Revista ONA BLAVA
Revista ONA BLAVA Núm. 2 Mes de Desembre 2024
Els escrits de Jordi Salat
Editorial pàgina 03
Un pont de Mar Blava. Badalona, ciutat mediterrània pàgina 06 a 10
Fotopoesia pàgina 32 a 34 Jordi Salat i Neus Bonet
Entrevista a Jordi Salat feta per Olga Prado pàgina 47 a 48
Ruta de Sant Anastasi pàgina 58 a 60
Viatges i Viatgers. El primer viatge de Cristòfor Colom pàgina 66 a 70
Us convido a escoltar la conferència
Les quatre columnes de Montjuïc de Barcelona
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
REVISTA "ONA BLAVA"
Revista ONA BLAVA Núm. 1 Setembre 2024
Pàg. 5 Jordi Salat HISTÒRIA "Escut Genuí de Badalona"
Pàg. 45 Jordi Salat VIATGES I VIATGERS " Cristòfor Colom, Virrei dels regnes Bel·lònides de la Corona d'Aragó visita Badalona"
Pàg. 21 Jordi Salat i Neus Bonet Sala "FOTOPOESIA"
La Moreneta
una verge negra que es pot relacionar amb la deessa Isis i la deessa Nut
icona nacional catalana i dels regnes de la Corona bel·lònida d'Aragó, símbol i referent d'un Marc Referencial que focalitza en el factor espiritual la força i la substància per a la formació de la persona i la construcció de la Realitat Nacional
subtitulat en anglès
La Verge Negra de la muntanya de Montserrat (Catalunya)
Enllaç a pàgina del blog del que s'ha traduït l' 1/3. Resten pendents de traduir el 2/3 i el 3/3
Les Verges Negres, origen, significat i símbol
INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Occitània, Catalunya i Aragó
Sant Roch era occità nascut a Montpeller, en occità Montpelhièr. La seva vernacla és el provençal occità. La ciutat on va néixer Jaume I rei dels regnes de la Corona d'Aragó. Van treure la "h" per desoccitanitzar el mot. Ara li diuen Roc. En castellà Roque. El mot Roig és derivat de Roch.
Desperta
Mira
Sabaci
Σαβάτιος (el)
Divinitat
grega, d’origen frigi i fenici.
Fill
de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp i el colom. El seu culte,
popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia
una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb Déu. Fou venerat a Roma
al s II aC.
Pensa
Escolta’t
Reflexiona
Si el Pantocràtor té simbolisme hel·lenista i no seria correcte dir-ne "art hel·lènic" més que no pas "art romànic"? No seria més correcte parlar de "hel·lenocristianisme" més que no pas de "judeocristianisme"?
Entén-ho
Identifica-t’hi
Dóna’n testimoni
Salva’t
El déu Sabaci també està relacionat amb "el colom" referent propi del dia de Pentecostès i el do de llengües que infon l'Esperit Sant segons l'evangeli cristià. En parlaré en un altre escrit.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Nota:
El culte al déu zodiacalista Sabaci pot tenir alguna relació amb el regne de la reina de Saba?
Espai Cristòfor Colom
Aquest any 2024, s'inaugurarà l'Espai Cristòfor Colom, un espai constituït al Reial Cercle Artístic de Barcelona amb una biblioteca de llibres que tracten del tema de la identitat de Cristòfor Colom i el marc referencial cultural de la seva època.
S'hi organitzaran tertúlies, conferències personals i online, presentacions de llibres í exposicions d'art relacionats amb Cristòfor Colom i la seva època, segles XV-XVI, l'època del Renaixement a Europa.
Parlarem de personatges, fets històrics, concepció filosòfica, pensament, literatura i art en el temps del Renaixement a Europa.
També hi parlarem de la cultura indígena (autòctona o vernaclística) dels pobles que habitaven a Amèrica, ara anomenada Abya Yala en el marc referencial indígena, i contrastarem la seva concepció cultural amb la concepció cultural europea.
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb el coordinador de l'Espai Cristòfor Colom, en Jordi Salat al correu: josalort@hotmail.com
.
Llibre “ Vernaclística”
Cliqueu per escoltar la conferència:
Conferència presentació del llibre VERNACLÍSTICA a Santa Oliva (Baix Penedès)
RESSENYA
Els utopians aprenen les ciències en la seva pròpia llengua o
vernacla, que és rica, harmoniosa i fidel intèrpret del pensament. (Utopia, de Tomàs More.
Jo no sé si això que afirma en Jordi Salat serà exactament així o no, però sí que crec que la Vernaclística és una filosofia que haurà de formar part del futur que volem millor per a la Nació Catalana i per a tota la Humanitat. Segurament, en aquest horitzó, els marcs de pensament de referència que ens serviran de guia, ja no seran una doctrina única contra la resta, com fins ara, dins d'un joc de sistemes de dogmes tancats i excloents tots ells, sinó que més aviat se semblaran a una constel·lació de fonts filosòfiques diverses que sumaran en una mateixa direcció alliberadora, i on el Genius Loci (l'Esperit del Lloc) de cada poble esdevindrà la veritable base d'una autèntica interculturalitat planetària. I en aquest projecte d'alliberament de les nacions i dels pobles, penso que la Vernaclística haurà d'ocupar un lloc ben destacat perquè explica com haurien de ser les coses si no volem destruir la saviesa i el patrimoni cultural acumulat de l'espècie humana. En aquest propòsit, el llibre d'en Jordi Salat esdevé una proposta imprescindible, perquè el nucli principal de la seva reflexió, quan l'has llegit, ja no es pot obviar.
En aquest viatge que ens proposa en Salat, podràs acompanyar-lo fins més lluny o quedar-te més a prop, però si veritablement somnies la llibertat de tots els pobles i cultures del món, et serà impossible no desitjar-li sort.
Com a catalans, es fa inevitable relacionar el treball d'en Salat amb la reflexió de per què del resultat decebedor del procés independentista que va culminar amb el Referèndum d'Autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Avui sabem que mentre suposadament avançàvem cap a la restitució de la llibertat de la Catalunya ocupada al sud dels Pirineus, ens anàvem buidant de contingut nacional, cultural i lingüístic. Paradoxalment, com més ens apropàvem a la independència, menys catalans érem. Així que la repressió aclaparadora exercida per Espanya ha acabat sent com l'aigua que cau en terreny mullat, aigualit per nosaltres mateixos en autodiluir-nos en una nació irreconeixible i sense ànima, en un no res de nació mentre, contradictòriament, reivindicàvem la independència per una comunitat nacional inexistent.
I és aquí on la Vernaclística d'en Jordi Salat ens obre un horitzó d'esperança per reconstruir-nos com a poble in extremis, just la nit abans de desaparèixer per sempre. Ens omple de llum i de raons per retornar als orígens, en contemplar la cultura de cada lloc com el fet més natural d'imaginar una Humanitat a la mida humana. Ens recorda que la llengua vernacla de cada terra, és molt més que una eina de comunicació: és un sistema cultural i de pensament propi i singular, un instrument lligat a l'hàbitat i la natura, des d'on emergeix la nostra creativitat i a partir d'on s'ha construït el progrés de la Humanitat (i on fins i tot la física quàntica té coses a explicar). Perquè on regnen les llengües vernacles, on es pot expressar el Genius Loci dels pobles, hi ha llibertat creativa, però allà on les cultures vernacles han estat ofegades i uniformitzades, llavors parlem d'una altra cosa. De submissió i esclavitud.
Però per reconstruir-nos nacionalment, cal saber qui som, d'on venim i on anem. I per fer això, el llibre Vernaclística ens torna a oferir un full de ruta essencial, holístic, en què la part és en el Tot i el Tot és la part. Perquè el vernaclisme ens permet guiar-nos en el redescobriment de qui som, és a dir, del nostre ésser català. D'una manera de ser, de pensar, de fer pròpia, amb un Genius Loci i un esperit singular oposat a l'esperit imperialista que ha construït Espanya a costa de destruir les nacions ocupades per Castella.
Ara bé, la recuperació de qui som i d'on venim que ens proposa en Salat, va molt més enllà d'una descoberta del coneixement. És també una reapropiació de la nostra autoestima robada, un acte d'amor cap a nosaltres mateixos en tant que poble històric, distint i distingible. És una invitació a tornar a ser una nació lluminosa i influent en el context internacional, no des de la lògica de la guerra, sinó de la pau. Des del pensament científic i filosòfic que podem aportar en tant que catalans inspirats per Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí i tants altres.
Tanmateix, el viatge apassionant cap al passat que ens suggereix el vernaclisme, no té un destí pròxim. Sempre s'hi pot anar més lluny, com el Viatge a Ítaca d'en Kavafis musicat per en Lluís Llach, un dels cantautors preferits de l'autor. Perquè en l'exploració del nostre passat i en la recuperació d'un recorregut cultural històric i coherent de la manera de fer dels catalans, basada en la llibertat, la justícia i en l'ús dels camins de la raó i el seny, el fil conductor que lliga la Nació Catalana amb la cultura dels occitans, els càtars, els cristians arrians, el zodiacalisme, l'hel·lenisme, els bel·lònides, els baalites, etc., no és cap anècdota. Ans al contrari, endinsar-nos en aquest túnel esborrat del temps pel qual ha transitat i resistit la nació, per en Salat esdevé una obligació si volem copsar l'Esperit Català autèntic (originari) i conèixer quina és la nostra missió al món.
I, efectivament, Vernaclística és un exercici de recuperació de l'autoestima en un trajecte que ens durà fins on estiguem disposats a arribar, desafiant els nostre propis prejudicis d'autoodi cultural imposats per una colonització mental indiscutible, fruit de segles d'ocupació violenta. Perquè, justament, Vernaclística connecta la recuperació de la nostra identitat nacional, la manera pròpia de ser catalans, amb els lligams que aquesta comunitat humana hem teixit des de bon començament amb valors universals nuclears que després s'han continuat expressant i reproduint al llarg dels segles a través de la nació cultural dels catalans. Des del simbolisme dels quatre elements de la natura a les quatre barres o pals de la senyera (terra, mar, aire i foc) sobre fons daurat (el Punt Vernal, el sol creador, l'apocalipsi entesa com a revelació o naixement), fins al constitucionalisme confederal dels catalans, gairebé únic al món i expressió d'una forma d'organització humana basada en el pacte equitatiu i el respecte a la llibertat (vernaclística) de l'altre. I entremig, a manera de pega indestructible, la recuperació de la tríada Veritat-Bondat-Bellesa com a guia humana de principis immutables que defineix l'esperit universal d'un poble.
I sobre el cap a on anem, què? Doncs sobre la nostra missió espiritual en el futur planetari, en Jordi Salat ens trasllada a la solució final apel·lant a allò que és científic i natural i cau pel seu propi pes: el respecte (nacionalisme) vernaclístic que els catalans desitgem per a nosaltres és, en coherència amb la nostra manera confederal de fer, el mateix que reclamen per a la resta dels pobles de la Terra: un nou ordre vernaclístic mundial. Això és, una confederació universal de nacions vernacles.
I si algú encara no en té prou per animar-se a pujar aquesta escala cap a un
enteniment alliberador, que sàpiga que això va de debò i que en el cim tenim
plantat un arbre i una bandera.
L'avi Miquel
Llibre Nosaltres els Catalans Lliures escrit per l'Avi Miquel
Les verges negres, el seu veritable significat
Referent Català, referent dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó amb arrels a Occitània i referent cultural Europeu amb arrels hel·lenistes
1
Les verges negres, origen, significat i símbol
2
Les verges negres, origen, significat i símbol
3
Les verges negres, origen, significat i símbol
4
Micro Obert. Preguntes dels oients i respostes
Àudio
Escolania del monestir de Santa Maria de Montserrat
VALÈNCIA I LA JERUSALEM CELESTE
Una hipòtesi amb
una explicació que pot tenir un sentit significatiu al voltant de la Muralla
Cristiana de la ciutat de València construïda per un rei català
En el segle XIV, Pere III, català nascut a Balaguer
(Lleida) rei dels regnes de la Corona d’Aragó va fer construir una muralla amb dotze portals a la ciutat de València quan era un dels regnes
de la Corona d’Aragó. Perquè dotze
portals?
Els historiadors materialistes diuen que va ser per motius
de defensa contra atacs hostils o invasions foranies. La meva hipòtesi és
diferent.
Per començar el meu raonament he de parlar de qui era
aquest rei català a qui es coneix com a Pere el Cerimoniós, dit el del Punyalet.
També se’l coneix com a rei Pere IV de la Corona d’Aragó i Pere III del
Principat de Catalunya.
Els historiadors oficials o acadèmics en lloc de Pere III del Principat de Catalunya acostumen a presentar-lo com a Pere III de Catalunya-Aragó. És evident que hi ha una doble línia identitària en aquest rei català nascut a Balaguer (Lleida). Per una banda tenim rei Pere IV de la Corona d’Aragó i per altra li diuen Pere III de Catalunya–Aragó.
A mi em sembla que això comporta una confusió. Si era Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya, perquè li diuen “Catalunya-Aragó”? Era Pere IV per la banda aragonesa i Pere III per la banda catalana.[1]Cal tenir-ho clar: Catalunya era Principat de Catalunya. I dit això, cal tenir present que, tant la Corona d’Aragó les relaciono amb els bel·lònides i els comtes de Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Peronella d’Aragó era filla de l’occitana o aquitana d’Agnès d’Aquitània.
El principat de Catalunya tenia en el comte de Barcelona una relació amb els bel·lònides atès que els avantpassats del comte Guifré, eren Guifré d’Arrià, i Bel·ló de Carcassona i Guillem de Tolosa. El comte de Barcelona, i això és molt important per la meva argumentació, tenia relació amb la nissaga que ostentava el títol de rei de Jerusalem.
El denominador comú que es troba a l’arrel original de lo aragonès i
lo català hi trobem lo occità i com a substància de tot plegat, lo bel·lònida,
que ens porta a Bel, la divinitat fenícia d’arrel camita, descendent de Cam el
fill de Noè coneguda també amb el nom de Baal a Cartago. Bel es considerat en
el panteó cananeu o camita, el Senyor
del Cel i la seva esposa Astarteh o Isthar, la Senyora del cel. D’aquí ve que
el mot Bel·lò, vol dir Senyor. Així aquest títol de Bel·ló, com
per exemple Bel·ló de Carcassona, avantpassat del compte Guifré d’Arrià i del
comte Guifré de Ripoll i de Barcelona, el trobem escrit en català com a Senyor, com per exemple Senyor
de Montcada.
Així doncs, cal situar al rei Pere IV d’Aragó i III del Principat de
Catalunya, en el marc referencial que inclou la figura del rei de Jerusalem
títol que està relacionat amb els bel·lònides i la llengua occitana o llengua
d’oc. El primer rei de Jerusalem i
protector del Sant Sepulcre de Crist, va ser
l’any 1099, Godofredo de Bouillon,
nom escrit en llatí que a mi em sembla que es tradueix en català com a
Guifré de Bouill, o “Bouhil” si es té en
compte l’arrel occitana. Si mirem la llista de reis de Jerusalem veurem que hi
ha un lligam amb personatges occitans i aquitans com és el cas d’Agnès de
Peitèu (Aquitània) l’occitana mare de Peronelha
d’Aragó, que es relacionen amb els bel·lònides, els reis de la Corona
d’Aragó i el comtat de Barcelona.[2] L’any
1268 i fins el 1284 Hug I de la Casa de Peitèu – Poitiers en francès o langue d’oil-, va ser rei de Jerusalem.
Es pot establir una relació dins d’aquest marc referencial amb el fet
que aquest rei català Pere IV / III
nascut a Balaguer fes construir una muralla amb dotze portes a la ciutat
de València, capital del regne de València i que aquestes dotze portes es
puguin relacionar amb la ciutat de Jerusalem? Jo crec que si. I més si tenim en
consideració la religiositat d’aquest rei conegut amb el sobrenom de “el del
Punyalet”.
Abans però considero oportú explicar d’on li venia el sobre de “el del Punyalet”. No he trobat cap explicació entre els historiadors acadèmics oficialistes.
La meva explicació és que probablement està aquest sobrenom de
“el del Punyalet” estigui relacionada
amb la identificació del rei Pere IV / III
amb el pensament cristià expressat en el Pugio Fidei, de fra Ramon Marti del castell de Subirats (Alt Penedès). Pugio Fidei traduït al
català vol dir Punyal de la Fe.[3][4] Aquest
llibre era present entre els reis de la Corona d’Aragó des dels temps del rei
Jaume I, de qui Ramon Marti era assessor i va tenir quelcom a veure en la
Disputa de Barcelona que va acabar amb l’expulsió dels jueus fariseus
jahvehistes dels regnes de la Corona d’Aragó.[5] Aquest
frare, Ramon Marti del castell de Subirats (Alt Penedès) està relacionat amb
el convent de Santa Caterina de Barcelona i Santa Caterina és el nom del
monestir del Mont Sinaí. [6][7] Pensant
en aquests referents trobo significatiu que el nom de dues de les dotze portes
de la muralla de València, portessin el nom de Porta de Santa Caterina[8] i Porta
de la Santa Creu.
Exposats aquest arguments, ara explicaré per quin motiu relaciono València amb Jerusalem en funció de les dotze
portes de la muralla construïda pel rei català nascut a Balaguer com a rei dels
regnes de la Corona d’Aragó d’arrels culturals i històriques occitanes i els
nobles bel·lònides en els temps en que el regne de València en formava part. Ho
relaciono amb allò que diu Sant Joan en el llibre escrit en llengua hel·lènica
titulat Llibre de l’ Apocalipsi, que
traduït al català vol dir Llibre de la Revelació.
Aquest era el llibre de lectura habitual dels cristians albigesos o càtars. Ho
torno a dir ja que és significatiu: l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació, és
un llibre escrit en llengua grega o hel·lènica, no pas en llengua hebrea.[9] En el
capítol 21 d’aquest llibre parla de “les
dotze portes de la Jerusalem celeste” quan explica la revelació que va
tenir. Ens diu el següent: “Aleshores va
venir a mi un àngel dels set àngels que tenien set copes i va parlar amb mi
dient vine amb mi jo et mostraré la núvia de l’anyell. I em va portar amb
l’Esperit a un alta i gran muntanya, el Mont Sió i va ensenyar-me una gran
ciutat, la Jerusalem Celeste [10]
que baixava del Cel, de Déu, i tenia la Glòria de Déu i un resplendor semblant
a un pedra preciosa, diàfana com de cristall i tenia un mur gran i alt amb dotze
portes i a les dotze portes, dotze àngels, i uns noms escrit a les dotze
portes que són les dotze tribus ( o nacions) d’Israel. A Orient tres portes; al
Nord, tres portes;al Sud tres portes; al Ponent tres portes. I el mur de la ciutat celeste tenia dotze
fonaments i en aquests fonaments hi estaven escrits els noms dels dotze
apòstols de l’Anyell.
L’Anyell, segons la meva interpretació, fa referència a la constel·lació
d’Àries la primera de les dotze constel·lacions del Cicle Zodiacal també
anomena Punt Vernal.[11]
La muralla medieval de la ciutat de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat des que va ser aixecada per ordre del català nascut a Balaguer, Pere IV rei dels regnes de la dinastia bel·lònida de la Corona d’Aragó en el segle XIV, temps en que s’hi parlaven occità, navarrès o basc i català. Foren enderrocades en el segle XIX a iniciativa del governador civil de l’Estat Espanyol, destacat promotor de la restauració de la dinastia borbònica. Les restes que encara perduren estan catalogades com a Bé d’Interès Cultural.
[1] El mateix aclariment s’hauria de fer amb Pere II d’Aragó que és conegut també com a Pere I de Catalunya. Cal identificar la identitat original i anar a les arrels bel·lònides i els comtes de Tolosa de Llenguadoc, com és el cas dels que s’anomenen Guillem de forma especial. Bel·ló vol dir “Senyor” no és un nom de pila, és una mena de distinció o títol. A Catalunya, per exemple, als bel·lònides Montcada se’ls anomena “senyors de Montcada”. Bel·ló es tradueix per Senyor. El comte Guifré s’hauria de dir “el Bel·lós” i no pas “el Pilós”
[4] La Disputa de Barcelona https://ca.wikipedia.org/wiki/Disputa_de_Barcelona
[5] Jaume I era templer i la seva fe s’identificava amb el Temple del rei Salomó d’Israel. Temple construït per arquitectes del regne fenici i camita d’Hiram. A Hiram i Cartago es donava culte a Baal, no a Jahveh.
[8] Es
diu que porta el nom en memòria de Santa Caterina de Siena, cristiana de La
Toscana. Però, cal preguntar-se: per què es deia Caterina, santa Caterina? Com
és que li van posar aquest nom abans de ser santa? Qui era el referent original
d’aquesta paraula? A La Toscana hi ha presència d’occitans. A l’escut de Pisa,
ciutat de Galileu Galilei, encara ara s’hi pot veure la creu de dotze puntes
d’Occitània al seu escut i bandera municipal.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Toscana Galileu Galilei https://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei Ciutat de Pisa https://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa
[9] Ens parla de Déu com a
Senyor del Cel o Abba,Pare Celestial.
Ens parla del Nou Testament (Crist i dotze apòstols o emissaris) escrit en grec; no ens parla de l’Antic
Testament (Jahveh i les Taules de Moisès) escrit en hebreu.
[10] En algunes traduccions
s’ha anomenat “Santa Jerusalem” però aquesta traducció no és correcta.
Originalment hi diu “Divina Jerusalem” o
“Jerusalem Celeste” . El mateix que passa amb Hagia Sofia. S’ha traduït per Santa Sofia i no és correcte ja que
no es tracta d’una dona. La seva traducció correcta és Divina Saviesa i s’ha
traduït com Santa Sofia que fa pensar que es tracta d’una persona i no és així,
és tractat d’una entitat espiritual.
[11] Àries o Punt Vernal https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_d%27%C3%80ries
