Ruta de Sant Anastasi. Arbre de Sant Anastasi. Ramon Llull. Francesc Pujols

L'ARBRE DE SANT ANASTASI

 L'Arbre de Sant Anastasi és un projecte dins la Ruta de Sant Anastasi, que va de Lleida - ciutat on va néixer-, fins a Badalona - ciutat on va morir martiritzat pels romans-,  que consisteix en el següent:

Plantar un ametller als Parc del Camps Elisis de Lleida i un altre ametller  al Parc de Can Soley de Badalona, en memòria de la llegenda de Sant Anastasi  de la que es va fer ressò Joan Amades la qual ens diu que al lloc de  Badalona on va morir  martiritzat Sant Anastasi, hi va néixer un ametller. Per aquest motiu hem pensat recuperar l'ametller com a Arbre de sant Anastasi. 

Atès que despès del martiri de sant Anastasi el seu cap va rodolar fins a aturar-se als peus d’un ametller sec, que va florir immediatament com a senyal diví. aquest miracle ha quedat reflectit en versos populars, com ara:

«Sant Anastasi,
el màrtir beneït,
amb la sang que va vessar
l’ametller va fer florir.»

 En alguns pobles de Catalunya es canta:

«Florit ha l’ametller
al pas del sant patró,
amb la seva sang vermella
el camp s’ha tornat blau.
Anastasi, roser florit,
doneu-nos pau i bon profit!»

Cada any el dia  11 de Maig, festa de Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona, davant d'aquest arbre que serà anomenat "Arbre de Sant Anastasi" i que estarà ubicat en un espai  emblemàtic adient com podria ser una placeta,   si faran recitals de poesia religiosa  en el sentit de poesia espiritualista.

Davant l'Arbre de Sant Anastasi, recordem que la branca d'ametller florit era un distintiu  identitari que feien servir dels trobadors, els poetes dels pobles i  de les corts d'Europa durant un temps de la Història.  El temps de renaixença i reeiximent de les cultures i nacions naturals que en altres temps han estat oprimides i ignorades per Estats imperialistes artificials i les seves lleis constitucionals.

I recordar que, aquesta branca d'ametller florit,  cantaven en llengües, com l'occità, i català que actualment Europa no reconeix.    La branca d'ametller florit és un símbol de les llengües autòctones, naturals, genuïnes o vernacles pròpies de cada territori, les del Genius Loci.

RELACIÓ DE  POETES  I POESIES PROPOSADES

Ramon Llull (A Vós dona verge Santa Maria) Francesc Pujols (A Vós), Joan Maragall (Cant Espiritual),  Ramon Llull (Cant de Ramon) David Jou (Cant Espiritual)  Rei Salomó (Càntic dels Càntics), Sant Joan de la Creu ( Traducció de Pere Lluís Font Premi d'Honor de les lletres Catalanes 2025), Mn. Jacint Verdaguer,  ...

RAMON LLULL

A Vós dona verge Santa Maria

A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler, que es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no voldria
cap altra cosa desitjar ni amar;
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no vol mai no s'enamora.

El meu voler vol vostra senyoria,
memòria i saber a vós jo us vull dar;
car sens voler, Dona jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar,
entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria
als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.

Molts homes diuen que moririen
pel vostre Fill, si a lloc venia;
pocs són aquells qui els veuen predicar
als infidels, la mort fa dubtar.

Observació:

Voldria cridar l'atenció en referència a aquesta poesia en el fet que es tracta d'una estructura sil·làbica pròpia del  sonet. Oficialment es diu que el sonet  el va inventar  el sicilià Jacomo Lentini (1210-1260) que era notari i poeta de la Cort del Regne de Sicília en temps del rei Frederic Hohenstaufen  i la reina consort era Constança d'Aragó. Lentini va fer el sonet seguint els cànons de la poesia occitana.

Ramon Llull (1232-1316) que també parlava occità  i donava classes a la Universitat de Montpelher (La Provença. Occitània) en occità, va fer un sonet per iniciativa pròpia o bé va conèixer l'obra de Lentini?

Aquesta forma poètica del "sonet"  que va fer famosa, amb posterioritat, Petrarca, Dante i Shakespeare era cantada a totes les corts  cultes d'Europa durant el segle XIII.

Em pregunto: Com va ser que Ramon Llull va conèixer aquesta forma poètica que es coneix com a sonet?

A quina llengua pertany el mot sonet, que vol dir "so petit" . Si en el segle XIII  a la cort del regne de Sicília s'hi parlava la llengua siciliana (que no era l'actual italià)  i la reina era Constança d'Aragó?

A Viquipèdia hi diu: "El terme deriva de la paraula italiana sonetto (lit. cançoneta, del mot llatí sonus, lit. so). Originari de la Sicília del segle XIII"  Això no és veritat. A la Cort de Frederic Hohenstaufen i Constança d'Aragó (segle XIII) no s'hi parlava italià. Lentini parlava sicilià i va fer el sonet guiat pels cànons poètics occitans. Per tant parlava occità. 

Sonet

Jacomo Lentini

Ramon Llull

FRANCESC PUJOLS

A VÓS

Jo faig el vostre gest amb el meu cor,

Com el fa l’encisat davant l’Encís,

I com davant lo Bell, l’admirador,

Que enclòs en el bell gest es sent feliç.

 

I el faig Oh Rosa vera, perquè jo,

Me’n purifico tot d’un gesti així,

Que sou tant pura enmig de l’hermosor,

Com un ànima entrant al Paradís.

 

Malgrat ésser àvol com sóc i atormentat

Per la condemnació que tots portem,

Vos veig a Vós allà en la immensitat,

De la vostra hermosura sense extrem.

 

I és gran conhort pels que així caminem

Veure-os a Vós que sou la Realitat.

 

 OBSERVACIÓ

Un sonet de Francesc Pujols, seguidor del pensament de Ramon Llull. Li va posar el mateix títol que el sonet de Ramon Llull.

Francesc Pujols

WEBS RECOMANADES

Els cants espirituals catalans

La fe de cent poetes catalans

Poesies Catalanes

Antologia poètica catalana

Terra i Cultura

Ruta de Sant Anastasi 1

amicsrutasantanastasi@gmail.com

Retaule de Santa Columba de l'artista Rogier van der Weyden

 RETAULE DE SANTA COLUMBA

Estic fent una anàlisi del Retaule de Santa Columba que aniré publicant a mesura que el vagi completant. El primer que faré és parlar de Rogier van der Weyden,  l'autor d'aquest tríptic. A continuació parlaré de la identificació personal de Santa Columba. Després entraré a analitzar les escenes del tríptic, totes elles relacionades amb el missatge cristià  segons està escrit en el Nou Testament bíblic, el qual va ser escrit en grec , diguem-ne, llengua hel·lènica, no pas en hebreu.  Les escenes són: Anunciació, Adoració dels Mags ( no pas dels Reis) i Presentació al Temple del rei Salomó de Jerusalem.

 ROGIER VAN DER WEYDEN

Rogier van der Weyden, es deia  Rogier de le Pasture, però es va canviar el nom francès i se’l va posar en neerlandès. Es va identificar amb la cultura neerlandesa, la flamenca de Flandes. Va néixer a Tournai, en neerlandès Doornik,  situada a la Regió Valona, el 1400 i va morir a Brussel·les el 1464

Era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs. Encara que hi ha poques dades sobre la seva vida i que molts dels seus treballs més importants es varen destruir a finals del segle xvii, se'l considera com el pintor més influent del segle xv. La seva família es va instal·lar a Brussel·les.

Rogier va obtenir el títol de pintor de la ciutat de Brussel·les (stadsschilder) un càrrec molt prestigiós perquè Brussel·les era en aquella època la residència més important de l'esplèndida cort dels ducs de Borgonya. Amb el seu trasllat a Brussel·les, on es parlava en flamenc, Rogier va traduir-se el cognom passant a anomenar-se Rogier van der Weyden. Era un home generós i un cristià devot.  Va realitzar unes obres carregades de simbolisme. Van der Weyden va morir el 1464 i fou enterrat a la capella de Santa Caterina, a la Catedral de Brussel·les.

SANTA COLUMBA

Continuarà.....