El Papa de Roma, els polítics de l'Eurocambra
i el català, gallec i èuscar reconegudes com a llengües d'Europa
—Els cristians en general totes les diferents creences cristianes i en concret l’Església Catòlica de Roma, que té el poder com a Estat Vaticà, un Estat d’Europa, celebra la festivitat de la Pentecosta. Què es celebra? Doncs es celebra una ensenyança dels Evangelis segons la qual Crist va deixar dit que després de la seva mort, l’Esperit Sant baixaria del Cel en forma de colom i infondria als seus deixebles cristians i als cristians en general i a tot arreu per mitjà del bateig, el que es coneix com a do de llengües i parlarien en la llengua pròpia — natural, original, genuïna, autòctona, vernacla— de cada lloc. Pel pensament vernaclista a la geografia catalana la llengua vernacla és només la catalana. Aquest pensament és l’ideal de la voluntat política que emana del sentiment vernaclista que dóna substància a les nacions vernaclistes; la Catalanitat és vernaclística. Per tant, jo entenc que els polítics vernaclistes, haurien de demanar al Papa de Roma, que és el representant d’aquest Estat d’Europa que posa en valor sagrat les llengües vernacles, que aquestes llengües fossin reconegudes pels Estats D’Europa en general i pels Estats Catòlics i Cristians en concret. Si a Catalunya hi hagués un partit polític vernaclista, li haurien de demanar al Papa de Roma que demanés el reconeixement del català, gallec i basc – i altres llengües vernacles d’Europa—. Molts dels polítics europeus que estan votant en contra d’aquest reconeixement que es demana des de Catalunya a l’ Eurocambra aquests darrers anys són polítics demòcrates cristians que si el Papa de Roma ho demana no s’atreviran a dir que no ho volen. Els vernaclisme és una ensenyança cristiana i l’any 1965 les resolucions del Conclave del Concili Vaticà II ho van posar en valor i es van tornar a fer les misses en llengües vernacles. Posteriorment hi ha hagut una reforma que ha adulterat aquesta ensenyança cristiana. Qui són elos adúlters. En els meus llibre DOTZE i en el meu llibre VERNACLÍSTICA ho explico i els anomeno “catòlics damasonians i constantinians” dogmàtic imperialistes sorgits del Concili de Nicea (segle IV) I també explico la seva acció anti-vernaclista al llarg de la Història.
—Els he llegit. Parles de la presència dels cristians arrians que van ser considerats heretges degut a manipulacions polítiques més que a raons i de la seva presència als regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó, i altres llocs com a visigots i de com poders de llengua castellana, amb el nom de l’Estat o Reialme espanyol que han cregut i defensat servilment l’adulterisme dels catòlics damasonians i constantinians sorgits del Concili de Nicea els han combatut i fustigat fins a voler-los esborrar de la Història. Ho expliques els castellanistes que van fer renegar a Recared de cristianisme arrià en el segle VI.[1] Ho expliques des de la croada contra els càtars, que eren cristians arrians (seguien l’Apocalipsi de Sant Joan, que s’identifica amb un colom i no pas amb una àguila com fan els damasonians constantinians), promoguda per la reina Blanca de Castilla i el castellà Domingo de Guzmán en el segle XIII.
