DIÀLEG SOBRE CRISTÒFOR
COLOM
Cristòfor Colom, català Virrei de la Corona bel·lònida i occitano-catalana d'Aragó i independentista aragonès
Cristòfor
Colom, Virrei de la Corona bel·lònida d’Aragó, visità Badalona
Monestir de Sant Jeroni
de la Murtra o Monestir de Nostra Senyora de la Vall de Betlem[i]
Situat sota les ermites dedicades a Sant Climen[ii]t
i Sant Onofre[iii]
- —Cristòfor Colom és un
dels viatgers més famosos de la Història. Un personatge que va ser a la ciutat
de Badalona. Li dic Colom, perquè crec que aquest era el seu cognom i no pas
Colón ni Colombo. Entre molts arguments que ho justifiquen, hi ha una carta en
la que així hi consta “Colom”.
- — Quan va ser això?
- —L’any 1493
- — I com va ser que va venir a Badalona?
- —Quan Cristòfor Colom va
tornar del seu viatge, al que ara es coneix com Amèrica, va venir a Barcelona. Aquí va ser rebut per
Ferran II, comte de Barcelona i rei dels
regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó. Atès que Ferran II estava hostatjat a en el monestir
de Sant Jeroni de la Murtra que es troba a Badalona, Colom, després de ser rebut
com a virrei de la Corona d’Aragó al Palau Reial Major de Barcelona, va venir a Badalona en un acte oficial
diplomàtic.
- —Diplomàtic?
- —Cristòfor Colom havia
estat nomenat Virrei de la Corona d’Aragó en les Capitulacions de Santa Fe
signades l’any 1492. Era Virrei. Aquell any 1493 mentre es preparava la sortida
del segon viatge de Colom des de Barcelona,
es va produir un fet històricament molt significatiu i és que Ferran II com a rei de la Corona bel·lònida
d’Aragó, Cristòfor Colom com a virrei i Joan, el fill de Ferran II, com a príncep van fer un passeig a cavall
pels carrers de Barcelona envoltats d’aclamacions dels catalans de la ciutat.
Barcelona era la capital de Catalunya en tan que Principat de la Corona
bel·lònida d’Aragó. Hi havia el Palau
Reial Major dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó. Quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer
IV es va casar en el segle XII amb Peronelha filla d’Agnès d’Aquitània, que no
parlava castellà sinó gascó o el que ara en diríem occità, va aportar aquest
referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat dels bel·lònides al que es
va anomenar Corona d’Aragó. Aragó és una
paraula que etimològicament no està relacionada amb la llengua castellana. Cal preguntar-se en quina llengua
parlaven entre ells el rei Ferran, el
virrei Colom i el príncep Joan.
Escut dels Reis
Catòlics, Ferran II comte de Barcelona i rei dels regnes bel·lònides de la
Corona d’Aragó i Isabel dels regnes de Castella i Lleó al
claustre del monestir de Sant Jeroni de la Murtra o Nostra Senyora de la Vall
de Betlem (Badalona)
- —Ah! Tens raó. No hi
havia pensat en aquest detall. I, la reina Isabel del regne de Castilla no hi
era?
— —Al Palau Reial de la Corona d’Aragó de
Barcelona, potser que no. No he trobat documentació que ho digui. Al monestir
de Sant Jeroni de la Murtra si que hi va ser. Té sentit atès que els jerònims
són un orde fundat al reino de Castilla.
Però fixat en aquesta foto de la ceràmica que hi ha la plaça de Espanya de
Sevilla. Hi veus l’escut dels reis
catòlics?
- —No! El que hi veig és
en primer pla un patge amb l’escut del regnes de Castilla i León, i al costat
de Ferran II quatre pals, referent bel·lònida i català de la Corona d’Aragó. El
quart pal, per cert, quasi tapat.
- La
història relacionada amb Cristòfor Colom està molt adulterada. Qui l’ha
adulterat i per quin motiu? Podríem dir que, al monestir de Sant Jeroni de la
Murtra, on sí que hi ha l’escut correcte, el que surt a la portada de les
Capitulacions de Santa Fe, hi estigueren Ferran II i Isabel
de Castilla però al Palau Reial Major de Barcelona crec que només hi foren presents Ferran II, Joan i Cristòfor Colom, en
tan que rei, príncep i virrei de la Corona d’Aragó. No té sentit que també hi
fos la reina de Castilla. El
secretari que va redactar les Capitulacions de Santa Fe, Joan de Coloma, que era de Barcelona i va anar
a Granada a redactar-les lògicament les va redactar en llengua catalana, la llengua que es parlava a
Barcelona, capital del Principat de Catalunya. A Barcelona, conjuntament amb el
regne de Mallorca i el regne de València, era on hi havia el port de mar amb la
flota de naus més important dels regnes de la Corona d’Aragó.
-
Però, a les
Capitulacions hi consta que a Colom el
van fer virrei, oi?
-
Si, hi consta. Però la historiologia espanyolista ho ignora.
Escut de la
tapa de les Capitulacions de Santa Fe signat per Ferran II comte de Barcelona i
rei dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó, Isabel reina del regne de
Castilla i Cristòfor Colom. Redactat per Joan de Coloma secretari de l’Arxiu
Reial Barcelona que escrivia en llengua catalana on hi ha la documentació dels
regnes bel·lònides i després del casament del comte de Barcelona Ramon
Berenguer IV amb Peronelha, la filla de Agnès d’Aquitània també el que
s’anomena Corona d’Aragó
Continuarà...
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Gestor de l'Espai Cristòfor Colom de Barcelona
Àudio conferència el 18 de Juliol de 2024 al Reial Cercle Artístic de Barcelona
on exposo els «arguments» que m'han fet considerar al català Cristòfor Colom, virrei de la Corona bel·lònida d'Aragó, un independentista aragonès
Clicar per escoltar conferència
[i] https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra
Nota: El nom Betlem. Betlem era una ciutat cananea del 3000 anys
aC, època en què els cananeus assentats a la regió aixecaren pobles envoltats
de muralles per protegir-se dels seus enemics. Adoptaren el déu caldeu de
la fertilitat Lahamu. Betlem voldria dir Casa de Lahamu. Casa de déu. Altre déu
cananeu era Bel o Baal que vol dir Senyor del Cel. La seva esposa era Astarteh,
que vol dir Senyora del Cel. Els cananeus són els descendents de Cam, els
camites. A la Bíblia, Gènesi 9:25 es diu que van ser maleïts per Noè a ser
esclaus del semites a causa d’haver vist la nuesa
de Noé.
