dilluns, 1 de setembre del 2025

DE LLENGUA VERNACLA A LLENGUA MINORITÀRIA

 

DE LLENGUA VERNACLA A LLENGUA MINORITÀRIA

Un canvi de concepte de llengua vernacla a llengua minoritària que ha generat desnaturalització i  minorització de la llengua catalana.

 

1954 UNESCO

Llengua vernacla entesa com a identificació genuïna, original, autòctona, natural, local, indígena, territorial, ecolingüística o pròpia d’un lloc geogràfic, marc cultural i política nacional

 

L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ús de les llengües vernacles a l’ensenyament. Per quin motiu va recomanar aquestes llengües i no les llengües imperials? Un dels valor que s’atribueix a les llengües vernacles és de llengües connectades amb el Genius Loci, o sigui: llengües del lloc. El lloc s’entenia com a geogràfic i nacional.  Hi havia una relació entre geografia —deessa Gea— i nació—Esperit o Alè que té el seu origen en la Paraula segons podem llegir entres escrits en els escrits bíblics de Sant Joan «Déu és la Paraula» que va ser adulterada pels imperis que sotmetien pobles per espoliar-los. Què feien lingüísticament? Destruir la llengua del Genius Loci i imposar la llengua imperial, la llengua aliena i alienadora per a convertir-los en súbdits obedients que no pensen atès que li els han tret la llengua original i vernacla transmissora de l’Alè. Es va pervertir el concepte vernacle i en lloc de dir-li llengua original del lloc, és va dir que era la llengua dels esclaus de l’imperi. I els esclaus es van creure que si volien deixar de ser esclaus havien de deixar de parlar la llengua vernacla.  El vernaclisme no es deixa enganyar i sap que la llibertat es tornar a les fonts. La regeneració que comporta llibertat del futur és  troba a les fonts vernacles originals del passat. Cal una regeneració a nivell global.


1949 Rovira Virgili



La llengua del Renaixement va ser la llengua vernacla. Els intel·lectuals, poetes i polítics del Renaixement català van parlar de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya, i això s’identifica amb elf et vernacle. No s’identifica amb el fet que sigui minoritzada sinó autòctona, original o vernacla entesa com a natural del lloc. Aquest era el seu concepte de llengua. Antoni Rovira Virgili n’és un exemple. Sempre que s’esdevé un temps històric de regeneració es torna a les llengües vernacles o originals. Així va ser també en el Renaixement a Europa.



Continuarà.......

1965 Concili Vaticà II  Defensa del concepte llengua "vernacla" la pròpia del lloc


1974 Edició Llibre de Joan Coromines refusant el concepte "vernacle"







1982 Concepte llengua "pròpia de Catalunya"


LLENGUA MINORITZADA

1970-1980: Comença a aparèixer en documents del Consell d’Europa i de la UNESCO 
1992 Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

Diferència amb altres termes

Vernacla es refereix a un concepte de  valor qualitatiu

Minoritària  es refereix a un concepte de valor quantitatiu  dins un territori.

El concepte llengua minoritària a generat minorització...
Cal recuperar el concepte de  llengua vernacla de la Renaixença. 
Regenerar i donar-li el valor «qualitatiu»


dissabte, 30 d’agost del 2025

Llull i Xirinacs

 

Llull i Xirinacs

Dos sistemes filosòfics autòctons o vernacles engendrats en llengua catalana: Ars Magna i Globàlium





Ramon Llull (Segle XIII-XIV) i Lluis Maria Xirinacs (Segle XX-XXI), ambdós de parla en llengua catalana,  han engendrat dos sistemes filosòfics per explicar l’estructura del món, o potser hauríem de dir-ne: la estructura de l’Univers o la Creació. Llull amb l’Ars Magna. Xirinacs amb el Globàlium. Els dos, es consideraven cristians. Però els dos han estat considerats en certa manera dissidents  respecte del Dogma Oficial Catòlic Ortodox Damasonià. Quin és aquet «Dogma Damasonià»? La resposta és: el que es considerat ortodox en base a una interpretació de la Tradició de les que eren considerades les Sagrades Escriptures Cristianes que el Papa Dámaso I (Segle IV-V) —nascut a la província romana de Gallaecia de la Península Ibèrica (actualment Galícia)— va fer constar al que es coneix com La Vulgata —l’actual Bíblia—conjuntament amb Jeroni d’Estridó (Segle IV-V)— canonitzat com a sant Jeroni, nascut a la província romana de Dalmàcia— que va ser el traductor dels text «seleccionats» i considerats «canònic» o sigui «acceptats» com a bons o adients a la fe cristiana.  Altres texts foren rebutjats. Això va tenir lloc com a conseqüència de les conclusions del conclave del Concili de Nicea (Segle IV). Aquest concili es va fer en temps de l’emperador Constantí. Alguns historiadors consideren que en aquest concili van haver-hi pressions polítiques perquè hi hagués unes conclusions dogmàtiques favorables als interessos imperialistes que dominaven la situació política en aquells temps. Hi va haver uns «dissidents» respecte de les conclusions dogmàtiques aprovades  en aquest concili, conclusions i credo que anomeno «dogmatisme damasonià» els quals foren considerats heretges per les autoritats dominants en aquell moment i que són coneguts com a «cristians arrians». Dit això, el tema que jo vull comentar relacionat amb Llull i Xirinacs  abans d’entrar en matèria religiosa o bíblica —una cosa és la religió i una altra és la religiositat basada en els dogmes damasonians de la Vulgata o actual Bíblia—, és una reflexió de caràcter lingüístic. Llull i Xirinacs van engendrar dos sistemes filosòfics en llengua catalana: l’Ars Magna i el Globàlium. Em pregunto: s’ha engendrat mai algun sistema filosòfic en llengua castellana? Atès que la llengua castellana és coneguda com a llengua espanyola, ens hem de preguntar doncs també:  s’ha engendrat mai algun sistema filosòfic en llengua espanyola, o sigui amb la llengua que ha fet servir l’imperialisme espanyolista? Que jo sàpiga, no. La reflexió continua amb una conclusió: aquest és molt significatiu. Li dóna un valor molt important a la llengua catalana. Un valor que la llengua castellana o espanyola —si no es demostra el contrari—no té.

 

Continuarà......

Què és l’Ars Magna?

Què és el Globàlium?

Què és la Pantología

Jordi Salat

31-8-2025