Catalunya "In Hoc Signo Vinces" 2

Foto: Àngels aguantant l'escut de Catalunya - quatre pals vermells sobre fons daurat - darrera l'altar, sota de la imatge de N.S. de la Mercè a l'església de Barcelona

Per a fer les foto dels dos àngels aguantant la senyera, l’escut amb els quatre pals, l’escut català, vaig haver d’entrar a la sagristia per a demanar permís a fi de poder-me situar al darrera de l’altar.
Hi havia tres persones parlant, i una d’elles, la qual vaig pensar que era el sagristà, va accedir a deixar-me passar a l’altar i fins i tot, molt amablement, va acompanyar-me a fer la foto. Li vaig preguntar si aquella imatge era l'original i em va dir:
- Aquesta és l'original del segle XIV
- Tenen alguna informació – li vaig preguntar - de la imatge anterior, la del segle XIII? I, vaig afegir: "una que era negra" com la de Montserrat.
- Sempre he sentit a dir que l’original era aquesta del segle XIV, no he sentit mai que “la Mare de Déu de la Mercè” fos una verge negra em va contestar -. Jo no n'he sentit a parlar mai d'aquesta imatge negra que vostè diu; però com ara està el mossèn aquí, potser seria interessant que ho parlés amb ell.
- Per cert – vaig afegir- no s’anomenava “Mare de Déu”, se li deia “Nostra Senyora”. També m’interessa saber quan es va fer el canvi de denominació.
A la sagristia hi havia dos capellans. Un vestit de paisà, l'altre amb "clergyman". Va presentar-me al que anava vestit de paisà. No em va dir el seu nom. Només va dir-me: “és el mossèn”
Em vaig presentar com una persona que estava fent un estudi sobre la imatge de “la Mercè” i cercava informació perquè havia descobert que la icona de Nostra Senyora de la mercè era una verge negra i volia promoure una campanya per a tornar-la a restituir tal com era originalment i no tal com era la que hi havia ara, que, al meu entendre, és falsa.
- La “Mare de Déu” d ela Mercè no ha estat mai negra – em va respondre amb cara de sorpresa -. Això ho té mal entès...Miri, aquí tenim molta documentació...
-
- La podria consultar?
- Si, es clar, però avui, precisament ara, estem fent el canvi de capellà, a mi em traslladen a una altra parròquia , i potser seria millor que això ho parlés amb el nom capellà, miri veu és aquests mossèn – em va dir tot dirigint la mirada al capellà que anava vestit amb “clergyman”. Jo ara he de fer missa i no tinc gaire temps, no obstant miri, vingui que li ensenyaré alguns documents.
Molt amablement em va fer entrar en el seu despatx i mentre em recomanava que em posés en contacte amb un tal pare Millán de la parròquia de sant Pere Nolasc de Barcelona, m’ensenyava una tesi doctoral i algunes fotografies i retalls de premsa que parlaven de la Mercè.

- Sap si el nom de la ciutat argentina de “Buenos Aires” – li vaig preguntar – ve del nom que li van posar uns catalans de Sardenya, en concret de Càller, on hi ha una imatge de la Mercè a la qual van rebatejar amb el nom de “Bon Aire” ?

- El mes de maig – va contestar amb entusiasme – vam tenir aquí una trobada de sards de Càller, miri, miri.... I, em va ensenyar un dossier amb fotos i informació de la trobada.
- Precisament – li vaig contestar – jo era a Sardenya el mes de maig, a l’Alguer, i vaig descobrir una altra verge negra portada pels catalans: Nostra Senyora d e la Vall Verda. Ell em va mirar i no em va dir res. Per al cap d’una estona, em va mirar i em va dir: “ Si diu que la verge de la Mercè era negra i promou una campanya per expluicar-ho es trobarà amb l’Església al davant “
- L’Església, mossèn – li vaig respondre – dóna testimoni de la Veritat i estima la Veritat, oi?
- Si, es clar!
- Doncs, jo, mossèn, dic la Veritat; i a més, tinc documentació i fotos, que testifiquen que la verge de la Mercè era negra com ho és la de Montserrat i he estudiat el seu significat durant molts anys i crec que el fet que siguin negres té un sentit que ens ha estat ocultat i se’ns vola amagar. I, crec que descobrir el seu sentit pot significar trobar un coneixement que sigui “denominador comú” de diverses creences religioses avui mútuament incompreses i contradictòriament en lluita i conseqüentment, penso que pot portar la pau i la concòrdia al món. Podria ser aquesta la missió de Catalunya i la cultura de llengua catalana en tant que vernacla, i aquest, el seu camí de reeiximent nacional i sobirania reconeguda internacionalment. Considero que el tema de la negritud de les verges negres és molt important.
- La documentació que tinc li deixaria consultar - va continuar dient-me - però és que avui estem fent canvi de capellà, a mi em traslladen a una altra església, i això fora millor que li ho facilités el nou mossèn. Ara he de fer missa, si li va bé quedem pel proper divendres per la tarda. «Per cert, vostè d’on és, que és de Lleida» - em va preguntar –
- Si, sóc nascut a un poble de Lleida i vaig estudiar a un col·legi  de frares caputxins que es deia  “Nostra Senyora de Montserrat”, una altra verge negra.
- Jo sóc de Lleida capital – em va contestar -.
Vàrem acordar, doncs, de veure'ns el divendres següent. Eren les set de la tarda i el mossèn havia de fer una missa.

Vaig continuar les meves investigacions al voltant del simbolisme de les verges negres i el nom occità "Mercè" que li va posar l'occità nascut a Montpeller Jaume I a aquesta verge negra de Barcelona. I  també al voltant dels fets històrics de la seva presència a terres del  que avui s'anomena Andalusia,  antigament, quan encara no s'hi parlava llengua castellana o espanyola es deia Bastetània. I em pregunto quina llengua era la que s'hi parlava a Bastetània?  

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com