Escrit anterior DOTZERIES 2 Primera part
DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català
Escrit d'aquest post DOTZERIES 2 Segona part
Escric aquest article, DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català tal dia com avui que és el 8 de març, dia celebrat com a Dia Internacional de les dones. I, em ve al cap el record d’un antic projecte que no s’ha fet realitat.
Parlo de filosofia i religiositat amb un sentit heterodox; a les paraules que faig servir, els dono un sentit diferent del què es fa creure que tenen en la forma com les expliquen les autoritats oficials, acadèmiques i clericals. Confio en que quedi clar allò que vull dir.
Vaig proposar celebrar el Dia Internacional de les Nacions Vernacles. El dia escollit havia de ser el Dia de la Pasqua de Pentecostés, la Pasqua Granada. El dia que els cristians de la Tradició Johanita de caràcter zodiacalista basada en l’Apocalipsi de Sant Joan i la visió de una “dona amb el Sol, la Lluna i Dotze estels, celebren l’ensenyança cristiana del Do de llengües que infon l’Esperit Sant. Entre els meus arguments parlava de la llegendes lligades a Pentecostès com e la llegenda del Sant Greal i el rei Artur que comença el dia de Pentecostés a dalt d’una muntanya.
Símbols com el de la Roda Zodiacal i les representacions del colom en les obres d’art romàniques, especialment en les del Pirineu, occità, català i basc, i en les seves llengües vernacles; i en l’art del Renaixement a Europa com és el cas del bateig de Crist en el Jordà de Leonardo da Vinci i l’Anunciació de l’Àngel a Maria de Fra. Angélico on s’hi pot veure la presència del colom que fa referència a l’Esperit Sant i no pas a Jahveh. Vaig proposar fer la presentació de la bandera vernaclística a dalt de la muntanya de Montserrat. Ho recordo ara. És un record que s’ha fet present en el Present. I deixo constància, una vegada més, que no s’ha fet realitat. Aquesta vegada ho dic mentre contemplo la situació actual de Catalunya – també altres nacionalitats dels regnes de la Corona d’Aragó, Euskal Herria, i altres nacions naturals d’Europa i la resta del món – vernaclístiques o zodiacals- sense poder-se auto determinar i reeixir tal com el seu Esperit- Alè, Prana, Tao, Substància Universal Còsmica-, els inspira des del interior de la seva Ànima personal i nacional.
Observo, i el el què veig en el comportament de la societat o del poble, també em fa recordar tot allò que va deixar escrit Erasme de Rotterdam en el seu llibre Elogi de l’Estupidesa,- tendenciosament traduït com a Elogi de la Follia (ja que no és el mateix la bogeria que l’estupidesa), i concloc que un dels mals del nostre món, a més de la Falsedat i Mentida que ens impedeixen veure i entendre la Veritat i el seu Sentit i significat de la Vida i Existència Humana, continua sent l’ Estupidesa, veig molts estupiditzats i estupiditzades en totes les estances i nivells de la nostra societat. La catalana, la dels regnes de la Corona d’Aragó, la d’Europea i la internacional. S’ha de canviar de mentalitat i, tot fugint de la moral convencional malèvola, hipòcrita i adulterista, s’ha de tornar a l’ètica natural, i per a fer-ho ens cal tornar als orígens, retrobar el zodiacalisme i el seu concepte de Déu en tant que Pare Celestial?[1] Jo crec que sí.
Es podria relacionar l'hel·lènic Zeus de la mitologia hel·lènica amb el Pare Celestial, -Abba o Baal- de qui es parla a la Bíblia? Jo crec que amb un determinat criteri zodiacalista, si.
D’això parlo en el meu llibre DOTZE. També hi parlo del Mal present en aquest món i de les seves monarquies relacionades amb la maledicció de Noé.
Espero que algun lector em faci alguna pregunta sobre aquest tema per a tornar-ne a parlar més extensament i poder parlar del concepte de Déu que tenien els cavallers de l’Orde del Temple del rei Salomó en general i en concret aquells Grans Mestres del Temple que formaven part dels regnes de la Corona d’Aragó, entre aquests el dels bascos del Regne de Navarra, el lloc on viu el Mikel, els quals parlaven occità, català i euskara o basc-navarrès.
Des de fa molts anys, penso que si el
moviment nacionalista català hagués reivindicat l’ideal vernaclista com a característica de la seva mentalitat cultural i la seva voluntat política, el referèndum de l’i d’Octubre de
2017, hauria tingut el reconeixement internacional que no va tenir i no hagués quedat captiu dins el
marc legal, mental i lingüísticament castellanejador,
com és parlar i imposar que tothom parli
exclusivament en llengua castellana tot anomenant-la lengua española com si fos la llengua de tots, pròpia de
l’espanyolisme imperialista. El lloc de les nacions naturals o vernacles és la
mentalitat del marc referencial vernaclista; no és, com s’està comprovant amb
les actituds polítiques, la mentalitat del marc referencial espanyolista ni
tampoc l’europeista que tenim actualment.
En aquestes imatges es pot veure la Roda
Zodiacal corresponent a l’art romànic amb el Crist en el lloc del Sol rodejat pels signes zodiacals, propi del
cristianisme de la Tradició Johanita i del Pare Celestial del Nou Testament. El
Retaule del Sant Esperit de la catedral de Manresa amb la presència del colom.
El monument amb un colom, dedicat als càtars o cristians gnòstics albigesos a Menèrba[2]
(Occitània) . Les banderes del mig, són la Bandera Vernaclista rodejada per les
banderes de nacions vernacles d’Europa, i als costats un logo amb les banderes
de Catalunya i Euskadi amb la bandera vernaclista i la d’Europa.
[1] Déu, Pare Celestial, i Maria Mare Celestial; a vegades anomenada Reina del Cel. En la tradició mesopotàmica s’anomena Reina del Cel a Astarteh, l’esposa de Baal i en la tradició egípcia se li diu a Isis, l’esposa d’Osiris. Les dues es relacionen amb les verges negres. Els adulteristes han blanquejat les icones de verges negres per a esborrar aquesta identificació mitològica.
[2]
El significat del nom de Menèrba, agafa l'arrel cèltica Men (pedra) per explicar
l'origen preromà del topònim. Segons aquesta teoria expressaria la situació
geogràfica de Menèrba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa
toponímia romana que comença per Roc-, Roca-).
