5/2
Cristianisme protestant
i cristianisme catòlic. Reforma i Contrareforma religiosa del segle XVI i
Reforma i Contrareforma democràtica del segle XX a Europa. El factor castiñol i el castiñolicanista.
A
l’origen d’aquesta recerca hi he trobat l’emperador Maximilià d’Àustria
(1459-1519) el qual tingué un secretari, E.C. Agrippa, que ensenyava la
filosofia del català Ramon Llull, mestre de la Universitat occitana de
Montpeller i fins i tot li va dedicar el seu llibre més important:
De Occulta Philosofia,
De vanitatescientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii.
L’he
vist editat en espanyol, amb el títol de
“ De ocuilta filosofia”. Lo de In Artem Breuem Raimundi Lulii , que
fa referència al català de Mallorca, Ramon Llull, ho han posat.
L’espanyolisme castellanista, que jo anomeno “castinyolisme”, en moltes ocasions, esborra per omissió els referents catalans i aragonesos de la Història.
L’espanyolisme castellanista, que jo anomeno “castinyolisme”, en moltes ocasions, esborra per omissió els referents catalans i aragonesos de la Història.
I, si anem més als orígens, ens trobem que
l’emperador Ot i el seu fill Ot II, tingueren de secretari o assessor a
l’occitanocatalà, Gerbert d’Orlhac, Papa de Roma amb el nom de Silvestre II
(931-1003)
Els emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, d’Europa, tingueren assessors culturals occitans i catalans.
I, anys abans, ens trobem amb la filla de Judith de
Flandes, la “comtessa” Guinidilda, [1]esposa
de Guifré I el Bel·lós (mal anomenat Pelós
o Pilós) de la nissaga dels bel·lònides; dels Comtes del Casal de Barcelona
i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Aquest eren cristians però amb una concepció
cristiana entesa de manera diferent a la que fa creure un determinat dogmatisme
en determinats moments al llarg de la Història, poders europeus constituïts a l’Estat
Vaticà i a l’Estat d’España (entre
d’altres estats), els quals han originat “reformes” i “contrareformes”.
El
fill de l’emperador Maximilià, Felip dit el Bell (1478-1506), es casa amb Joana
d’Aragó (1479-1555), comtessa del Casal bel·lònida de Barcelona filla de Ferran
II rei de la Corona d’Aragó i de Isabel reina de Castella, la qual esdevé arxiduquessa d’Àustria i reina de Flandes
La
seva filla, Isabel d’Aragó (1501-1526), noble bel·lònida del Casal de
Barcelona, arxiduquessa d’Àustria, es casa amb Cristian II rei de Dinamarca, i
esdevé reina de Dinamarca tal com hem exposat en el capítol anterior.[2] Amb la
qual es relaciona l’escut del fresc de la catedral d’Aarhus segons el meu
anterior escrit.
He
llegit que van preguntar-li a Carles V quin era per a ell el més important dels
seus títols, i va contestar que per a ell el més preuat era el de Comte del
Casal de Barcelona.
Aquest
títol, que és pròpiament bel·lònida, està entre els més valorats d’Europa, i jo
penso que està relacionat amb el títol de rei de
Jerusalem.
En el llibre “ Les dones en la nostra Història” de
Ferran Soldevila, llegeixo quelcom sobre les dones de Catalunya que
han estat casades amb reis i emperadors.
“ En aquests dies – ens diu Ferran Soldevila
a la pàgina 21 del llibre esmentat -, que Etiòpia ha arribat a ocupar
un lloc destacat entre els Estats africans, escau de recordar l’aventura que va
estar a punt d’ocórrer a Joana d’Urgell. Llavors Etiòpia era un país inconegut:
se n’explicaven les coses més fantàstiques. Una ambaixada del negus va arribar
a la cort d’Alfons V el Magnànim i va proposar-li ,entre altres coses, un doble
matrimoni. El d’una princesa etiòpica amb un germà d’Alfons V el Magnànim ,i el
propi negus amb alguna dona de la família reial: la víctima elegida fou Joana
d’Urgell”
És molt xocant això que un reid’Etiòpia vingui a Barcelona per casar-se amb una princesa catalana.
Per quin motiu va escollir aquesta dona catalana el rei d’Etíopia?[3]
Perquè
hi ha tantes dones occitanes i catalanes en la noblesa d’Europa
Els historiadors espanyolistes de parla castellana, els “castinyolistes”, presenten a la comtessa de Barcelona, i reina de Flandes, Joana d’Aragó com a Juana I de Castilla, la Loca.
Boja
de gelosia pel seu marit- ens diuen els historiadors espanyolistes
castellanistes o “castinyols”-.
Però,
jo no crec que estigués boja, sinó que era una dona amb una mentalitat diferent
de la que imperava a Castilla.
Jo penso que al reino de Castilla la van fer tancar a la presó per motius polítics i també religiosos.
Qui ho va fer? Jo penso que un poder que es perllonga al llarg de la Història, des de fa segles, i que resulta complex de definir.
Jo penso que al reino de Castilla la van fer tancar a la presó per motius polítics i també religiosos.
Qui ho va fer? Jo penso que un poder que es perllonga al llarg de la Història, des de fa segles, i que resulta complex de definir.
En
aquells temps de controvèrsia entre cristians protestants i cristians catòlics,
Joana d’Aragó, no era catòlica.
Per
la banda de la Corona dels regnes d’Aragó i com a comtessa de Barcelona, tenia
arrels occitanes. Això ens portaria a mentalitats de dones de la noblesa
bel·lònida relacionades amb els cristians càtars i els occitans de Tolosa de
Llenguadoc i a Carcassona.
Potser tenia una mentalitat semblant a la que va tenir Elionor d’Aquitània[1], o la Dhuoda, un comtessa de Barcelona del segle IX també tancada i separada del seu marit.[2]
Potser tenia una mentalitat semblant a la que va tenir Elionor d’Aquitània[1], o la Dhuoda, un comtessa de Barcelona del segle IX també tancada i separada del seu marit.[2]
Per altra banda, les enciclopèdies
espanyolistes (“castinyoles”) quan la presenten, anteposen el títol de reina de
Castilla per a castellanitzar la seva
història.
Va ser el regne de Castilla el que es va incorporar al regne de la
Corona d’Aragó amb el matrimoni dels seus pares Isabel del regne de Castilla i Ferran II de la Corona d’Aragó, que
era una confederació de regnes.
Per tant, els títols més importants eren reina
de la Corona d’Aragó i comtessa del Casal de Barcelona més no pas el de reino de Castilla.
Donat que l’escut que vaig veure a la
catedral d’Aarhus, relacionat amb Isabel d’Aragó reina de Dinamarca i el seu
germà Carles d’Aragó, emperador d’Europa i el seu fill Felipe II dit de España, té elements
corresponents a la Corona d’Aragó i el Casal bel·lònida de Barcelona, i
de la Isabel ja n’he parlat en el capítol anterior, ara parlaré dels dos
personatges:
Carles d’Aragó, emperador d’Europa (Sacre Imperi Romà Germànic)
Felipe II dit d’España.
Felipe II dit d’España.
Els dos estan
relacionats amb la “Reforma o regeneració” i la
“Contrareforma” d’Europa.
Dues
concepcions del cristianisme en el
sentit de tornar als orígens, -com van fer Francesc d’Assís-, la Reforma protestant promoguda per
Martí Luter, i la “Contrareforma”.
Felipe
II, dit de España, parlava castellà o espanyol; ja no parlava flamenc ni les
llengües dels seus avantpassats de la Corona d’Aragó.
Va ser protagonista de la “contrareforma catòlica
enfront la reforma cristiana protestant”.
Entre d’altres coses va organitzar
una guerra contra Anglaterra per anar contra
els cristians espiritualistes protestants de Germania i a favor dels
cristians dogmàtics catòlics de Roma.
Aquests rei de parla castellana o española,
l’any 1588 va organitzar una gran flota, la denominada sarcàsticament Armada Invencible, per a conquerir Anglaterra
i destronar a la reina anglesa perquè era de fe cristiana no
catòlica-vaticanista per imposar-hi el catolicisme.
Felip II del regne de Castella, dit d'España, considerava
la protestant Elisabeth I d'Anglaterra i la considerava una heretge que, a més a més, donava
suport a la revolta neerlandesa - Flandes- contra Espanya.
Felipe II i els catòlics
vaticanistes van perdre la batalla. Déu no els va donar la victòria.
Però ells no
van canviar de fe. Als “contrareformistes” avui en
diríem “ultracatólics”.
Jo també els anomeno en el marc referencial històric espanyol amb els neologismes:
“castiñolicanista”
(propi de la mentalitat i el poder castellanista, espanyolista i catòlic vaticanista).
Jo també els anomeno en el marc referencial històric espanyol amb els neologismes:
“castiñolicanista”
(propi de la mentalitat i el poder castellanista, espanyolista i catòlic vaticanista).
"castiñol”
(de mentalitat i poder que considera exclusivament espanyol, lo castellà- ho castellanitza tot en nom d’España, confonent castellanitat i espanyolitat en un sol referent i imposant lo castellano com a lo de todos; i la llengua castellana com a la llengua de tots; i ho fa en nom d’España)
(de mentalitat i poder que considera exclusivament espanyol, lo castellà- ho castellanitza tot en nom d’España, confonent castellanitat i espanyolitat en un sol referent i imposant lo castellano com a lo de todos; i la llengua castellana com a la llengua de tots; i ho fa en nom d’España)
Jordi Salat
[1] Elionor d’Aquitània https://ca.wikipedia.org/wiki/Elionor_d%27Aquit%C3%A0nia
[2] Esposa de Bernat de Septimània, comtessa de Barcelona i Girona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Duoda
[2] No
confondre amb Isabel d’Aragó (1470-1498) filla de Ferran II d’Aragó i Isabel de
Castilla que fou reina de Portugal. Isabel d’Aragó reina de Dinamarca es filla
de la filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i Isabel reina de Castilla:
Joana d’Aragó.
[3] Les dones catalanes i la Història de Catalunya. Blog Vernacle https://vernaclistes.blogspot.com/2011/07/les-dones-catalanes-i-la-historia-de.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada