Psicoanàlisi, Polítics traïdors i Complex de Coriolà (Psicoanàlisi i Política)

 

PSICOANÀLISI, ELS POLITICS TRAÏDORS I EL COMPLEX DE CORIOLÀ

Una interpretació psicoanalítica d’una obra de Shakespeare 

que es pot aplicar a la política actual de Catalunya

Parlava amb un amic sociolingüista sobre el comportament que observava a la societat en referència als líders polítics i el poble.  Què ha de fer el poble quan comprova que aquells polítics  que ha votat confiant en les seves prèdiques i discursos, un cop escollits canvien de comportament i traeixen a la gent del poble que els va votar?

Què ha de fer el poble quan es sent enganyat i traït?

El Manel, l'amic sociolingüista, abans de respondre'm em va comentar  el següent:

M.- M'agrada que facis servir l'expressió poble ara la majoria de diaris fan servir la de ciutadans i jo considero que poble comporta un concepte amb una definició més profunda i més àmplia que no pas ciutadans que fa referència a la ciutat. Això de ciutadans de Catalunya ho vaig escotar per primera vegada l’any 1977 quan un president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, que havia estat uns anys a  l’exili, va tornar a Catalunya i des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya va dir allò de “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” .

Vaig contestar-li, el següent:

J.- A mi em va sorprendre negativament que no digués: Poble català, ja sóc aquí.

M.- A veure si ho diu un altre president de la Generalitat de Catalunya, com podria ser Carles Puigdemont, si com  va fer Tarradellas, també torna de l’exili.

J.-  M’agradaria que també es parlés de Generalitat Catalana més que no pas de Generalitat de Catalunya.

M.- Els valencians li diuen Generalitat Valenciana.

J.- El llenguatge i els mots amb els que fem el nostre argument són molt importants. He parla del tema diverses vegades en els meus escrits. A vegades m'he referit a la diferència que hi ha entre dir: "ciutadans de Catalunya" o bé dir  "ciutadans catalans"; socialistes de Catalunya o bé dir "socialistes catalans"; convergència democràtica de Catalunya, o bé dir "convergència democràtica catalana"; "republicans de Catalunya" o "republicans catalans".

 

Dit això vam entrar en el tema del comportament dels polítics i del poble. Vaig començar el diàleg, un diàleg que té quelcom de psicologia política, i que alguns amics  universitaris de la meva generació probablement els farà pensar també amb els llibres de Herbet Marcus en general i en concret en el llibre L'Home Unidimensional, llibre que em proposo rellegir pròximament. Em fa l’efecte que la política que fan els polítics actuals necessita una anàlisi psicològic. A mi em sembla que hi ha molts malalts neuròtics. I en aquest escrit em proposo parlar d’una neurosi a la qual li he posat un nom, n’he fet un neologisme, que anomeno complex de Coriolà.

 

J.- Has vist Manel la pel·lícula  dirigida per Ralph Fiennes, "Coriolanus", basada en  l'obra  teatral de William Shaskespeare?

M.- No. No l’he vist.

J.- M'ha semblat una gran pel·lícula. A més a més,  la manera com està feta, combinant els temps en que es produeixen  els fets, de manera que es veuen imatges situades en els temps antics i  altres en els temps actuals,  facilita la comprensió del missatge. Més enllà de l'espai i el temps, com a mi m'agrada, tot buscant l'abstracció dels fets que mostren lo essencial a tot arreu. No hi ha res de nou sota el Sol!

M.- Quin missatge hi has trobat?

J.- El d'un personatge que traeix el seu poble amb comportament neuròtic. 

M.- Qui era aquest Coriolanus?

J.- Coriolanus, en català Coriolà, va ser un heroi romà de nom  Cneus Marcius  que va ser conegut com a Coriolanus perquè va guanyar una batalla  contra   els Volscs un poble enemic de Roma a un lloc que es deia Corioli. Els volscs, en llatí  volsci,  foren un poble del centre del que actualment és coneix com a Itàlia, els quals van tenir un paper important a l'antiga història de  Roma. Els volscs eren un poble diferenciat dels llatins amb els quals, a més a més, van estar sovint enfrontats, sempre se'ls esmenta com a pobles separats. Els volscs eren part  del grup ètnic osco-úmbric (oscs, umbres, sabèl·lics, sabins i eques). El seu idioma, el volsc, formava part de les llengües osco-umbres. Per cert, a Umbría, hi ha la ciutat anomenada Assís on va nèixer, viure  i parlar en la llengua umbre, - no pas llatí-, Joan de Pere Bernadot (ho poso en  català, no sé com ho deien en Umbro, però no ho puc posar en italià ja que a Umbría no s'hi parlava en aquells temps) que va adoptar el nom de "Francesc" i es conegut com a Sant Francesc d'Assís.  El poble romà admirava  a Coriolà i el tenia com a heroi, un heroi nacional per al qual sentia simpatia. En les eleccions democràtiques van votar a favor d'ell i va ser escollit per un alt càrrec de representant polític. Posteriorment, les intrigues polítiques entre tribuns i patricis, diguem-ne, els dos partits polítics del govern de Roma, van maquinar contra ell fins que va aconseguir fer que el poble li girés l'esquena, no el reconegués ni el valorés com es mereixia per la seva dedicació i bon servei. Coriolà, decebut, ferit en la seva dignitat, va marxar de Roma, se'n va anar a l'exili. 

M.- A l'exili? Ara aquest any 2022 els catalans també hi tenim polítics a l'exili! I com he comentat abans n’hem tingut molts al llarg dels anys!

J.- Si, tens raó. Els catalans hi hem tingut molts polítics a l'exili al llarg de la Història. Desconec si se n'ha fet algun llibre. A vegades recordo el Discurs que va fer un exiliat català a la seu de l'ONU, en Pau Casals, i em pregunto com és que encara no li han fet cas ni ham obrat en conseqüència els polítics de l'ONU fent un reconeixent de la causa nacional catalana i la causa que comporta en relació amb els regnes de la Corona d'Aragó dels quals n'era Principat?

M.- I què va fer Coriolà a l'exili?

J.-Va anar-se'n a veure els  volscs, els enemics de Roma, i els va oferir el seu servei. Va passar-se a l'altre bàndol. 

M.- Això no ho ha fet cap polític català  a l'exili! ep! que jo sàpiga!

J.- Jo tampoc en conec cap d'exiliat català que ha sigut traïdor a Catalunya. 

M.- Però, sí que conec catalans traïdors a Catalunya. I aquest any 2022, amic Jordi, llegeixo a la premsa moltes vegades la paraula traïdors dirigida a polítics de Catalunya.

J.- Sí! jo també, crec que hi ha traïdors a Catalunya i a l'ideal català, un ideal per cert, que en la seva genuïtat, vull dir en el seu origen, té un component espiritual que el ser un ideal universal. 

M.- per quin motiu va ser un traïdor Coriolà?

J.-No ho va fer per sentiment de traïció; va fer-ho per sentiment de revenja, a causa de la decepció deguda a que el poble li va recriminar una decisió. Quan el poble es nega a recolzar-lo la ira de Coriolà, el porta a oferir-se  com aliat del líder polític dels volscs, Tulo Aufidio amb ànim d’anar a lluitar contra els seus compatriotes.  D’aquesta actitud en faig una interpretació psicològica i  poso nom a un comportament neuròtic que anomeno “Complex de Coriolà”

M.- Crec  que a Catalunya en la actual situació política hi tenim algun polític – o més d’un- que està malat i pateix aquesta neurosi que has batejat amb el  nom de complex de Coriolà.

Continuarà.....

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre  DOTZE Escriptures Heterodoxes

Pel·lícula CORIOLANUS