TRADICIONS CULTURALS EN LLENGUA CATALANA
AMB IDENTITAT NACIONAL I SENTIT INTERNACIONAL
"El Pessebre" de Pau Casals
Un Oratori de nadal català, amb sentit internacional
Aquest any 20121 des del 8 de Desembre tenim un estel de dotze puntes a dalt d' una torre del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona dedicada a Maria.
Continuo reivindicant que es programi l'audició de l'Oratori El Pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra al Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.
Podeu escoltar l'Estel de l'Oratori de Pau Casals i Joan Alavedra
Per Nadal, s'escau de programar audicions musicals al Palau de
la Música Catalana. Al llarg dels anys s'hi han programat l'oratori de Bach i l’oratori “El
Messies” de Händel.
A diverses ciutats d'Europa és tradicional programar-hi un concert musical per nadal.
Alguns d'aquest concerts es retransmeten per televisió arreu del món amb grans audicions. Alguns d'aquest concert els he vist a la Televisió de Catalunya, la TV3 i altres televisions.
A mi em sembla que hauria de ser tradicional retransmetre des de Catalunya a tot el món per Nadal, l'Oratori El Pessebre amb música de Pau Cals i lletra en català de Joan Alavedra.
S'ha d'esperar a que Catalunya esdevingui independent de l'Estat del Reino de España per a fer-ho?
No sé si han programat l'oratori "El Pessebre" del
català Pau Casals.
He pensat que seria testimoni de catalanitat i identitat vernaclística de Catalunya que s’instaurés la
seva audició com una tradició nadalenca catalana a Barcelona.
Fer-ho al Palau de la Música Catalana seria un bon lloc. No
obstant, també he pensat que podria fer-se en el Temple Expiatori de la Sagrada
Família de Gaudí. Donaria un ressò internacional a la cultura en llengua catalana i un referent identitari de Catalunya al món.
El Pessebre, a més a més
de prestar-se a parlar del tema
identitari religiós cristià, però relacionat amb la concepció cristiana de la Tradició Johanita, pròpia dels regnes de la Corona d'Aragó i present en l'art romànic que és el que fa referència la celebració del
Nadal, i les seves diverses interpretacions espiritualistes, zodiacalistes[1] amb afinitats
amb determinades celebracions paganes i dogmàtiques que anteposen l’obediència
a les lleis – interpretades sovint de forma adúltera, degenerada i hipòcrita
per les autoritats eclesiàstiques oficials -
abans que el testimoni del pensament, sentiment i voluntat de l’esperit que ens bateja a nivell personal i
nacional, també es presta en el cas de Pau Casals a parlar del tema identitari català, l’exili, la
República, - potser hauríem de parlar de la “República de l’Esperit en el cas
cristià-, la situació política en el passat, en el present i en els ideals del
futur que es vol construir. Un d’aquest ideals, la pau, relaciona parlament
a la seu de la ONU seguint una tradició catalana que es remunta a l’Abat Oliba i la
Pau i Treva.
Audició
Jordi Salat
[1] El criteri de la fe del cristianisme zodiacalista pagà,
relaciona, pel que fa al Pessebre, el ruc amb el Sol i el bou amb la Lluna. El criteri de la Tradició Johanita basada en el Llibre de la Revelació de Joan que es diferent a la creença basada en la Tradició Jahvehita. El
llibre de la Divinitat és el Cosmos o Univers – el Pare Celestial- i la
Natura o Mare Terra. El Pater i la Mater. La Tradició zodiacalista es basa en el Nou Testament dels 12 apòstols,
tants com mesos té l’any i tants com cases zodiacals hi ha en el cel. I,
rebutja l’Antic Testament ja que
aquest concepció de la Divinitat es
diferent de la que comporta Jahveh i la seva Llei relacionada amb Moisès.
Aquesta era la fe dels càtars o cristians
albigesos occitans i catalans. Podríem dir també, que era la fe dels
nobles bel·lònides de la Corona dels regnes d’Aragó a diferència de la fe catòlica del cristianisme dogmàtic
del reino de Castilla?