Llull i Xirinacs
Dos sistemes filosòfics
autòctons o vernacles engendrats en llengua catalana: Ars Magna i Globàlium
Ramon Llull (Segle XIII-XIV) i Lluis Maria Xirinacs
(Segle XX-XXI), ambdós de parla en llengua catalana, han engendrat dos sistemes filosòfics per
explicar l’estructura del món, o potser hauríem de dir-ne: la estructura de
l’Univers o la Creació. Llull amb l’Ars Magna. Xirinacs amb el Globàlium. Els
dos, es consideraven cristians. Però els dos han estat considerats en certa
manera dissidents respecte del Dogma
Oficial Catòlic Ortodox Damasonià. Quin és aquet «Dogma Damasonià»? La resposta
és: el que es considerat ortodox en base a una interpretació de la Tradició de
les que eren considerades les Sagrades Escriptures Cristianes que el Papa
Dámaso I (Segle IV-V) —nascut a la província romana de Gallaecia de la Península Ibèrica (actualment Galícia)— va fer
constar al que es coneix com La Vulgata —l’actual Bíblia—conjuntament amb
Jeroni d’Estridó (Segle IV-V)— canonitzat com a sant Jeroni, nascut a la
província romana de Dalmàcia— que va ser el traductor dels text «seleccionats»
i considerats «canònic» o sigui «acceptats» com a bons o adients a la fe
cristiana. Altres texts foren rebutjats.
Això va tenir lloc com a conseqüència de les conclusions del conclave del Concili
de Nicea (Segle IV). Aquest concili es va fer en temps de l’emperador
Constantí. Alguns historiadors consideren que en aquest concili van haver-hi
pressions polítiques perquè hi hagués unes conclusions dogmàtiques favorables
als interessos imperialistes que dominaven la situació política en aquells
temps. Hi va haver uns «dissidents» respecte de les conclusions dogmàtiques
aprovades en aquest concili, conclusions
i credo que anomeno «dogmatisme damasonià» els quals foren considerats heretges
per les autoritats dominants en aquell moment i que són coneguts com a
«cristians arrians». Dit això, el tema que jo vull comentar relacionat amb
Llull i Xirinacs abans d’entrar en
matèria religiosa o bíblica —una cosa és la religió i una altra és la
religiositat basada en els dogmes damasonians de la Vulgata o actual Bíblia—,
és una reflexió de caràcter lingüístic. Llull i Xirinacs van engendrar dos
sistemes filosòfics en llengua catalana: l’Ars
Magna i el Globàlium. Em
pregunto: s’ha engendrat mai algun sistema filosòfic en llengua castellana?
Atès que la llengua castellana és coneguda com a llengua espanyola, ens hem de
preguntar doncs també: s’ha engendrat
mai algun sistema filosòfic en llengua espanyola, o sigui amb la llengua que ha
fet servir l’imperialisme espanyolista? Que jo sàpiga, no. La reflexió continua
amb una conclusió: aquest és molt significatiu. Li dóna un valor molt
important a la llengua catalana. Un valor que la llengua castellana o espanyola
—si no es demostra el contrari—no té.
Continuarà......
Què és l’Ars Magna?
Què és el Globàlium?
Què és la Pantología
Jordi Salat
31-8-2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada