Visita Espai Miquel Ballester
del Port de Tarragona
Els membres de l'Espai Cristòfor Colom del Reial Cercle Artístic de Barcelona estem preparant una visita de turisme cultural a l'Espai Miquel Ballester del Port de Tarragona pel proper mes d'Octubre 2024
Les persones interessades poden sol·licitar rebre informació a:
cristoforcolomespai@gmail.com
Qui va ser Miquel Ballester?
Va ser un amic català de Cristòfor Colom
Per a més informació
Fons Ernest Ernest Vallhonrat Llurba
Miquel Ballester, un català natural de Tarragona
Escrit
per Ernest Vallhonrat Llurba
El mariner i mercader
tarragoní Miquel Ballester i en Pedro Casaus, aquest darrer també d’origen
català i pare de Bartolomé Casaus o de Las Casas, anaren ambdós en el segon
viatge de Colom al Nou Món l’any 1493 i allí reberen terres, comandes i
repartiments d’indis.
El 1498 Pedro Casaus tornà a Sevilla, on residia tota la
seva família, amb un present molt especial pel seu fill Bartolomé, que llavors
tenia catorze anys: es tractava d’un jove esclau indi, que posteriorment va ser
educat com a servent i que constituí un pols d’atracció i enveja entre tots els
seus companys.
El jove Casaus
castellanitzaria després el seu cognom pel de Las Casas, talment com
acostumaven fer els emigrants que embarcaven camí de les Índies amb els estols
de Castella.
Anys
després, referint-se al mariner tarragoní, fra Bartolomé de Las Casas escriuria
en la Historia de las Indias:
“… Miguel Ballester, catalán natural de Tarragona …”, afegint-hi més
endavant: “… ésta es su carta y bien parece que era catalán porque hablava
imperfectamente: pero hombre virtuosos y honrado y de voluntad sincera y
simple: yo le conogscí mucho.”
Reproducció dels
paràgrafs que sobre Miquel Ballester apareixen en una copia de 1690 del
manuscrit de la Historia de las Indias, de Fra Bartolomé de Las Casas,
llibre que començà a escriure a Sevilla
el 1537 i que acabà a Valladolid vint-i-dos anys després.
Las Casas establí en el seu testament “que no se publicara hasta
cuarenta años después de su muerte”, que esdevingué el 17 de juny de 1566.
Malgrat l’interès del contingut tan important no es publicaria
la Historia fins tres-cents anys després, el 1885.
Mentrestant, l’obra fou
consultada i revisada per historiadors i estudiosos, alguns dels quals eren
acèrrims adversaris de l’obra, com Juan Ginés de Sepúlveda, cronista de
l’emperador Carles V.
1454
Ballester
i Colom (Colón) provoquen una revolta entre camperols i terratinents a l’illa
de Mallorca.
MIQUEL I SIMÓ BALLESTER
amb els germans JOAN (CRISTÓBAL) i BARTOLOMÉ COLOM, coneguts després per COLÓN
es trobaven tots quatre el 1454 a Mallorca lluitant al costat dels camperols
contra els terratinents a causa de l’onerós augment que els hi imposaven pels
contractes de les terres, degut també per les extraordinàries contribucions que
exigia el rei d’Aragó.
Respecte aquest fet,
l’escriptor mallorquí José Maria Cuadrado, en l’obra Forenses y Ciudadanos,
publicada el 1847, apunta el següent:
“… quitados los dos Colom cayó por su base toda resistencia y
que habiéndose publicado un edicto de indulto para todos los sublevados, fueron
exceptuados de él Juan y Bartolomé Colom, quienes huyeron en compañía de Miquel
Ballester, hijo de Simón Ballester, jefe de la conspiración.”
Aquesta revolta fou
sufocada mercè l’arribada a Mallorca d’una tropa de dos mil homes, ben armats i
equipats, enviats des de Nàpols pel rei Alfons V d’Aragó.
