Diàleg amb Elior V
Rosalia, el disc «Lux» i la vernaclística
E.-
Rosalia ha parlat de la seva admiració per Simone Weil en algunes entrevistes. En els teus llibres tu també parles de Simon
Weil (1909-1943).
J.-
Si, en el llibre Vernaclística hi dic això:
«En el
llibre “El Geni d’Oc” de Simon Weil, editat per J. De Olañeta Editor, el
següent:
Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual. (Pàgina 45).
Ella, ens diu: “La vocació espiritual de la Grècia antiga és la vocació mateixa d’Europa “ (pag 97).
“Grècia va rebre el missatge d’Egipte”(pag 99).
“La
nostra època tots nosaltres encara patim les conseqüències d’aquella
desfeta” (pàg.82). (Fa referència a la derrota de la batalla de Muret (1243) on va morir Pere el Catòlic, en occità
Pèire, casat amb Ma- ria de Montpeller, pare de Jaume I el Conqueridor, segons uns historia-
dors nascut a Montblanc, segons altres nascut a Osca, comte del Casal de Barcelona i rei dels regnes bel·Iònides de la
Corona d’Aragó, heroi de la Batalla de Las Navas de Tolosa. El 1201 va fundar l’Orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d’Alfama. Està enterrat al
Panteó Reial del Monestir de Santa Maria de Sixena. Era cristià però atès que va defensar els cristians càtars, es pot sobreentendre que no era catòlic niceanià.
També hi llegeixo: nascuda en el sí d’una família jueva absolutament laica, se
situarà en la total oposició a les concepcions veterotestamentàries
del diví; el Déu de l’Antic Testament, gelós, violent, implacable, el Jahveh “Senyor
Déu dels exèrcits”
no serà mai el seu com
no
ho fou mai dels “bons homes”, els bons cristians càtars o cristians
albigesos de manera que aquests passaran a encarnar per a ella l’autèntic esperit
del cristianisme allò que ella entenia com a platonisme cristià. (pàg. 47,48)».
E.-
Què ha dit la Rosalia de Simon Weil?
J.-
Ha dit diverses coses. Li he preguntat al chatGPT que cerqui informació. M’ha
contestat això:
Chat GPT
—Aquestes
són algunes de les coses que ha dit la cantant Rosalía sobre la
pensadora-mística Simone Weil i la seva influència en el seu nou àlbum Lux
(2025):
·
Rosalía assenyala que es
va inspirar en Simone Weil — juntament amb altres autores i textos espirituals
i hagiogràfics — per al discurs líric i conceptual de Lux.
Wikipedia+2infobae+2
·
Citant a Simone Weil,
Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte
estimat”:[1]
aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural,
espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com
una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1
·
També ha declarat que Lux
té una intenció espiritual: no només volig crear música per divertir-se, sinó
que vol apropar-se a “una verticalitat”, a una recerca de transcendència i
profunditat, allunyant-se del superficial; una intuïció que, segons ella,
sempre havia tingut però que ara ha volgut plasmar de forma molt conscient. Remezcla+2AOL+2
·
Finalment, a partir de
l’herència de Simone Weil i altres referents, Rosalía entén Lux
com un homenatge a la “mística femenina universal”: no només des del
cristianisme o una tradició concreta, sinó des d’una mirada plural de les
tradicions espirituals i de les dones santificades o místiques de diverses
cultures. Vogue Adria+2Remezcla+2
Si
vols — com sé que tens interès en temes espirituals i simbòlics — puc fer-ne una traducció al català
de les quotes més rellevants de Rosalía sobre Simone Weil, i un comentari simbòlic
des del teu punt de vista (vernaclisme, espiritualitat, simbologia). Vols que
ho facin?
—Si
—Perfecte —aquí tens una traducció al català de les declaracions més
rellevants de Rosalía sobre Lux, i després un comentari simbòlic tenint en compte el teu
interès per espiritualitat, símbols i cultura.
Què ha dit Rosalía
sobre Lux (i la inspiració espiritual)
·
Sobre
la intenció espiritual de Lux:
— “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a
prop de Déu? Aquesta sensació espiritual sempre hi ha estat; només que no
l’havia racionalitzat ni intentat intel·lectualitzat.” ELLE+2infobae+2
·
Sobre
l’elecció de moltes llengües i cultures: quan canta en diversos idiomes,
l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” —
segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil. ELLE+2infobae+2
·
Sobre
el misticisme femení i la sacralitat universal: Lux recorre “històries de dones
santificades, misticisme femení, hagiografies, monja-poetises, figures de
diverses tradicions espirituals”, més enllà d’una sola religió. Vogue Adria+2infobae+2
·
Sobre
la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un
“rompecabezas”[2] / “laberint” creatiu,
una obra amb intenció de profunditat, d’anar “més enllà del superficial”,[3] i de generar una
experiència artística integral[4] (sons orquestrals,
múltiples tradicions, sensibilitat espiritual). infobae+2WMRA+2
·
“Lux
és un viatge de recerca: misticisme femení, veus de dones sagrades,
hagiografies i espiritualitat en totes les seves formes.” Vogue Adria+1
Comentari
simbòlic (considerant la teua preocupació per la tradició, espiritualitat i
cultura)
·
Bressol
transconfessional de la sacralitat femenina: El fet que Rosalía invoqui
figures de molt diverses tradicions (misticisme cristià, sufisme, literatures
espirituals, dones santificades de diferents cultures) fa de Lux una mena de panacreu espiritual —
una celebració del sagrat a través de les arrels diverses de la humanitat. Per
algú com tu, que busca unitat simbòlica i arrels comunes, això és un pont
interessant: converteix l’espiritualitat en un espai de trobada i intercanvi,
no en una identitat rígida.
·
Distància,
amor i transcendència:
La cita inspirada en Simone Weil — “l’amor és amar la distància entre nosaltres
i l’objecte estimat” — ressona amb una visió gnòstica / simbòlica: l’amor no és
possessió, sinó reconeixement d’altres, de diferència, de misteri. En aquest
sentit, Lux
proposa una espiritualitat basada en humilitat, en respecte a la diferència, en
l’obertura de cos i llengua a l’altre. Això encaixa molt amb l’interès que tens
pel vernaclisme, la simbologia i la universalitat espiritual.
·
Música
com ritual i catarsi espiritual: En combinar orquestra,
múltiples llengües, tradicions barrejades i clares referències a la sacralitat,
Lux esdevé
per a l’oient no només un disc, sinó una mena de ritual modern, una litúrgia
pop. Això pot ser un model inspirador per la teua recerca d’un «panteisme vernacle»
— on l’art, la cultura i la espiritualitat convergeixen en una experiència
global i simbòlica.
·
Ruptura
amb la banalitat del consum: En un món saturat de consum superficial,
superficialitat i efímer, l’opció de Rosalía va en direcció contrària: profunditat,
recerca, introspecció. Aquesta línia — de “llum vernacle”, d’arrel i
universalitat que tu defenses — troba en Lux
una expressió artística i simbòlica potent.
[1] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull sobre « l’Amic i l’Amat».
[2] En
els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que
faig un “puzle” un “trencaclosques”.
Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.
[3] Si hagués tingut criteri
vernaclístic, hauria d’haver dir «anar a l’origen» .
[4] M’ha suggerit una
expressió vernaclística «experiència lingüística integral»(integrar-se en la
Llum original, entrar en comunió amb l’Alè)
