RELACIONS
ENTRE VERNACLISME, TAOISME, BUDISME i
CRISTIANISME
El ChatGPT m’ha contestat això:
VERNACLISME, TAOISME I BUDISME
Sí, es poden establir relacions entre el
vernaclisme
tal com l’exposa Jordi Salat i els
principis del taoisme
i el budisme, tot
i que cal fer-ho amb matisos. A continuació, et presento una anàlisi
comparativa que relaciona aquests corrents:
1. Què és el vernaclisme segons Jordi
Salat?
Jordi
Salat proposa el vernaclisme com una forma de pensament i vida arrelada
al territori, la cultura pròpia, la llengua i la saviesa ancestral. No es tracta només de conservar tradicions,
sinó de reconnectar amb l’esperit del lloc i la cosmovisió natural
dels pobles entesos com a nacions naturals. És una visió espiritual, ecològica
i filosòfica que defensa l’autoctonitat, l’arrelament i l’autogestió cultural.
Claus
del vernaclisme segons Salat:
- Connexió
profunda amb la natura i el territori.
- Espiritualitat
vinculada
a la cultura ancestral que té com a llibre la Naturalesa i l’Univers.
- Defensa
del pensament lliure, no dogmàtic.
- Recuperació
del sagrat com a experiència interior i
col·lectiva.
- Crítica
a la globalització uniformitzadora, alienadora i deslocalitzadora.
2. Vincle amb el Taoisme
El
taoisme, sorgit a la Xina amb figures com Laozi, és una filosofia que
defensa:
- Viure
en harmonia amb el Tao (el camí, el principi universal).
- El
wu wei (acció sense forçar, fluir amb la natura).
- El
respecte per la saviesa espontània i l’ordre natural.
- Una
vida senzilla, arrelada i contemplativa.
Relacions
amb el vernaclisme:
|
Taoisme |
Vernaclisme de Jordi Salat |
|
Arrelament
a la natura (Tao) |
Arrelament
al territori i a l’esperit del lloc |
|
Wu
wei (no forçar) |
No
imposar models externs, recuperar el propi, l’autòcton, el del Genius Loci |
|
Saviesa
natural, no institucional |
Saviesa
popular, oral i ancestral zodiacalista |
|
Rebuig
de la tecnocràcia i el poder centralitzat |
Crítica
a l’Estat-nació centralitzador i a l’uniformització alienadora |
➡️
Conclusió: El taoisme i el vernaclisme comparteixen una visió naturalista, descentralitzada i espiritualment lliure
de la vida.
3. Vincle amb el Budisme
El
budisme, especialment en les seves formes més essencials (com el zen),
proposa:
- El
despertar de la consciència.
- El
camí del mig, l’equilibri i la compassió.
- La
no-aferrament a les formes materials.
- La
meditació com a eina de connexió interna.
Relacions
amb el vernaclisme:
|
Budisme |
Vernaclisme de Jordi Salat |
|
Despertar
interior (nirvana) |
Retorn
a la consciència espiritual ancestral, al Genius Loci |
|
Superació
de l’ego i del desig |
Identificació
amb l’esperit que està per sobre de lo biològic i les llengües espirituals |
|
Meditació,
silenci, contemplació |
Revaloració
del sagrat i del silenci interior |
|
Rebuig
del dogma |
Raonabilitat,
pensament i espiritualitat amb criteri natural autoctonista per sobre de la
Llei constitucional i el Dogma
eclesiàstic |
➡️
Conclusió: Tant el budisme com el vernaclisme aspiren a una vida més
conscient, menys dominada pel desig o la imposició externa, i valoren
l’experiència interior.
4. Síntesi: Punt de trobada entre els tres
|
Aspecte comú |
Vernaclisme |
Taoisme |
Budisme |
|
Espiritualitat
arrelada |
Cultura
i lloc |
Natura
i Tao |
Despertar
intern |
|
Rebuig
de l’homogeneïtzació |
Globalització
i Estat |
Institucionalisme |
Dogmes
i rituals buits |
|
Harmonia
amb la natura |
El
lloc sagrat |
Wu
wei |
Compassió
universal |
|
Camí
de vida simple i lliure |
Tradició
naturalista |
Simplicitat
natural |
Renúncia
al desig |
Conclusió final
El
vernaclisme de Jordi Salat es pot entendre com una forma occidental de
taoisme i budisme, en el sentit que promou l’harmonia amb el que és
essencial i autèntic: la terra, l’esperit, la llengua i la comunitat o
nació natural. És una espiritualitat vernacla, no dogmàtica, que defensa
el retorn a la saviesa original pròpia de cada lloc en un món cada cop
més desarrelat, alienat degenerat ( sense connexió amb l’origen o esperit
creador que els va engendrar).
VERNACLISME
I CRISTIANSIME
Podem establir una comparació entre el vernaclisme (tal com el desenvolupa Jordi Salat) i el cristianisme, especialment a partir de dos elements centrals: la Pentecosta (i el do de llengües) i l'Apocalipsi de Sant
Joan. Aquesta anàlisi permet posar en relació la visió espiritual i simbòlica
del territori i de la diversitat que defensa
el vernaclisme amb la mística cristiana primitiva,la original.
I. LA PENTECOSTA I EL DO DE LLENGÜES
📖Pentecosta (Fets 2,1-13):
·
És el moment en què
l'Esperit Sant baixa sobre els deixebles.
·
Parlen en diverses llengües i tothom els entén, vingui d’on vingui.
·
És una unitat espiritual en la
diversitat cultural i lingüística.
·
S’hi revela un ordre místic i
no-imposat: no s’unifiquen les llengües,
sinó que es reconeix
la pluralitat com a expressió del diví.
🌿 Relació amb el Vernaclisme:
·
Jordi Salat defensa
que cada
llengua vernacla conté una força espiritual (similar al "llenguatge de l'ànima") arrelada al territori i la
història d’un poble.
·
Com la Pentecosta,
el vernaclisme no
busca la uniformitat, sinó l’harmonia entre llengües
i cultures com a camí de revelació
espiritual.
·
El “do de llengües”
es pot entendre simbòlicament com la revaloració de les llengües pròpies de cada lloc (com el català als territoris catalans) no
només com a mitjà de comunicació, sinó com a canal del sagrat.
Comparació
resumida:
|
Pentecosta
(cristianisme) |
Vernaclisme
(Jordi Salat) |
|
L’Esperit inspira els deixebles a
parlar en llengües |
Les llengües vernacles com a expressió
de l’Esperit viu |
|
Unitat espiritual en la diversitat
cultural |
Arrelament cultural amb obertura
universal |
|
Superació de Babel mitjançant l’entesa
mística |
Crítica a la globalització
desarreladora i centralitzadora |
|
La llengua esdevé vehicle de gràcia |
El parlar vernacle esdevé camí d’accés
al sagrat. |
II. L’APOCALIPSI DE SANT JOAN
📖 Apocalipsi:
·
Llibre simbòlic,
visionari, carregat d’imatges cosmològiques i místiques.
·
Es parla de la Nova Jerusalem, el Llibre de la Vida, les plagues i la caiguda
de Babilònia.
·
La babilònia
simbolitza la confusió,
la decadència espiritual i la falsa unitat imperial.
· L’Apocalipsi és un retorn a la llum originària, a una forma de vida purificada i reconstruïda en Déu.
·
·
🌿 Relació amb el
Vernaclisme:
·
La recuperació de
l’esperit arrelat al territori pot entendre’s com una forma de Nova Jerusalem
espiritual, on cada cultura autòctona o
vernacla viu en connexió
amb la Veritat.
·
L’Apocalipsi parla
d’una
Terra transformada, on el sagrat
retorna a través d’un ordre simbòlic nou però arrelat: exactament el que defensa el vernaclisme com a revifalla simbòlica de les
cultures oprimides i aienadas.
·
Jordi Salat sovint
al·ludeix a un temps
de revelació, on es tornin a obrir els “secrets espirituals”
dels pobles, en clau de regeneració.
Comparació
resumida:
|
Apocalipsi
(Sant Joan) |
Vernaclisme
(Jordi Salat) |
|
Babilònia: sistema fals, corrupte |
El món globalitzat, centralitzador,
tecnocràtic |
|
Nova Jerusalem: nova arrelament sagrat |
Retorn a l’esperit del lloc, del
poble, de la cultura viva |
|
Imaginari simbòlic per a entendre el
món |
Relectura simbòlica i espiritual del territori
i la llengua |
|
Fi del món profà, retorn del sagrat |
Trencament amb el materialisme i
recuperació del sagrat viu |
III. SÍNTESI TRINITÀRIA
Podem veure una connexió profunda entre els tres àmbits que hem treballat:
|
Taoisme |
Budisme |
Cristianisme
(Pentecosta + Apocalipsi) |
Vernaclisme
(Jordi Salat) |
|
El Tao flueix en la natura |
Despertar de la consciència |
L’Esperit Sant il·lumina tota llengua |
L’esperit arrelat es manifesta en la
nació natural o el territori autòcton |
|
Wu wei: acció sense forçar |
Camí del mig i compassió |
Pentecosta: pluralitat inspirada |
Llengua vernacla original o pròpia del
lloc com a canal de saviesa |
|
Harmonia i retorn a l’origen |
Vacuïtat i no-aferrament |
Apocalipsi: retorn sagrat i denúncia
de l’alienació imperialista |
Denúncia de la globalització alienadora
i crida a l’arrelament autoctonista |
CONCLUSIÓ
El vernaclisme pot ser llegit com una espiritualitat profètica, arrelada,
post-imperial, que:
·
assumeix el do de
llengües com a reconeixement
del sagrat en cada cultura viva (com a
Pentecosta),
·
denuncia els
sistemes que destrueixen el que és viu i divers
·
reclama una nova harmonia entre
esperit, llengua, cultura i territori (com el Tao o la Nova Jerusalem).
