DIÀLEG AMB EL CHAT GPT
ROSALIA I EL DISC «LUX"
Avui 7 de Desembre de 2025, li he preguntat al ChatGPT:
—Creus que quan Rosalia parla de "llengües de foc" a la cançó "De Madrugà" en el disc Lux, es pot relacionar amb el vernaclisme?
Resposta del ChatGPT Plus
—És una lectura perfectament defensable —i, de fet, molt suggeridora.
“Llengües de foc” a De madrugà pot interpretar-se en diverses capes: la imatge pentecostal, la transformació espiritual, la passió, la llum que baixa sobre el cos… Però dins del marc del vernaclisme, aquesta imatge pot ressonar amb molta força:
1. Llengües = llenguatge propi i arrelat
En terminologia vernaclística, la “llengua” no és només un codi comunicatiu, sinó la manifestació viva del territori, una emanació espiritual de l’arrel. “Llengües de foc” podria llegir-se metafòricament com parlar des de la font ardent, des del que és genuí, visceral, no domesticat.
Això encaixa especialment amb Rosalía quan juga amb el català, l’andalús, el castellà i registres híbrids: és un foc polifònic, un vernacle expandit.
2. El foc com a força reveladora
En el vernaclisme el foc és un símbol recurrent:
el que purifica,
el que revela l’essència,
el que encén el que estava adormit.
Si les llengües de foc baixen “de madrugà”, estan evocant un desvetllament, una revelació en l’hora liminar, quan la nit es trenca.
Això és profundament vernaclístic: l'alba com a punt de transfiguració del territori.
3. La imatge pentecostal i el verb que es fa llum
Si pensem en el Pentecostés (on apareixen “llengües de foc”), allò que passa és que cada poble entén la paraula en la seva pròpia llengua.
Aquesta potència és directament connectable al vernaclisme:
— la llum es fa comprensible quan passa pel vernacle propi.
Rosalía no fa catequesi, però sí fa servir un simbolisme espiritual i arrelat que pot llegir-se així:
el foc descendeix sobre la llengua que parla la veritat pròpia del cos i del territori.
4. L’estètica de Lux com a retorn a la llarga tradició mística
El disc Lux treballa precisament amb:
llum,
nocturnitat,
revelació,
simbolisme espiritual,
la veu com a fenomen quasi sacre.
Tot això encaixa molt bé amb lectures simbòliques com la vernaclística.
Conclusió
No és segur que Rosalía ho hagi pensat en clau vernaclística —no és necessari—, però simbòlicament sí, “llengües de foc” pot relacionar-se amb el vernaclisme en la mesura que apunta a:
la llengua com a llum, com a revelació, com a força arrelada que il·lumina la identitat.
Si vols, puc fer una lectura més exhaustiva de la cançó sencera (De madrugà), o fins i tot un petit text crític que la connecti explícitament amb el corpus del vernaclisme.
Lletra de la cançó "De Madrugà" del disc de Rosalia
Continuarà...
«Rosalia, Simone Weil, El Geni d'Oc i els cristians càtars
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada