Viatge a La Camarga (La Provença. Occitània)

 Viatge a La Camarga (Occitània. La Provença) 

actualment incorporada a France. 

He estat a Les Santes Maries del Mar. En occità, Lei Santei Marias de la Mar, o col·loquialment Lei Santas He anat a visitar l'església de "les Santes Maries del Mar": Maria Salomé i Maria Jacoba (Jacob, vol dir Jaume en català, i Jacques en francès). 

Salomé i Jacob ens porten a unes identificacions bíbliques i un determinat cristianisme present en les terres on hi trobem la presència dels cristians càtars que deien que Jahveh (Antic Testament) no era Déu, deien que Déu era el Pare Celestial (Nou Testament)i que no són el mateix. 

És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàl·lies. 

L’any 1448 el rei Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes. Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona. Ho vaig veure molt "toros" com a referent identitari "camarguenc". 

Em pregunto d'on ve i de què li ve, és autòctona o portada de altres llocs, la presència del toro a La Camarga? 

Per a fer una anàlisi que arribi fins al fons de les qüestions relacionades amb La Camarga, cal tenir present que el seu lloc geogràfic, cultural i polític les La Provença (Occitània) i que  la llengua territorial o  vernaclea de La Provença, no és el francès o langue d'oil, és el provençal occità i també la seva relació amb Catalunya i els diversos regnes de la Corona d'Aragó. 

Escut del municipi de Santes Maries del Mar

Foto escut del rei Renat de la Provença

Foto de Santes Maries del Mar

Maria Salomó i Maria Jacoba. Maria Salomó porta un calze que alguns historiadors relacionen amb el Sant Graal

Foto del monument que hi ha a la rotonda del costat de la seva església.

Foto Panoràmica de Santes Maries del mar

Nota 1:

Continuarà i parlarem de: La presència del toro a La Camarga té alguna relació amb la cultura dels regnes de Cam i el culte a Baal que es representa per un toro? Comentaré el significat que representa la presència dels referents dels  quatre pals vermells sobre fons daurat, a Catalunya bandera nacional coneguda amb el nom de "Senyera", i el referent del regne de Jerusalem que es poden veure a l'escut del rei Renat, en occità Lo Rei Rainier lo Bón, descendent dels bel·lònides i de la Casa de La Provença, nat el 1409, com a tercer fill del rei Lluis II de Provença i de Violant d'Aragó i per tant nét de Joan I de la Corona d'Aragó. Aquest era francòfil i resulta interessant estudiar les dues concepcions cristianes que lluitaven i lluiten dins les monarquies europees, també entre les monarquies franceses (francòfiles) i espanyoles(espanyòfiles) enfront de la dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó que tenien arrels a Occitània, Navarra, Catalunya, León, Astúries, i els regnes andalusos de Sevilla, Còrdova, Jaén i Granada així com a Les Canàries. I plantejaré la qüestió de: qui va portar els toros  Andalusia?

Nota 2: 

Els quatre regnes d'Andalusia

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Escut municipi de Gavà

ESCUT DEL MUNICIPI DE  GAVÀ (GABÀ?)

Escut original 

Escut Actual

Algú pot dir-me quin any i per quin motiu va canviar l'escut municipal de Gavà?

Abans hi tenia dues claus i els quatre pals bel·lònides dels Principat de Catalunya i els regnes de la Corona d'Aragó, també relacionats amb Occitània, especialment el regne la Provença que encara conserva aquest referent identitari actualment, algú hi ha posat una G.

El nom original de Gavà era Gabà?

Gavà no vol dir res

Aquest no era el seu nom original

El nom original era Gabà

La etimologia de Gabà ve de l'occità Gabar

Talment igual que altres topònims i cognoms  com: Gabarnia, Gabarró, Gabarres i altres. 

Alguns també han sigut adulterats sobretot ficat la "V" enlloc de "B"

Aquest topònim és un exemple que s'ha conservat ben escrit: Gabàs

Gabàs és el nom d'una població que pertany al municipi de Bisaurri, a La Ribagorça, actualment província d'Osca. Segons la Wikipèdia la  llengua pròpia de Gabàs és el patuès. Això vol dir l'occità.

CARTA ENVIADA A ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ 19-10-22

Bon dia,

Podrien informar-me de l'any que es va canviar l'escut municipal de Gavà i per quin motiu es va fer?

RESPOSTA 21-10-22

Benvolgut Jordi, 

L'escut oficial de Gavà continua sent el de barres, amb les dues claus. Això no ha canviat.

La G és un emblema que es va adoptar l’any 2002. Això responia a la necessitat de l'Ajuntament de Gavà de modernitzar la imatge corporativa, fer-la més moderna i dinàmica, signes d'identitat de Gavà. El dissenyador Xavier Mariscal va idear el símbol gràfic de la G per posar-lo en els suports que són més publicitaris i divulgatius.

L'escut oficial de la ciutat, justament per donar-li més valor, es reserva en aquells espais i moments de major representat i solemnitat de la institució per exemple el domàs del balcó de l'Ajuntament, les plaques commemoratives, etc.

Salutacions

NOVA CARTA 21-10-22

Bon dia,

Moltes gràcies per la informació. 

Poden dir-me de quin partit polític era l'alcalde aquell any 2002 ? Ho he mirat al web de l'Ajuntament i no ho he sabut veure.

Salutacions cordials

RESPOSTA 21-10-22

Hola de nou Jordi,

L'any 2002 l'alcalde de Gavà era del PSC

Salutacions

OBSERVACIÓ

Al llarg de la Història, tots els poders imperialistes han canviar els topònims per adulterar el marc referencial, la consciència, dels poble conquerits i sotmesos i per tant la seva identitat. Tallaven els fils que etimològicament lligaven els mots amb el seu origen i perdien el sentit. L'Imperi de Roma en deia destruir el Genius Loci. Canviar "B" per "V"  pot tenir aquesta intencionalitat "genocida" . Genius vol dir origen en grec. 

N'hi ha d'altres exemples. A vegades es canvien els noms sencers. 

Quin poder imperialista ha canviat els noms dels topònims a Catalunya i dels regnes de la Corona d'Aragó?

Acabat d'escriure aquests article he trobat un escrit que també parla de canviar la lletra "B" d'un nom per a posar-hi la lletra "V".  Es tracta del nom NAVARRA que sembla ser que originalment s'escrivia NABARRA.  I m'ha semblat tant interessant que us convido a llegir-lo. El Regne de Navarra o Nabarra formà part del regnes de la Corona d'Aragó igual que el Principat de Catalunya.

Navarra o Nabarra de Bittor Arbizu