dimecres, 6 de març del 2019

Les arrels occitanes del regne d'Astúries





Bandera d'Astúries


Església de San Pedro de Quirós (Astúries)

Bandera d'Occitània



Les arrels occitanes del Casal de Barcelona i Corona d'Aragó han estat esborrades, pervertides i adulterades per l'espanyatisme castellanista o "castinyolisme" d'una "espanya que enganya"?

Un altre lligam relacionat amb aquestes arrels occitanes que per mitjà de la Corona d'Aragó i el Casal de Barcelona ens porten  a València, el troben en el nom de la ciutat asturiana de Gijón i en el nom de la ciutat valenciana de Jijona.


Gijón s'hi parla bable i a Jijona, ciutat conquerida als àrabs per un un occità nascut a Montpeller, el Rei Jaume I, que hi va portar migrants occitans, aragonesos i  catalans de Lleida, s'hi parla el català de València el qual té doncs quelcom a veure també amb l'occità.


Doncs bé, en bable "Gijón" es diu "Xixón" i, "Jijona" en català és diu"Xixona".



Xixón i Xixona és evident que tenen relació i que han estat desnaturalitzades, podem dir "desoccitanitzades".


El Rei  de la Corona d'Aragó, Jaume I (segle XIII) era d'origen occità, nascut a Montpeller,  i parlava occità.

El Rei  d'Astúries, Pelayo I (Segle VIII) era d'origen occità i en realitat els àrabs li deien Belai?

Reflexionem-ho: Es va casar amb una dona que es deia Gaudiosa.
Un nom també  occità  que té la mateixa arrel etimològica que la del cognom del famós arquitecte català Antoni  Gaudí. 


I, la seva filla es digué Ermessenda

Nom d' origen occità  portat per la noble Ermessenda de Carcassona, la qual té la tomba a la catedral de Girona (Catalunya)


Quan parlem de l'Ermessenda d'Astúries parlem del segle VIII. 
Quan parlem de l'Ermessenda de Carcassona parlem del segle X.


D'on és original el nom d'Ermessenda?

Penso que el nom Ermessenda, és un nom que existia a Occitània abans del segle VIII .


I, el relaciono amb noms com Ermengol, propis de la dinastia dels Urgell, o Ermengaud propi de personatges occitans.

On és l'origen i què hi trobem de coneixement original - principis científics basats en la saviesa i valors ètics- en aquells que el representen?


Trobem significatives dones anomenades Ermessenda a Occitània i a Catalunya:


Ermessenda es deia també la mare de Guifré el "Bel·lós"

Pilós o Pelós li van posar aquells que van voler amagar les seves arrels bel·lònides que el relacionaven amb Occitània, i el seu parent Salomó I d'Urgell. 

Així com amb una determinada concepció cultural zodiacalista probablement de la cultura de Caldea, actualment Iraq, pàtria d'Abraham, natural de la ciutat d'Ur . 

Les informacions de l'oficialisme acadèmic sobre Abraham en molts casos han estat tergiversades i adulterades. 
El que si sabem del cert per arqueologia és que a Ur i a Caldea, terres de Cam, i els camites hi havia cultura zodiacal això vol dir estudi dels astres i les mitologies astrals)


Pot ser que sigui significatiu el fet que un comte d'Urgell, familiar de Guifré I de Barcelona, dit "el Bel·lós" ( i no pas Pilós)  per ser bel·lònida, es deia Salomó d'Urgell. 

Això ens porta a referències bíbliques. 

Potser que sigui tant significatiu que determinats poders perversos i pervertidors no voldran que sigui cregut.




Jordi Salat
josalort@hotmail.com



dilluns, 25 de febrer del 2019

Un quadre de la catedral de Vic: la Pentacosta


He visitat moltes vegades la catedral de Vic i sempre he reflexionat al claustre tot mirant el monument dedicat al filòsof català Jaume Balmes, cristià, autor del llibre "El Criteri".

He pensat que aquest llibre hauria de ser lectura a totes les escoles de Catalunya i del món, doncs, a la societat actual amb tanta informació ens cal tenir "bon criteri" per filtrar la veritat de la mentida, allò que és, d'allò que no-és. En la meva darrera visita, ara fa una setmana, hi he trobat a faltar un quadre significatiu que hi havia a un altar al costat del claustre.


El quadre representava la Pentecosta, una ensenyança essencial del cristianisme que parla del "do de llengües" i que per obra i gràcia de l'Esperit Sant fa parlar i entendre als cristians amb la llengua pròpia de cada lloc.
A la geografia catalana, en català. Una ensenyança que determinats poders catòlics de filiació espanyolista no tenen en consideració ni semblen tenir aquest do ja que parlen en "espanyol" perquè no tenen el do de l'Esperit Sant i en alguns casos ni el volen tenir!! 

Adjunto una foto del quadre que hi havia i de la paret buida que hi ha ara. 


Per quin motiu han tret el quadre?

No es vol que la gent conegui aquesta ensenyança cristiana del do de llengües?
Qui ho censura?
Quin és el pretext?
No l'estan restaurant....


Jaume Balmes, ho tindria molt present. El seu llibre "El Criteri,  té molt a veure amb la llengua que es parla.  Segons es diu als evangelis, quan a Crist  li van preguntar els apòstols: "com serem reconeguts com els autèntics i no falsaris quan anem a parlar en nom Teu pel món"? Va respondre: " perquè a tot arreu on anireu parlareu i sereu entesos  en la llengua de cada lloc (  no va dir la materna ni la constitucional) ja que l'Esperit Sant us infondrà el do de llengües"


Jordi Salat
josalort@hotmail.com