1979
El seyyed [1]Ruhol·lah
Khomeini (Persa: روحالله خمینی), àmpliament conegut com
l'aiatol·là Khomeini ( 17 de maig del 1900 – 3 de juny
del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de
la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de
Mohamad Reza Pahlavi el darrer Xa de Pèrsia.
Khomeini, considerat un dirigent espiritual per
molts musulmans xiïtes, va governar l'Iran des del triomf de la revolució
el 1979 fins a la seva mort el 1989. A l'Iran, oficialment hom
denomina Khomeini imam més que no pas aiatol·là, cosa que també fan els seus
seguidors. El 1979 la
revista Time Magazine va nomenar-lo l’Home de l’Any.
A partir d’aquell moment d’islam va fer una eclosió i s’ha escampat per tot el
món
1978
Malaquies
(Armagh, Irlanda, 1094- Claravall, 1148), la llengua vernacla gaèlic Máel Maedóc. Malaquies
significa «àngel del Senyor»
Se li atribueix una llista de papes relacionats a Llibre de les Profecies, un text apòcrif de la darreria del segle xvi que revelaria les identitats dels papes fins al final dels temps.
"Profecia de Sant Malaquies" és un dels textos
més misteriosos i fascinants que ha circulat entre els creients i els escèptics
durant segles. Una de les profecies fa referència al Papa de la Mitja Lluna.
Pel
que fa a la "profecia sobre el Papa de la Mitja Lluna" va dir que
aquest es faria present l’any 1978
Coincidència entre la data de la
profecia de Sant Malaquies i l’esclat de l’Imám
Khomeini com a líder espiritual?
També va dir que el Papa anterior seria
el de Flors Florum i va coincidir amb l’època de la cultura hippy en temps del
Concili Vaticà I que va posar en valor les llengües vernacles.
També va dir que el posterior seria anomenat el "De Laboris Solis". I també en parlaré. Podria ser un papa zodiacaliste com l'occità Silvestre II l'any 1.000, monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll?
Avui li he fet unes preguntes a la IA i m'ha donat unes respostes molt interessants relacionades amb el vernaclisme i l'Apocalipsi de Sant Joan que està relacionat amb el cristianisme hel·lenista de l'art romànic català.
Reflexiono sobre aquestes
“coincidències”.
Potser hauríem de dir “evidències”.
Escolteu, llegiu i reflexioneu....
2
Què diu la Intel·ligència Artificial?
Quan li he preguntat sobre la possible interpretació del Imam Khomeini com a líder espiritual en relació a la profecia de Sant Malaquies per l'any 1978, GPT m'ha dit això:
De
la mitja lluna: la revolució islàmica de 1979
El 1979 amb el retorn de l’aiatol·là Khomeini
i l’establiment d’una república
islàmica teocràtica.
El lema De medietate lunae
encaixa de manera inquietant amb aquest fet:
· La mitja lluna és símbol universal de l’Islam.
· La revolució islàmica
marca un retorn de
l’autoritat religiosa a l’escena política mundial.
· El rahbar, guia
suprem de la nova teocràcia, assumeix
un paper anàleg a un papa, però dins l’òrbita islàmica i xiïta.
Més que
identificar només un papa, el lema s’obre
a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou
un papat, sinó que inaugura
un nou eix religiós mundial.
3
Què diu la Intel·ligència Artificial del proper "Papa"
DE LABORIS SOLIS?
Va posar dates Sant Malaquies a la seva llista de Papes? La resposta és, no. Les dates assignades als Papes ho han ficat autoritats catòliques posteriors en funció dels papes que anaven nomenant ells.
Per tant, considero correcta la resposta que ha donat la IA:
"Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial"
Hem d'observar els líders espirituals a escala mundial no solsament dins de l'Església Catòlica de Roma i els seus "papes".
Continuarà...
Jordi Salat
[1]
Sàyyid (àrab سيد, sayyid;
en plural سادة, sāda) és un mot àrab que literalment
significa ‘senyor’. En el món àrab es fa servir amb una connotació de
respecte referint-se a les persones importants, com al Magrib, on se'ls
diu sidi (una contracció de sayyidi, que vol dir “el
meu senyor, senyor meu, monsenyor”). N'és un altre exemple el sobrenom de
Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, un famós cavaller del segle XI; el seu
sobrenom deriva d'as-sàyyid, que vol dir “el senyor”. As-sàyyid es
fa servir també com a títol o com a forma per adreçar-se a un príncep. Sàyyid també
s'empra com a epítets de Crist, anomenat as-Sàyyid “el Senyor” i de la Verge Maria, as-Sàyyida
“la Senyora”.
