Diàleg amb Elior V
Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3
E.- Molt interessant tot el que t’ha dit el ChatGPT. Si Rosalia hagués
tingut en consideració el llibre El Geni
d’Oc hauria estat més coherent haver fet el disc en llengua occitana i catalana
i no pas en llengua castellana.
«Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte»
J.- He fet
algunes reflexions sobre aquest tema. Va ser curiós perquè dolgut pel fet que
fes cantar a l’Escolania de Montserrat en castellà pel seu disc, m’havia
proposat no escoltar-lo. Tal i com entenc això que s’atribueix a Simone Weil en
el llibre “El Geni d’Oc” : «veia en els valors de la civilització occitana
medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual» hauria estat més coherent fer es disc en
occità i català (també en èuscar espacialment per la part de la Gascunya que es
relaciona amb arrels conjuntes com és el cas del llemosí) i altres qüestions).
Potser ho faci més endavant. La veritat és que en aquest disc hi he trobat
incoherències.
La segona és
que segons el chatGPT «Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar
la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[2]
aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural,
espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com
una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1» Els do de llengües no és el
distintiu de l’espanyolisme i ella ha fet el disc en «espanyol» i ha fet cantar
a l’Escolania de Montserrat en espanyol. Com ja sabem l’espanyol no és una
llengua, és el nom; és el nom que li han posat a la llengua castellana els
imperialistes i colonialistes. I l’han fet servir per a anorrear llengües i
hostilitzar llengües arreu del món on han exercit el seu poder. A Europa: el
català, basc, astur-lleonès, basc i occità.
I el flamenc quan van dominar a Flandes. En el disc «Lux» diu paraules
en diverses llengües i sembla captar la idea, però simbòlicament haurien
d’haver estat dotze, no pas tretze com ha fet. Li suggeriria — si tingués
l’oportunitat de parlar-hi —que anés a Montserrat i pugés a veure la imatge de
la verge negra i a l’escala de que hi puja s’aturés davant el mural de qui ha
en el qual s’hi veu el colom del qual baixen dotze llengües de foc. A sota hi
ha unes lletres on s’hi pot llegir «Mater
Eclesiae». El Concili Vaticà II ho va deixar clar: les llengües cristianes són les llegües vernacles, les llengües
pròpies de l’Esperit, les llengües «esperituals»[3] no pas les llengües imperials, les llengües pròpies de l’alienisme
«antiesperitualista».
Aquest retaule que representa la Pentecosta i el do de llengües que
«infon» l’Esperit Sant simbolitzat en el colom quines llengües representen? Representen
les llengües vernacles, posades en valor en el Concili Vaticà II l’any 1965.
Les llengües que un determinat
l’espanyolisme tracta de forma hostil. I que l’Eurocambra o Parlament europeu
no les reconeix i no les deixa parlar. Seguint amb el que diu el chat GPT, sobre
l’elecció de moltes llengües i cultures: «quan canta en diversos idiomes,
l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” —
segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil». La civilització
cristiana espiritualista, no parla
llengües «per comprendre l’altre» sinó per donar testimoni d’un esperit; és un
«do» que «infon» l’Esperit Sant. Parlar llengües espirituals és per donar
testimoni d’un pensament o coneixement inspirat. A la seva cançó «De Madrugà», diu:
«Todos
los luceros del cielo
se
reflejan en mi pelo
traigo
mil lenguas de fuego
todas
en mi pelo»
A mi no em sembla coherent que hagi dit això en castellà, atès
que és la llengua usada pels espanyolistes (batejada amb el nom de “lengua espanyola la lengua de todos”)
per a anorrear “llengües de foc” que són les llengües vernacles.
Tampoc trobo coherent
que el Pare Prior o Abat del monestir de Montserrat justifiqués el fet de que
l’escolania de Montserrat cantés en castellà en aquest disc. Es evident que no té el sentit vernaclístic
que va posar en valor la Reforma i
Regeneració del Concili Vaticà II. La manca de sentit vernaclístic és més aviat
de la voluntat de Contrareforma antivernaclista que hi ha hagut posteriorment.
També, i
seguint amb el que m’ha dit el chatGPT, ha declarat que Lux té una intenció espiritual:
La intenció espiritual de Lux:
— “He tingut sempre aquest desig: com puc
acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu?”— ha dit Rosalia.
M’agradaria preguntar-li si ha provat de fer el camí del vernaclisme. Ella és
catalana. Dóna testimoni de vernaclitat catalana? En aquest sentit m’agradaria
dir-li que reflexioni sobre l’Anunciació, —referent cristià del Nou Testament—,
qualsevol representació artística que en parli; des de l’art romànic fins a
Leonardo da Vinci; hi veurà com un àngel li anuncia a Maria que engendrarà un
fill nascut de l’Esperit Sant. Aquest esperit baixa en forma de colom i «infon»
el do de llengües.
A la cançó «Magnolias» diu el següent:
«Dios
desciende
Y yo asciendo
Nos encontramos
En el medio»
Per Pentecostés, Déu
no baixa, baixa l’Esperit Sant, ho fa en forma de colom i infon el do de llengües,
les anomenades llengües de foc, les llengües de l’esperit, les llengües
vernacles – posades en valor novament pel Concili Vaticà II l’any 1965—. A la
cançó “Relíquia” diu: «perdí mi lengua en París» Quina llengua
va perdre?
E.- Cal distingir
llengua universal de llengua multitudinària; crec que habitualment no es fa
aquesta distinció.
J.- Li he preguntat a la
I.A. això que dius:«Explica breument la
diferència que hi ha entre llengua universal i llengua multitudinària» i m’ha
contestat això:
—Breu explicació:
·
Llengua multitudinària: és una llengua
parlada per molta gent, sovint perquè s’ha estès per conquestes, colonització o
poder econòmic. La seva força ve del nombre de parlants (per exemple,
el castellà, l’anglès o el mandarí).
·
Llengua universal: no depèn del nombre de parlants, sinó de
la seva capacitat de comunicar valors, coneixement o experiència humana
compartida. Una llengua és
universal quan, arrelada en un lloc concret, pot expressar allò que és
comprensible i valuós per a tothom.
En síntesi:
Multitudinària=quantitat
Universal = profunditat i
capacitat de significació
La llengua
catalana —i les llengües vernacles, són llengües universals perquè combreguen
amb l’Esperit, l’Alè; són holístiques—. La llengua espanyola és una llengua
multitudinària però no és universal.
E.- Sobre la divisió del disc
i el concepte global: ha parlat de Lux
com un “rompecabezas”[1]
J.- Si ho he llegit.
E.- Tu també has fet el teu
llibre DOTZE com un trencaclosques o puzle.
J.- Si. A mi m’agrada més
dir-li «puzle». Els meus puzles no trenquen closques o caps, al contrari: els
ordenen de manera que donen una imatge que és un reflex de l’alè i fa pensar perquè té un sentit.
E.- Sovint et diuen que és
massa profund, que escrius massa subordinades i els lectors es perden o es cansen abans d’arribar al
final, oi?
J.- Si. Tens raó. Vaig
començar a fer aquest puzle quan tenia vint anys. Ara en tinc quasi
setanta-sis.
E.- Què en penses del “rompecabezas” que diu diu que fa la
Rosalia?
J.- La Rosalia en té trenta-tres, la meitat d’anys que jo tinc. Tinc
l’esperança que continuarà fent el puzle durant més anys i crec que en algun moment hi veurà una imatge diferent de
la que hi veu ara. S’adonarà del valor de les llengües vernacles i potser farà
un disc en llengua occitana i catalana, o potser hauríem de dir llengua« occitanocatalana». Simon Weil, a qui diu
admirar, va dir coses molt interessants sobre la civilització occitana, els
cristians càtars i la identitat de Jahveh. Els cristians càtars deien que
«Jahveh no era Déu» rebutjaven l’Antic Testament, i afegien que «Déu el Pare Celestial» i lleien el Nou Testament i
l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació. Aquest llibre per cert, és
imprescindible si es vol entendre l’art romànic i el missatge del Temple de la
Sagrada Família de Gaudí. El cristianisme amb el que s’identifica la catalanitat
és santjoanista. L’espanyolisme castellanista s’identifica amb el catolicisme
damasonià (el de la Bíblia sorgida del Concili de Nicea que es va fer sobre una selecció del les escriptures sagrades, tendenciosa segons opinió de molts historiadors, per afavorir els interessos polítics imperials de Constantí).
[1] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle” un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.
