Català o De Catalunya no vol
dir el mateix
identificació cultural o
identificació geogràfica
Referent
identitari catalanitat
Mapa dels
regnes de la Corona d’Aragó
Mapa de Catalunya
Els mots tenen un poder que es el poder de la paraula quan la paraula es fa servir bé
Mentre faig aquest recull de frases de JTB, expressions
del seu llenguatge, quan parla de lo
Català” i no de Catalunya, se m’acudeixen reflexions. En alguns casos
relacionades amb notícies actuals.
Quan, aquest dies es parla de política a Euskadi i a Galícia sento noms de partits polítics
com Partido Nacionalista Vasco i Bloque Nacionalista Galego.
Quan es parla de política a Catalunya, sento noms de
partits polítics com:
Convergència Democràtica de Catalunya;
Esquerra Republicana de Catalunya,
Partit dels
Socialistes de Catalunya,
Partit
Nacional de Catalunya,
Unió
Democràtica de Catalunya,
Junts per Catalunya.
No porten la paraula “català”; en el seu lloc porten
l’expressió “de Catalunya” o “per Catalunya”.
No és el mateix ser de Catalunya que ser Català.
La primera fa referència a
un lloc geogràfic la segona fa referència a un Ser espiritual o Alè.
No són el mateix, ni a efectes de identificació ni a
efectes de element de cohesió.
Si es vol ampliar la base de cara a futures eleccions,
tal com volen molts partits polítics a Catalunya, he pensat, potser hauríem de
començar per posar noms que comportin una identificació de catalanitat que vagi
a l’ànima i no uns noms que comporten una identificació geogràfica.
Recordant el pensament de JTB, he escrit:
La catalanitat comporta uns valors universals en els quals es poden sentir identificats tots els actuals habitants de Catalunya, no pel fet de viure i treballar a Catalunya, sinó pel fet de sentir-se catalans per identificació amb la Catalanitat.
La catalanitat comporta uns valors universals en els quals es poden sentir identificats tots els actuals habitants de Catalunya, no pel fet de viure i treballar a Catalunya, sinó pel fet de sentir-se catalans per identificació amb la Catalanitat.
Fa anys que en parlo en els meus escrits sobre
vernaclisme. A això em refereixo quan parlo d’Identitat humanista i territori
geogràfic. Fa anys que parlo del
zodiacalisme i la seva “immaculada” concepció cultural que es present a
l’origen de totes les cultures humanes del món. Només cal interpretar amb sentit i raonabilitat les
mitologies engendrades a l’origen del Pensament Humà.
També he sentit l’expressió partits polítics de casa nostra. Perquè no diuen partits polítics catalans?
Amb la televisió i
la ràdio podríem dir el mateix: Ràdio
Nacional de Catalunya o Televisió de Catalunya. Perquè no Radio Catalana i Televisió Catalana?
Ho
comento a diverses persones, algunes són lingüistes i en algun cas membres de l’Institut
d’Estudis Catalans.
Alguns em diuen que és el mateix. Jo els contesto no us heu
fixat que els espanyols diuen “Televisión Española” i vosaltres dieu “Televisió
de Catalunya”?
Quan el president
Josep Tarradellas va tornar de l’exili
l’any 1977 es va dirigir al poble des del balcó de la Generalitat de Catalunya amb la frase Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí. Va
dir “ciutadans” no va dir “catalans”. Actualment són moltes les notícies que
parlen del fracàs de la reforma
democràtica i de la restauració de la catalanitat als seus territoris geogràfics
per part del que s’anomena règim del 78
en referència als polítics i la
política d’aquells anys i els noms que
va fer servir en els seus discursos. No
és el mateix “catalans” que “ciutadans” de Catalunya.
Tampoc és el mateix Generalitat
de Catalunya que Generalitat Catalana. I, aquí, vull deixar constància que
els valencians han estat més identitaris
nacionalment i vernaclísticament parlant,
ja que no han posat una nomenclatura geogràfica com hauria estat
Generalitat de València, sinó que han posat nomenclatura identitària com ho
és, Generalitat
Valenciana; i a mi em sembla molt bé.
Avui m'han enviat un escrit fet pel Front Nacional de Catalunya. He pensat que si es diguessin Front Nacional Català, podrien obtenir la identificació més amplia ja que geogràficament a més de Catalunya podrien incloure Balears i País Valencia, i algun territori més, allò que alguns en diuen Paisos Catalans i jo en dic regnes de la Corona d'Aragó.
JTB ho explicava molt bé, els mots tenen un esperit, un
ésser.
I, aquest és el seu factor universal integrador de la diversitat.
Aquesta paraula que tant valorava JTB ha estat corrompuda i pervertida per uns
religiosos hipòcrites, més diabòlics que
divins, els quals han corromput la religiositat i volen fer creure allò que no
és. S’han apropiat d’uns mots i han falsejat el seu sentit.
El llenguatge amb el que escriu i fa el seu discurs JTB
parla de Tradició Catalana no parla
de Tradició de Catalunya.[1]
I, una vegada més, tot fent reflexions em venen al cap
texts que va escriure Erasme de Rotterdam en el llibre “ Elogi de
l’Estultícia”, en el que s’explica com és l’Estultícia la que mana i imposa el
seu criteri a la gent del món. Estultícia vol dir Estupidesa. El llibre ha
estat traduït com a Elogi de la Follia. A vegades he pensat que aquest títol
l’ha ficat algun estúpid que no vol ser identificat pels lectors.
Erasme parlava de la gent del segle XVI. Ara fa més de
500 anys. JTB parlava de la gent del segle XX. Ara fa més de 100 anys.
Res de nou sota el Sol. Llegeixo les notícies dels diaris actuals, i
l’Estupidesa hi és present.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
ESCRIT ANTERIOR
En venda a Amazon:
[1] Josep Trueta
va escriure L’Esperit de Catalunya. Em
pregunto si algú ha escrit un llibre sobre L’Esperit
Català.
7 comentaris:
Robert Mora Sancho a Facebook:
Els "de Catalunya" s'haurien d'anomenar "catalunyesos" i no usurpar el gentilici 'nacional' català compartit amb illencs balears i pitiüsos, valencians, franjolins, catalunyesos del nord, andorrans i algueresos. Aquesta usurpació ens ha portat molts problemes.
Lluis Pijoan Pla a Facebook:
Hola Bon día, si els catalans ens hauriem de anomenat, Catalunyesos, valencians, Balears, i franjolins i algueresos us deixareu de anomenar com fins ara, i us farieu dir catalans?
Interessant pregunta!!!! A mi em sembla que el Robert crea un marc lingüístic en el que seria posible. El plantejament que fa i la pregunta que tu fas són molt bones!!!!!
Crec que el Robert té raó, i els "de Catalunya" ens hauriem de dir "catalunyesos" i els de València "potser "valencianesos", els de Balears, balearesos, i els de l'Alguer, tal com ja es diuen "algueresos"....i com dius:el gentilici 'nacional' català compartit. Ho trobo molt interessant això que exposes!!!
Robert Mora Sancho a Facebook:
Naturalment que no hauríem de deixar de dir-nos valencians! Es tracta de reservar un nom comú, un gentilici nacional per a tots. Jo sóc català de València tu català de Catalunya, l'altre català de Menorca, etc. (O és que no eren vers catalans els que fundaren el regne de València i el Regne de Mallorca?) com han fet els bascs que distingeixen entre nom del territori i gentilici nacional. Gipuscuans, alabesos, biscains, lapurdians, navarresos, etc. I tots bascs, O com fan els americans (texans, californians, novaiorquesos, etc) o els alemanys (Renans, Saxons, bavaresos, etc) i tots alemanys.
Però per fer això cal tenir un projecte nacional de països catalans, de nació completa i no només de les quatre províncies espanyoles de la Catalunya estricta "regió espanyola".
Fixeu-vos que Holanda ha canviat la seua denominació a Països Baixos, perquè Holanda són NOMES dos d'eixos paisos, Holanda septentrional i Holanda meridional, a mes de Utrecht, Brabant, etc fins a 12.
Si fas coincidir el gentilici nacional amb el regional, has begut oli...i ho hem fet.
Hi estic d'acord. Un dels missatges del meu escrit vol dir això: ho hem fet malament ( i encara ho seguim fent malament...)
Robert Mora Sancho ha comentat a Facebook:
De no ser que trobem un gentilici que no siga "català" -tot i ser el.mes adient- per designar la nacionalitat comuna.
El nom Països.Catalans promogut per Joan Fuster tenia eixe propòsit, el de superar la maleïda qüestió de noms, per sense deixar de ser valencians ser TAMBE catalans.
Publica un comentari a l'entrada