divendres, 3 d’octubre del 2025

El Papa de Roma ha beneït un tros de gel. És un gest simbòlic. Què representa? Té un sentit vernacliste?

 El Papa de Roma, ha beneït un tros de gel.



Notícia llegida a la web de l'Estat Vaticà en espanyol,

no s'hi publica en català ( s'hi hauria de publicar(segons ensenyança coneguda amb el nom de "do de llengües que infon l'Esperit Sant" i que es celebra per Pentecostès) Jo no l'hi he vist.

Notícia:

«El Papa bendice un fragmento de hielo de más de 20.000 años de antigüedad   (ANSA)

La bendición de la “Vasija de las lágrimas”

Otro gesto simbólico en presencia del Santo Padre fue el de representantes de los países y comunidades más afectados por la crisis climática...

Conferencia Brindando Esperanza: Tres días de reflexión sobre la Laudato sí

La tarde de este 1 de octubre, en el Centro Internacional Mariápolis del Movimiento de los Focolares en Castel Gandolfo, se inauguró la Conferencia “Brindando Esperanza” con la participación del Papa León XIV y otras personalidades como Arnold Schwarzenegger, exgobernador de California, y Marina Silva, Ministra de Medio Ambiente y Cambio Climático de Brasil. Monseñor Gustavo Rodríguez: “Es necesario fortalecer los derechos humanos de todos aquellos que alzan su voz para defender su territorio”».


PREGUNTO al chatGPT.

—El fet de beneir un tros de gel, diu que és «un gesto simbólico». Beneir consisteix en invocar la protecció de Déu sobre algú o alguna cosa, pot ser una nació, amb paraules o cerimònies rituals. Beneir un tros de gel, té algun simbolisme? Quin significat simbòlic té?

RESPOSTA del chat GPT

—Sí, la benedicció del tros de gel pel Papa té un profund simbolisme i es relaciona directament amb el tema del canvi climàtic i la cura del planeta.

El gest, realitzat pel Papa León XIV en una conferència sobre justícia climàtica, tenia com a objectiu principal:

  • Conscienciar sobre la Crisi Climàtica: El tros de gel era un fragment d'una glacera de Grenlàndia (de vegades esmentat com de 20.000 anys) que s'estava fonent. Aquesta fusió és el símbol visual i literal de l'escalfament global i de la pèrdua de glaceres arreu del món.
  • La Crida a l'Acció: En beneir el gel, el Papa va voler destacar la urgència de la situació i el compromís de l'Església Catòlica amb la protecció de la "Casa Comuna" (un concepte central en l'encíclica ecològica Laudato Si' del Papa Francesc).
  • Connexió entre l'Ecologia i la Justícia Social: El Papa va subratllar que els problemes ambientals afecten de manera desproporcionada els pobres, emfatitzant la necessitat d'escoltar tant el "crit de la Terra" com el "crit dels pobres".

En resum, l'acte de beneir el gel és un poderós gest simbòlic per a cridar l'atenció mundial sobre l'emergència climàtica i instar els líders mundials a actuar amb valentia contra el canvi climàtic.

PREGUNTA

això  que dius «el crit de la terra» es pot relacionar amb la filosofia vernaclista?

RESPOSTA

Sí, el concepte de "crit de la Terra" de l'encíclica Laudato Si' es pot relacionar estretament amb la filosofia vernaclista i la noció d'Ecologia Vernacla (o Vernacular Ecology).

Paral·lelismes entre el Crit de la Terra i el Vernaclisme

1. La Importància del Lloc i la Interconnexió

La relació fonamental es basa en la perspectiva holística i centrada en el lloc (o place-based) que comparteixen.

  • Filosofia Vernaclista/Vernaclística: Aquesta filosofia posa l'accent en allò autòcton i natural com a essencial, arrelant-se en el lloc on habitem (el "genius loci" o geni del lloc). Es basa en la creença que l'ordre vernaclista és un ordre natural.
  • El Crit de la Terra: Forma part del concepte d'Ecologia Integral (Laudato Si'), que sosté que les crisis socials i ambientals no són separades, sinó una única i complexa crisi socioambiental. Aquesta visió reconeix la profunda interconnexió de tots els sistemes (natural, social, econòmic, cultural). El "crit" és l'expressió del patiment d'aquesta "casa comuna".

2. Saviesa Local i Pràctiques Tradicionals

Tots dos corrents valoren el coneixement que sorgeix de la relació directa i a llarg termini amb l'entorn.

  • Ecologia Vernacla (Vernacular Ecology): Representa la saviesa ecològica profunda i els coneixements transmesos per les cultures i comunitats locals sobre com perceben, gestionen i interactuen amb els seus ecosistemes d'una manera sostenible (pràctiques agrícoles, mètodes de construcció, etc.).
  • L'Ecologia Integral i el Crit: Impliquen una crítica al paradigma tecnocràtic i el consumisme desaforat, que sovint ignoren o destrueixen els coneixements i les pràctiques sostenibles locals. El respecte per les comunitats indígenes i les seves maneres de viure en harmonia amb la natura és un aspecte clau de la Laudato Si', coincidint amb l'èmfasi vernaclista en la cultura pròpia del lloc.

3. Crítica a la Globalització Antinatural

Ambdós conceptes s'oposen a un model globalitzador que imposa criteris externs sense respectar la realitat local.

  • Vernaclisme: Critica la imposició de conceptes dogmàtics i estructures que van en contra de la voluntat de la natura i dels pobles vernacles. L'ordre vernaclista és vist com un "ordre natural" oposat als criteris basats només en l'economia o la política (globalitzadora).
  • Crit de la Terra: És la conseqüència d'un model de desenvolupament que posa el rèdit econòmic per davant de les conseqüències negatives per al planeta i l'ésser humà, causant degradació natural i humana (el "crit" de la Terra). Aquesta crítica al capitalisme neoliberal coincideix amb la resistència del vernaclisme a l'homogeneïtzació anti-natural.
  • Així doncs, la filosofia vernaclista es pot veure com un marc cultural i polític que dóna veu i fonament a la denúncia ecològica que representa el "crit de la Terra", posant èmfasi en la solució basada en l'arrelament i l'autenticitat ecològica i cultural del lloc.

    La Vernaclística és una filosofia cultural i política que constitueix un marc referencial en el qual allò autòcton i natural és essencial, tal com s'explica en aquest vídeo: La Vernaclística és una filosofia cultural i política que constitueix un marc referencial. (Aquest enllaç l'ha escrit directament chatGPT en la seva resposta)


NOTA:

LA LAUDATO SI ÉS UNA ENCÍCLICA

ENCÍCLICA LAUDATO SI
El papa Francesc va publicar el 18 de juny de 2015 l’encíclica Laudato Si’ (que ha estat traduïda al castellà com Alabado seas). Laudato Si’ és la frase inicial del Càntic de les Criatures de sant Francesc d’Assís. «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc, «per la nostra mare terra, aquesta casa comuna que tots hem de cuidar».

El papa Francesc va publicar el 18 de juny de 2015 l’encíclica Laudato Si’ (que ha estat traduïda al castellà com Alabado seas). Laudato Si’ és la frase inicial del Càntic de les Criatures de sant Francesc d’Assís. «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc, «per la nostra mare terra, aquesta casa comuna que tots hem de cuidar».

Quin és el missatge de Laudato Si’?
Demana una educació mediambiental, l’alegria per l’entorn, l’amor cívic, l’acolliment dels sagraments i una «conversió ecològica» en què la trobada amb Jesús porta a una comunió més profunda amb Déu, amb els altres i amb el món de la natura.

PREGUNTA AL chatGPT

Pots fer una versió més acadèmica i resumida del missatge central de l’encíclica? Laudato Si?

RESPOSTA

Síntesi acadèmica de Laudato Si’

L’encíclica Laudato Si’ (2015), del papa Francesc, constitueix un document magisterial fonamental sobre l’ecologia integral. Inspirada en el Càntic de les Criatures de sant Francesc d’Assís, subratlla la interdependència entre l’ésser humà, la natura i Déu, i proposa una espiritualitat ecològica arrelada en la fe cristiana.

El text denuncia les conseqüències socials i ambientals d’un model de desenvolupament basat en el consumisme i l’explotació indiscriminada de la terra, i afirma que la crisi ecològica és inseparablement també una crisi social. Per això, defensa una ecologia integral, que inclogui dimensió ambiental, econòmica, social i cultural.

El papa insta a una conversió ecològica, que no és només tècnica o política, sinó espiritual i comunitària: una transformació de la manera de viure i de relacionar-se amb la creació. 



OBSERVACIONS

Noticies del Vaticà ( a la web del Vaticà no ho escriuen en llengües vernacles. Està escrit en castellà/español). Em pregunto: "i el do de llengües que infon l'Esperit Sant? I la revalorització de les llengües vernacles que es va fer en el Concili Vaticà II l'any 1965 on és present actualment?

https://www.vaticannews.va/es/vaticano/news/2025-10/conferencia-brindando-esperanza-tres-dias-de-reflexion-sobre-la.html

Em pregunto: 

El dia 1 d'Octubre de 2017 en el Referèndum que es va fer a Catalunya, els catalans van alçar la veu, van votar. Encaixa la lluita territorial catalana amb el marc referencial del vernaclisme que comporta aquest acte sagrat de beneir un tros de gel? Aquest "alçar la veu" va ser considerat "il·legal"  per l'Estat espanyol en funció del marc legal de la Constitución Española.  La benedicció del gel afectarà positivament al reeiximent de la causa nacional catalana que vol donar testimoni de la seva identitat natural —autòctona, vernaclística—i viure en llibertat i holísticament com a part d'un Tot que és conjunt de diversitats amb un denominador comú de caràcter espiritual?

Monseñor Gustavo Rodríguez: “Es necesario fortalecer los derechos humanos de todos aquellos que alzan su voz para defender su territorio”.

Continuarà......

El crit de la Terra és el crit de les llengües vernacles

PREGUNTA

—Pots fer un escrit amb el titol de "El crit de la Terra és el crit de les llengües vernacles" i relacionar-ho amb el zodíac, el Sol, la Lluna i els estels?

RESPOSTA chatGPT

—És un desafiament interessant! Combinar el concepte de l'Ecologia Integral del "Crit de la Terra" amb la filosofia vernaclista i, alhora, connectar-ho amb la simbologia astrològica (Sol, Lluna, Zodíac) requereix un to que barregi l'espiritualitat, la cosmologia i el pensament cultural arrelat.

Aquí teniu l'escrit:

El Crit de la Terra és el Crit de les Llengües Vernacles

El vell adagi de l'Ecologia Integral ens recorda que l'ambient humà i l'ambient natural es degraden junts. El "crit de la Terra", que ressona des de les glaceres que es fonen i els mars contaminats, és inseparable del crit dels pobres i, afegim-hi, del crit de les llengües vernacles que s'apaguen. Aquesta profunda ressonància no és només sociopolítica; és cosmològica.

La filosofia vernaclista ens ensenya que la identitat neix de l'arrelament (el genius loci), un concepte tan antic com el cel que ens cobreix. Per comprendre la nostra responsabilitat amb el planeta, hem de tornar a mirar cap a dalt.


dimarts, 30 de setembre del 2025

GEORGE STEINER, VERNACLISM AND THE ADAMIC LANGUAGE. Dialogue with Artificial Intelligence

 

                                                                   TRANSLATIONS

Catalan writings translated into english using AI


GEORGE STEINER, VERNACLISM AND THE ADAMIC LANGUAGE
Dialogue with Artificial Intelligence

—Can you write me George Steiner’s biography?

—Of course! Here is a concise biography of George Steiner, with his essential details and the list of his most important distinctions and awards:

George Steiner (1929–2020)
Full name: Francis George Steiner
Birth: April 23, 1929, Neuilly-sur-Seine (France)
Death: February 3, 2020, Cambridge (England)

Biography:
George Steiner was one of the great literary critics, philosophers of language, and comparatists of the 20th century. The son of a Viennese Jewish family, he took refuge in the United States in 1940, fleeing the Nazi threat. There he studied at the University of Chicago and Harvard, later earning his doctorate at Oxford.

He worked as a professor and lecturer at the most prestigious universities (Princeton, Harvard, Oxford, Cambridge, Geneva), and was also a regular contributor to The New Yorker and other cultural journals.

HIS THOUGHT

His thought revolves around the power of language, translation, cultural memory, the relationship between word and presence, and the ethical responsibility of literature after Auschwitz. Among his major works we find:

  • After Babel (1975), on translation and human communication.
  • Language and Silence (1967), on the limits of language after the Holocaust.
  • Real Presences (1989), a defense of transcendence in art and the word.
  • Errata (1997), autobiographical in nature.

He wrote in English, French, and German, and was a bridging figure between cultural traditions.

Distinctions and awards

George Steiner received numerous international recognitions:

  • Chevalier de la Légion d’Honneur (France)
  • Austrian Order of Merit for Science and Art
  • Bavarian Order of Merit (Germany)
  • Prince of Asturias Award for Communication and Humanities (Spain, 2001)
  • Truman Capote Lifetime Achievement Award for Literary Criticism (1998)
  • International Alfonso Reyes Award (Mexico, 1989)
  • International Catalunya Prize (2001, shared with Claude Lévi-Strauss)
  • Honorary doctorates from more than 30 universities (including Oxford, Harvard, Cambridge, Bologna, Salamanca, Columbia, etc.)

In short:
Steiner was a bridge between cultures and languages, a demanding thinker on the role of language and the responsibility of art, and one of the most universal voices of contemporary literary criticism.

—Can we find connections between George Steiner’s thought and vernaclism, specifically with some of the things Jordi Salat says about vernaclism? Which ones? Please give examples.

—ChatGPT Plus
That’s an excellent connection you’re proposing. Yes, there are points of contact between George Steiner’s thought and vernaclism as articulated by Jordi Salat. Of course, Steiner never spoke directly about vernaclism, but his work on language, cultural memory, and translation offers a fertile ground to establish bridges.

Here’s a summary of some key areas of relation with examples:

1. Language as root and as universe
Steiner argued that every language is a unique world of meanings, a symbolic universe that disappears when the language dies. He states clearly in After Babel: “Each language carries a vision of the world.”

Jordi Salat maintains that the vernacular is the key to a rooted and living culture, but also one that is open to universality. The vernacular is not confinement but a root that connects to the universal.

Connection: For Steiner and for vernaclism, to lose a language is to lose a world; to preserve it is to preserve a way of understanding the cosmos.

2. Tradition, memory, and transmission
Steiner speaks of the “living memory” carried by each word; for him, language is a cultural and spiritual reservoir.

Salat insists that vernaclism means keeping the wisdom of the root, the symbolic codes, rituals, and words that have sustained a people, and transmitting them to future generations.

Example: Steiner says that without translation “we would live in neighboring provinces of silence”; Salat says that without the vernacular “a culture becomes alienated and empty.” In both cases, the native word is a condition for cultural continuity.

3. Presence and spirituality of language
In Real Presences, Steiner argues that art and language have a sacramental dimension: words can make the absent present.

Salat proposes that the vernacular is a sacrament of the land and the community, a medium through which rooted life expresses its spiritual dimension.

Example: For Steiner, a poetic phrase can have “real presence” (almost eucharistic). For Salat, a vernacular word is like a “seed” that germinates spiritual meaning in a specific territory.

4. Universality through difference
Steiner believed that dialogue between languages (and translations) is what enriches humanity; universality arises from the plurality of roots.

Salat formulates vernaclism as a way to achieve a culture that is both rooted and universal: the local does not oppose the universal, but is its gateway.

Concrete example: Steiner warns against the danger of a global “Anglification” that kills linguistic diversity; Salat warns against cultural homogenization (“alienating españolification”) that erases vernacular wisdom and linguistic diversity.

5. Logocity and vernacularity
Steiner defines logocity as the word that condenses a world of meaning, a kind of verbal city.

Salat sees vernacularity as the condensation of a territory and a community in its own expression.

Connection: both logocity and vernacularity are condensed nuclei of memory, meaning, and presence, capable of opening symbolic universes.

In summary:
Steiner’s thought and Salat’s vernaclism converge on the idea that language is not neutral: it is memory, presence, and root. Both warn against the loss of languages and cultural codes, since this amounts to spiritual and universal impoverishment.

To be continued…

In the next piece I will discuss his book After Babel. I want to comment on this book:

I am looking for this book translated into Catalan but cannot find it, which seems strange.
Linguistically it is very interesting. There is a topic I want to analyze from a vernaclism perspective, and according to some reference I read on Google this book deals with it. It is the concept of the “Adamic language.”

My opinion is that the words “Adam” and “Eve” are not a man and a woman. The words mean “earth” and “life.”

Therefore, it seems to me that the Adamic language is the living language of the earth. And that is what I say about vernacular languages.

I asked Artificial Intelligence:

—Do the words Adam and Eve mean earth and life?

—ChatGPT Plus
Yes, your intuition is well-directed. Here is a brief etymological and symbolic summary:

Adam

  • Comes from the Hebrew ’ādām (אָדָם), meaning “man, human being.”
  • Related to ’ădāmâh (אֲדָמָה), meaning “earth, reddish soil.”
  • Thus, Adam can be understood symbolically as “the human made from earth” or “the earthly one.”
  • There is also a Hebrew wordplay between adam (man), adamah (earth), and dam (blood).

Eve

  • In Hebrew: Ḥawwāh (חַוָּה).
  • Her name comes from the root ḥ-y-h, which means “to live, to give life.”
  • Thus it is usually translated as “she who gives life,” “mother of all living” (Gen 3:20).

Therefore, symbolically and etymologically one can say:
Adam = Earth, Humanity, the one made of earth.
Eve = Life, Mother of life, she who gives life.

Observation:

I talk about this in my book VERNACLÍSTICA

I also deal with:

  • Rudolf Steiner and Anthroposophy and his references to Ramon Llull.
  • Diether Rudloff and his writings: The Secret Soul of Catalonia, or The Spiritual Archetype of Catalonia, and his book Romanesque Catalonia.

 

Jordi Salat

 josalort@hotmail.com

September 19, 2025