PACEM IN TERRIS
Avui 17/4/2023 m'ha sortit a Facebook un post meu
de l'any 2015 que diu el següent:
"ELPAPA JOAN XXIII i LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA"
Els catalanistes dels anys 60 volíem la independència de Catalunya i ens recolzàvem els nostres arguments en la encíclica PACEM IN TERRIS. Aquesta encíclica que donava veu a les llengües i nacions vernacles en tant que "originals i pròpies de cada lloc" i no pas "esclaves de l'imperi", va ser considerada "SUBVERSIVA" pels poders de L'ESPANYOLISME CASTELLANISTA i el RÈGIM DEL GENERAL FRANCO. Un règim que es considerava catòlic i no acceptava el què deia el Papa catòlic!
Avui, que som a l'any 2015, trobo que està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho a la Via Lliure de l'Avinguda Meridiana de Barcelona.
Avui que som 17/4/2023 en torno a parlar:
Què va ser a l'any 2015 la Via Catalana?
La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[1] Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.
La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.[3]
L'organització va convidar una trentena de personalitats internacionals, entre les quals hi havia: Susan George, Kai-Olaf Lang, Irvine Welsh, Michael Keating, Michel Seymour, Bardo Fassbender, David Farell, Rogers Brubaker, Sebastian Balfour o Ben Page.[4]
La Via Lliure va tenir diverses rèpliques realitzades per la diàspora catalana durant els dies previs en diverses ciutats d'arreu del món: Amsterdam, Bangkok, Berlín, Berna, Brussel·les, Buenos Aires, Canberra, Dubai, Londres, Mèxic, Mont-real, Nova York, París, Santiago de Xile, entre d'altres.
Avui, quan ja han passat uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys.
El vernaclisme és el camí que porta a la independència de les nacions com Catalunya com a nació i com a Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i que també porta a la pau al món.
QUÈ DIU PACEM IN TERRIS l'Encíclica del Papa Joan XXII?
Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.
L'encíclica va obrir el Vaticà als països de l'est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.
Avui, quan ja han passat uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys. I ho torno a escriure:
" està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho " fent costat a les persones que es continuem manifestant a l'Avinguda de la Meridiana de Barcelona.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
MERIDIANA 2015
Via Lliure Avinguda Meridiana de Barcelona
MERIDIANA 2019 a 2023
2 comentaris:
Molt bo el teu article! Ho faig meu Saluts
Quan va aparèixer aquesta encíclica, a l'any 63, jo tenia 15 anys. Feia poc (mig any) que havia començat el Concili Vaticà ll, estava tenint molt èxit la teologia de la lliberació...i s'estava desmuntant arreu el nacionalcatolicisme.
Va ser un moment d'apertura i reconeixement del fet i realitat vernacle.
Els carcas es van espantar molt. Però, aquell papa va morir al cap de poc. Penso que al cap de 2 ó 3 mesos. I és va frenar aquella benedicció de lo vernacle que s'havia començat a fer. !!! Una llàstima !!!.
Crec que no s' ha estudiat prou la figura del Papa Joan XXIII i les conseqüències del seu pontificat.
Publica un comentari a l'entrada