GEORGE STEINER, EL VERNACLISME I LA LLENGUA ADÀMICA
George Steiner (1929–2020)
Biografia: George Steiner fou un dels grans crítics literaris, filòsofs del llenguatge i comparatistes del segle XX. Fill d’una família jueva vienesa, es refugià als Estats Units el 1940 fugint de l’amenaça nazi. Allà estudià a la Universitat de Chicago i a Harvard, i posteriorment es doctorà a Oxford.
Va treballar com a professor i conferenciant a les universitats més prestigioses (Princeton, Harvard, Oxford, Cambridge, Ginebra), i també fou col·laborador habitual de The New Yorker i d’altres revistes culturals.
EL SEU PENSAMENT
El seu pensament gira entorn de la força del llenguatge, la traducció, la memòria cultural, la relació entre paraula i presència, i la responsabilitat ètica de la literatura després d’Auschwitz. Entre les seves obres principals destaquen:
After Babel (1975), sobre la traducció i la comunicació humana.
Language and Silence (1967), sobre els límits del llenguatge després de l’Holocaust.
Real Presences (1989), una defensa de la transcendència en l’art i la paraula.
Errata (1997), de caràcter autobiogràfic.
Va escriure en anglès, francès i alemany, i fou una figura pont entre tradicions culturals.
Distincions i premis
George Steiner rebé nombrosos reconeixements internacionals:
Chevalier de la Légion d’Honneur (França)
Orde del Mèrit d’Àustria en Ciència i Art
Orde del Mèrit de Baviera (Alemanya)
Prince of Asturias Award for Communication and Humanities (Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats, 2001)
Truman Capote Lifetime Achievement Award for Literary Criticism (1998)
Premio Internacional Alfonso Reyes (Mèxic, 1989)
Premi Internacional Catalunya (2001, compartit amb Claude Lévi-Strauss)
Doctorats honoris causa per més de 30 universitats (entre elles Oxford, Harvard, Cambridge, Bologna, Salamanca, Columbia, etc.)
En síntesi:
Steiner va ser un pont entre cultures i llengües, un pensador exigent sobre el paper del llenguatge i la responsabilitat de l’art, i una de les veus més universals de la crítica literària contemporània.
—ChatGPT Plus
Molt bona connexió la que proposes Sí, hi ha punts de contacte entre el pensament de George Steiner i el vernaclisme, tal com l’articula Jordi Salat. Evidentment Steiner no parla directament de vernaclisme, però el seu treball sobre el llenguatge, la memòria cultural i la traducció ofereix un terreny molt fecund per establir ponts.
Et resumeixo alguns eixos de relació amb exemples concrets:
1. Llengua com a arrel i com a univers
Steiner defensa que cada llengua és un món únic de significats, un univers simbòlic que desapareix quan la llengua mor. Ho diu clarament a After Babel: “Cada llengua porta una visió del món”.
Jordi Salat sosté que el vernacle és la clau d’una cultura arrelada i viva, però també oberta al que és universal. El vernacle no és tancament, sinó arrel que connecta amb la universalitat.
Connexió: per a Steiner i per al vernaclisme, perdre una llengua és perdre un món; preservar-la és preservar una manera d’entendre el cosmos.
2. Tradició, memòria i transmissió
Steiner parla de la “memòria viva” que cada paraula transporta; per ell, el llenguatge és un dipòsit cultural i espiritual.
Salat insisteix que el vernaclisme és guardar la saviesa de l’arrel, els codis simbòlics, rituals i paraules que han sostingut un poble, i fer-ne transmissió a les noves generacions.
Exemple: Steiner diu que sense traducció “viuríem en províncies veïnes del silenci”; Salat diu que sense vernacle “una cultura esdevé alienada i buida”. En tots dos casos, la paraula pròpia és condició de continuïtat cultural.
3. Presència i espiritualitat del llenguatge
A Real Presences, Steiner defensa que l’art i el llenguatge tenen una dimensió sacramental: les paraules poden fer present allò absent.
Salat planteja que el vernacle és sagrament de la terra i de la comunitat, un medi pel qual la vida arrelada expressa la seva dimensió espiritual.
Exemple: per Steiner, una frase poètica pot tenir “presència real” (gairebé eucarística). Per Salat, un mot vernacle és com una “llavor” que germina sentit espiritual en un territori concret.
4. Universalitat des de la diferència
Steiner creia que el diàleg entre llengües (i traduccions) és el que enriqueix la humanitat; la universalitat es dóna en la pluralitat d’arrels.
Salat formula el vernaclisme com a via per assolir una cultura arrelada i universal alhora: allò local no s’oposa a allò universal, sinó que n’és la porta d’entrada.
Exemple concret: Steiner alerta contra el perill d’una «anglificació» global que mati la diversitat lingüística; Salat alerta contra l’homogeneïtzació cultural («espanolificació alienista») que fa perdre la saviesa vernacla i la diversitat lingüística.
5. Logocitat i vernaclitat
Steiner defineix la logocitat com la paraula que condensa un món de sentit, una mena de ciutat verbal.
Salat veu la vernaclitat com la condensació d’un territori i d’una comunitat en la seva expressió pròpia.
Connexió: tant la logocitat com la vernaclitat són nuclis condensats de memòria, sentit i presència, capaços d’obrir universos simbòlics.
En síntesi:
El pensament de Steiner i el vernaclisme de Salat convergeixen en la idea que el llenguatge no és neutral: és memòria, presència i arrel. Tots dos alerten contra la pèrdua de llengües i codis culturals, perquè equival a un empobriment espiritual i universal.
Continuarà........
En el proper escrit parlaré sobre el seu llibre «After Babel». Vull comentar aquest llibre:
— ChatGPT Plus
Sí, la teva intuïció va ben encaminada. Et faig un resum etimològic i simbòlic:
Adam
Ve del mot hebreu ’ādām (אָדָם), que significa “home, humà”.
Té relació amb ’ădāmâh (אֲדָמָה), que vol dir “terra, sòl vermellós”.
Per això, Adam es pot entendre simbòlicament com “el fet de ser humà fet de terra” o “el terrestre”.
Hi ha també un joc de paraules en hebreu entre adam (home), adamah (terra) i dam (sang).
Eva
En hebreu és Ḥawwāh (חַוָּה).
El seu nom ve de l’arrel ḥ-y-h, que significa “viure, donar vida”.
Per això es tradueix habitualment com “la que dona vida”, “mare de tots els vivents” (Gn 3,20).
Així doncs, de manera simbòlica i etimològica, es pot dir que:
Adam = Terra, Humanitat, el que és fet de la terra.
Eva = Vida, Mare de la vida, la que fa viure.
Observació:
En parlo en aquest llibre VERNACLÍSTICA
També hi parlo de:
Rudolf Steiner i l'Antroposofia i les seves referències a Ramon Llull.
Diether Rudloff i els seus escrits: « L’ànima secreta de Catalunya», o «L’arquetipus espiritual de Catalunya» i el seu llibre «Catalunya Romànica»
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
19/9/2025
