lós” (mal anomenat Pilós o Pelós),  comte bel·lònida i nom germànic que vol dir "Pau Victoriosa", "reinstaurador" del símbol dels quatre pals vermells sobre fons daurat,  ensenya identitària dels bel·lònides, Casal de Barcelona, Regne de La Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó, va casar-se amb Guinidilda, filla de la comtessa Judith de Flandes. 



Origen de l'escut del comtat de Barcelona. Claudi Lorenzale (1843-1844) Escola natzarenista. El natzarenisme relaciona artistas catalans amb Àustria i un ideal d’Europa.

Curiosament, mentre escric aquest capítol del meu llibre, veig a la premsa la notícia de que Jan Jambon, el president de Flandes ha vingut a Barcelona per a tenir una entrevista amb Quim Torra,  el president de la Generalitat de Catalunya.
La notícia llegida al diari El Punt Avui (14/IX/2019) diu el següent: “Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat”.





Sembla ser que el fil conductor que vaig començar a descabdellar a la catedral d’Aarhus, ve d’un cabdell molt antic, i que encara es va fent més gran.


En aquest capítol he de començar parlant de Carles d’Aragó, germà de la reina consort de Dinamarca, Isabel d’Aragó relacionats amb el Casal de Barcelona i els bel·lònides, i la Corona d’Aragó, el qual va ser l’emperador d’Europa – Sacre Imperi Romà-Germànic-, amb el nom de Carles V.


Escut Sacre Imperi Romà i Germànic

A les enciclopèdies espanyoles el presenten com a Carlos I de España. He llegit una informació que assegura que ell ho va demanar. No ho era; ho era dels “regnes” de la Corona d’Aragó als quals s’hi havia incorporat el reino de Castilla y León.(Aquests dos regnes tenen arrels occitanes. També les tenen els regnes de la Corona d’Aragó)





Fresc catedral Aarhus. Carles d’Aragó, emperador Carles V i el seu escut

Quan he vist el seu arbre familiar, posat a continuació, he observat que al final de tot hi havia un escut que podria ser el que vaig veure a la catedral d’Aarhus. Aquest escut correspondria al seu fill, Felipe II.







    
       
He anat fins els orígens, al fons de la qüestió, i he trobat que aquest escut està relacionat amb Joana de la Corona d’Aragó (1479-1555), comtessa de Barcelona, la capital de Catalunya.


Escut de Joana d’Aragó, comtessa del Casal  bel·lònida de Barcelona, reina de Flandes, arxiduquessa d’Àustria, reina de la Corona d’Aragó, reina de Castilla.


Després que el seu pare  Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes, nascut a Sos,[1] (Aragó) es casés amb Isabel de Castilla, incorporat el regne de Castilla  a la federació de regnes de la Corona d’Aragó, esdevingué reina Joan I de Castilla. 

Ferran II de la Corona d’Aragó, era conegut al regne de Castilla com a “el catalanote”, superlatiu  castellanitzat del mot  “catalanot” de llengua catalana, al qual se li va afegir “e”  per la castellanització del mot català. Es dedueix, doncs, que parlava la llengua catalana.


Escut del rei Ferran II de la Corona d’Aragó

Escut de Ferran II d’Aragó un cop incorporat el regne de Castilla a la seva Corona d’Aragó; i escut amb l’àguila del Sacre Imperi Romà Germànic relacionada amb el regne aragonès de Sicília i la família Hohenstaufen alemanya.

Observem que hi ha la creu que també es pot veure a la catedral d’Aarhus i que relaciono amb la creu d’Eneko Artiza, un noble del regne basc de Navarra, regne integrat a la Corona d’Aragó. 

Creu del fresc pintat a la catedral d’Aarhus. 

Creu del basc navarrès Eneko Aritza a la Corona d’Aragó



Jordi Salat
Continuarà.....

Viatge a Dinamarca 1








Jordi Salat



[1] El municipi aragonès de Sos, està a tres hores en cotxe del municipi català anomenat Soses; etimològicament està relacionat amb el català Os, com Os de Balaguer o Os de Civis. En català salat que posa article “s” en lloc de l’article “l” , es diria S’Os.