dijous, 14 d’agost del 2025

«Vernaclism» a universal poetry for a better world

 


“For a culture of what is alive, rooted and universal.”



VERNACLISM

To my friend and thinker Jordi Salat

The Nation was born from the land and its genius
and speaks to us with telluric sounds from an oracle;
deeply buried within a dark millennium,
it makes us free and its own with vernacular light.

The mythical and magmatic song
shapes the living rhythms of Nature;
the voice receives the word, and the brightness
of Gaia’s soul murmurs in the heart.

Climbing Llull’s mystical ladder
we have reached the spirit that emerges
far beyond the horizon and the eye,
before the years, the days, and every hour.

The voices, like ancestral messages,
still preserve primordial words!

Josep Colet i Giralt
February 2013


Excerpt from the book «Vernaclística» de Jordi Salat
Vernacular literature book published only in catalan language

Vernacular language of Catalonia and its capital Barcelona. 
The vernacular language of Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Ramon Llull, Pau Casals, Joan Miró, Antoni Tàpies, ....The catalan lenguage.

Translated from the Catalan language with Artificial Intelligence


Jordi Salat
josalort@hotmail.com


dimecres, 6 d’agost del 2025

Vernaclism: referential framwork and a path related to identity

 

Vernaclism


A referential framework and a path related to identity

“The Utopians learn the sciences in their own language or vernacular, which is rich, harmonious, and a faithful interpreter of thought.”
(Utopia, by Thomas More)


Cited by Jordi Salat in the book Vernaclística.

Jordi Salat wrote in a tweet dated 18/05/2024:

Vernaclístic thinking will lead Catalonia and the genuine ideal of the kingdoms of the Crown of Aragon to spearhead the resurgence and success of natural, original, or genuine nations on an international level. The path is the Vernaclístic Way.

I don't know whether what Jordi Salat claims will happen exactly like that, but I do believe that Vernaclism is a philosophy that must be part of the better future we desire for the Catalan Nation and for all Humanity.

Surely, in that horizon, the reference frameworks of thought that will guide us will no longer be a single doctrine against all others—as has happened until now in a system of closed, mutually exclusive dogmas—but rather resemble a constellation of diverse philosophical sources that add up in the same liberating direction, where the Genius Loci (Spirit of the Place) of each people becomes the true foundation of an authentic planetary interculturality.

And in this project of liberating nations and peoples, I believe Vernaclism must occupy a prominent place, because it explains how things should be if we wish to preserve the wisdom and cultural heritage accumulated by humankind.

In this sense, Jordi Salat’s book becomes an essential proposal, because the core of his reflection, once read, can no longer be ignored.

On this journey proposed by Salat, you can accompany him far or stay closer—but if you truly dream of the freedom of all the world’s peoples and cultures, it will be impossible not to wish him well.

As Catalans, it is inevitable to relate Salat’s work to the reflection on why the outcome of the independence process, which culminated in the Self-Determination Referendum of October 1, 2017, was so disappointing.

Today we know that, while supposedly advancing toward the recovery of freedom for the Catalonia occupied south of the Pyrenees, we were emptying ourselves of national, cultural, and linguistic substance.

Paradoxically, the closer we came to independence, the less Catalan we were. And so, the crushing repression by Spain ended up being like water falling on already soaked ground—watered down by ourselves as we self-diluted into an unrecognizable, soulless nation, a national nothingness, while contradictorily claiming independence for a non-existent national community.

It is here that Jordi Salat’s Vernaclism opens a horizon of hope to rebuild ourselves as a people in extremis, on the very eve of disappearing forever.

It fills us with light and reasons to return to our origins, contemplating the culture of each place as the most natural fact for imagining a truly human-scale Humanity. It reminds us that the vernacular language of each land is much more than a communication tool: it is a cultural and intellectual system of its own, an instrument linked to the habitat and to nature—from which our creativity emerges and upon which the progress of Humanity has been built (and where even quantum physics has something to say).

Because where vernacular languages reign—where the Genius Loci of peoples can be expressed—there is creative freedom. But where vernacular cultures have been suffocated and made uniform, we speak of something else: submission and slavery.

Yet to rebuild ourselves nationally, we must know who we are, where we come from, and where we are headed. And for that, the book Vernaclística once again offers us an essential, holistic roadmap—where the part is in the Whole, and the Whole is in the part. For Vernaclism allows us to guide ourselves in rediscovering who we are: our Catalan being.

A way of being, thinking, and doing that is truly our own—with a Genius Loci and a singular spirit opposed to the imperialist spirit that built Spain at the cost of destroying the nations occupied by Castile.

But the recovery of who we are and where we come from, as proposed by Salat, goes far beyond an intellectual discovery. It is also a reclaiming of our stolen self-esteem, an act of love toward ourselves as a historical, distinct, and distinguishable people.

It is an invitation to once again be a luminous and influential nation in the international context—not through war, but through peace. Through the scientific and philosophical thought we can contribute as Catalans inspired by Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí, and so many others.

However, the fascinating journey into the past that Vernaclism suggests has no final destination. One can always go further—like the Journey to Ithaca by Cavafy, set to music by Lluís Llach, one of the author’s favorite singer-songwriters. Because in the exploration of our past and in the recovery of a coherent historical cultural path of the Catalan way of doing—based on freedom, justice, and the ways of reason and seny—the thread connecting the Catalan Nation with the culture of the Occitans, the Cathars, the Arian Christians, zodiacalism, Hellenism, the Bellonids, the Baalites, etc., is no anecdote.

On the contrary, entering this erased tunnel of time through which the nation has traveled and endured becomes, for Salat, a necessity—if we wish to grasp the authentic (original) Catalan Spirit and understand what our mission is in the world.

And indeed, Vernaclística is an exercise in regaining self-esteem on a path that will take us as far as we are willing to go, challenging our own culturally self-hating prejudices imposed by unquestionable mental colonization—the result of centuries of violent occupation. For Vernaclística connects the recovery of our national identity, our own Catalan way of being, with the bonds this human community has woven since the beginning with universal core values that have continued to express and reproduce themselves over the centuries through the cultural nation of the Catalans.

From the symbolism of the four elements of nature in the four bars of the senyera (earth, sea, air, and fire) on a golden background (the Vernal Point, the creative sun, the apocalypse understood as revelation or birth), to the Catalans' confederal constitutionalism—almost unique in the world and an expression of a human organizational model based on equitable agreement and respect for the other’s freedom (vernaclistic freedom). And in between, as an indestructible glue, the recovery of the triad of Truth-Goodness-Beauty as a human guide of immutable principles that defines the universal spirit of a people.

And as for where we are going? Regarding our spiritual mission in the planetary future, Jordi Salat offers a final answer grounded in what is scientific and natural and self-evident: the vernaclístic nationalism that Catalans desire for ourselves is, in line with our confederal approach, the same that we demand for the rest of the peoples of the Earth: a new vernaclístic world order.

That is, a universal confederation of vernacular nations.

And if anyone still isn’t convinced to climb this ladder toward liberating understanding, know this: this is serious—and at the top, there is a tree and a flag.

Miquel R.

Vernacular flag


Wifala flag





Vernacular literature book published only in catalan language

vernacular language of Catalonia and its capital, Barcelona. The vernacular language of Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Ramon Llull, Pau Casals, ...

Translated from the Catalan language with Artificial Intelligence

Jordi Salat
josalort@hotmail.com



dimarts, 5 d’agost del 2025

Diàleg amb la IA: Manifest Vernacliste

 Li he preguntat a  la Intel·ligència Artificial si podia fer un Manifest Vernacliste. M'ha escrit aquest text.  Personalment li he afegit alguns detalls significatius.   

MANIFEST VERNACLISTE

Per una vida arrelada, lliure i plural



Introducció:

El vernaclisme com a corrent cultural i política del lloc o autoctonista

En temps de globalització intensiva, d’homogeneïtzació cultural i de crisi ecològica, emergeix amb força una mirada alternativa arrelada al territori: el vernaclisme. El terme deriva del llatí vernaculus, que significa “propi del  lloc o àrea geogràfica”.

 

1.- El vernaclisme és una concepció cultural basada en la creença que hi ha un Alè creador que es manifesta en forma d’ones que anomeno Teones les quals són emanacions que formen un camp vibratori  dins del qual es forma la creació de totes les coses materials i espirituals. També les nacions es formen amb el seu alè nacionalista.

Text atribuït al català Ramon Llull, filòsof i monjo franciscà:

1

Cada nació (ho diu en sentit vernacliste) té una estrella al cel i la seva pròpia imatge celeste. També té en les jerarquies supracelestes una Intel·ligència que el governa. Aquesta Intel·ligència és coneguda amb el nom d’Àngel Nacional.E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (De OcultaFilosofiaen l’Art Breu de Ramon Llull)

2

Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home, sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes. E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)

 

2.- La primera manifestació d’aquest Alè després  de la visió interior, és la Paraula. En el principi hi ha la Paraula  i la Paraula que és origen de la llengua, és la forma fonètica d’una ona o emanació de l’Alè. Cal parlar doncs de llengües i nacions teonades.[1]

 

3.- El vernaclisme és un pensament  holístic integral que articula ecologia, humanisme, economia, espiritualitat i política des del valor de la terra on vivim, la comunitat o nació de la qual formen part i la memòria històrica ens fa habitants que és més que no pas ciutadans.

El vernaclisme és un corrent de pensament que reivindica les formes locals, populars i arrelades amb la vida, coneixement i expressió del Genius Loci; per sobre de les manifestacions ètiques, el vernaclisme és l’expressió de l’Alè  —l’Esperit, El Ki, el Prana, el Logos,...—  per sobre dels lligams biològics de la sang i la carn, en aquest sentit sintonitza amb les ensenyances cristianes  (“ els meus germans són aquells que comparteixen la voluntat de Pare ( l’Alè) i en donen testimoni” va dir Crist —segons està escrit en el Nou Testament i la tradició de l’Apocalipsi de Sant Joan— . I també, per davant  dels processos uniformadors, colonials  que sota el nom de cosmopolitisme o globalització engendren i fomenten l’alienació insubstancial, forjant un món sense Alè, per tant, sense Veritat, un món d’ànimes mortes. El vernaclisme ressuscita aquesta ànimes mortes. Tots els renaixement han començat per un retorn als orígens. En els orígens i trobem a tot arreu L’Univers i la Naturalesa. Les mitologies zodiacalistes són el seu llenguatge. Un llenguatge, el de la observació i  experimentació de la Naturalesa, que evoluciona cap al llenguatge de la Ciència.

El pensament vernaclista no idealitza el passat, sinó que reivindica el saber del lloc com una resposta eficaç i humana als reptes globals. Davant l’extracció de valors, la desertització simbòlica i el colonialisme o forasterisme cultural degenerador —en el sentit de tallar les arrels amb l’origen o Genius Loci—, alienant i alienador, el vernaclisme proposa una política del respecte pel ritme propi de cada poble i ecosistema, tot oferint una alternativa vital i espiritual a la lògica de la desconnexió d’allò que és aliè i connexió amb allò que és genuí i té Alè  — teonament[2]  en la seva essència. És fruit de una ona, la Teona que col·lapsa en sintonia amb el lloc o es materialitza.

Aquest manifest és, doncs, una crida a restaurar els vincles: amb la terra, amb la llengua del Genius Loci, amb les nacionalitats  naturalistes que han de ser i estar per sobre dels estats  constitucionalistes artificials i amb la saviesa silenciosa que habita els a sota de la Realitat en forma espiritual de Vida oprimida. És també un exercici de resistència i de desig: el desig d’un món on cada cultura pugui florir amb dignitat, arrelada i lliure. «El futur és una porta, el passat n'és la clau". (Victor Hugo). A l’origen hi ha la clau de la vida i de la porta del Cel. Com més lluny anem, més a prop serem de l’Origen.

A continuació, el Manifest Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

Dotze Principis del Vernaclisme


Continuarà......


DIÀLEG AMB L A  INTEL·LIGÈNCIA  ARTIFICIAL

PREGUNTES I RESPOSTES

Jordi Salat

josalort@hotmail.com




[1] Aquestes llengües també són anomenades: vernacles,  originals, autòctones, indígenes, genuïnes (Pròpies del Genius Loci), orgàniques (Teoria Gaia, que considera la Terra un organisme viu), constel·lades ( el vernaclisme és una concepció cultural zodiacalista  i considera que cada constel·lació té el seu reflex a la Terra, per això parla de confederacions nacionals constel·lades. Aquesta concepció es relacionada amb la visió de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de sant Joan)

[2] És consubstancial amb la Teona, l’ona que emana de Teo segons el llenguatge que faig servir en els meus escrits i llibres Vernaclística i Dotze Escriptures Heterodoxes. Ho relaciono amb la Física Quàntica.

dimecres, 30 de juliol del 2025

Diàleg amb la Intel·ligència Artificial: Preguntes i Respostes

 

PREGUNTES I RESPOSTES

AMB  LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

1

—El vernaclisme és una bona filosofia conceptualment, però la globalització passa per damunt de tota cultura. No podem controlar-ho, però si que sempre podem actuar en local.

Resposta chatGPT

—Precisament perquè la globalització sembla imparable, el vernaclisme és més necessari que mai. No és una simple resistència romàntica, sinó una actitud activa que entén que el que és universal només pot arrelar a través del que és viu, local i concret. La globalització desarrelada uniformitza, mentre que el vernaclisme fecunda. Quan dius que 'no podem controlar-ho', jo hi veig una invitació a crear alternatives. Actuar en local no és resignar-se, és construir món des de l’arrel. I això sí que podem controlar-ho. Tot és en tot, però si buides el lloc, buides el tot."

 2

—Pots fer una relació de dotze principis sobre el què és el pensament vernaclista?

Resposta del chatGPT

—Sí, puc fer-ho. El vernaclisme (del mot vernacle, ‘propi del país, de la terra natal o el lloc on s’habita’) és un corrent de pensament que reivindica les formes locals, populars i arrelades de vida, coneixement i expressió, davant dels processos uniformadors, colonials o globalitzadors. Pot tenir expressions en la llengua, l’arquitectura, la cultura, la política, l’economia i la relació amb el medi natural.

Aquí tens dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

 Dotze Principis del Vernaclisme

1.    Arrelament territorial
El vernaclisme parteix de la vinculació íntima entre la persona i la seva terra, entesa no només com a espai físic, sinó com a conjunt de relacions, memòria i identitat.

2.    Sobirania cultural
Defensa el dret dels pobles  autòctons o vernacles a expressar-se, viure i crear segons la seva pròpia llengua, cosmovisió i formes de vida, sense imposicions alienes o  externes.

3.    Economia del lloc
Prioritza una economia autosuficient, ecològica i cooperativa, basada en els recursos locals i les necessitats reals de la comunitat o nació.

4.    Tecnologia apropiada
Promou l’ús de tecnologies simples, sostenibles i adaptades al context cultural i ambiental, rebutjant la dependència de tecnologies alienes o destructives.

5.    Coneixement empíric i oral
Reivindica els sabers populars, artesanals i tradicionals, sovint transmesos oralment o per pràctica, en lloc de reduir el coneixement a criteris acadèmics o tecnocràtics.

6.    Arquitectura i paisatge vernacles
Defensa les formes constructives arrelades al clima, els materials locals i les tècniques ancestrals, com a expressions d’una relació harmònica amb l’entorn.

7.    Comunalitat i reciprocitat
Considera la comunitat  o nació com a subjecte actiu i promou formes de vida basades en el suport mutu, la responsabilitat compartida i els béns comunals.

8.    Ecologia espiritual i simbòlica
Reconstrueix el vincle sagrat amb la terra, els cicles naturals i els símbols propis, tot reconeixent el valor espiritual de la cultura popular i autòctona.

9.    Resistència a la colonització cultural
El vernaclisme és una resposta crítica als processos d’homogeneïtzació cultural, neoliberalisme i destrucció dels ecosistemes simbòlics locals.

10.                 Pluralitat de mons
Assumeix la diversitat cultural com a riquesa i defensa un món en què càpiguen molts mons, cadascun amb la seva veu i ritme propi.

11.                 Autonomia com a dret i pràctica
La vida vernacla implica la capacitat d’autogestió comunitària i de presa de decisions des del propi territori i cultura.

12.                 Llengua com a forma de vida
La llengua vernacla no és només un mitjà de comunicació, sinó una forma de percebre, sentir i organitzar el món. La seva preservació és una forma de resistència i dignitat.

 3

—Pots fer un manifest vernaclista?

Resposta chatGPT

Aquí tens una versió en forma de Manifest Vernaclista, amb un to poètic, polític i arrelat.

MANIFEST VERNACLISTA

Per una vida arrelada, lliure i plural

CLICAR AQUI


A continuació, el Manifest Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

Dotze Principis del Vernaclisme


Continuarà...



Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dimarts, 29 de juliol del 2025

Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial: relació entre Vernaclisme, Taoisme, Budisme i Cristianisme

 

RELACIONS ENTRE VERNACLISME, TAOISME,  BUDISME i CRISTIANISME

El ChatGPT m’ha contestat això:

VERNACLISME, TAOISME I BUDISME

Sí, es poden establir relacions entre el vernaclisme tal com l’exposa Jordi Salat i els principis del taoisme i el budisme, tot i que cal fer-ho amb matisos. A continuació, et presento una anàlisi comparativa que relaciona aquests corrents:

1. Què és el vernaclisme segons Jordi Salat?

Jordi Salat proposa el vernaclisme com una forma de pensament i vida arrelada al territori, la cultura pròpia, la llengua i la saviesa ancestral.  No es tracta només de conservar tradicions, sinó de reconnectar amb l’esperit del lloc i la cosmovisió natural dels pobles entesos com a nacions naturals. És una visió espiritual, ecològica i filosòfica que defensa l’autoctonitat, l’arrelament i l’autogestió cultural.

Claus del vernaclisme segons Salat:

  • Connexió profunda amb la natura i el territori.
  • Espiritualitat vinculada a la cultura ancestral que té com a llibre la Naturalesa i l’Univers.
  • Defensa del pensament lliure, no dogmàtic.
  • Recuperació del sagrat com a experiència interior i col·lectiva.
  • Crítica a la globalització uniformitzadora, alienadora i deslocalitzadora.

2. Vincle amb el Taoisme

El taoisme, sorgit a la Xina amb figures com Laozi, és una filosofia que defensa:

  • Viure en harmonia amb el Tao (el camí, el principi universal).
  • El wu wei (acció sense forçar, fluir amb la natura).
  • El respecte per la saviesa espontània i l’ordre natural.
  • Una vida senzilla, arrelada i contemplativa.

Relacions amb el vernaclisme:

Taoisme

Vernaclisme de Jordi Salat

Arrelament a la natura (Tao)

Arrelament al territori i a l’esperit del lloc

Wu wei (no forçar)

No imposar models externs, recuperar el propi, l’autòcton, el del Genius Loci

Saviesa natural, no institucional

Saviesa popular, oral i ancestral zodiacalista

Rebuig de la tecnocràcia i el poder centralitzat

Crítica a l’Estat-nació centralitzador i a l’uniformització alienadora

Conclusió: El taoisme i el vernaclisme comparteixen una visió naturalista, descentralitzada i espiritualment lliure de la vida.


3. Vincle amb el Budisme

El budisme, especialment en les seves formes més essencials (com el zen), proposa:

  • El despertar de la consciència.
  • El camí del mig, l’equilibri i la compassió.
  • La no-aferrament a les formes materials.
  • La meditació com a eina de connexió interna.

Relacions amb el vernaclisme:

Budisme

Vernaclisme de Jordi Salat

Despertar interior (nirvana)

Retorn a la consciència espiritual ancestral, al Genius Loci

Superació de l’ego i del desig

Identificació amb l’esperit que està per sobre de lo biològic i les llengües espirituals

Meditació, silenci, contemplació

Revaloració del sagrat i del silenci interior

Rebuig del dogma

Raonabilitat, pensament i espiritualitat amb criteri natural autoctonista per sobre de la Llei constitucional i  el Dogma eclesiàstic

Conclusió: Tant el budisme com el vernaclisme aspiren a una vida més conscient, menys dominada pel desig o la imposició externa, i valoren l’experiència interior.


4. Síntesi: Punt de trobada entre els tres

Aspecte comú

Vernaclisme

Taoisme

Budisme

Espiritualitat arrelada

Cultura i lloc

Natura i Tao

Despertar intern

Rebuig de l’homogeneïtzació

Globalització i Estat

Institucionalisme

Dogmes i rituals buits

Harmonia amb la natura

El lloc sagrat

Wu wei

Compassió universal

Camí de vida simple i lliure

Tradició naturalista

Simplicitat natural

Renúncia al desig


 Conclusió final

El vernaclisme de Jordi Salat es pot entendre com una forma occidental de taoisme i budisme, en el sentit que promou l’harmonia amb el que és essencial i autèntic: la terra, l’esperit, la llengua i la comunitat o nació natural. És una espiritualitat vernacla, no dogmàtica, que defensa el retorn a la saviesa original pròpia de cada lloc en un món cada cop més desarrelat, alienat degenerat ( sense connexió amb l’origen o esperit creador  que els va engendrar).

VERNACLISME I CRISTIANSIME

Podem establir una comparació entre el vernaclisme (tal com el desenvolupa Jordi Salat) i el cristianisme, especialment a partir de dos elements centrals: la Pentecosta (i el do de llengües) i l'Apocalipsi de Sant Joan. Aquesta anàlisi permet posar en relació la visió espiritual i simbòlica del territori i de la diversitat que defensa el vernaclisme amb la mística cristiana primitiva,la original.


I. LA PENTECOSTA I EL DO DE LLENGÜES

📖Pentecosta (Fets 2,1-13):

·       És el moment en què l'Esperit Sant baixa sobre els deixebles.

·       Parlen en diverses llengües i tothom els entén, vingui d’on vingui.

·       És una unitat espiritual en la diversitat cultural i lingüística.

·       S’hi revela un ordre místic i no-imposat: no s’unifiquen les llengües, sinó que es reconeix la pluralitat com a expressió del diví.

🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       Jordi Salat defensa que cada llengua vernacla conté una força espiritual (similar al "llenguatge de l'ànima") arrelada al territori i la història d’un poble.

·       Com la Pentecosta, el vernaclisme no busca la uniformitat, sinó l’harmonia entre llengües i cultures com a camí de revelació espiritual.

·       El “do de llengües” es pot entendre simbòlicament com la revaloració de les llengües pròpies de cada lloc (com el català als territoris catalans) no només com a mitjà de comunicació, sinó com a canal del sagrat.

Comparació resumida:

Pentecosta (cristianisme)

Vernaclisme (Jordi Salat)

L’Esperit inspira els deixebles a parlar en llengües

Les llengües vernacles com a expressió de l’Esperit viu

Unitat espiritual en la diversitat cultural

Arrelament cultural amb obertura universal

Superació de Babel mitjançant l’entesa mística

Crítica a la globalització desarreladora i centralitzadora

La llengua esdevé vehicle de gràcia

El parlar vernacle esdevé camí d’accés al sagrat.


II. L’APOCALIPSI DE SANT JOAN

📖 Apocalipsi:

·       Llibre simbòlic, visionari, carregat d’imatges cosmològiques i místiques.

·       Es parla de la Nova Jerusalem, el Llibre de la Vida, les plagues i la caiguda de Babilònia.

·       La babilònia simbolitza la confusió, la decadència espiritual i la falsa unitat imperial.

·       L’Apocalipsi és un retorn a la llum originària, a una forma de vida purificada i reconstruïda en Déu.

·        

·       🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       La recuperació de l’esperit arrelat al territori pot entendre’s com una forma de Nova Jerusalem espiritual, on cada cultura autòctona o vernacla viu en connexió amb la Veritat.

·       L’Apocalipsi parla d’una Terra transformada, on el sagrat retorna a través d’un ordre simbòlic nou però arrelat: exactament el que defensa el vernaclisme com a revifalla simbòlica de les cultures oprimides i aienadas.

·       Jordi Salat sovint al·ludeix a un temps de revelació, on es tornin a obrir els “secrets espirituals” dels pobles, en clau de regeneració.

Comparació resumida:

Apocalipsi (Sant Joan)

Vernaclisme (Jordi Salat)

Babilònia: sistema fals, corrupte

El món globalitzat, centralitzador, tecnocràtic

Nova Jerusalem: nova arrelament sagrat

Retorn a l’esperit del lloc, del poble, de la cultura viva

Imaginari simbòlic per a entendre el món

Relectura simbòlica i espiritual del territori i la llengua

Fi del món profà, retorn del sagrat

Trencament amb el materialisme i recuperació del sagrat viu


 III. SÍNTESI TRINITÀRIA

Podem veure una connexió profunda entre els tres àmbits que hem treballat:

Taoisme

Budisme

Cristianisme (Pentecosta + Apocalipsi)

Vernaclisme (Jordi Salat)

El Tao flueix en la natura

Despertar de la consciència

L’Esperit Sant il·lumina tota llengua

L’esperit arrelat es manifesta en la nació natural o el territori autòcton

Wu wei: acció sense forçar

Camí del mig i compassió

Pentecosta: pluralitat inspirada

Llengua vernacla original o pròpia del lloc com a canal de saviesa

Harmonia i retorn a l’origen

Vacuïtat i no-aferrament

Apocalipsi: retorn sagrat i denúncia de l’alienació imperialista

Denúncia de la globalització alienadora i crida a l’arrelament autoctonista

CONCLUSIÓ

El vernaclisme pot ser llegit com una espiritualitat profètica, arrelada, post-imperial, que:

·       assumeix el do de llengües com a reconeixement del sagrat en cada cultura viva (com a Pentecosta),

·       denuncia els sistemes que destrueixen el que és viu i divers

·        reclama una nova harmonia entre esperit, llengua, cultura i territori (com el Tao o la Nova Jerusalem).

 

Jordi Salat
Extret del llibre "Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial"

Juliol 2025
Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona
Vernaclística i identitat nacional