Li he preguntat a la Intel·ligència Artificial si podia fer un Manifest Vernacliste. M'ha escrit aquest text. Personalment li he afegit alguns detalls significatius.
MANIFEST
VERNACLISTE
Per una vida arrelada, lliure i plural
Introducció:
El
vernaclisme com a corrent cultural i política del lloc o autoctonista
En
temps de globalització intensiva, d’homogeneïtzació cultural i de crisi
ecològica, emergeix amb força una mirada alternativa arrelada al territori: el vernaclisme. El
terme deriva del llatí vernaculus, que significa “propi
del lloc o àrea geogràfica”.
1.- El
vernaclisme és una concepció cultural basada en la creença que hi ha un Alè
creador que es manifesta en forma d’ones que anomeno Teones les quals són emanacions que formen un camp vibratori dins del qual es forma la creació de totes
les coses materials i espirituals. També les nacions es formen amb el seu alè
nacionalista.
Text atribuït al català Ramon Llull,
filòsof i monjo franciscà:
1
Cada nació (ho diu en sentit
vernacliste) té una estrella al cel i la seva pròpia imatge celeste. També té
en les jerarquies supracelestes una Intel·ligència que el governa. Aquesta
Intel·ligència és coneguda amb el nom d’Àngel Nacional.E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii
(De OcultaFilosofiaen l’Art Breu de Ramon Llull)
2
Déu va dividir la paraula de l’home en
distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el
seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home,
sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes. E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii
(La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)
2.- La primera
manifestació d’aquest Alè després de la
visió interior, és la Paraula. En el principi hi ha la Paraula i la Paraula que és origen de la llengua, és
la forma fonètica d’una ona o emanació de l’Alè. Cal parlar doncs de llengües i
nacions teonades.[1]
3.- El
vernaclisme és un pensament holístic integral que
articula ecologia, humanisme, economia, espiritualitat i política des del valor
de la terra on vivim, la comunitat o nació de la qual
formen part i la memòria històrica ens fa habitants que és més que no pas
ciutadans.
El
vernaclisme és un corrent de pensament que reivindica les formes locals,
populars i arrelades amb la vida, coneixement i expressió del Genius Loci; per
sobre de les manifestacions ètiques, el vernaclisme és l’expressió de
l’Alè —l’Esperit, El Ki, el Prana, el
Logos,...— per sobre dels lligams biològics
de la sang i la carn, en aquest sentit sintonitza amb les ensenyances
cristianes (“ els meus germans són
aquells que comparteixen la voluntat de Pare ( l’Alè) i en donen testimoni” va
dir Crist —segons està escrit en el Nou Testament i la tradició de l’Apocalipsi
de Sant Joan— . I també, per davant dels
processos uniformadors, colonials que
sota el nom de cosmopolitisme o globalització engendren i fomenten l’alienació insubstancial, forjant un
món sense Alè, per tant, sense Veritat, un món d’ànimes mortes. El vernaclisme
ressuscita aquesta ànimes mortes. Tots els renaixement han començat per un
retorn als orígens. En els orígens i trobem a tot arreu L’Univers i la
Naturalesa. Les mitologies zodiacalistes són el seu llenguatge. Un llenguatge,
el de la observació i experimentació de
la Naturalesa, que evoluciona cap al llenguatge de la Ciència.
El pensament
vernaclista no idealitza el passat, sinó que reivindica el saber del lloc com una
resposta eficaç i humana als reptes globals. Davant l’extracció de valors, la
desertització simbòlica i el colonialisme o forasterisme cultural degenerador
—en el sentit de tallar les arrels amb l’origen o Genius Loci—, alienant i
alienador, el vernaclisme proposa una
política del respecte pel ritme propi de cada poble i ecosistema,
tot oferint una alternativa vital i espiritual a la lògica de la desconnexió
d’allò que és aliè i connexió amb allò que és genuí i té Alè — teonament[2]— en la seva essència. És fruit de una ona, la
Teona que col·lapsa en sintonia amb el lloc o es materialitza.
Aquest manifest
és, doncs, una crida a
restaurar els vincles: amb la terra, amb la llengua del Genius Loci, amb les nacionalitats naturalistes que
han de ser i estar per sobre dels estats constitucionalistes artificials i amb la
saviesa silenciosa que habita els a sota de la Realitat en forma espiritual de
Vida oprimida. És també un exercici de resistència i de desig: el desig d’un
món on cada cultura pugui florir amb dignitat, arrelada i lliure. «El futur és una porta, el passat
n'és la clau". (Victor Hugo). A l’origen hi ha la clau de la vida i de la
porta del Cel. Com més lluny anem, més a prop serem de l’Origen.
A
continuació, el Manifest
Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista,
com a base ideològica o doctrinal:
Dotze Principis del Vernaclisme
Continuarà......
DIÀLEG AMB L A INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
[1] Aquestes llengües també són anomenades: vernacles, originals, autòctones, indígenes, genuïnes (Pròpies del Genius Loci), orgàniques (Teoria Gaia, que considera la Terra un organisme viu), constel·lades ( el vernaclisme és una concepció cultural zodiacalista i considera que cada constel·lació té el seu reflex a la Terra, per això parla de confederacions nacionals constel·lades. Aquesta concepció es relacionada amb la visió de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de sant Joan)
[2] És consubstancial amb la Teona, l’ona que emana de Teo segons el llenguatge que faig servir en els meus escrits i llibres Vernaclística i Dotze Escriptures Heterodoxes. Ho relaciono amb la Física Quàntica.
