dilluns, 9 de desembre del 2019

Viatge a Dinamarca 5(2) Casal de Barcelona,Europa:Reforma i Contrareforma. El factor "castiñol" i "castiñolicanista"



5/2
Cristianisme protestant i cristianisme catòlic. Reforma i Contrareforma religiosa del segle XVI i Reforma i Contrareforma democràtica del segle XX a Europa. El factor castiñol i el castiñolicanista.


A l’origen d’aquesta recerca hi he trobat l’emperador Maximilià d’Àustria (1459-1519) el qual tingué un secretari, E.C. Agrippa, que ensenyava la filosofia del català Ramon Llull, mestre de la Universitat occitana de Montpeller i fins i tot li va dedicar el seu llibre més important:

De Occulta Philosofia, De vanitatescientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii.




L’he vist editat en espanyol, amb el títol de  “ De ocuilta filosofia”. Lo de In Artem Breuem Raimundi Lulii , que fa referència al català de Mallorca, Ramon Llull, ho han posat. 

L’espanyolisme castellanista, que jo anomeno “castinyolisme”, en moltes ocasions, esborra per omissió els referents catalans i aragonesos de la  Història.

 I, si anem més als orígens, ens trobem que l’emperador Ot i el seu fill Ot II, tingueren de secretari o assessor a l’occitanocatalà, Gerbert d’Orlhac, Papa de Roma amb el nom de Silvestre II (931-1003)




Els emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, d’Europa, tingueren assessors culturals occitans i catalans. 

I, anys abans, ens trobem amb la filla de Judith de Flandes, la “comtessa” Guinidilda, [1]esposa de Guifré I el Bel·lós (mal anomenat Pelós o Pilós) de la nissaga dels bel·lònides; dels Comtes del Casal de Barcelona i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.


Aquest eren cristians però amb una concepció cristiana entesa de manera diferent a la que fa creure un determinat dogmatisme en determinats moments al llarg de la Història, poders europeus constituïts a l’Estat Vaticà i a l’Estat d’España (entre d’altres estats), els quals han originat “reformes” i “contrareformes”.

El fill de l’emperador Maximilià, Felip dit el Bell (1478-1506), es casa amb Joana d’Aragó (1479-1555), comtessa del Casal bel·lònida de Barcelona filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i de Isabel reina de Castella, la  qual esdevé arxiduquessa d’Àustria i reina de Flandes




La seva filla, Isabel d’Aragó (1501-1526), noble bel·lònida del Casal de Barcelona, arxiduquessa d’Àustria, es casa amb Cristian II rei de Dinamarca, i esdevé reina de Dinamarca tal com hem exposat en el capítol anterior.[2] Amb la qual es relaciona l’escut del fresc de la catedral d’Aarhus segons el meu anterior escrit.

He llegit que van preguntar-li a Carles V quin era per a ell el més important dels seus títols, i va contestar que per a ell el més preuat era el de Comte del Casal de Barcelona.

Aquest títol, que és pròpiament bel·lònida, està entre els més valorats d’Europa, i jo  penso que  està relacionat amb el títol de rei de Jerusalem.

En el llibre “ Les dones en la nostra Història” de Ferran Soldevila, llegeixo quelcom sobre les dones de Catalunya que han estat casades amb reis i emperadors.

“ En aquests dies – ens diu Ferran Soldevila a la pàgina 21 del llibre esmentat -, que Etiòpia ha arribat a ocupar un lloc destacat entre els Estats africans, escau de recordar l’aventura que va estar a punt d’ocórrer a Joana d’Urgell. Llavors Etiòpia era un país inconegut: se n’explicaven les coses més fantàstiques. Una ambaixada del negus va arribar a la cort d’Alfons V el Magnànim i va proposar-li ,entre altres coses, un doble matrimoni. El d’una princesa etiòpica amb un germà d’Alfons V el Magnànim ,i el propi negus amb alguna dona de la família reial: la víctima elegida fou Joana d’Urgell”



Per quin motiu va escollir aquesta dona catalana el rei d’Etíopia?[3]
Perquè hi ha tantes dones occitanes i catalanes en la noblesa d’Europa

Els historiadors espanyolistes de parla castellana, els “castinyolistes”, presenten a la comtessa de Barcelona, i reina de Flandes, Joana d’Aragó  com a Juana I de Castilla, la Loca.

Boja de gelosia pel seu marit- ens diuen els historiadors espanyolistes castellanistes o “castinyols”-.

Però, jo no crec que estigués boja, sinó que era una dona amb una mentalitat diferent de la que imperava a Castilla

Jo penso que al reino de Castilla la van fer tancar a la presó per motius polítics i també religiosos. 

Qui ho va fer? Jo penso que un poder que es perllonga al llarg de la Història, des de fa segles, i que resulta complex de definir.


En aquells temps de controvèrsia entre cristians protestants i cristians catòlics, Joana d’Aragó, no era catòlica.

Per la banda de la Corona dels regnes d’Aragó i com a comtessa de Barcelona, tenia arrels occitanes. Això ens portaria a mentalitats de dones de la noblesa bel·lònida relacionades amb els cristians càtars i els occitans de Tolosa de Llenguadoc i a Carcassona. 
Potser tenia una mentalitat semblant a la que va tenir Elionor d’Aquitània[1], o la Dhuoda, un comtessa de Barcelona del segle IX també tancada i separada del seu marit.[2]

 Per altra banda, les enciclopèdies espanyolistes (“castinyoles”) quan la presenten, anteposen el títol de reina de Castilla  per a castellanitzar la seva història. 

Va ser el regne de Castilla el que es va incorporar al regne de la Corona d’Aragó amb el matrimoni dels seus pares Isabel del regne de  Castilla i Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes. 

Per tant, els títols més importants eren reina de la Corona d’Aragó i comtessa del Casal de Barcelona més no pas el de reino de Castilla.

Donat que l’escut que vaig veure a la catedral d’Aarhus, relacionat amb Isabel d’Aragó reina de Dinamarca i el seu germà Carles d’Aragó, emperador d’Europa i el seu fill Felipe II dit de España,  té elements  corresponents a la Corona d’Aragó i el Casal bel·lònida de Barcelona, i de la Isabel ja n’he parlat en el capítol anterior, ara parlaré dels dos personatges: 

Carles d’Aragó, emperador d’Europa (Sacre Imperi Romà Germànic)
 Felipe II dit d’España.

Els dos estan relacionats amb la “Reforma o regeneració” i la “Contrareforma” d’Europa.


Dues concepcions  del cristianisme en el sentit de tornar als orígens, -com van fer Francesc d’Assís-,  la Reforma protestant promoguda per Martí Luter, i la “Contrareforma”.


Monjo Martin Luter


Mapa Europa  cristianisme protestant

Felipe II, dit de España, parlava castellà o espanyol; ja no parlava flamenc ni les llengües dels seus avantpassats de la Corona d’Aragó. 

Va ser  protagonista de la “contrareforma catòlica enfront la reforma cristiana protestant”. 
Entre d’altres coses va organitzar una guerra contra Anglaterra per anar contra  els cristians espiritualistes protestants de Germania i a favor dels cristians dogmàtics  catòlics de Roma. Aquests rei de parla castellana o española, l’any 1588 va organitzar una gran flota, la denominada sarcàsticament  Armada Invencible, per a conquerir Anglaterra i destronar a la reina anglesa perquè era de fe cristiana no catòlica-vaticanista  per  imposar-hi el catolicisme.

Felip II del regne de Castella, dit d'España,  considerava la protestant  Elisabeth I d'Anglaterra i la considerava una heretge que, a més a més, donava suport a la revolta neerlandesa - Flandes- contra Espanya.

Felipe II i els catòlics vaticanistes van perdre la batalla. Déu no els va donar la victòria. 
Però ells no van canviar de fe. Als “contrareformistes” avui en diríem “ultracatólics”. 

Jo també els anomeno en el marc referencial històric espanyol amb els neologismes: 

“castiñolicanista” 
(propi de la mentalitat i el poder castellanista, espanyolista i catòlic vaticanista).


"castiñol” 
(de mentalitat i poder que  considera exclusivament espanyol, lo castellà- ho castellanitza tot en nom d’España, confonent castellanitat i espanyolitat en un sol referent i imposant lo castellano com a lo de todos; i la llengua castellana com a la llengua de tots; i ho fa en nom d’España)


Jordi Salat




[2] No confondre amb Isabel d’Aragó (1470-1498) filla de Ferran II d’Aragó i Isabel de Castilla que fou reina de Portugal. Isabel d’Aragó reina de Dinamarca es filla de la filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i Isabel reina de Castilla: Joana d’Aragó.
[3] Les dones catalanes i la Història de Catalunya. Blog Vernacle https://vernaclistes.blogspot.com/2011/07/les-dones-catalanes-i-la-historia-de.html