COLOM:Cristòfor Colom: "Olleta" de Navarra i "Olleta" de Catalunya (3)

( Detall esglesia romànica d'Olleta. Baldorba. Navarra. Autor: Gotzone ELu)

A l'esmentat llibre de Ander Izagirre (pàgina 120) continuo llegint: «De las treinta iglésias románicas del valle, seis son excepcionales - explica el guia Javier Intxusta -. Y cuatro de ellas siguen el mismo patrón: las de Olleta,Orisoain, Cataláin y Echano.
Doncs, bé, resulta que «Olleta» (actualment amb el nom afrancesat com a “Ollette”) és també el nom d’un municipi de Catalunya Nord, situat en el Rosselló, a prop del Canigó, en el recorregut del famós “Tren Groc” que recorre els Pirineus catalans.
N'hi ha d'altres municipis anomenats "Olleta" a d'altres llocs dels quals ja en parlarem; ara, però, ens toca parlar d'aquests.
A la vora es troba també el municipi d’«Erra» del qual ja n’he parlat en explicar la meva comparació amb el municipi navarrés d’ «Erratzu» situat a la Vall de Baztan.

No gaire lluny d’«Erra», es troba el municipi “d’Arrià” on va néixer i tenia el castell el mític pare de la pàtria catalana, en Guifré el Pelós. Avui, amb el nom afrancesat, li diuen “Rià” però a mi em sembla que aquest nom, “Arrià”, ve del èuscar “Harria” que vol dir pedra. No obstant, jo situo les arrels de l’euskara en la llengua ibera i aquesta amb la cultura Camita.

«Esas cuatro iglesias – continua dient el llibre - se atribuyen al taller de Bearne, que dejó su sello en el monasterio de Leyre, en el castillo de Loarre..(...) A éste taller se le identifica por ciertos elementos formales, pero el rasgo más destacable es que sus obras transmiten mensajes fuera de lo común: quién sepa leerlos descubrirà que, en la arquitectura y en la escultura de Valdorba, se plasma el pensamiento más avanzado del siglo XII»

Se’n parla d’un “codi” per desxifrar el significat de les imatges de les esglésies romàniques. Aquest codi per a desxifrar els símbols, segons explica l’estudiós Jaime Cobreros ( Op. Cit. pàgina 178) és un llenguatge que té quatre nivells:

1.- El nivell de l’enteniment literal
2.- El nivell de l’enteniment moral
3.- el nivell de l’enteniment al·legòric
4.- El nivell de l’enteniment místic. El que revela veritats eternes pels cristians, veritats que condueixen a la pàtria celestial


Doncs bé, en el «Llibre de les Profecies» escrit per Cristòfor Colom, donat, segons consta en els documents oficials al monjo Gaspar de Gorritio, hi trobem escrit el següent:

«La Sagrada Escriptura – diu Cristòfor Colom -, s’exposa de quatre maneres:

1.- Segons el sentit històric

2.- És l’al·legòric de “lleó”, una paraula que significa “distintament” i “gore” que significa “dir” o “al·locució”, i això quan per mitjà d’un fet es dóna a entendre un altre molt diferent que ha de ser cregut.( En quina “gore” té un significat com el que diu Colom? En èuscar existeix “goren” que vol dir “més alt”)

3.- És el “tropològic” terme composat per “tropos” que significa “conversió” i la paraula “ “logos” que vol dir “definició”, i això mitjançant un fet es dóna a entendre quelcom que ens ensenya com hem de comportar-nos.

4.- És l’ “anagògic”, d’”ana” que significa “cap a dalt” i “goge” que significa “conducció”, i això per un fet quan es dóna a entendre allò que ha de ser desitjat, o sigui, la glòria celestial


Trobo significatiu el fet que a la vall navarresa, poblada per occitans i catalans, les esglésies romàniques construïdes pels mestres de Bearn, on hi trobem un municipi que és “Olleta” igual que un municipi català, on hi trobem el monestir de Catalàin, i, on hi ha un municipi que es “Gorriti”, es parli d’un llenguatge religiós de quatre nivells igual que es diu en el llibre donat per Colom a un monjo relacionat amb Granada.El nomoriginal de Granada és un nom èuscar:«iliberis».

Desprès de tot això, quelcom em fa pensar que aquest monjo Gaspar de Gorritio, a qui Cristòfor Colom va lliurar el seu llibre l'any 1503, «El llibre de Les Profecies», no era de Novara a Itàlia, com diuen alguns historiadors que basant-se en documents on diuen haver-hi llegit "Novara" l'han cercat inútilment, sinó de Navarra i en concret del municipi de Gorriti. I,per tant. aquest monjo, home de confiança de Colom, era basc.

Potser caldria dir, “euscatalà” donat que aquella vall, Baldorba (Probablement del català "Vall d'Orba" que voldia dir « Vall amagada» Derivat del català "orb" que vol cec o sense vista) és una vall, com ja s’ha explicat, pels mateixos bascos (no ho he llegit a cap llibre d'historiadors catalans, ho he llegit a l'esmentat llibre i per tant ho diuen els mateixos historiadors bascos,) històricament fou poblada per occitans, catalans i jueus.

I, a més, la qüestió resulta interessant perquè hi ha una hipòtesi sobre la pàtria origània de Colom, en estudi, que fa a Cristòfor Colom, parent de la nissaga noble dels Sò, nobses càtars occitano-catalans que tenien el seu castell a prop del municipi d'Olleta al Rosselló català. I, un altre tema que fa interessant aquesta qüestió, és elfet que hi ha documents que fana la família de Cristòfor Colom originaria dunlloc anomenat "Terra Rubra" i, mentre cercava informació per a documentar aquest escrit, he trobat a google una cançó de Benito Lerxundi titulada "Baldorba" en la qual s'hi referix tot dient: « Lur gorri » Traduit al llatí "Terra Rubra". Traduit al català "Terra Roja". Hi trobo suficients motius interessants com per a estudiar-ho a fons.

Baldorba

Ezkil gabeko elizen
eremu emankorra,
giza murzuriko
zure ardientzat.

Oi Baldorba!
eguzki eta haize idor,
mahats-ardo ibai,
galburuarena.

Lur gorri, harri landu,
mailu eta xixelaren kantu.



Penso en el correu que vaig rebre de Josep Mayolas, el qual,al llegir el meu primer escrit em diu: «És enlluernador, per les relacions que fas i els camps que s'obren de sobte. He vist que hi ha una població navarresa que es diu Gorriti, gairebé tocant al llindar entre Navarra i Guipúscoa, al peu de l'autopista que uneix Pamplona amb Donostia. Al mapa hi posen una ermita de Sta. Bàrbara al costat. No sé si t'aporta res, això» Sí,sí que m'aporta. M'aporta una mena d'entusiasme com sempre que hom creu haver trobat un fil de la Veritat i em desperta un interés suficient com per a dedicar-hi un temps de recerca.

El fet que «Gaspar de Gorritio», monjo a qui Cristòfor Colom va lliurar el seu "Llibre de les Profecies" pogués haver estat un basc de Navarra, d'una vall poblada per catalans, occitans i jueus, té, al meu entendre, una gran transcedència.
La possible identificació de Gaspar de Gorritio, amb un monjo franciscà basc de Gorriti i el lligam amb municipis com "Olleta" de terres les catalanes del Conflent al Rosselló, pot comportar un lligam significatiu amb la hipòtesi que fa a Cristòfor Colom del municipi de Tarroja de la Segarra (Lleida) i emparentat amb els nobles «Bertran» de Barcelona, els «Bertrand» d'Occitània i els «Sò», càtars, d'Èvol de Conflent, municipi que es troba al costat d'"Olleta".

Val la pena fer-ne recerca. Per què no ho l'hauriem de fer?

I amb molt més d'interès ara que,tot fent treballs de recerca, he trobat els quatre pals de la bandera catalana a l'escut del municipi navarrés de Lekunberri i a l'escut de l'agrupació de municipis d'una vall navarresa, i, entre els municipis d'aquest vall, trobar-m'hi el municipi de "Gorriti"

( Escut municipal del Lekunberri i Larraun. Navarra. Euskal Herria)





Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Catalunya "In Hoc Signo Vinces" 2

Foto: Àngels aguantant l'escut de Catalunya - quatre pals vermells sobre fons daurat - darrera l'altar, sota de la imatge de N.S. de la Mercè a l'església de Barcelona

Per a fer les foto dels dos àngels aguantant la senyera, l’escut amb els quatre pals, l’escut català, vaig haver d’entrar a la sagristia per a demanar permís a fi de poder-me situar al darrera de l’altar.
Hi havia tres persones parlant, i una d’elles, la qual vaig pensar que era el sagristà, va accedir a deixar-me passar a l’altar i fins i tot, molt amablement, va acompanyar-me a fer la foto. Li vaig preguntar si aquella imatge era l'original i em va dir:
- Aquesta és l'original del segle XIV
- Tenen alguna informació – li vaig preguntar - de la imatge anterior, la del segle XIII? I, vaig afegir: "una que era negra" com la de Montserrat.
- Sempre he sentit a dir que l’original era aquesta del segle XIV, no he sentit mai que “la Mare de Déu de la Mercè” fos una verge negra em va contestar -. Jo no n'he sentit a parlar mai d'aquesta imatge negra que vostè diu; però com ara està el mossèn aquí, potser seria interessant que ho parlés amb ell.
- Per cert – vaig afegir- no s’anomenava “Mare de Déu”, se li deia “Nostra Senyora”. També m’interessa saber quan es va fer el canvi de denominació.
A la sagristia hi havia dos capellans. Un vestit de paisà, l'altre amb "clergyman". Va presentar-me al que anava vestit de paisà. No em va dir el seu nom. Només va dir-me: “és el mossèn”
Em vaig presentar com una persona que estava fent un estudi sobre la imatge de “la Mercè” i cercava informació perquè havia descobert que la icona de Nostra Senyora de la mercè era una verge negra i volia promoure una campanya per a tornar-la a restituir tal com era originalment i no tal com era la que hi havia ara, que, al meu entendre, és falsa.
- La “Mare de Déu” d ela Mercè no ha estat mai negra – em va respondre amb cara de sorpresa -. Això ho té mal entès...Miri, aquí tenim molta documentació...
-
- La podria consultar?
- Si, es clar, però avui, precisament ara, estem fent el canvi de capellà, a mi em traslladen a una altra parròquia , i potser seria millor que això ho parlés amb el nom capellà, miri veu és aquests mossèn – em va dir tot dirigint la mirada al capellà que anava vestit amb “clergyman”. Jo ara he de fer missa i no tinc gaire temps, no obstant miri, vingui que li ensenyaré alguns documents.
Molt amablement em va fer entrar en el seu despatx i mentre em recomanava que em posés en contacte amb un tal pare Millán de la parròquia de sant Pere Nolasc de Barcelona, m’ensenyava una tesi doctoral i algunes fotografies i retalls de premsa que parlaven de la Mercè.

- Sap si el nom de la ciutat argentina de “Buenos Aires” – li vaig preguntar – ve del nom que li van posar uns catalans de Sardenya, en concret de Càller, on hi ha una imatge de la Mercè a la qual van rebatejar amb el nom de “Bon Aire” ?

- El mes de maig – va contestar amb entusiasme – vam tenir aquí una trobada de sards de Càller, miri, miri.... I, em va ensenyar un dossier amb fotos i informació de la trobada.
- Precisament – li vaig contestar – jo era a Sardenya el mes de maig, a l’Alguer, i vaig descobrir una altra verge negra portada pels catalans: Nostra Senyora d e la Vall Verda. Ell em va mirar i no em va dir res. Per al cap d’una estona, em va mirar i em va dir: “ Si diu que la verge de la Mercè era negra i promou una campanya per expluicar-ho es trobarà amb l’Església al davant “
- L’Església, mossèn – li vaig respondre – dóna testimoni de la Veritat i estima la Veritat, oi?
- Si, es clar!
- Doncs, jo, mossèn, dic la Veritat; i a més, tinc documentació i fotos, que testifiquen que la verge de la Mercè era negra com ho és la de Montserrat i he estudiat el seu significat durant molts anys i crec que el fet que siguin negres té un sentit que ens ha estat ocultat i se’ns vola amagar. I, crec que descobrir el seu sentit pot significar trobar un coneixement que sigui “denominador comú” de diverses creences religioses avui mútuament incompreses i contradictòriament en lluita i conseqüentment, penso que pot portar la pau i la concòrdia al món. Podria ser aquesta la missió de Catalunya i la cultura de llengua catalana en tant que vernacla, i aquest, el seu camí de reeiximent nacional i sobirania reconeguda internacionalment. Considero que el tema de la negritud de les verges negres és molt important.
- La documentació que tinc li deixaria consultar - va continuar dient-me - però és que avui estem fent canvi de capellà, a mi em traslladen a una altra església, i això fora millor que li ho facilités el nou mossèn. Ara he de fer missa, si li va bé quedem pel proper divendres per la tarda. «Per cert, vostè d’on és, que és de Lleida» - em va preguntar –
- Si, sóc nascut a un poble de Lleida i vaig estudiar a un col·legi  de frares caputxins que es deia  “Nostra Senyora de Montserrat”, una altra verge negra.
- Jo sóc de Lleida capital – em va contestar -.
Vàrem acordar, doncs, de veure'ns el divendres següent. Eren les set de la tarda i el mossèn havia de fer una missa.

Vaig continuar les meves investigacions al voltant del simbolisme de les verges negres i el nom occità "Mercè" que li va posar l'occità nascut a Montpeller Jaume I a aquesta verge negra de Barcelona. I  també al voltant dels fets històrics de la seva presència a terres del  que avui s'anomena Andalusia,  antigament, quan encara no s'hi parlava llengua castellana o espanyola es deia Bastetània. I em pregunto quina llengua era la que s'hi parlava a Bastetània?  

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com