RETAULE DE SANTA COLUMBA
.jpg)
Estic fent una anàlisi del Retaule de Santa Columba que aniré
publicant a mesura que el vagi completant. El primer que faré és parlar de
Rogier van der Weyden, l'autor d'aquest tríptic. A continuació parlaré de
la identificació personal de Santa Columba. Després entraré a analitzar les
escenes del tríptic, totes elles relacionades amb el missatge cristià
segons està escrit en el Nou Testament bíblic, el qual va ser escrit en grec ,
diguem-ne, llengua hel·lènica, no pas en hebreu. Les escenes són: Anunciació,
Adoració dels Mags ( no pas dels Reis) i Presentació al Temple del rei Salomó
de Jerusalem.
ROGIER VAN DER WEYDEN
Rogier van der Weyden, es deia Rogier de
le Pasture, però es va canviar el nom francès i se’l va posar en neerlandès. Es
va identificar amb la cultura neerlandesa, la flamenca de Flandes. Va néixer a
Tournai, en neerlandès Doornik, situada a la Regió Valona, el 1400 i va
morir a Brussel·les el 1464
Era un pintor que formà part del moviment
dels primitius flamencs. Encara que hi ha poques dades sobre la seva vida
i que molts dels seus treballs més importants es varen destruir a finals del
segle xvii, se'l considera com el pintor més influent del segle xv. La seva família es va instal·lar
a Brussel·les.
Rogier va obtenir el títol de pintor de la
ciutat de Brussel·les (stadsschilder) un càrrec molt prestigiós perquè
Brussel·les era en aquella època la residència més important de l'esplèndida
cort dels ducs de Borgonya. Amb el seu trasllat a Brussel·les, on es parlava en
flamenc, Rogier va traduir-se el cognom passant a anomenar-se Rogier
van der Weyden. Era un home generós i un cristià devot. Va
realitzar unes obres carregades de simbolisme. Van der Weyden va morir el 1464 i fou enterrat a la capella de Santa Caterina, a la Catedral
de Brussel·les.
SANTA COLUMBA
El fet que el tríptic de Van der Weyden, que ara s’exhibeix a l’Alte Pinakoteque de Munic estigués ficat a l’altar de l’església de Santa Kolumba, a Colonia (Alemanya) és significatiu. Kolumba, vol dir Coloma i el colom es present en el tríptic de Van der Weyden com a element essencial de l’Anunciació (Més endavant veurem com entre l’àngel que fa l’anunciació i la verge Maria que l’escolta hi ha un colom. Ho analitzarem). El nom de Colònia que té la ciutat alemanya li va perquè durant un temps va ser una colònia de l’imperi de Roma, millor dit, de l’Imperi Romà. El nom en alemany és Köln. En neerlandès Keulen.
Qui era santa Coloma? La història oficial ens diu que va ser una cristiana que va néixer l’any 257 a Hispània i va morir decapitada a Sens. En aquells temps els cristians arrians no havien estat considerats heretges. El colom és un referents dels cristians arrians que fa referència al do de llengües que infon l’Esperit Sant que es celebra per la festa de Pentecostés. Era arriana Santa Coloma? És un personatge històric santa Coloma o bé és un personatge llegendari al qual es dóna el nom de coloma, no perquè es digui així, sinó pel què el colom representa? Si va néixer a Hispània, on va néixer? L'única llengua d’Hispània que té en el seu lèxic el mot coloma és la llengua catalana. A Bordeus (Aquitània o Occitània) on s’hi parla gascó i llemosí hi trobem el cognom Colom. També trobem aquest cognom a Catalunya i altres territoris e parla catalana com és el cas del Regne de Mallorca i el Regne de València de la Corona d'Aragó. En castellà o espanyol es diu “paloma”. En francès es diu “pigeon”. Com s’explica la presència de topònims dedicats a “Coloma” i “Colombe” en els territoris de llengua castellana-espanyola i langue d’oil-francesa?
A Catalunya, la seva àrea
geogràfica, cultural i nacional pròpia
de la llengua catalana, com és el cas del Regne de Mallorca i el Regne de
València, regnes de la Corona bel·lònida
d’Aragó, és on trobem més topònims i esglésies
que porten el nom de Santa Coloma: Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de
Queralt, Santa Coloma de Farnés, Santa Coloma d’Erdo, Santa Coloma de Cervelló,
Santa Coloma de Rocafort, Santa Coloma Sa Serra, Santa Coloma de Tuïr (Rosselló),
Santa Coloma de Vilanuèva o de la Comanda (Departament d’Òlt, Garona. Aquitània.
Occitània). També a esglésies com són: Santa Coloma d’ Arsèguel, Santa Coloma de Can
Cabra, Santa Coloma de Castellcir, Santa Coloma (Andorra la Vella), Santa
Coloma de Fitor, Santa Coloma de Ger, Santa Coloma de Marata, Santa Coloma de Ciurana o Siurana, Santa
Coloma de Surri.
Això és molt significatiu.
Tota la història de Santa Coloma, més que no pas històrica, sembla ser llegendària...Per tant, al nom "Coloma" se li ha de cercar un sentit. Un sentit el trobarem en el quadre de Rogier van der Weyden. Com veurem, a la primera part del quadre que és un tríptic, hi ha un colom. Aquest colom representa quelcom significatiu i té un sentit. Un sentit universal, que es relaciona amb la cultura de llengua catalana.
El fet que des d'un determinat moment històric en el que Catalunya va perdre la seva identificació cultural vernaclistica i la seva independència política no es posi el nom de Coloma a les nenes catalanes també és significatiu.
QUADRE
RETAULE DE SANTA COLOMA (COLONIA. ALEMANYA)
Aquest tríptic de
l'altar de Santa Columba és un retaule pintat a l'oli sobre taula cap a 1455
per Rogier van der Weyden per a l'altar de l'església de Santa Columba de
Colònia, a Alemanya, que s'exhibeix actualment a la Pinacoteca Antiga de Munic.
Tancat mesura el que la taula central (139,5 centímetres d'alçada per 153
d'amplada) i desplegat arriba als 293 cm d'amplada, sumant els setanta cm de
cada panell lateral. Consta de les tres part següents: Anunciació, Adoració dels Mags i Presentació de Crist al Temple. Les
tres part estan relacionades amb la tradició cristiana basada en els escrits
del Nou Testament bíblic. És molt important i necessari
tenir-ho en compte a l’hora de fer l’anàlisi i entendre bé allò que l’artista i
representa. L’Anunciació representa l’origen del cristianisme. El cristianisme
comença amb l’Anunciació. L’Adoració
dels Mags, representa la identificació amb una cultura, la dels mags –
no pas reis-[1]
que eren savis, científics i astròlegs de Caldea, segons determinats texts
canònics i heterodoxes. Així, doncs, cal identificar bé quina era la cultura de
Caldea, la terra dels camites, descendents de Cam. Cal tenir present i
aprofundir en el motiu pel qual Noé va maleir a Cam a ser esclau del seu germà
Sem pel fet d’haver vist “la nuesa de Noé” que es llegeix a la Bíblia en el Gènesi,
9:25. La presentació al Temple, comentarem quin temple era (avanço
que era el Temple del rei Salomó); a qui estava dedicat el culte en aquest temple,
qui era el Gran Sacerdot del temple i perquè el rei Salomó va fer-lo construir per
arquitectes “camites” o “caldeus” fets venir del regne d’Hiram.
[1]
La representació dels mags amb
corona, que, per cert, els tres són de raça blanca a les representacions de l'art romànic hel·lenocristià, la corona que porten no fa referència a una monarquia sinó a un coneixement. Veure
“coronació de la verge”. Representació
de la qual també parlaré i citaré algunes obres artístiques sobre aquest tema.
ANUNCIACIÓ
.jpg)
“Anunciació” és el títol
de la primera part d’aquest quadre. A què fa referència aquest nom? Fa referència el text bíblic que es llegeix en el
Nou Testament en el qual es diu que un àngel anomenat Gabriel es va
aparèixer a una dona verge a la quan anomenen Maria i li va “anunciar” que
tindria un fill concebut per obra i gràcia de l’Esperit Sant. Com es
representa? Els elements que configuren el quadre són els següents: arcàngel,
amb el nom de Gabriel, finestra, colom, dona, amb el nom de Maria, flor de lliri, llibre. Què representen
aquests elements? Què ens estan dient? La meva interpretació és la següent:
Arcàngel
El mot arcàngel,
prové del mot àngel i és un mot genuí
o vernacle, propi de la llengua hel·lènica, llengua coneguda també com a
llengua grega. En la seva traducció al català vol dir “Anunciador” o “Missatger”.
Els arcàngels són una categoria superior dins la jerarquia dels àngels.
El nom Gabriel
Ens els texts sagrats antics, com és el cas del
Llibre d’Enoch, se n’esmenta a set. Actualment l’església catòlica oficial només n’accepta a tres que
són Miquel, Rafel i Gabriel. Observem que els noms acaben amb “El”. Què
significa “El”? Si cerquem la traducció del nom Gabriel, se’ns diu que prové de
l’hebreu i que vol dir “Poder o Força de Déu”.
Per tant “El” vol dir Déu. A la Bíblia es parla de dos conceptes de Déu,
d’una banda el que s’esmenta a l’Antic Testament com a Jahveh o Jehovah. I
d’una altra banda el que s’esmenta en el Nou Testament com a Abba o Pare
Celestial. El nom “El” està relacionat amb el Nou Testament que és la part de
la Bíblia on es parla de l’Anunciació. Déu, entès com a Senyor del Cel, és
anomenat a la Bíblia de diverses maneres, una d’elles és “El” i es relaciona amb altres noms com Abba (
d’aquí deriva el mot Abad, Abadessa i Abadia); Bel (d’aquí deriva Bel·ló i
Bel·lònides); Baal (Senyor del Cel i la seva esposa Astarteh, la Senyora del
cel). Quan Crist, patronatge central del Nou Testament conjuntament amb maria i
els dotze apòstols i l’oració Parenostre que estàs en el cel, va morir a la
Creu va referir-se al Pare Celeste amb les paraules: Eli, Eli lamah sabactany” i és diu que Eli, vol dir Déu.[1] No va dir
Jahveh, Jahveh. L’Anunciació és molt important de definir i contextualitzar
correctament doncs és on es va originar el cristianisme.
[1] Mateu, 27:46. Salm 22.1(Els Salm també diuen Senyor (Nou Testament), no diuen Jahveh (Antic Test ament).En el Concili de Nicea (segle IV) es va concloure que eren el mateix però els cristians arrians no hi van estar d’acord. Cal tenir present que els visigots eren arrians. Cal tenir present que a Colonia (Alemanya) igual que a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i a Barcelona i Tarragona (Catalunya) hi havia cristians arrians.
ADORACIÓ DELS MAGS
PRESENTACIÓ AL TEMPLE
