DIÀLEG AMB EL CHATGPT
«ELS ANDALUSOS SÓN ESPANYOLS O ESPANYOLITZATS?»
PREGUNTA
—Els andalusos són espanyols
o han estat espanyolitzats?
RESPOSTA DEL CHATGPT
—La
identitat andalusa ha estat objecte de debat des de fa més d’un segle. Són els
andalusos “espanyols” per naturalesa històrica, cultural i política? O bé els
segles de centralisme han imposat una “espanyolitat” forçada que ha
invisibilitzat una personalitat pròpia?
Blas Infante, considerat Pare de la Pàtria Andalusa, va reflexionar llargament
sobre la qüestió i va denunciar que Andalusia havia estat desposseïda de
consciència col·lectiva, espoliada econòmicament i assimilada culturalment. Les
seves paraules ens ofereixen avui un marc privilegiat per interrogar-nos sobre
el present.
Amb
aquest esperit, presento una carta imaginària de Blas Infante als
andalusos contemporanis, adreçada especialment a aquells que han assumit
discursos hostils cap a altres pobles de l’Estat. El text busca fer visible la
profunda distància entre el pensament d’Infante i determinades actituds
actuals, i alhora reivindicar la fraternitat peninsular que ell somiava.
Carta de Blas Infante als andalusos d’avui
Fills i filles d’Andalusia,
Us parlo des d’allà on habita la
memòria dels pobles. I us parlo amb amor i amb preocupació.
He vist que, en els temps presents,
alguns de vosaltres crideu contra altres pobles de la nostra península. He
sentit, amb dolor, paraules d’odi contra Catalunya, contra uns germans que, com
nosaltres, han patit incomprensió, menyspreu i centralisme. I us dic amb
franquesa: cap
poble oprimit pot permetre’s d’odiar-ne un altre.
Quan jo advertia que Andalusia
havia estat “despersonalitzada”, no era una idea abstracta: parlava d’aquest
fenomen que ara presencio.
Quan un andalús crida “A por ellos” o “Puta Catalunya”, no defensa Andalusia: defensa el centralisme que ens ha
negat a tots la nostra essència.
Recordeu, fills meus, que la
tragèdia més profunda d’un poble és confondre el seu opressor amb el seu germà.
No és Catalunya qui us
nega el pa ni la dignitat.
No és Catalunya qui
us roba la paraula ni qui us imposa un destí.
És la lògica d’un
Estat uniformitzador, hereva d’un vell projecte de domini polític, allò que ens
fa mal a tots.
Catalunya, Galícia, Euskadi,
Aragó, València, Castella mateixa… tots som pobles amb història. Tots hem estat
ferits per una mateixa mà que deforma les nostres ànimes perquè ens desconeguem
entre nosaltres.
Per això us suplico:
No caigueu en l’odi. No
feu vostre un crit que no neix del vostre cor.
El poble andalús, aquell que vaig estimar i intentar despertar, és un poble de
llum, de fraternitat i de cultura universal. Un poble que, quan s’aixeca,
s’aixeca per la justícia, no per la rancúnia.
Si heu de cridar, que sigui:
“Per Andalusia lliure!”
“Per la dignitat del meu
poble!”
“Per una Espanya de
pobles iguals!”
Dirigiu la vostra força cap a la
reconstrucció del que som, no cap a destruir la germanor amb els altres.
La llibertat no consisteix a
vèncer un altre poble, sinó a reconèixer-nos
a nosaltres mateixos, a prendre consciència de la nostra
identitat, història i valors.
I un d’aquests valors —el més
profund— és la fraternitat
mediterrània, aquella que uneix els pobles per damunt de les
disputes que els poderosos volen sembrar.
Fills i filles d’Andalusia:
No deixeu que us
converteixin en instruments d’un odi que no és vostre.
No deixeu que us
robin la noblesa de la vostra ànima.
Lluitar contra un poble germà és sempre lluitar contra un mateix.
Jo somiava una confederació de
pobles lliures i fraternals.
Amb vosaltres i amb Catalunya, no
uns contra els altres.
Us abraça amb esperança i dolor,
Blas Infante
Pare de la Pàtria Andaluza
—Pots ficar i
comentar l’escut d’Andalusia?
—És
un element molt potent per reforçar l’argument de l’article, perquè il·lustra
de manera simbòlica com s’ha
reinterpretat —o directament adulterat— el missatge original del moviment
andalusista.
Aquí
tens un comentari que pots afegir després de la introducció o dins la reflexió,
amb un to coherent amb el tema:
Sobre
l’adulteració de l’escut: d’“Andalucía por Iberia” a “Andalucía por España”
Un
dels exemples més clars de la manipulació del llegat d’Infante és l’alteració
del lema tradicional “Andalucía por
Iberia”. Aquest lema formava part de l’imaginari andalusista primerenc,
que entenia Andalusia dins un horitzó
iberista i pluricultural, no uniformista. Infante defensava una
península de pobles lliures i iguals, units per una història compartida però no
subordinats els uns als altres.
La
substitució moderna del lema per “Andalucía por España” és molt més que
un simple canvi de paraules:és un desplaçament ideològic que converteix
un projecte federal i plural en un missatge d’adhesió a un estat centralista
que Infante mai no va avalar.
Aquest
canvi transforma:
- un ideal
peninsular de convivència →
en un missatge d’obediència espanyolista
- un federalisme
ibèric → en una espanyolitat
imposada,
- un projecte
d’igualtat entre pobles →
en una homogeneïtzació sota Castella.
L’escut
adulterat reflecteix, simbòlicament, el mateix procés que Infante denunciava:
la despersonalització d’Andalusia i la conversió del poble andalús en
instrument d’un projecte que no és el seu.
És
exactament el que ell volia revertir.
Amb
aquesta argumentació es pot afirmar que els
andalusos no són espanyols, sinó que han estat espanyolitzats.
ChatGPT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada