Catedral d'Europa amb vuit capelles dedicades a les vuit llengües d'Europa

 

Una catedral  a Europa

amb vuit capelles dedicades a les vuit llengües d’Europa

  Hi ha la capella de la llengua catalana i la de la llengua  provençal occitana. La capella de la "lengua española" no hi és

CATALUNYA, MALTA  I LES 8 LLENGÜES D'EUROPA. Una revista que diu voler la independència unilateral de Catalunya m'ha dit que no pot publicar aquest escrit perquè les fotos tenen poca definició....

En el meu blog crec que es veuen bastant bé. 

És de tots els meus escrits el que ha tingut més visites i del que he rebut els millors comentaris.

La revista  a la qual he fet referència ha publicat altres escrits sobre Malta. El meu escrit no l'ha publicat, no m'ha fet censura, ha dit que les fotos no tenen prou definició.....

Qüestió de "Seny o No Seny"?  Com digué Shakespeare: Ser o no Ser

Són  fotos d’una catedral  d’Europa, on hi ha vuit capelles dedicades a les VUIT LLENGÜES D'EUROPA.

Una  capella està dedicada a les llengües dels regnes de la Corona d'Aragó.

A l'altar hi ha un mural amb la bandera d' Aragó, Catalunya i Navarra (llengua èuscar, basc o euskara).

Hi ha una altra capella dedicada a la llengua de La Provença, parla relacionada amb la llengua d’oc i Occitània)

No hi ha cap capella dedicada a la llengua espanyola.

Hi ha una capella que hi diu dedicada a la llengua de Castilla.

Però els personatges que hi ha a les sepultures, un es diu Vilhena (escrit així amb “h” com es fa en occità, que probablement era del regne de León, un regne amb arrels occitanes, el mot León, és occità).

I un altre es diu Manoel Pinto da Fonseca (probablement relacionat amb el regne de León i Galícia. He llegit un escrit a Wikipèdia on posa que era de Portugal)

Aquests noms  de Vilhena i Manoel Pinto da Fonseca no són propis de la llengua de Castilla.

En parlaré i aportaré arguments quan parli de la creació del Reino de Castilla i la seva forma “il·legal “ d’independitzar-se del Regne de León.

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el  1230, any en el qual Fernando III de Castilla es corona rei de Castilla i del regne de León el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries que tenien una llengua diferent de la de Castilla.

On és aquesta catedral amb les vuit capelles de les llengües que són vernacles d'Europa?

Crec que els haurien de pagar un viatge als actuals polítics europeus, i potser val la pena intentar-ho també amb los políticos españoles, que es neguen a reconèixer aquestes llengües – originàries, naturals o  vernacles- d’Europa al Parlament Europeu.

Detall del mural de l'altar amb Sant Jordi, els quatre pals del Casal de Barcelona bel·lònida  dels regnes de la corona d'Aragó 

i escut de regne de Navarra al costat dels quatre pals

Continuarà......

La catedral té dos referents molt significatius:

1.- El colom  present en el bateig de Crist per Joan en el riu Jordà, que representa el do de llengües de l'Esperit Sant. Significativament important en l'art romànic i en el Renaixement (Cristianisme basat en el Nou Testament del do de llengües, amb el vernaclisme que comporta i no pas en l'Antic Testament de la Llei de Jahveh)

2.- La icona de la verge negra Nostra Senyora de Filermes que van portar els cavallers, molts d'ells amb noms occitans i catalans, dels regnes de la Corona d'Aragó des de l'illa de Rodes on era la verge a dalt d'un turó  en el que el paganisme de cultura zodiacal hi tenia un temple dedicat al Sol. El nom Filermes, vol dir "Fil" (estimar) "Ermes" (s'associa a la "soledat" que buscaven els monjos. En català "erm" ( Lloc inhabitat. Lloc desert on hom es retira per menar la vida contemplativa. Els pares de l'erm)

       

Jordi Salat

Nota:

M'heu preguntat:

Pregunta:

On és aquesta catedral?

Resposta:

És la co-catedral de Sant Joan Baptista de Malta

Co-catedral de Sant Joan Baptista de La Valleta (actualment afrancesat com La Vallette) a Malta

Si hi entreu a internet veureu que aquesta cocatedral és plena de sepultures amb precioses làpides de marbre. No n'hi ha cap escrita en "lengua española" o sigui en "lengua castellana". N'hi ha una escrita en català. Us adjunto foto on s pot llegir el text. Es tracta del Gran Comanador de Catalunya (està tot en català menys Cataluña, però això és una altra qüestió ja que per parlar-ne he de parlar del rei Carles V d"d'Europa" ( Carles I dels regnes de la Corona d'Aragó per herència de la seva mare Joan, comtessa de Barcelona i reina de Castilla)  el qual va donar la illa de Malta, heretada amb els regnes de la Corona d'Aragó,  per part de la seva mare, a la que van fer passar per boja per a treure-la del poder que representava als regnes de la Corona d'Aragó. Aquest Gran Comanador de Catalunya era nascut a Mallorca i es porta el nom natural de "Es Catllar". Hi ha tombes de nobles dels regnes de la Corona d'Aragó, regits pel Principat de Catalunya dels Comtes de Barcelona, catalans, occitans, mallorquins, valencians, i...d'altres llocs que parlaré més endavant quan parli del r4egne de Lleó i Astúries i dels quatre regnes d'Andalusia   (he llegit a una enciclopèdia espanyola  que aquests regnes eren "comtats" del reino de Castilla. Com podia ser veritat això si el seu Princep o Infant era  Joan d'Aragó? I, el rei era l'occità Lluís de la Cerda, nascut a La Mota de Ròse, a La Provença el 1291?

Pregunta:

Castilla es va fer independent de forma il·legal? Quan i de qui?

Resposta:

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del  Regne de Lleó  i del regne d'Astúries fins que es va independitzar d'aquest per passar a formar el Regne de Castella. De fet el títol reial el van agafar per matrimoni i no els corresponia. Així el sobirà català Ramón Berenguer IV, de la dinastía bel·lònida, en esdevenir Príncep dels regnes de la Corona d'Aragó i després el seu fill Alfons fou rei d'Aragó, va romandre com a comte-rei al seu domini inicial i, sempre respectant la legalitat, va mantenir per prudència el títol comtal; en canvi els comtes de Castella deixant la legalitat al marge, van adoptar el de reis (més important teòricament) i van ignorar el que els corresponia de comtes.

Comtat de Castella

Pregunta: 

Molts militars encarregats de defensar l’illa de Malta eren catalans. Es cert?

Resposta: 

Si!  Eren " germans cavallers" de l'Orde militar de sant Joan de Jerusalem. Els Pera, que també estan enterrats al monestir de Santes Creus, els Cotoner, els Perellós.....I, d'altres eren occitans com el que porta el nom de La Vallette  que era del municipi occità de Carcí (Quercy en francès) el qual donà nom a la capital,  era d'un municipi occità i de llengua occitana no francesa. De les centenars de làpides que hi ha a la catedral, una està escrita en català ficada en un lloc tant important com l'Oratori sota un quadre de Caravaccio i era del Gran Comanador de Catalunya, de nom Es Catllar, nascut a Mallorca.

Extret del llibre DOTZE

• Jordi Salat

Si! Els Pera, que també estan enterrats al monestir de Santes Creus, els Cotoner.....I, altres eren occitans com el que porta el nom de La Vallette que donà nom a la capital, que era d'un municipi occità i de llengua occitana no francesa.....De les centenars de làpides que hi ha a la catedral, una està en català ficada en un lloc tant important com l'Oratori sota un quadre de Caravaccio i era del Gran Comanador de Catalunya

 

La Catalanitat adulterada: La descatalanització de la llengua catalana

La descatalanització de la llengua catalana

Adulteració lingüística i dominació política forasterista colonial 

Topònims i concepte de llengua: vernacla o no-vernacla 

Tots els mots de topònims tenen alguna relació amb l'orografia del lloc. Només cal veure el castell de "Penyíscola" per a veure que està damunt d'un "penyal". 

Així doncs: Per què dir-li "Peníscola" derivat de “penis” o "península" i no "Penyíscola" derivat de “penyal” quan tots sabem que la forma orogràfica d’aquest lloc és un penyal de terra que s’endinsa en el mar i per altra banda aixì el defineix el seu referent més antic :"municipi situat en un penyal"? 

Hem d'acceptar el criteri establert oficialment o hem de reivindicar el criteri orogràfic que és troba a l'origen dels mots que identifiquen els topònims? 

 A mi em sembla que s'hauria d'escriure "Penyíscola" derivat de "penyal" que és l'origen del mot donat que els topònim sempre tenen relació amb l’orografia o geografia del lloc. 

 He llegit les argumentacions donades per a justificar el nom de "Peníscola" però no les trobo convincents perquè no són orogràfiques. Ho justifiquen en un escrit medieval que hi posava "Peníscola"en detriment d’allò que és lògic: acceptar que “penyal” és la paraula mare de la que se’n deriven altres com “penyíscol”, “penyíscola”, “penya segat”...etc. 

O, a vegades, en molts topònims, pel fet d'haver trobat un document notarial sense preguntar-se si aquell notari era  un funcionari  espanyol de llengua castellana i també podria ser que fos un subjecte que està al servei de l'imperialisme espanyol amb instruccions de descatalanitzar la llengua catalana, la llengua dels conquerits per a imposar la llengua dels conqueridors i matar així la llengua del Genius Loci, comfeien els imperialistes de Roma i tots els imperialismes.

Allò que val per donar el veritable sentit als topònims, en la immensa majoria de casos, és la seva relació amb l'orografia. 

M’he trobat amb filòlegs que defensen les posicions oficialistes, que no respecten el criteri orogràfic, tan aferrissadament, que fins i tot m’han fet pensar que hi hagués un altre motiu amagat que no es vol donat a conèixer; potser per a tergiversar paraules que ens poden fer entreveure uns lligams culturals més profunds que la romanització i que es volen amagar. Uns lligams amb una concepció cultural zodiacalista, que vol dir que té lligams identitaris amb les mitologies astrològiques i paganes.

Algunes vegades, perquè contradiuen els dogmes de fe de l'església catòlica vaticanista. 

 Tal n’és el cas de la cultura ibera que és la cultura genuïna dels Països de la Corona d'Aragó, i no la de tota la península celtibèrica com es vol fer creure des de determinats poders centralistes i “castellano- espanyolistes”. 

 

Molts lingüistes catòlics oficialistes prefereixen embrancar el català amb la llengua llatina. Altres estudiosos ens diuen que el català no ve del llatí. 

Quan van venir els romans a Catalunya (Països de la Corona d'Aragó) aquí ja es parlava el que després s'ha conegut com a català. 

Sóc d’una generació catalana, la dels anys 60, que no va poder estudiar el català a l’escola perquè una dictadura espanyolista ho tenia prohibit. 

Volia que tothom als Països de la Corona d'Aragó, parlés exclusivament en castellà. A més de prohibir la llengua catalana, també s’ha tingut cura de descatalanitzar-la incorporant i acceptant com a normals mots que no eren genuïns. I, també se li han tallat les arrels que la relacionaven amb la llengua d'oc, o llengua d'Occitània. Un poder espanyolista ha aplicat la norma del "divideix i dominaràs ( Divide et impera) i ha esmicolat la llengua catalana de forma que l'ha desvinculat de l'occità,  i li ha donat noms diferents: català, valencià, mallorquí, ...I, el més greu és que hi ha gent que s'ha deixat  portar per aquest engany adulteriste desvirtuador de la Realitat Natural.

Molts mots genuïnament catalans han estat castellanitzats i posats al diccionari català com a catalans i presentats com a "normals".

Per exemple “mescla” derivat del castellà “mezcla” enlloc del genuí “barreja”. 

Per a justificar-ho se’ns ha dit que venia del llatí. Amb aquest pretext s’han posat moltes castellanades dins de la llengua catalana.

Per altra banda la fonètica barcelonina que jo anomeno cataloní ha trencat molts lligams etimològics que han  desvirtuat el significat original dels mots i la seva relació amb un marc referencial que té una Imago Creator: una concepció de lo que és el món creat amb una Idea original. 

Per altra banda, la mateixa definició de llengua  comporta una desvirtuació  o desoriginització (la treu del seu marc original) i una adulteració que la situa fora del seu marc referencial natural, quan l'anomena llengua minoritzada o minoritària que és un  definició quantitativa  i no l'anomena llengua vernacla, natural o autòctona que és la definició qualitativa  que la vincula amb el seu territori. Els territoris tenen llengua pròpia. La llengua catalana  té el seu propi territori i n'és la seva llengua vernacla - natural o autòctona-. 

Cal diferenciar llengües vernacles (naturals, pròpies, territorials, autòctones) de llengües imperials o colonials (forasteristes, alienes, alienants).

Cal recordar que els cristians, els autèntics, celebren el Dia de les llengües vernacles el  Dia de Pentecostés i les identifiquen amb un do de llengües relacionat amb l'Esperit Sant. Aquesta ensenyança cristiana ha estat adulterada, entre d'altres,  també per un poder imperialista espanyol que es mostra hostil amb les llengües vernacles diferentes de la llengua castellana a la que anomena lengua española.

i vol fer creure que es la lengua de todos.

Sobreposen el subjecte i concepte polític al subjecte i concepte natural. Tallen l'arrel o vincle vernacle-o autòcton i natural-  amb els orígens que hauria de ser el factor identitari de totes les persones de les diverses ètnies que estan com a habitants d'un territori i volen ser part de la comunitat natural vernacla parlant la seva llengua pròpia natural del lloc.

Pels fets els reconeixereu: observeu les llengües vernacles i trobareu artistes, científics, poetes...

I, arquitectes com Gaudí, considerat l'arquitecte de Déu, que parlava català i va pensar o concebre la seva obra en aquesta llengua, el qual va ser tancat a la presó a Barcelona,  per negar-se a parlar espanyol a un policia español.

Les llengües vernacles són llengües de creació. Les llengües  parlades fora del seu territori o lloc natural, les llengües no-vernacles, també?

Un mal poder ha posat la qüestió lingüística en un marc referencial pervers i  uns acadèmics estúpids -o estulticis o estulticiats- com diria Erasme de Rotterdam (Elogi de la Estultícia, llibre traduït  com  a Elogi de la Follia),  o  comprats pel poder imperialista alienador, per la por o pels diners i prevendas,  volen fer creure al poble que això és normal i modern, ja que a vegades o presenten com a evolució natural de la llengua o altres arguments sense raonabilitat.

S'està descatalanitzant la catalanitat? Jo crec que sí.

Un poble sense identitat o amb identitat adulterada, no és poble, és masa, és un poble dominat.

La Catalanitat adulterada: El Cataloní

Jordi Salat